Etnologia.cat » identitat


54 APUNTS

  • 10:54
  • 0

El conreu de l’arròs i les colles d’ampostins i valencians a l’Escala

Es tracta de les VI Jornades locals, que en aquesta ocasió es centren en el conreu de l’arròs, tant a l’Empordà com a l’Escala, amb conferències que mostraran la seva evolució des del segle XVI fins al segle , un documental i diverses visites guiades a alguns dels espais arrossers locals més significatius. S’iniciaran amb la presentació del llibre i el DVD titulats El conreu de l’arròs i les colles d’ampostins i valencians a l’Escala amb els textos històrics i amb la memòria oral de la postguerra, durant la qual aquesta activitat va ser cabdal per sortir de la misèria.

Organitza: Centre d’Estudis Escalencs

Col·labora: entre d’altres entitats el Museu de les Terres de l’Ebre

Dates: 6, 7, 20 i 21 de març, 17, 18, 24 i 25 d’abril del 2015

Horari: a partir de les 19h les sessions de tarda i de les 10h les dels matins

Lloc: Sala d’actes del Museu de l’Anxova i de la Sal.Av. Francesc Macià, 1. 17130 L’Escala

Més informació i programna: Museu de l’Anxova i de la Sal. T.  972 77 68 15 museu@lescala.cat http://museudelanxovaidelasal.blogspot.com.es/2015/02/vi-jornades-del-centre-destudis.html

  • 11:07
  • 0

Festa i turisme: ètica, estètica i pertinença

Festa i turismeLloc: Sala de Lectura del Castell de la Geltrú.
Plaça de Font i Gumà, 1,   08800 - Vilanova i la Geltrú.

Data: 27 de febrer de 2015, a 2/4 de vuit del vespre.

Tertúlia al voltant de la relació, de l’ús i l’abús, del turisme i la festa.

La festa d’una localitat és un mirall de la vida social de la gent que hi viu, és una expressió sovint catàrtica de les passions i utopies de la societat, és també el reflex de les seves virtuts i vergonyes, és sovint també la representació simbòlica dels seus anhels de futur i un retrobament cíclic amb el seu patrimoni immaterial.

La dimensió simbòlica de la festa ha estat sovint un element de conservació, però també de canvi. Inventant la festa la vila s’inventa a ella mateixa. Però darrerament s’ha encetat un procés cap a la festivalització de la festa, posant l’accent en allò “profesional” i artístic, ignorant massa vegades la vàlua del voluntariat cultural que ha demostrat abastament la seva “professionalitat” i que ha mantingut viva la cultura catalana més popular.

Intervindran Josep Fornés, Director del Museu Etnològic de Barcelona i Josep Bargalló, Professor de l’institut de Ciències de l’Educació de la Universitat Rovira i Virgili. Modera: Bienve Moya.

  • 21:34
  • 0

Vella lluna de Bilbao

Zulaika, Joseba. Vieja luna de Bilbao. Crónicas de mi generación. Donosti: Nerea, 2014, 349 p.

Vella lluna de Bilbao és un llibre de memòries, una etnografia del desig, un assaig que rastreja la consciència d’una generació, un manifest per a una nova ciutat i un nou subjecte després del naufragi. Aquestes cròniques contenen una sèrie de personatges, inclòs el del propi autor, que no s’ajusten a models ideals: són més aviat figures amenaçades per la desintegració, i que, per tal de sobreviure, necessiten transformar-se. Els esdeveniments que es narren aquí són factuals, reals els personatges, però el determinant en aquest relat, amb Bilbao com a epicentre són les fantasies fonamentals i conversions subjectives d’una generació sotmesa a “la passió de la realitat”.Aquesta generació formada en els anys seixanta -marcada en el seu origen pel trauma d’ETA, el socialisme, el Maldan Behera (Pendent baix) de Aresti, el basc, l’ateisme, l’art d’Oteiza i [+ info]