Sou a:
- Inici
-
Cercant 'musicologia'
En el marc del XVè cicle de conferències que anualment organitzen els Amics dels Goigs, el dimecres dia 16 de maig es presentarà el primer full de goigs que portarà incorporat el codi QR per tal de poder escoltar, a través del telèfon mòbil o tauleta amb l’aplicació corresponent, la melodia del goig. Totes les conferències són d’entrada lliure i els seus ponents autoritats en la matèria que exposaran:
- Dc., 16 de maig. Els sants patrons a través dels goigs. Per Joan Arimany Juventeny.
- Dc., 23 de maig. Els Mags. Per Ignasi Carbonell i Gomis.
- Dj., 31 de maig. Uns goigs fets en pedra: la Porta del Roser de la Sagrada Família. Per Mn. Jaume Aymar i Ragolta.
Informació: Amics dels Goigs. Tel. 933 216 451 , amicsdelsgoigs@gmail.com
Tal i com va aparèixer en una notícia publicada al diari La Vanguardia el 2 d’abril de 2012, els responsables de l’arxiu Lomax, un cop finalitzada la seva digitalització, han iniciat un projecte de retorn de les gravacions musicals als llocs on van ser enregistrades i a les persones o descendents d’aquestes que van cantar o tocar per a Lomax, en col·laboració amb les institucions culturals dels llocs en qüestió. Alan Lomax (1915-2002) fou un etnomusicòleg nord-americà estudiós de la música popular i la diversitat cultural, motiu pel qual va viatjar arreu del món (Estats Units, Sudamèrica, el Carib, Anglaterra, Irlanda, Itàlia, Romania, França, Espanya…) enregistrant i analitzant les mostres d’expressió musical popular que trobava. Durant els anys cinquanta del segle XX va recórrer diferents llocs de la geografia espanyola, com ara les Illes Balears, Aragó, Astúries, Galícia i Andalusia, entre altres. Bona part de les gravacions fetes per Lomax a Espanya es poden consultar al web de l’Association for Cultural Equity, entitat que custodia l’arxiu Lomax.
Trobareu més informació consultant també l’American Folklife Center de la Biblioteca del Congrés de Washington.
El passat dissabte 31 de març, es va celebrar al Centre d’interpretació de la Vida a la Plana, situat al municipi de Santa Bàrbara, comarca del Montsià, la X Jornada d’Etnologia de les Terres de l’Ebre. En aquesta edició, dedicada a la música popular, es va presentar una conferència inaugural sobre la jota improvisada cantada a les Terres de l’Ebre, i un total de 6 comunicacions a càrrec d’estudiosos de les diverses comarques de les Terres de l’Ebre i del nord del País Valencià.
En la Jornada, també hi va haver demostracions de cant de jota improvisada i de tocs de dolçaina i tabal, destacant l’actuació d’Alejandro Castells.
La jornada va comptar amb l’assistència al llarg del dia de prop d’un centenar de persones, cosa que mostra la continuïtat i consolidació d’aquesta jornada en el marc de les Terres de l’Ebre, i l’interès de la població per la cultura popular i tradicional.
L’activitat també va permetre, que gent vinguda d’arreu del territori pogués conèixer el Centre d’Interpretació de la Vida a la Plan, obert al públic recentment, desprès de la seva inauguració l’any 2011.
ACTE DE PRESENTACIÓ: divendres 2 de març, a les 19.30 h, al Centre Cultural Els Forns de Breda (c. de Sant Iscle, 27). En el decurs de l’acte està prevista la intervenció de l’autor Joan Pellissa i l’actuació de membres de l’Escola Municipal de Música de Breda.
Pellissa, Joan (ed.) (2011) Ell llibre de l’organista Jayme Adrobau. Breda (1826-1844), Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i DINSIC (Calaix de Solfa; 14), 73 p.
Transcripció d’un manuscrit localitzat per Joan Pellisa a la Biblioteca Nacional de Catalunya, que consta de 10 pàgines de música i dos de text i que, segons paraules de l’autor original, prové del monestir de Sant Salvador de Breda. A diferència de la majoria de quaderns d’orgue, que normalment recullen peces ballables de moda o danses paralitúrgiques per a les llibertats de les vespres de Nadal, el gruix dels 99 temes recollits en aquest són el que avui anomenaríem folklòrics o tradicionals. Conté gran quantitat de cançons -algunes fàcilment identificables amb lletres recollides posteriorment-, coples, corrandes, caramelles… Tot aquest material, juntament amb les cançons antrifranceses de l’època, les peces vocals paralitúrgiques com Germans amantíssims o la nadala que tanca el recull dóna una imatge sonora de la Breda de principis del segle XX. Vegeu a la web de DINSIC la fitxa tècnica del volum, així com una mostra de les primeres 38 pàgines en format pdf.
L’Associació Valenciana de Musicologia organitza a Carcaixent les VIII Jornades Avamus de Musicologia, sota el títol Contextos – Societat – Música.
Fins al 23 de gener està oberta la recepció de comunicacions.
Informació: AVAMUS, Associació Valenciana de Musicologia
DATA: 29 de novembre de 2011, a les set de la tarda
LLOC: Finca Sansalvador (Pg. de la Mare de Déu del Coll, 79); BARCELONA (Gràcia)
Conferència: “La cobla més enllà de la sardana”, a càrrec de Jesús Ventura; dintre de la Tardor d’Història a la Finca Sansalvador. Cicle Apunts de Cultura Popular
ORGANITZA: Taller d’Història de Gràcia i Associació Joan Amades
MÉS INFORMACIÓ: http://www.tallerhistoriadegracia.cat/
Presentació a Reus del llibre de Jaume Ayats Els Segadors. De cançó eròtica a himne nacional, a càrrec del seu autor.
Els Segadors, l’himne nacional, prové d’una cançó eròtica que es va transformar, el 1640, en un crit de guerra i que, al tombant del 1900, va esdevenir himne nacional de Catalunya. Aquesta és, molt en síntesi, la trajectòria que l’etnomusicòleg Jaume Ayats explica en el llibre que dedica a un dels grans símbols del país, que va ser escrit «tot adaptant o reciclant una cançó eròtica que cantaven els joves que treballaven al camp. Aquesta afirmació podria ser percebuda com una simple informació històrica, amb tota la indiferència i la normalitat amb què suposadament hem de rebre les informacions històriques d’una època llunyana, una època que no ens afecta directament.
En realitat, però, a la Catalunya actual sorprèn –a segons qui incomoda, a segons qui fascina– que l’himne nacional tingui l’inici en una cançó «verda» i atrevida. Per què passa això? [+ info]
Lloc: Auditori de l’Escola Municipal de Música i Dansa. Pl. de la Cultura, 1, Móra d’Ebre
Data: dissabte 5 de novembre de 2011, a les 16.00 h
Conversa entorn a la recerca de la música de tradició oral dirigida per Robert Faltus
Organitza: Escola Municipal de Música i Dansa de Móra d’Ebre, Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre, Institut Ramon Muntaner i Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana.
Informació: Institut Ramon Muntaner. Tel. 977 401 757, carles@irmu.org
El proper cap de setmana, 29 i 30 d’octubre, es celebra a Arbúcies la 27a Festa del Flabiol, un punt de trobada únic a Catalunya que procura i representa la recuperació d’un dels instruments més emblemàtics i populars catalans.
Entre els diferents actes que formen part del programa, cal destacar els XII Col·loquis del Flabiol que es duran a terme al Museu Etnològic del Montseny a partir de les 15.30h del dissabte 29 d’octubre. Podeu consultar el programa de la festa al segünet enllaç: 27a Festa del Flabiol. Podeu trobar més informació a la web del flabiol o bé al blog del flabiol.
Dates: 29 i 30 d’octubre de 2011
Lloc: Arbúcies (Girona)
Organitza: Ajuntament d’Arbúcies – Comissió Festa del Flabiol
Col·laboren: Generalitat de Catalunya, Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, Diputació de Girona i Consell Comarcal de la Selva.
AYATS, Jaume (2011) Els Segadors. De cançó eròtica a himne nacional. Barcelona, l’Avenç, 256 p.
L’himne nacional de Catalunya prové d’una cançó eròtica que es va transformar, el 1640, en un crit de guerra. A finals del segle XIX, Francesc Alió va ajuntar la lletra de guerra que cantava la mare de Jacint Verdaguer amb la melodia de la cançó eròtica que li va cantar el canonge Jaume Collell. Emili Guanyavents va escriure la lletra actual de l’himne i els cors el van fer viure. Aquest és el resultat de la recerca de Jaume Ayats, professor d’etnomusicologia a la UAB, que explica a bastament en aquest llibre que es presenta el 26 d’octubre al Palau de la Música Catalana.
