Sou a:
- Inici
-
Cercant 'identitat'
Obre una nova Associació Cultural al barri de Vallcarca.
Al barri de Vallcarca, s’ha muntat una Associació Cultural dins dels locals de l’Antic Forn del Barri, al Carrer Cambrils 10 (Parada metro Vallcarca, Linea 3, Sortida Avinguda Vallcarca). Aquest és el link del bloc on hi trobeu tota la informació sobre les activitats que ens proposen: anticforndevallcarca.blogspot.com.es/.
L’investigador de l’Institut Català d’Antropologia, Marco Stanchieri el trobareu gestionant el Centre de Documentació i Recerca Històrica del barri, que ha muntat amb una persona que va ser un dels seus informants al llarg del treball etnogràfic en que es basa la seva tesi doctoral. La finalitat del CDRHV és la de produir un arxiu digitalitzat de tota mena de documentació que el veïnat vulgui aportar, per elaborar estudis històrics i biogràfics que puguin ser d’interès pel barri i per la història de la ciutat i de la seva cultura popular. També munten exposicions fotogràfiques i xerrades sobre temes que interessen Vallcarca i la ciutat.
Aquest és el link del CDRHV: http://anticforndevallcarca.blogspot.com.es/p/blog-page_5.html.
PRESENTACIÓ A LA VAL D’ARAN
Data: Dissabte, 11 de maig de 2013, a les 19 h.
Lloc:Conselh Generau d’Aran(Passeg dera Libertat, 16), Vielha
Presentació a càrrec de Mgfc. Sr. Carlos Barrera Sánchez, Síndic d’Aran; Sr. Jèp de Montonya, Cap de Cultura i Patrimoni d’Aran; Sr Josep Santesmases i Ollé, President de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana i vice-president del ‘Institut Ramon Muntaner i Sr. Antoni Llagostera Fernández, president del Centre d’Estudis Comarcals del Ripollès.
Organitza: Conselh Generau d’Aran, Centre d’Estudis Comarcals del Ripollès i Institut Ramon Muntaner
Més informació: Institut Ramon Muntaner, 977 40 17 57 carles@irmu.org
Ibix. Annals 2010-2011. Centre d’Estudis Comarcals del Ripollès, novembre 2012. [+ info]
Jones, Owen (2012) Chavs: La demonización de la clase obrera. Madrid, Capitán Swing, 315 p.
A la Gran Bretanya actual, la classe treballadora s’ha convertit en objecte de por i escarni. Des de la Vicky Pollard de Little Britain a la demonització de Jade Goody, els mitjans de comunicació i els polítics rebutgen per irresponsable, delinqüent i ignorant a un vast i desafavorit sector de la societat els membres s’han estereotipat en una sola paraula carregada d’odi: chavs.
En aquest aclamat estudi, Owen Jones analitza com la classe treballadora ha passat de ser «la sal de la terra» a l’«escòria de la terra». Desvetllant la ignorància i el prejudici que són al centre de la caricatura chav, retrata una realitat molt més complexa: l’estereotip chav, diu, és utilitzat pels governs com a pantalla per evitar comprometre’s de debò amb els problemes socials i econòmics i justificar el augment de la desigualtat. Basat en una investigació exhaustiva i original, aquest llibre és una crítica irrefutable dels mitjans de comunicació i de la classe dirigent, i un retrat aclaridor i inquietant de la desigualtat i l’odi de classes a la Gran Bretanya actual. L’edició inclou un nou capítol que explora les causes i les conseqüències dels episodis de violència que van ocórrer durant l’estiu de 2011 a Anglaterra.
Data: Dimecres 6 de febrer de 2013, a les 19 h.
Lloc: Auditori delMuseu d´Història de Catalunya , Pl. de Pau Vila, 3 (Palau de Mar), Barcelona
1960-1980. Transicions i canvis a les terres de parla catalana Presentació de les actes del VIII Congrés de la CCEPC-Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana, editades, per la CCEPC, l’Institut Ramon Muntaner i Cossetània Edicions.
Presentació, que anirà a càrrec de Ramon Arnabat, president de l’Institut d’Estudis Penedesencs i codirector de les actes, hi intervindran Josep Santesmases, president de la CCEPC i vicepresident segon de l’Institut Ramon Muntaner; Lluís Puig, director general de Cultura Popular i president de l’IRMU; Agustí Alcoberro, director del Museu d’Història de Catalunya, i Jordi Palou, director del Memorial Democràtic.
Més informació: Institut Ramon Muntaner
Jornades: “Recepció i vigència de l’obra d’Abdelmalek Sayad a Catalunya i Espanya” (Segona trobada)
Data: 20/12/2012 09:00
Lloc: Sala Nicolau d’Olwer, Institut d’Estudis Catalans (IEC), c/ del Carme, núm. 47, Barcelona
Organitza: Grup de treball i recerca en Socioantropologia dels mons contemporanis (ERAPI), de l’Institut Català d’Antropologia, i la Càtedra UNESCO d’Estudis Interculturals, de la Universitat Pompeu Fabra
Aquesta segona trobada de les jornades sobre la recepció i vigència de l’obra d’Abdelmalek Sayad a Catalunya i Espanya té per objecte, després de la realitzada al novembre passat sobre el cos i la salut dels immigrants, abordar allò relatiu a editar una obra com aquesta en castellà, així com les maneres en les quals aquest autor encara qüestions tals com l’exili, l’islam i les relacions de
gènere. Per considerar aquests aspectes hem previst realitzar un taller sobre aquest últim tema, que serà impartit per Enrique Santamaría i Laura Yufra, i considerar la resta a través d’un conversatori amb l’editor Esteban Mate i els antropòlegs Danielle Provansal i Jordi Moreras.
La inscripció a la trobada és gratuïta i contempla certificat d’assistència.
[+ info]
Les bandes de música constituïxen un dels fenòmens sociològics més interessants i diferenciadors del País Valencià, per la seva extraordinària implantació en tot el territori i per la quantitat de recursos humans, materials i econòmics que mobilitzen.
El Museu Valencià d’Etnologia s’acosta per primera vegada a l’important i significatiu món de les societats musicals, amb l’objectiu de proposar una lectura que superi el vessant estrictament històric i festiu, tot presentant des d’una visió antropològica el paper de les bandes com marcs de trobada, socialització i convivència col∙lectives.
Informació: Museu Valencià d’Etnologia. Tel. 963 883 614, muvaet@dival.es
Eduardo Kingman Garcés (Coord.). San Roque: indígenas urbanos, seguridad y patrimonio. Quito: Flacso-Heifer Int., 2012, 214 p.
Aquest llibre ha estat elaborat pel Taller d’Estudis de la Memòria Social de FLACSO i s’inscriu dins del que Facultat de Filosofia deia una antropologia d’urgència. El seu objectiu és mostrar els fluxos entre el món social de les ciutats i el camp, així com la formació de capes populars urbanes a partir d’una població indígena d’origen camperol, però ja urbanitzada, com la de Sant Roc. Població subjecta a condicions de precarietat, exclusió i racisme, però, a la vegada, incorporada al urbà, sota formes modernes, però inscrites en xarxes i llaços comunitaris. En el cas estudiat la seva activitat es relaciona amb els mercats i, amb el que en termes d’indagació històrica, hem anomenat “trajines” o carrer.
Un altre aspecte central en la investigació ha estat la construcció d’imaginaris racistes i imaginaris de la por al voltant de sectors populars, amb la finalitat de convertir-los en no ciutadans i justificar les intervencions urbanístiques i de seguretat. En oposició a la percepció del barri i el mercat de Sant Roc, com a llocs inhòspits i perillosos, es visibilitza la capacitat de la seva població per reconstruir a la ciutat espais d’acollida i d’hospitalitat, vinculats a les idees de comunitat i de relacions entre iguals.
Data: Dissabte, 20 d’octubre de 2012 de 9.30 a 13.30h i de
Lloc: Sala de convencions del Museu Cerdà (c/Higini de Rivera 5), Puicerdà
9es.Trobades Culturals pirinenques: la frontera al Pirineu
Programa matí (de 13.30 a 13.30h) [+ info]
Edith Lasierra Muñiz i Alberto López Bargados. Fidjos de Rabelado. Arte y lógicas de contestación en la isla de Santiago de Cabo Verde. Barcelona: Edicions Bellaterra, 2012, 143 p.
Aquest llibre constitueix un apropament a la complexa realitat de les comunitats de rabelados de l’illa de Santiago (Cap Verd), i en particular a la seva recent producció artística. Inesperadament, aquestes obres han situat als seus creadors, així com a les comunitats que representen, en el centre dels debats al voltant a la crioulidade, la clau conceptual que inspira la identitat capverdiana. En el marc global dels processos de patrimonialització de les identitats, el cas dels rabelados, presenta una variant interessant, situada a mig camí entre les polèmiques sobre la autenticitat i les apologies contemporànies del mestissatge.
Radin, Paul (2012) Tro resonant (Crashing Thunder). Tarragona: Publicacions URV; 182 p.; ISBN: 978-84 -8424-210-9
El llibre ha estat considerat una fita de l’etnologia que inaugurà per alguns el gènere -literari i antropològic- de narratives autobiogràfiques dels indis americans. L’etnòleg Pau Radin, amb el seu característic esperit de mostrar-nos la cultura del winnebago “tal i com ells i elles eren”, va en va ser l’artífex.
Es tracta d’un text extraordinàriament vívid que ens endinsa en el món cultural d’aquest grup ètnic a partir de l’experiència d’un dels seus individus, en un escenari de profunds canvis i transformacions socials. L’objectiu de Radin va ser copsar el món emocional d’un indígena americà des del seu propi punt de vista, intentant eliminar les interferències de l’etnògraf i mantenint el llenguatge col·loquial.
Aquest és el segon exemplar de la sèrie Els Nostres Clàssics de la col·lecció Antropologia Mèdica de Publicacions URV, que té la voluntat d’oferir en traduccións acurades al català alguns dels clàssics de l’antropologia internacional. Us el podeu descarregar de manera gratuïta o aconseguir-ne una impressió per comanda des d’aquí.
Obre una nova Associació Cultural al barri de Vallcarca.
