Etnologia.cat » història agrària


20 APUNTS

  • 18:10
  • 0

Rastres de rostres

Pere López Sánchez. Rastros de rostros en un prado rojo (y negro). Las Casas Baratas de Can Tunis en la revolución social de los años treinta. Barcelona: Editorial Virus, 2013, 438 p.
Pere López és professor del Departament de Geografia Humana a la Universitat de Barcelona. El proppassat 5 de març va presentar aquest llibre dins el Seminari de l’OACU (Observatori d’Antropologia del Conflicte Urbà) i del Grup de Treball d’Etnografia dels Espais Públics de l’ICA.

Les Cases Barates del Prat Vermell -o de Can Tunis o de Casa Antúnez o de Francesc Ferrer i Guàrdia- van ser aixecades el 1929 perquè la brillantor de l’Exposició Internacional de Barcelona no consentia que, per les faldes de la muntanya de Montjuïc, s’escampessin « tuguris de llauna i mal ajustada fusta ». [+ info]

  • 09:47
  • 0

La matança del porc a Taradell

El Grup de Recerca Local de Taradell “Fent Memòria”, coincidint amb la Festa dels Tonis de Taradell, presenta un reportatge històric, de 14 minuts de durada, que mostra com es feia la matança del porc antigament a les cases de pagès del municipi. A través d’entrevistes fetes a la gent gran de pagès, a matadors, mocaderes, carnissers i veterinaris i acompanyades per imatges antigues, s’explica la diada de la matança una tradició molt arrelada a la cultura rural catalana i que suposava, un motiu de festa però també la manera d’omplir el rebost per passar l’hivern.

Data: Dissabte 11 de gener a les 5 de la tarda

LLoc: Biblioteca Antoni Pladevall i Font de Taradell

Per a més informació: http://bibliotecadetaradell.blogspot.com.es/

  • 14:15
  • 0

Terres de cruïlla. Estudis sobre les comarques de la diòcesi de Tortosa

Martínez Romero, Tomàs; Pradilla, Miquel Àngel i Quixal J.Manuel (eds.): Terres de cruïlla. Estudis sobre les comarques de la diòcesi de Tortosa, Benicarló: Onada Edicions , 2013, 533 p.

Fidel al seu compromís quinquennal, el III Congrés de Cultura i Territori a les Comarques de la Diòcesi de Tortosa es va celebrar del 23 al 26 de novembre de 2011, organitzat per la Universitat Jaume I i la Universitat Rovira i Virgili. Com en edicions anteriors, també es van proposar dues poblacions per a portar a terme, respectivament, els actes cientificoacadèmics i la trobada d’entitats i associacions culturals de les comarques implicades en aquest projecte: Vinarós i Jesús.

Al llarg de les jornades previstes es va comptar amb la participació de més de noranta persones en les diverses activitats acadèmiques programades: les quatre ponències, les tres taules rodones i les més de cinquanta comunicacions serviren d’excusa magnífica per al coneixement i la comunicació entre habitants i investigadors d’aquestes contrades, territoris més units per sentiments personals, per relacions familiars i afectives, i per fets culturals, que no separades per accidents geogràfics. [+ info]

  • 16:15
  • 0

L’aigua i la gent. Notícies etnogràfiques de l’horta de Mont-roig a partir d’un manuscrit del segle XVIII

Boada i Aragonès, Eduard (2013) L’aigua i la gent. Aspectes de l’Horta de Mont-roig als segles XVII i XVIII. [Tarragona], Ganzell (Quaderns de la Pixerota; 1), 58 p.

Entenedor estudi del “Llibre de las ordinacions del repartiment de las tandas de la aigua de la horta de vila de Mont-roig y decret de sa Illustrissima del any 1703”, manuscrit localitzat per l’historiador Albert Manent a la Llibreria Central (Tremp) i ara custodiat a l’Arxiu Municipal de Mont-roig del Camp.

En paraules d’Eugeni Perea, l’autor del pròleg, L’aigua i la gent és un llibre que va “més enllà del tema abordat –el repartiment d’aigües entre hortolans comunats–; l’obra ens subministra dades i referències sobre nissagues i onomàstica, lingüística, economia, organització gremial o etnografia. Cal destacar, en aquest sentit, la capacitat organitzativa dels regants de Mont-roig a través de l’anomenat Consell d’Hortolans, que es diferencia del món estrictament pagès o de secà per la tinença i ús de les aigües, en la línia que també ho feien altres comunitats rurals.”

  • 08:39
  • 0

El món agrari a les terres de parla catalana, a Mollet del Vallès

Dates: del 3 al 31 d’octubre de 2013.
Lloc: Centre Cultural La Marineta (Pl. de l’Església, 7), Mollet del Vallès
Horari: de dilluns a divendres, de 15.15 a 21.30 h; dissabte, de 10 a 14 i de 16.30 a 20.30 h.

Exposició El món agrari a les terres de parla catalana, a Mollet del Vallès [+ info]

  • 00:42
  • 0

De la vinya a la fassina

Els dies 27 i 28 de setembre se celebraran a l’Espluga de Francolí (Conca de Barberà) les jornades d’estudi De la vinya a la fassina: vinyes, vins i cooperativisme vitivinícola a Catalunya.

L’objectiu és aprofundir en el coneixement del conreu de la vinya, la producció i el comerç vitivinícola a Catalunya des del segle XVIII fins als nostres dies. Es vol donar un protagonisme específic a la destil·lació, un dels aspectes que fins ara ha tingut menys presència als estudis vitivinícoles.

Les jornades giraran al voltant de tres grans eixos:

1.- El conreu de la vinya (segles XVIII-XX);
2.- De l’aiguardent al cava. L’elaboració i la comercialització de la producció vitícola des del segle XVIII fins a l’actualitat
3.- Cellers i fassines cooperatives a Catalunya

Està oberta l’admissió de comunicacions.

Termini d’admissió de propostes de comunicacions: 28 de febrer

Informació i inscripcions: www.delavinyaalafassina.cat

Organitzen: Centre d’Estudis Antoni de Capmany de la Universitat de Barcelona, Centre d’Estudis de la Conca de Barberà, Fassina Balanyà de l’Espluga de Francolí i Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya.

  • 16:21
  • 0

Temps de pansa: riuraus i sequers a la Vall d’Albaida

El projecte “Temps de pansa: riuraus i sequers a la Vall d’Albaida”, de l’historiador i tècnic en patrimoni cultural  Carlos Fuster ha guanyat  el IX Premi d’Investigació de la Vall d’Albaida, que convoca l’Institut d’Estudis de la Vall d’ Albaida, amb el de l’Excel·lentíssim Ajuntament d’Ontinyent, la Mancomunitat de Municipis de la Vall d’Albaida i la Caixa d’Estalvis d’Ontinyent.

El jurat, considera “que es tracta d’una investigació sòlida que pot ajudar a demostrar que els riuraus no són una qüestió marginal a la nostra comarca, i pot contribuir a salvar-ne alguns d’emblemàtics, la qual cosa, a més, pot potenciar l’interés turístic de la Vall d’Albaida. Tot açò, lligat directament amb l’interés vitivinícola del nostre territori”

El jurat també valora el “caràcter interdisciplinari que contribueix a fer veure la cultura com una realitat propera, i que no es tracta d’una investigació nostàlgica ni retrospectiva, sinó suggerent i prospectiva, útil per a incrementar el valor turístic i l’atractiu pràctic de la comarca i de la seua vinya”.

Per a més informació: Bloc de l’IEVA

  • 15:17
  • 0

V Trobada d’estudiosos i Centres d’Estudis d’Eramprunyà: “La Pagesia ahir i avui a l’Eramprunyà”

Data: Dissabte, 17 de novembre de 2012.
Lloc: Casa de Cultura, Sant Climent de Llobregat
Programa [+ info]

  • 10:10
  • 2

Projecció del documental “Els masos d’en Robert”

Lloc: Cinema Montgrí, Torroella de Montgrí

Data: Dissabte 3 de Novembre, a les 18:30h

Més informació: www.museudelamediterrania.cat

A inicis del segle XX el Marquès de Robert és el propietari de varis masos a la plana, entre els nuclis de Torroella de Montgrí i l’Estartit (Torre Bagura, Mas Cassà, Mas Ral, la Galera i Mas Boixò). L’any 1912, ara fa 100 anys, inicia un procés de reestructuració d’aquests que comportarà la construcció de vuit masos nous, coneguts com els masos nous d’en Robert. Aquesta actuació serà una de les darreres grans transformacions agrícoles, socials i arquitectòniques de la plana.

El documental “Els masos d’en Robert” de Jordi Bellapart és un recull de records i vivències de la història de la construcció d’aquests vuit masos i de les families que hi han viscut. Un documental que recupera la memòria oral del món rural de la plana del Baix Ter.
En la realització del documental hi ha intervingut el Museu de la Mediterrània i l’Associació de Masos de Torroella i l’Estartit.

  • 11:27
  • 0

El Museu del Blat i la Pagesia: una història de trasllats

Imatges de la creació del museu el 1963: primera instal·lació del museu a l'antiga Universitat

Lloc: Pati de la Universitat. Pl. de la Universitat, Cervera
Data: 19 i 20 de maig de 2012

Mostra fotogràfica dels diversos trasllats de què ha sigut objecte el Museu del Blat i la Pagesia des de la seva creació el 1963. El Museu del Blat i la Pagesia, una de les seus del Museu Comarcal de Cervera, va crear-se l’any 1963 després d’una crida popular endegada per l’historiador cerverí Agustí Duran i Sanpere i el gerent de la Cooperativa del Camp Comarcal, Ramon Vidal. En poc més de deu dies 600 objectes de la vida quotidiana al camp que aleshores anaven quedant obsolets, van ser donats pels pagesos per al Museu del Blat i la Pagesia, que obria les seves portes en unes dependències de l’antiga Universitat de Cervera el 20 d’Octubre de 1963, en una primera insta·lació d’aquests objectes relacionats amb les feines de pagès.

El setembre de 1975 es reinaugurava al C. Major 15, a l’edifici de l’antiga Biblioteca. La instal·lació museística, renovada a finals de la dècada dels noranta del segle XX, s’hi ha mantingut fins el gener del 2012, quan començaven les tasques del desmuntatge i embalatge de les col·leccions del Museu en el que ha estat el seu segon trasllat. Les obres de remodelació que s’han de realitzar en aquest edifici han fet necessari el tancament i trasllat dels usos que albergava fins al moment.

El Museu del Blat i la Pagesia, després de quatre mesos d’intensa i laboriosa feina, es troba emmagatzemat en les noves àrees de reserva del Museu Comarcal de Cervera tot esperant la definició d’una nova seu que permeti la correcta conservació i exposició d’unes col·leccions úniques i la museïtzació d’unes eines però també d’una forma de vida que ens defineixen i ens identifiquen.