Etnologia.cat » món rural


83 APUNTS

  • 08:04
  • 0

Paisatge latent. Closes, cortals i cortalers

L’Ecomuseu – Farinera de Castelló d’Empúries recupera la memòria i la identitat dels homes i dones i les seves històries de vida a través d’una exposició temporal sobre els cortals i les closes; els dos elements més emblemàtics d’aquest paisatge singular.

A la mostra es presenta una gran part de material recollit (fotos, plànols, impresos, contractes de masoveria, llibres de memòries, objectes, filmacions i audicions…) resultat d’un extens treball de recerca i documentació, iniciat l’any 2009, que ha permès posar en valor el paisatge agrari propi i diferenciat de la zona litoral empordanesa compresa entre Castelló d’Empúries, Sant Pere Pescador, Peralada i Pau.

Lloc: Ecomuseu – Farinera Castelló d’Empúries, c. Sant Francesc, 5. Castelló d’Empúries

Data: Fins el 5 d’octubre de 2014.

Més informació: Ecomuseu – Farinera Castelló d’Empúries

  • 18:34
  • 0

El CAR i el PNP revisen l’Inventari de Construccions Rurals del Parc Natural dels Ports

El Cos d’Agents Rurals i el Parc Natural dels Ports estan  revisant l’Inventari de Construccions Rurals existents al Parc, per tal d’actualitzar les dades recollides pel Parc el 2003 sobre les construccions populars de vuit dels nou municipis que formen part del Parc; aquest 2014 estudiaran també les que pertanyen a Horta de Sant Joan, per completar tot l’àmbit territorial. Ara s’està treballant en les construccions rurals d’Alfara de Carles i el Mas de Barberans. En total s’han comptat un total de 940 construccions dins del Parc, moltes d’elles en ruïnes. Les casetes de camp representen el 52% i els masos el 14,9%. La resta són corrals, ermites, molins, forns de calç i de pega, pous d’aigua i de neu… i un 3% d’elements indeterminats. El Cos d’Agents Rurals és que realitza el treball de camp a als termes municipals d’Alfara de Carles i el Mas de Barberans, els primers que es van inventariar ara fa 10 anys. En fases posteriors es revisarà la informació de la resta de municipis. Els inventaris es poden consultar al Centre de Documentació del Parc Natural dels Ports.
Podeu consultar a: http://catalegbeg.cultura.gencat.cat/iii/encore/record/C__Rb1408433
Més informació: Parc Natural dels Ports.  http/www.gencat.cat/parcs/els_ports/

  • 13:39
  • 0

Un llibre sobre les eines i les feines dels pagesos i ramaders catalans tradicionals

Des de 1993, en la línia editorial Brau Edicions destaca el fons dedicat a promoure el patrimoni cultural i natural català, entre els quals els cinc volums de la seva col·lecció “Arquitectura tradicional”. Amb el llibre Eines i feines de pagès de Llorenç Ferrer Alòs, Brau edicions enceta una nova col·lecció: Eines i feines. Es tracta d’un volum de 144 pàgines, il·lustrat amb dibuixos d’estris i imatges d’època, que descriu les principals eines de les activitats agropecuàries catalanes tradicionals, i la seva funció. Diversos museus amb fons etnològics li han aportat informació i fotografies antigues: la Farinera de Castelló d’Empúries, el Museu de l’anxova i de la sal, el Museu de les Terres de l’Ebre, el Museu del suro de Palafrugell i el Museu de la Vida Rural. Conté bibliografia i un llistat dels museus catalans amb fons agrícoles i ramaders.

Editat: Brau Edicions (Figueres)
ISBN: 978-84-15885-01-6
Més informació: Brau Edicions

  • 17:01
  • 0

Els pous de neu del Montseny

Conferència Els pous de neu del Montseny: el viatge de la neu de la muntanya a la ciutat, a càrrec de Joaquim Mateu i Jordi Tura,  dedicada al negoci de la neu: els pous, transport i comercialització, i que resumeix una recerca realitzada pel Museu Etnològic del Montseny

Data: 1 de febrer de 2014

Hora: 20 h.

Lloc: Casal Cultural del Poble de Montseny, Plaça de la Vila, 7 (Vallès Oriental)

Organitzen: Associació Cultural Montseny Actiu

  • 08:47
  • 0

Construccions de pedra seca a l’Urgell

El proper dissabte 25 de gener, a les 19h, al Monestir de Vallbona de les Monges, Andreu Serés, professor de l’IES Terres de Ponent de Mollerusa, presentarà el seu treball “Construccions de pedra seca a l’Urgell”, on realitza una classificació exhaustiva d’aquesta arquitectura.

En una segona part, Jaume Pedrós, membre dels Amics de l’Arquitectura Popular, explicarà les tasques de l’associació i del Grup Aladrell.

Fotografia de Ramón Oromí Farré

  • 09:47
  • 0

La matança del porc a Taradell

El Grup de Recerca Local de Taradell “Fent Memòria”, coincidint amb la Festa dels Tonis de Taradell, presenta un reportatge històric, de 14 minuts de durada, que mostra com es feia la matança del porc antigament a les cases de pagès del municipi. A través d’entrevistes fetes a la gent gran de pagès, a matadors, mocaderes, carnissers i veterinaris i acompanyades per imatges antigues, s’explica la diada de la matança una tradició molt arrelada a la cultura rural catalana i que suposava, un motiu de festa però també la manera d’omplir el rebost per passar l’hivern.

Data: Dissabte 11 de gener a les 5 de la tarda

LLoc: Biblioteca Antoni Pladevall i Font de Taradell

Per a més informació: http://bibliotecadetaradell.blogspot.com.es/

  • 09:29
  • 0

Pastors i transhumància

La revista “CADÍPEDRAFORCA“, publicada per l’editorial Gavarres, en el seu número 15 dedica un dossier de 44 pàgines a mostrar de primera mà, els camins que portaven a les terres més benignes per fer la transhumància hivernal, explicant quines són les grans planúries d’alta muntanya que encara avui s’omplen de bestiar quan arriba el bon temps.

Els articles del dossier són: Volta-la per baix!, de Carles Pont; Tot gira entorn de l’herba, de Ferran Miralles; Una vida sobre la marxa, de Miquel Spa; Camí de la plana, de Meritxell Prat; Transhumància petita, de Marc Martínez; Les vaques baixaven del nord, de Carles Gascón; Carrerades, camins savis, de Jordi Pasques; Més ovelles que gent, de Josep Noguera;Un home jove en un ofici molt vell, de Benigne Rafart; A Llívia, bestiar sense passaport, de Guillem Lluch; Collars i música d’esquelles, de Quirze Grifell; El cavall puja a muntanya, d’Oriol Mercadal; Barraques, orris i bordes, de Ventura Altarriba; L’últim pastor de Moripol, d’Eva Tomàs Gonfaus; El Peret de les cabres, de la Seu, de Joan Aixàs Obiols; Miquel Cortés, pastor de Peramola, de Marcel Fité.

  • 16:15
  • 0

L’aigua i la gent. Notícies etnogràfiques de l’horta de Mont-roig a partir d’un manuscrit del segle XVIII

Boada i Aragonès, Eduard (2013) L’aigua i la gent. Aspectes de l’Horta de Mont-roig als segles XVII i XVIII. [Tarragona], Ganzell (Quaderns de la Pixerota; 1), 58 p.

Entenedor estudi del “Llibre de las ordinacions del repartiment de las tandas de la aigua de la horta de vila de Mont-roig y decret de sa Illustrissima del any 1703”, manuscrit localitzat per l’historiador Albert Manent a la Llibreria Central (Tremp) i ara custodiat a l’Arxiu Municipal de Mont-roig del Camp.

En paraules d’Eugeni Perea, l’autor del pròleg, L’aigua i la gent és un llibre que va “més enllà del tema abordat –el repartiment d’aigües entre hortolans comunats–; l’obra ens subministra dades i referències sobre nissagues i onomàstica, lingüística, economia, organització gremial o etnografia. Cal destacar, en aquest sentit, la capacitat organitzativa dels regants de Mont-roig a través de l’anomenat Consell d’Hortolans, que es diferencia del món estrictament pagès o de secà per la tinença i ús de les aigües, en la línia que també ho feien altres comunitats rurals.”

  • 10:55
  • 1

La dona pagesa de la Guerra Civil als anys 1960. Terres de l’Ebre

ACTE DE PRESENTACIÓ: Dissabte 8 de febrer de 2014, a les 19.00 h, a la Biblioteca Municipal Artur Bladé i Desumvila de Flix (C/ Sant Jordi, 3)

Intervindran a l’acte Josep Maria Raduà, professor de l’Escola Enric Grau Fontseré de Flix i soci del CERE; Biel Pubill, professor de l’Institut de Flix i delegat de la Secció d’Etnologia del CERE; Jordi Suades, de Farell Editors; i la mateixa autora del llibre, M. Teresa Castelló Bou .
Organitza: CERE-Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre Amb la col•laboració i el suport de: Ajuntament de Flix, Biblioteca Municipal Artur Bladé i Desumvila i Farell Editors.

————————————————————————————

Aquest llibre de Teresa Castelló Bou, editat per Farell editors, és el resultat de les entrevistes fetes per l’autora a una trentena de dones pageses de les Terres de l’Ebre, que donen testimoni de com va ser el treball al camp en aquest territori, entre la Guerra civil espanyola del 1936 (el front de guerra hi va durar tres duríssims anys, inclosa la Batalla de l’Ebre) i la dècada del 1960, en la qual es van produir grans canvis socials i econòmics, als quals van adaptar-se, deixant enrere unes formes de vida i de treball tradicionals. Retrata la vida quotidiana de la dona pagesa: els moments més dolorosos de la Guerra civil, les insòlites estratègies de supervivència davant la fam i la misèria de l’etapa de postguerra, els grans canvis dels anys 60; les tasques casolanes, les feines al camp, la vida familiar, l’oci, els costums i la moralitat de l’època, etc.


Dades:
ISBN: 978-84-92811-54-0, 128 p., 14,5 x 23 cm.


Més informació:
www.farelleditors.cat/


  • 13:26
  • 0

La “Metodologia per a l’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial a les Reserves de la Biosfera: el cas del Montseny”, bona pràctica de salvaguarda del Patrimoni Immaterial per la UNESCO

El Comitè Intergovernamental per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial, reunit a Bakú (Azerbaidjan), ha resolt incloure avui dimecres 4 de desembre de 2013 la Metodologia per a l’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial a les Reserves de la Biosfera: el cas del Montseny dins del Registre de les Millors Pràctiques de Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial.

La Metodologia és una aplicació pràctica de la Convenció per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial que ha tingut com a objecte d’estudi la reserva de la biosfera del Montseny. Es tracta d’un projecte pioner promogut per l’extingit Centre UNESCO de Catalunya amb la col·laboració de la Reserva de la Biosfera del Montseny, el Museu Etnològic del Montseny “la Gabella”, i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya per mitjà de la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals. Prenent com a partida d’altres inventaris i recerques semblants realitzades en aquest territori, es va realitzar aquest, el qual també va incloure entre altres tasques un treball de camp d’un any i un pla de participació comunitària. Les novetats principals d’aquest inventari és que pren com a referència el nou concepte de Patrimoni Cultural Immaterial establert per la Convenció de París (2003) i que ha estat confeccionat amb l’objectiu de servir d’exemple per a altres inventaris de patrimoni immaterial.

El resultat final de l’aplicació d’aquesta proposta metodològica al cas del Montseny és un recull de 294 elements, una relació que per la pròpia naturalesa de la matèria es considera inconclusa i que roman oberta a les aportacions de col·lectius i particulars, en especial d’aquells que hi estan implicats. La Metodologia és el primer projecte català que s’inclou dins del Registre de les Millors Pràctiques, una de les tres llistes que recullen exemples del patrimoni cultural immaterial de la humanitat junt amb la Llista Representativa i la Llista de Salvaguarda Urgent.

Tots els resultats del projecte Metodologia per a l’inventari del patrimoni cultural immaterial de les reserves de la biosfera: l’experiència del Montseny són consultables en línia a: http://www.unescocat.org/montseny/cat/