Data: dissabte, 20 d’abril de 2013 a les 19 h.
Lloc: Saló d’actes del Palau Montcada, C/ Sant Josep de Calassanç, 12, Fraga
Les cançons de la nostra gent, reedició musicada amb CD del llibre de Josep Galán Castañ (Fraga, 1948-2005).
Reedició musicada amb CD, 2n número de la col·lecció lo Rebost Digital de l’Institut d’Estudis del Baix Cinca conté el recull de cançons típiques de Fraga que va realitzar Josep Galán i que fou publicat l’any 1993 pel Govern d’Aragó dins de la col·lecció “Pa de Casa”
[+ info]
PRESENTACIÓ A LA VAL D’ARAN
Data: Dissabte, 11 de maig de 2013, a les 19 h.
Lloc:Conselh Generau d’Aran(Passeg dera Libertat, 16), Vielha
Presentació a càrrec de Mgfc. Sr. Carlos Barrera Sánchez, Síndic d’Aran; Sr. Jèp de Montonya, Cap de Cultura i Patrimoni d’Aran; Sr Josep Santesmases i Ollé, President de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana i vice-president del ‘Institut Ramon Muntaner i Sr. Antoni Llagostera Fernández, president del Centre d’Estudis Comarcals del Ripollès.
Organitza: Conselh Generau d’Aran, Centre d’Estudis Comarcals del Ripollès i Institut Ramon Muntaner
Més informació: Institut Ramon Muntaner, 977 40 17 57 carles@irmu.org
Ibix. Annals 2010-2011. Centre d’Estudis Comarcals del Ripollès, novembre 2012. [+ info]
Els instruments musicals, en estudi és un cicle de conferències organitzat pel Museu de la Música en col·laboració amb l’ESMUC (Escola Superior de Música de Catalunya). Les sessions del cicle pretenen mantenir el vincle entre el públic especialitzat i el coneixement i la recerca que porta a terme el Museu. Entre les sessions destaquem:
- La funció del Museu de la Música des de les col·leccions: conservació, documentació i recerca a càrrec d’Oriol Rossinyol (conservador i cap de col·leccions del Museu de la Música). 1 de març de 2013
- L’etnomusicologia aplicada a l’estudi dels instruments musicals a càrrec de Jaume Ayats (etnomusicòleg i director del Museu de la Música). 15 de març de 2013
- El Museu com a eina de coneixement i recerca. Visita tècnica a les col·leccions a càrrec de la direcció i equip tècnic del Museu de la Música. 22 de març de 2013
Més informació i programa complet a la web del Museu de la Música
Segona edició d’aquest taller obert a tothom, que té com objectiu donar a conèixer els balls tradicionals dels Països Catalans i d’altres indrets europeus. Al llarg d’aquest cicle els assistents podran aprendre danses catalanes, araneses, gregues, romaneses, búlgares, franceses, austríaques, daneses, basques i valencianes.
El taller anirà a càrrec de Roser Farrer i els membres de la Secció de Dansa de l’Ateneu Popular de Ponent.
Dies: dissabtes, 23 de febrer, 16 de març, 20 d’abril i 18 de maig de 2013.
Hora i lloc: de 2/4 de 7 a 2/4 de 9 del vespre. Al pati de l’Institut d’Estudis Ilerdencs (Pl. Catedral, s/n. Lleida).
Organitza: L’Institut d’Estudis Ilerdencs i l’Anteu Popular de Ponent
El Museu de la Mediterrània i la Direcció General de Cultura Popular i Tradicional de la Generalitat de Catalunya fa quatre anys que porten a terme un projecte de recuperació del patrimoni musical centrat en el món de les cobles-orquestres, el projecte de recerca Fer de Músic.
Aquest pretén recuperar i donar a conèixer, a través de la memòria oral, la feina dels músics que han viscut el canvi en l’ofici, en el seu repertori, en les festes i tradicions, en les costums de la societat….
Ara després de tota la recerca feta durant el 2012 es difon tot el material recollit amb dues sessions el dissabte 2 de febrer a les 18h i el divendres 8 de febrer a les 20h al Museu de la Mediterrània.
Lloc: Museu de la Mediterrània. C. d’Ullà, 31, Torroella de Montgrí
Data: Dissabte 2 de febrer (18h.) i divendres 8 de febrer (20h)
Més informació: Museu de la Mediterrània
[+ info]
Bayer, Xavier (et al.) (2012) Músiques per a gralla a mitjans del s. XX, Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i DINSIC (Calaix de Solfa; 15), 67 p.
Aquest projecte tracta de recollir i estudiar la música per a gralla que va arribar per transmissió oral a través de la colla dels Macaris, la colla del “Peret del Pla” i d’altres formacions que d’una o altra manera van aconseguir de mantenir viu l’instrument i la seva essència durant la repressió de la dictadura franquista al segle XX. Majoritàriament es tracta d’un conjunt de peces ballables i de cercavila que van sobreviure a la guerra i als períodes més decadents i oprimits per la cultura tradicional catalana. Pels volts de 1988 els autors van participar en un projecte de la Fonoteca de Música Tradicional Catalana de la DGCPT, en virtut del qual es van enregistrar diversos temes que aquests músics antics havien après per transmissió oral. D’aleshores ençà, han anat fet diferents visites als músics i han realitzat alguns enregistraments, tant de converses com de les tonades que mantenien vives en el record. El treball de recerca s’ha completat amb consultes a diversos arxius del país i també a arxius particulars d’estudiosos del folklore i les tradicions del territori penedesenc i català en general. Un cop finalitzat el treball de recollida dels materials, s’ha endegat la transcripció de les gravacions i s’ha fet una partitura per a cada música recollida.
Les bandes de música constituïxen un dels fenòmens sociològics més interessants i diferenciadors del País Valencià, per la seva extraordinària implantació en tot el territori i per la quantitat de recursos humans, materials i econòmics que mobilitzen.
El Museu Valencià d’Etnologia s’acosta per primera vegada a l’important i significatiu món de les societats musicals, amb l’objectiu de proposar una lectura que superi el vessant estrictament històric i festiu, tot presentant des d’una visió antropològica el paper de les bandes com marcs de trobada, socialització i convivència col∙lectives.
Informació: Museu Valencià d’Etnologia. Tel. 963 883 614, muvaet@dival.es
Cicle de xerrades que comença el 15N i s’estén durant un mes a la Casa de la Barceloneta 1761, un nou equipament municipal en fase pilot de gestió ciutadana (el primer a Ciutat Vella). Dues de les conferències són fruit de sengles recerques finançades per la Direcció General de Cultura Popular i Tradicional: El barraquisme a la Barceloneta (Mercè Tatjer i Óscar Casasayas, recerca IPEC) i L’origen de les festes dels Cors (Josep Maria Solé Soldevila, recerca becada).
Programa complet: La Barceloneta rebel
El violinista Pere Sala (1917-1993), conegut com a “Peret Blanc” o “El violinista de Beget”, va ser una figura clau per a la recuperació de la música popular i tradicional catalana, ja que, gràcies al seu repertori, un gran nombre de peces musicals tradicionals (valsos, pericons, pasdobles, xotis saltats, masurques, sardanes curtes…) no van caure en l’oblit.
L’etnomusicòleg Artur Blasco, durant la tardor del 1990, va gravar en vídeo unes converses amb Pere Sala a Beget. Aquestes imatges constitueixen un document testimonial únic d’aquest personatge atès que, a part d’algunes fotografies i d’algun fragment de vídeo domèstic, ens n’han quedat molt poques imatges.
Tot aquest aplec de material audiovisual ha estat sotmès per Artur Blasco a un procés de revisió i de muntatge als estudis REC Produccions Audiovisuals del Pirineu, de la Seu d´Urgell, que l’ha editat amb el resultat final d’un documental biogràfic, Pere Sala, “Peret Blanc”. El violinista de Beget, de 50 minuts de durada, desglossats en dues parts de 25 minuts cadascuna.
L’edició d’aquest documental ha anat a càrrec de la Fundació Privada Artur Blasco per a la Recerca i Divulgació de la Cultura Popular i Tradicional del Pirineu, amb el patrocini i suport de la Direcció General de Cultura Popular i Tradicional del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, i de l’Obra Social de “la Caixa”, i amb la col·laboració de l’Institut Ramon Muntaner com a entitat vinculada a la recerca en l’àmbit de l’etnologia.
Data: Dijous, 8 de novembre de 2012, a les 20.30h.
Lloc: Conservatori Professional (Pl. de la Coronació, 27), Ontinyent.
Presentació del llibre El mirall pautat: recull d’expressions i parèmies musicals en la tradició popular, de Frederic Oriola Velló i Amparo Blas Núñez
Aquesta publicació és el resultat de la recerca realitzada per Frederic Oriola Velló i Amparo Blas Núñez,fruit d’una beca d’investigació concedida per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. Compta amb un pròleg del professor, acadèmic i expert en dialectologia catalana Emili Casanova Herrero.
L’associacionisme musical valencià és un dels puntals de la societat civil valenciana, a més de tractar-se d’una de les senyes d’identitat i un dels trets diferenciadors de la nostra col·lectivitat. Però si aquesta és la realitat, la d’un país de músics, la veritat és que a hores d’ara ben poques obres s’han dedicat a rescatar sistemàticament la riquesa paremiològica que a l’ombra d’ella s’havia creat. Al respecte sols podíem citar els treballs pràcticament exhaurits d’autors com el folklorista català Joan Amades o l’alcoià Ernesto Valor.
D’ací la importància d’aquesta obra, que amb 3.212 cites pretén ser el recull més complet d’aforismes, dites, expressions, frases fetes, locucions, modismes, parèmies, proverbis, refranys i versets en llengua catalana de temàtica musical. El resultat serà el mirall, mitjançant el qual s’intentarà acostar la visió que els coetanis tenien al voltant de la figura dels músics; quins prejudicis pesaven sobre ells; quins eren els estereotips on se’ls encasellava; quines eren les crítiques que se’ls feien; o el per què d’aquestes visions.
Organitza: Institut d’Estudis de la Vall d’Albaida i Conservatori Professional d’Ontinyent
Més informació: Institut d’Estudis de la Vall d’Albaida
