Etnologia.cat » memòria oral


104 APUNTS

  • 11:44
  • 0

5ª Mostra de Cinema Etnogràfic de Catalunya: Mostremp sobre rodes a La Terreta

Data: Divendres 7 d’agost de 2015, a les 22 h i dissabte 8 a les 10 h.
Lloc: Plaça de l’Església, La Torre de Tamúrcia (La Terreta- El Pallars Jussà).

5ª Mostra de Cinema Etnogràfic de Catalunya: Mostremp sobre rodes i VI Jornada Cultural Coneix La Terreta

PROGRAMA [+ info]

  • 13:57
  • 0

VI Festival Internacional de Curtmetratges i Cinema Independent de Cerdanya

Acte de presentació als mitjans de comunicació del programa: Dijous, 23 de juliol, a les 13:30 h. a la Sala de Plens de l’Ajuntament de Puigcerdà  (Pça de l’Ajuntament), a càrrec d’Albert Piñeira, Alcalde de Puigcerdà; Enric Quílez , President del Grup de Recerca de Cerdanya i Jordi Forcada, Director de la Cerdanya Film Commission.

Dates: Del dilluns 27 de juliol al diumenge 2 d’agost
Lloc: Museu Cerdà (C/Higini de Rivera, 4 ), Puigcerdà

5ª Mostra de Cinema Etnogràfic de Catalunya al VI Festival Internacional de Curtmetratges i Cinema Independent de Cerdanya
Aquest festival es realitzarà al Museu Cerdà de Puigcerdà del 27 de juliol al 2 d’agost de 2015. El dilluns 27 a les 17 h. es presenta el Festival i a les 21.30 h. s’inaugurarà el Festival dedicant aquesta sessió a la 5ª Mostra de Cinema Etnogràfic de Catalunya de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial. amb la projecció dels següents documentals:
- El Retaule de Sant Ermengol. Guió de Jesús Galindo (48’). Explicació de la representació del Retaule de Sant Ermengol a la Seu d´Urgell, dels seus orígens al 1957, la figura de l’Esteve Albert (autor i primer director), el Pep Ingla (tota una vida al servei del Retaule), la visita del cineasta José Val del Omar (un dels pioners del cinema experimental), així com personatges que han passat pel Retaule i les anècdotes viscudes al llarg de tots aquests anys.
- El camí del foc: la cremada de falles d’Andorra la Vella. Dir. Rosa Burgos i Albert Cristòfol. (40´). La recuperació de la “Cremada de Falles” d’Andorra la Vella i l’activitat de l’Associació de Fallaires d’Andorra. Testimonis vius expliquen les seves vivències infantils i fan un recorregut per la història d’Andorra des de 1930 fins als nostres dies. Testimonis conten el treball de recuperació i difusió que realitzen, com s’estructura l’Associació que busca la promoció interior i exterior d’unes singulars festes del foc del solstici d’estiu dels Pirineus que juntament amb altres opten a la candidatura conjunta de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat a la UNESCO.

Programació del VI Festival Internacional de Curtmetratges i Cinema Independent de Cerdanya [+ info]

  • 13:41
  • 0

Gent que va venir de fora

La revista “CADÍPEDRAFORCA“, publicada per l’editorial Gavarres, en el seu número 18 dedica un dossier central de 40 pàgines que parla de les persones i famílies que van marxar dels seus pobles o ciutats per anar a viure a les comarques de l’Alt Urgell, el Berguedà i la Cerdanya: gent que marxava de la misèria dels seus pobles; de la ciutat buscant noves maneres de viure; o que fugien de la guerra i que es van establir fent arrels a aquestes comarques: van venir a treballar al bosc, a les fàbriques, als pantans, a les mines, a les cases de pagès…

Articles del dossier: Trasplantats en terra nova, de Carles Pont; D’Almeria a la mineria, de Benigne Rafart; Fugint de les bombes, de Carles Gascón; Els “gontareños”, de Marc Martínez; Els que van creuar l’Atlàntic, de Quirze Grifell; De la postguerra als feliços 90, d’Oriol Mercadal; Els “pantaneros”, de Jordi Pasques i Canut; Del “cortijo” a la fàbrica, de Meritxell Prat; De Lleó a la Vansa, de Pep Graell; Un més a la família, de Miquel Spa; Els que van venir del nord, de Guillem Lluch; De la seca i de la meca, d’Esther Jover.

  • 09:31
  • 0

Memòria del tèxtil a Mollet

Del 14 de maig al 30 de juny de 2015, al Centre de Serveis El Lledoner (Mollet del Vallès), un seguit d’activitats dedicades a la recuperació i difusió de la memòria del tèxtil a la ciutat:

EXPOSICIÓ FOTOGRÀFICA:
Recull fotogràfic de les fàbriques i sobretot de les persones que van treballar al tèxtil a Mollet del Vallès. L’exposició permet veure, a partir d’una quarantena d’instantànies, com eren les fàbriques molletanes, com s’hi treballava i com s’hi convivia. Les fotografies, fetes al llarg de tot el segle XX, corresponen al Cotó, Can Fàbregas, Can Mulà i les Cintes.

PRESENTACIÓ DEL DICCIONARI EN LÍNIA LA INDÚSTRIA TÈXTIL A MOLLET DEL VALLÈS:

A càrrec de Maria Navas, cap de l’Àrea de Recerca i Gestió Terminològica del TERMCAT, i Montserrat Pocurull, responsable del Servei de Català de Mollet (CPNL), i xerrada El tèxtil en la parla popular, a càrrec de Manel Domènech, enginyer tècnic tèxtil i periodista.

ITINERARI URBÀ DESCOBERTA DELS ANTICS ESPAIS FABRILS TÈXTILS DE LA CIUTAT

A càrrec dels membres del CEM Jordi Bertran, Carme Macià, Rosa Maria Securún i M. Àngels Suárez.

Inscripció: Centre de Serveis El Lledoner (Pl. Cinco Pinos, 1 – tel. 935 790 966 – ellledoner@molletvalles.cat)

Organitza: Ajuntament de Mollet del Vallès; Centre d’e4studis Molletans; CPNL; Termcat.

  • 14:10
  • 0

Etnologia en Xarxa. Jornada a Terrassa: Amb veus de dones

Data: Dijous 7 de maig de 2015 .
Lloc: Arxiu Històric de Terrassa i Comarcal del Vallès Occidental (Carrer Baldrich, 268; Terrassa)
Preu d’inscripció: 5 €. Socis del CEHT Gratuït. Inscripcions: cehterrassa@gmail.com; 937805460.

ETNOLOGIA EN XARXA: JORNADA A TERRASSA. AMB VEUS DE DONES [+ info]

  • 10:44
  • 0

Arròs de Pals, la identitat d’un poble

El proper divendres 17 d’abril hi haurà una nova sessió de les VI Jornades “El patrimoni històric de l’Escala i l’Empordà” organitzat pel Museu de l’Anxova i de la Sal i el Centre d’Estudis Escalencs.

A les 19h, hi haurà la projecció del documental “Arròs de Pals, la identitat d’un poble” coproduït per Videoplay i l’ajuntament de Pals. Aquest documental recull els darrers testimonis dels homes i dones que han fet del cultiu de l’arròs una manera de viure. Des de l’època de l’estraperlo fins a l’actualitat, veurem com la mecanització a poc a poc va arraconant la corbella i com la meteorologia i la mà de l’home van transformant el paisatge dels arrossars de Pals.

Lloc: Museu de l’Anxova i de la Sal, Av. Francesc Macià 1, l’Escala.

Data: divendres 17 d’abril de 2015, a les 19.00 h

Més informació: Museu de l’Anxova i de la Sal. Tel. 972.776.815

[+ info]

  • 16:03
  • 0

Commemoració dels 150 anys del ferrocarril de Tarragona a Martorell (1865-2015)

EXPOSICIONS COMMEMORATIVES DELS 150 ANYS DEL FERROCARRIL DE TARRAGONA A MARTORELL (1865-2015)

Dates: Del 17 d’abril al 19 de juliol de 2015. Inauguració: Divendres 17 d’abril de 2015, a les 19 h.
Lloc: Tinglado nº 1, Port de Tarragona

Exposició commemorativa dels 150 anys del ferrocarril de Tarragona a Martorell
A l’acte inaugural de l’exposició es presentarà un llibre commemoratiu del ferrocarril; hi haurà visites comentades i activitats didàctiques escolars

Dates: Del 18 d’abril al 10 de maig de 2015. Inauguració: Dijous, 18 d’abril de 2015, a les 19 h.
Lloc: Capella de Sant Joan, Vilafranca del Penedès.

Exposició filatèlica sobre el tema del ferrocarril.
Hi haurà visites comentades i activitats didàctiques escolars

ACTIVITATS COMMEMORATIVES DELS 150 ANYS DEL FERROCARRIL DE TARRAGONA A MARTORELL (1865-2015):  [+ info]

  • 14:09
  • 0

Malars. De molí fariner a colònia industrial

A la devesa on conflueixen el riu Gurri i el riu Ter, en el terme municipal de Gurb, s’alcen els edificis de l’antiga fàbrica i colònia de Malars. Aquest conjunt, actualment en desús, es testimoni silenciós d’una llarga història que comença, com la de tantes altres fàbriques de riu, amb un molí fariner. El llibre, de les historiadores osonenques Irene Llop i Jordana i Núria Sadurní i Puigbò, fa un repàs de la història de la creació d’aquell primer establiment pre-industrial durant el segle XVI; del procés pel qual  a principis del segle XIX, protagonitzant el procés d’industrialització a Osona a les vores del Ter, es va convertint en un enclavament industrial important del sector del tèxtil; i de la consolidació i definitiu tancament de la filatura, dirigida pels industrials manlleuencs Rifà, durant el segle XX.

El llibre és una edició de l’Ajuntament de Gurb, el Museu del Ter i Eumo Editorial, i ha comptat amb la col·laboració de l’Ajuntament de Manlleu, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, i el Consorci del Ter.

El llibre, d’Irene Llop i Jordana i Núria Sadurní i Puigbò, es presentarà al Museu del Ter. [+ info]

  • 19:51
  • 0

El món dels farers, entre el mite i la realitat

Els fars han estat sempre espais apropiats per a la mítica: plantats a tots els vents, sovint isolats, llepats per onades que van del gris més amenaçador al blau més insolent, un minúscul reducte d’humanitat enmig de la natura sovint salvatge. Però…la realitat és o va ser tan idíl·lica com el propi mite?

La proposta del Museu Marítim és aprofitar per descobrir de primera mà la vida dels faroners i de les seves famílies, abordant la temàtica des d’una òptica caleidoscòpica, dels aspectes més quotidians fins els més èpics, amb diverses activitats: [+ info]

  • 13:38
  • 0

Autobiografia d’un “grifota” (reedició del llibre d’Oriol Romaní)Autobiografía de un “grifota” (reedición del libro de Oriol Romaní)

ACTES DE PRESENTACIÓ:

9 de març, 18.00h. Sala de Graus de Campus Catalunya URV (av. Catalunya, 35, Tarragona). L’acte, que serà presidit pel director del DAFITS, Dr. Àngel Martínez, comptarà amb les intervencions del Dr. Joan Prat, catedràtic emèrit d’antropologia de la URV, i del propi autor.

11 de març, 19.00h. Llibreria La central del Raval (c. Elisabets, 6, Barcelona). Presentarà l’acte Manuel Delgado, doctor en Antropologia per la Universitat de Barcelona (UB), llicenciat en Història de l’Art i professor titular d’antropologia religiosa al Departament d’Antropologia Social de la UB.


Romaní, Oriol. A tumba abierta. Autobriografía de un grifota. Madrid: Libros de Itaca, 2015

A tumba abierta sorgeix a partir d’una de les autobiografies orals que va formar part d’una tesi universitària sobre Antropologia Cultural, i que l’autor, Oriol Romaní, va presentar a la Universitat de Barcelona el 1982. La història arrenca en algun moment de 1937, i en ella el Botas, un grifota de Barcelona, ​​ens va relatant en primera persona i en el seu personalíssim argot, les peripècies de la seva accidentada vida, des de la seva primerenca incursió en el món de la droga i dels grifotas del Barri Xino fins a la Barcelona dels 70 i els seus jipis, convertit ja el Botas en tot un camell.

El Botas, murri, legionari tatuat, desertor, atracador ocasional, presidiari, pròfug vocacional, rebel a tota autoritat, «pirata» al lloro de qualsevol possible bisnes, tatuador, cuiner, jipi «sempre cargao de droga, per dins i per fora» , macarra quan ho exigeix ​​el guió … supervivent, en definitiva. A tumba abierta transita per Barcelona, ​​el Marroc, el desert del Sàhara, Suècia,

Romaní, Oriol. A tumba abierta. Autobriografia de un grifota. Madrid: Libros de Itaca, 2015

A tumba abierta surge a partir de una de las autobiografías orales que formó parte de una tesis universitaria sobre Antropología Cultural, y que el autor, Oriol Romero, presentó en la Universidad de Barcelona en 1982. La historia arranca en alguno Durante 1937, y en ella el Botas, un grifota de Barcelona, ​​nos va relatando en primera persona y en su personalísimo argot, las peripecias de su accidentada vida, desde su temprana incursión en el mundo de la droga y los grifotas del Barrio Chino hasta la Barcelona de los 70 y sus jipis, convertido ya el Botas en todo un camello.

El Botas, pícaro, legionario tatuado, desertor, atracador ocasional, presidiario, prófugo vocacional, rebelde a toda autoridad, «pirata» al loro de cualquier posible Bisnis, tatuador, cocinero, jipi «siempre cargas de droga, por dentro y por fuera» , macarra cuando lo exige el guión … superviviente, en definitiva. A tumba abierta transita por Barcelona, ​​Marruecos, el desierto del Sahara, Suecia,

[+ info]