Etnologia.cat » memòria oral


99 APUNTS

  • 10:44
  • 0

Arròs de Pals, la identitat d’un poble

El proper divendres 17 d’abril hi haurà una nova sessió de les VI Jornades “El patrimoni històric de l’Escala i l’Empordà” organitzat pel Museu de l’Anxova i de la Sal i el Centre d’Estudis Escalencs.

A les 19h, hi haurà la projecció del documental “Arròs de Pals, la identitat d’un poble” coproduït per Videoplay i l’ajuntament de Pals. Aquest documental recull els darrers testimonis dels homes i dones que han fet del cultiu de l’arròs una manera de viure. Des de l’època de l’estraperlo fins a l’actualitat, veurem com la mecanització a poc a poc va arraconant la corbella i com la meteorologia i la mà de l’home van transformant el paisatge dels arrossars de Pals.

Lloc: Museu de l’Anxova i de la Sal, Av. Francesc Macià 1, l’Escala.

Data: divendres 17 d’abril de 2015, a les 19.00 h

Més informació: Museu de l’Anxova i de la Sal. Tel. 972.776.815

[+ info]

  • 16:03
  • 0

Commemoració dels 150 anys del ferrocarril de Tarragona a Martorell (1865-2015)

EXPOSICIONS COMMEMORATIVES DELS 150 ANYS DEL FERROCARRIL DE TARRAGONA A MARTORELL (1865-2015)

Dates: Del 17 d’abril al 19 de juliol de 2015. Inauguració: Divendres 17 d’abril de 2015, a les 19 h.
Lloc: Tinglado nº 1, Port de Tarragona

Exposició commemorativa dels 150 anys del ferrocarril de Tarragona a Martorell
A l’acte inaugural de l’exposició es presentarà un llibre commemoratiu del ferrocarril; hi haurà visites comentades i activitats didàctiques escolars

Dates: Del 18 d’abril al 10 de maig de 2015. Inauguració: Dijous, 18 d’abril de 2015, a les 19 h.
Lloc: Capella de Sant Joan, Vilafranca del Penedès.

Exposició filatèlica sobre el tema del ferrocarril.
Hi haurà visites comentades i activitats didàctiques escolars

ACTIVITATS COMMEMORATIVES DELS 150 ANYS DEL FERROCARRIL DE TARRAGONA A MARTORELL (1865-2015):  [+ info]

  • 14:09
  • 0

Malars. De molí fariner a colònia industrial

A la devesa on conflueixen el riu Gurri i el riu Ter, en el terme municipal de Gurb, s’alcen els edificis de l’antiga fàbrica i colònia de Malars. Aquest conjunt, actualment en desús, es testimoni silenciós d’una llarga història que comença, com la de tantes altres fàbriques de riu, amb un molí fariner. El llibre, de les historiadores osonenques Irene Llop i Jordana i Núria Sadurní i Puigbò, fa un repàs de la història de la creació d’aquell primer establiment pre-industrial durant el segle XVI; del procés pel qual  a principis del segle XIX, protagonitzant el procés d’industrialització a Osona a les vores del Ter, es va convertint en un enclavament industrial important del sector del tèxtil; i de la consolidació i definitiu tancament de la filatura, dirigida pels industrials manlleuencs Rifà, durant el segle XX.

El llibre és una edició de l’Ajuntament de Gurb, el Museu del Ter i Eumo Editorial, i ha comptat amb la col·laboració de l’Ajuntament de Manlleu, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, i el Consorci del Ter.

El llibre, d’Irene Llop i Jordana i Núria Sadurní i Puigbò, es presentarà al Museu del Ter. [+ info]

  • 19:51
  • 0

El món dels farers, entre el mite i la realitat

Els fars han estat sempre espais apropiats per a la mítica: plantats a tots els vents, sovint isolats, llepats per onades que van del gris més amenaçador al blau més insolent, un minúscul reducte d’humanitat enmig de la natura sovint salvatge. Però…la realitat és o va ser tan idíl·lica com el propi mite?

La proposta del Museu Marítim és aprofitar per descobrir de primera mà la vida dels faroners i de les seves famílies, abordant la temàtica des d’una òptica caleidoscòpica, dels aspectes més quotidians fins els més èpics, amb diverses activitats: [+ info]

  • 13:38
  • 0

Autobiografia d’un “grifota” (reedició del llibre d’Oriol Romaní)Autobiografía de un “grifota” (reedición del libro de Oriol Romaní)

ACTES DE PRESENTACIÓ:

9 de març, 18.00h. Sala de Graus de Campus Catalunya URV (av. Catalunya, 35, Tarragona). L’acte, que serà presidit pel director del DAFITS, Dr. Àngel Martínez, comptarà amb les intervencions del Dr. Joan Prat, catedràtic emèrit d’antropologia de la URV, i del propi autor.

11 de març, 19.00h. Llibreria La central del Raval (c. Elisabets, 6, Barcelona). Presentarà l’acte Manuel Delgado, doctor en Antropologia per la Universitat de Barcelona (UB), llicenciat en Història de l’Art i professor titular d’antropologia religiosa al Departament d’Antropologia Social de la UB.


Romaní, Oriol. A tumba abierta. Autobriografía de un grifota. Madrid: Libros de Itaca, 2015

A tumba abierta sorgeix a partir d’una de les autobiografies orals que va formar part d’una tesi universitària sobre Antropologia Cultural, i que l’autor, Oriol Romaní, va presentar a la Universitat de Barcelona el 1982. La història arrenca en algun moment de 1937, i en ella el Botas, un grifota de Barcelona, ​​ens va relatant en primera persona i en el seu personalíssim argot, les peripècies de la seva accidentada vida, des de la seva primerenca incursió en el món de la droga i dels grifotas del Barri Xino fins a la Barcelona dels 70 i els seus jipis, convertit ja el Botas en tot un camell.

El Botas, murri, legionari tatuat, desertor, atracador ocasional, presidiari, pròfug vocacional, rebel a tota autoritat, «pirata» al lloro de qualsevol possible bisnes, tatuador, cuiner, jipi «sempre cargao de droga, per dins i per fora» , macarra quan ho exigeix ​​el guió … supervivent, en definitiva. A tumba abierta transita per Barcelona, ​​el Marroc, el desert del Sàhara, Suècia,

Romaní, Oriol. A tumba abierta. Autobriografia de un grifota. Madrid: Libros de Itaca, 2015

A tumba abierta surge a partir de una de las autobiografías orales que formó parte de una tesis universitaria sobre Antropología Cultural, y que el autor, Oriol Romero, presentó en la Universidad de Barcelona en 1982. La historia arranca en alguno Durante 1937, y en ella el Botas, un grifota de Barcelona, ​​nos va relatando en primera persona y en su personalísimo argot, las peripecias de su accidentada vida, desde su temprana incursión en el mundo de la droga y los grifotas del Barrio Chino hasta la Barcelona de los 70 y sus jipis, convertido ya el Botas en todo un camello.

El Botas, pícaro, legionario tatuado, desertor, atracador ocasional, presidiario, prófugo vocacional, rebelde a toda autoridad, «pirata» al loro de cualquier posible Bisnis, tatuador, cocinero, jipi «siempre cargas de droga, por dentro y por fuera» , macarra cuando lo exige el guión … superviviente, en definitiva. A tumba abierta transita por Barcelona, ​​Marruecos, el desierto del Sahara, Suecia,

[+ info]

  • 16:59
  • 0

Fer de Músic

El Museu de la Mediterrània continua desenvolupant el projecte de recerca Fer de Músic que pretén recuperar i donar a conèixer, a través de la memòria oral, la feina dels músics de les cobles-orquestres, les formacions musicals més antigues del país. Una història que s’escriu a partir d’uns personatges que ens relaten com han viscut el canvi en l’ofici, en el seu repertori, en les festes i tradicions, en les costums de la societat…

El dissabte 31 de gener tindrà lloc la presentació i visualització de les gravacions realitzades als protagonistes entrevistats l’any 2014. Sota la denominació Personatges històrics de les cobles orquestres aquest any han estat enregistrats Pepita Llunell, Francesc Clà, Vicenç Gatius i Miquel Puigdellívol.

El Museu de la Mediterrània continua desenvolupant el projecte de recerca Fer de Músic que pretén recuperar i donar a conèixer, a través de la memòria oral, la feina dels músics de les cobles-orquestres, les formacions musicals més antigues del país. Una història que s’escriu a partir d’uns personatges que ens relaten com han viscut el canvi en l’ofici, en el seu repertori, en les festes i tradicions, en les costums de la societat…

El dissabte 31 de gener tindrà lloc la presentació i visualització de les gravacions realitzades als protagonistes entrevistats l’any 2014. Sota la denominació Personatges històrics de les cobles orquestres aquest any han estat enregistrats Pepita Llunell, Francesc Clà, Vicenç Gatius i Miquel Puigdellívol. Un material extraordinari que explica en primera persona unes vides lligades a la música. L’acte anirà a càrrec del músic Jordi Molina i la tècnica del Centre de Documentació del Museu de la Mediterrània Eva Ramió.

Lloc: Museu de la Mediterrània, c/Ullà, 31, Torroella de Montgrí

Data: Dissabte 31 de gener de 2015, a les 18h

Més informació: Museu de la Mediterrània. Telf. 972 755 180, info@museudelamediterrània.cat

El Museu de la Mediterrània continua desenvolupant el projecte de recerca Fer de Músic que pretén recuperar i donar a conèixer, a través de la memòria oral, la feina dels músics de les cobles-orquestres, les formacions musicals més antigues del país. Una història que s’escriu a partir d’uns personatges que ens relaten com han viscut el canvi en l’ofici, en el seu repertori, en les festes i tradicions, en les costums de la societat…

El dissabte 31 de gener tindrà lloc la presentació i visualització de les gravacions realitzades als protagonistes entrevistats l’any 2014. Sota la denominació Personatges històrics de les cobles orquestres aquest any han estat enregistrats Pepita Llunell, Francesc Clà, Vicenç Gatius i Miquel Puigdellívol. Un material extraordinari que explica en primera persona unes vides lligades a la música. L’acte anirà a càrrec del músic Jordi Molina i la tècnica del Centre de Documentació del Museu de la Mediterrània Eva Ramió.

Lloc: Museu de la Mediterrània, c/Ullà, 31, Torroella de Montgrí

Data: Dissabte 31 de gener de 2015, a les 18h

Més informació: Museu de la Mediterrània. Telf. 972 755 180, info@museudelamediterrània.cat

El Museu de la Mediterrània continua desenvolupant el projecte de recerca Fer de Músic que pretén recuperar i donar a conèixer, a través de la memòria oral, la feina dels músics de les cobles-orquestres, les formacions musicals més antigues del país. Una història que s’escriu a partir d’uns personatges que ens relaten com han viscut el canvi en l’ofici, en el seu repertori, en les festes i tradicions, en les costums de la societat…

El dissabte 31 de gener tindrà lloc la presentació i visualització de les gravacions realitzades als protagonistes entrevistats l’any 2014. Sota la denominació Personatges històrics de les cobles orquestres aquest any han estat enregistrats Pepita Llunell, Francesc Clà, Vicenç Gatius i Miquel Puigdellívol. Un material extraordinari que explica en primera persona unes vides lligades a la música. L’acte anirà a càrrec del músic Jordi Molina i la tècnica del Centre de Documentació del Museu de la Mediterrània Eva Ramió.

Lloc: Museu de la Mediterrània, c/Ullà, 31, Torroella de Montgrí

Data: Dissabte 31 de gener de 2015, a les 18h

Més informació: Museu de la Mediterrània. Telf. 972 755 180, info@museudelamediterrània.cat

El Museu de la Mediterrània continua desenvolupant el projecte de recerca Fer de Músic que pretén recuperar i donar a conèixer, a través de la memòria oral, la feina dels músics de les cobles-orquestres, les formacions musicals més antigues del país. Una història que s’escriu a partir d’uns personatges que ens relaten com han viscut el canvi en l’ofici, en el seu repertori, en les festes i tradicions, en les costums de la societat…

El dissabte 31 de gener tindrà lloc la presentació i visualització de les gravacions realitzades als protagonistes entrevistats l’any 2014. Sota la denominació Personatges històrics de les cobles orquestres aquest any han estat enregistrats Pepita Llunell, Francesc Clà, Vicenç Gatius i Miquel Puigdellívol. Un material extraordinari que explica en primera persona unes vides lligades a la música. L’acte anirà a càrrec del músic Jordi Molina i la tècnica del Centre de Documentació del Museu de la Mediterrània Eva Ramió.

Lloc: Museu de la Mediterrània, c/Ullà, 31, Torroella de Montgrí

Data: Dissabte 31 de gener de 2015, a les 18h

Més informació: Museu de la Mediterrània. Telf. 972 755 180, info@museudelamediterrània.cat

[+ info]

  • 14:03
  • 0

“Creuar l’Ebre. Dels passos de barca als ponts penjants del Delta”

L’exposició va ser produïda pel Consorci del Museu Comarcal del Montsià, amb el suport del Parc Natural del delta de l’Ebre i de l’Ajuntament d’Amposta, l’any 2006, a partir dels treballs de recerca i documentació del grup de col·laboradors de l’Àrea d’Història Local del Museu, iniciat el 1999 amb el suport de l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca en el marc del programa ACOM-Ajuts per al desenvolupament de projectes de recerca d’abast comarcal. Tracta diferents aspectes dels passos de barca del tram inferior de l’Ebre, des d’Amposta fins a la desembocadura (la seva ubicació, característiques tècniques, funcionament, legislació i regulació dels mateixos al llarg del temps, entre molts altres; al llarg del temps, des de l’edat mitjana fins als nostres dies. Un sistema de transport fluvial entre les dues ribes de l’Ebre, avui gairebé desaparegut. Els antcis passos de barca del Delta: el d’Amposta, el de l’Illa de Gràcia, el de Garriga, el d’Olmos i el de “La Cava”, entre Sant Jaume d’Enveja i Deltebre) i, finalment, el pas de l’Illa de Buda.  La darrera part de l’exposició repassa la història del Pont Penjant d’Amposta, des de la seva  construcció, als anys 1910 i 1920, i els detalls del que el 2006 encara era el projecte del pont “Lo Passador”, que ha substituït els passos de barca entre Sant Jaume d’Enveja i Deltebre. També es tracten temes més generals com  els passos de barca a diferents rius de Catalunya o l’evolució de  les comunicacions al delta de l’Ebre.

Organitza: Museu de les Terres de l’Ebre i Ajuntament de Sant Carles de la Ràpita

Dates: del 23/1/2015 al 30/3/2015

Horari: De dimecres a diumenge de 11h a 14 i de 16h a 19h

Lloc: Museu de la Mar de l’Ebre. Sant Carles de la Ràpita

Més informació: Telèfon del Museu Mar de l’Ebre 673522901 o bé Museu de les Terres de l’Ebre. C/ Capità 34, 43870 Amposta www.museuterresebre.cat 977 702 954

  • 13:39
  • 0

Llegendes i tradicions de Tossa

Edifici La Nau
Pl. de les Nacions sense Estat, 1, Tossa de Mar

Dissabte 24 de gener de 2015, 17.30 h


Pinyol Llésera, Eva; Moré Aguirre, David (2014) Llegendes i tradicions de Tossa contades per Vicenç Esteban Darder. Tossa de Mar, Centre d’Estudis Tossencs (Quaderns d’Estudis Tossencs; 12), 592 p.

Llibre realitzat per l’antropòloga barcelonina Eva Pinyol Llésera i l’historiador i arxiver tossenc David Moré que ret homenatge a Vicenç Esteban Darder, erudit local que durant més de quaranta anys va dirigir el Museu Municipal de Tossa i que fins al dia del seu traspàs, el setembre de 2014, va exercir de president del Centre d’Estudis Tossencs. El llibre s’estructura en dos grans capítols: un dedicat a les Llegendes de Tossa, majoritàriament ambientades a Vila Vella; i l’altre anomenat Coses de Tossa, una compilació de textos de Vicenç Esteban editats al llarg dels anys en múltiples publicacions sobre la vila, tradicions i anècdotes diverses. Tot i que el gruix del llibre és un recull de bona part de la producció oral i escrita de Vicenç Esteban, catorze de les llegendes són inèdites, recollides de viva veu, enregistrades i transcrites literalment per l’antropòloga Eva Pinyol, amb el parlar salat propi de Tossa. A més de fotografies antigues, el llibre s’il·lustra amb obres d’artistes locals creats expressament per a l’obra.

  • 09:42
  • 0

Memòria de Barri

Memòria de Barri. Les lluites veïnals a Barcelona sota el franquisme

(Activitat dins dels 7ns Tallers i Jornades de Memòria Oral, prevista pel 13/11/2014, es va haver de posposar per raons tècniques fins al 23/01/2015)

Organitza: Etnografia dels Espais Públics de l’ Institut Català d’Antropologia i l’Observatori d’Antropologia del Conflicte Urbà

Lloc: Facultat de Geografia i Història. C/Montalegre, 6 (Campus Raval), Sala Gran, 4t pis

Data: 23 de gener 2015. 19:00-21:00 h

Hi intervindran:

Carme Giménez, ex-vicepresidenta AAVV del Raval i membre de l’Equip Tècnic de la FAVB

Joan M. Soler, vicepresident AAVV Poblenou i membre de la Comissió Icària

José A. Mansilla, OACU-GRECS, Etnografia dels Espais Públics de l’ICA

Manuel Delgado, OACU-GRECS, Etnografia dels Espais Públics de l’ICA

  • 11:15
  • 0

I Curs de cançó versada en llengua catalana, i acompanyament coreicomusical

Dins la tradició oral, la cançó versada improvisada inclou una àmplia gamma de gèneres. El curs dóna l’ocasió de coneix-se’ls i de conèixer la seva possible aplicació en multitud d’àmbits professionals. Les conferències i les pràctiques del curs les impartiran especialistes en cadascuna de les matèries: Els gèneres etnopoètics catalans i el projecte Corrandescola; La glosa a les Balears; La cançó de pandero; El cant valencià d’estil; La jota tortosina; La corranda i altres gèneres catalans. El curs va dirigit als interessats en la cançó tradicional i en la cançó improvisada, tinguin o no coneixements previs, ja siguin docents, músics, etnomusicòlegs, antropòlegs, etc.

Activitat reconeguda pel Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, a través de l’ICE de la URV.

Organitza: Espai de so, i Escola de música tradicional ebrenca “Lo Canalero”, i Grup Alacant; patrocinat per l’IRMU i el Dept. de Cultura, amb la col·laboració, entre d’altres, del Museu de les Terres de l’Ebre.

Termini d’inscripció: 26 de gener del 2015

Data: 30 de gener, 27 i 28 de febrer, 20 i 21 de març, 24 i 25 d’abril, 29 i 30 de maig i 19 i 20 de juny del 2015

Inscripció: escolacanalero@gmail.com

Lloc: Escola de música tradicional ebrenca “Lo Canalero”.

Més informació: Espai de so, i Escola de música tradicional ebrenca “Lo Canalero”. Tel. 652.10.32.83 (Sofia) escolacanalero@gmail.com