Sou a:
- Inici
-
Cercant 'musicologia'
Els instruments musicals, en estudi és un cicle de conferències organitzat pel Museu de la Música en col·laboració amb l’ESMUC (Escola Superior de Música de Catalunya). Les sessions del cicle pretenen mantenir el vincle entre el públic especialitzat i el coneixement i la recerca que porta a terme el Museu. Entre les sessions destaquem:
- La funció del Museu de la Música des de les col·leccions: conservació, documentació i recerca a càrrec d’Oriol Rossinyol (conservador i cap de col·leccions del Museu de la Música). 1 de març de 2013
- L’etnomusicologia aplicada a l’estudi dels instruments musicals a càrrec de Jaume Ayats (etnomusicòleg i director del Museu de la Música). 15 de març de 2013
- El Museu com a eina de coneixement i recerca. Visita tècnica a les col·leccions a càrrec de la direcció i equip tècnic del Museu de la Música. 22 de març de 2013
Més informació i programa complet a la web del Museu de la Música
Bayer, Xavier (et al.) (2012) Músiques per a gralla a mitjans del s. XX, Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i DINSIC (Calaix de Solfa; 15), 67 p.
Aquest projecte tracta de recollir i estudiar la música per a gralla que va arribar per transmissió oral a través de la colla dels Macaris, la colla del “Peret del Pla” i d’altres formacions que d’una o altra manera van aconseguir de mantenir viu l’instrument i la seva essència durant la repressió de la dictadura franquista al segle XX. Majoritàriament es tracta d’un conjunt de peces ballables i de cercavila que van sobreviure a la guerra i als períodes més decadents i oprimits per la cultura tradicional catalana. Pels volts de 1988 els autors van participar en un projecte de la Fonoteca de Música Tradicional Catalana de la DGCPT, en virtut del qual es van enregistrar diversos temes que aquests músics antics havien après per transmissió oral. D’aleshores ençà, han anat fet diferents visites als músics i han realitzat alguns enregistraments, tant de converses com de les tonades que mantenien vives en el record. El treball de recerca s’ha completat amb consultes a diversos arxius del país i també a arxius particulars d’estudiosos del folklore i les tradicions del territori penedesenc i català en general. Un cop finalitzat el treball de recollida dels materials, s’ha endegat la transcripció de les gravacions i s’ha fet una partitura per a cada música recollida.
El violinista Pere Sala (1917-1993), conegut com a “Peret Blanc” o “El violinista de Beget”, va ser una figura clau per a la recuperació de la música popular i tradicional catalana, ja que, gràcies al seu repertori, un gran nombre de peces musicals tradicionals (valsos, pericons, pasdobles, xotis saltats, masurques, sardanes curtes…) no van caure en l’oblit.
L’etnomusicòleg Artur Blasco, durant la tardor del 1990, va gravar en vídeo unes converses amb Pere Sala a Beget. Aquestes imatges constitueixen un document testimonial únic d’aquest personatge atès que, a part d’algunes fotografies i d’algun fragment de vídeo domèstic, ens n’han quedat molt poques imatges.
Tot aquest aplec de material audiovisual ha estat sotmès per Artur Blasco a un procés de revisió i de muntatge als estudis REC Produccions Audiovisuals del Pirineu, de la Seu d´Urgell, que l’ha editat amb el resultat final d’un documental biogràfic, Pere Sala, “Peret Blanc”. El violinista de Beget, de 50 minuts de durada, desglossats en dues parts de 25 minuts cadascuna.
L’edició d’aquest documental ha anat a càrrec de la Fundació Privada Artur Blasco per a la Recerca i Divulgació de la Cultura Popular i Tradicional del Pirineu, amb el patrocini i suport de la Direcció General de Cultura Popular i Tradicional del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, i de l’Obra Social de “la Caixa”, i amb la col·laboració de l’Institut Ramon Muntaner com a entitat vinculada a la recerca en l’àmbit de l’etnologia.
El proper cap de setmana, 27 i 28 d’octubre, es celebra a Arbúcies la 28a Festa del Flabiol, un punt de trobada únic a Catalunya que té com a objectiu la recuperació d’un dels instruments més emblemàtics i populars catalans.
Entre els diferents actes que formen part del programa, cal destacar els XIII Col·loquis del Flabiol:
- Àngel Vallverdú i Montse Castellví: Flabiolaires al Martorell del segle XX
- Jordi León: El flabiol de cobla al segle XX
- Marc Riera: El tamborí electrònic
- UAB: Presentació dels col•loquis a la web del MUSC (Músiques en les Societats Contemporànies)
Podeu consultar el programa complet de la festa i obtenir més informació a la web del flabiol o bé al blog del flabiol.
Dates: 27 i 28 d’octubre de 2012
Lloc: Arbúcies (Girona)
Organitza: Ajuntament d’Arbúcies – Comissió Festa del Flabiol
Col·laboren: Generalitat de Catalunya – Direcció General de Cultura Popular i Tradicional, Diputació de Girona, Museu Etnològic del Montseny i Font d’Or
Marimon i Busqué, Francesc [2012 (1987)] Mètode d’acordió diatònic. Barcelona, DINSIC i Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 130 p.
Vint-i-cinc anys després de la primera edició es reedita aquest llibre que, a banda de les partitures, conté un apartat amb la història dels acordions i una altra amb la descripció de variants presents en altres indrets del món. El capítol històric detalla el procés de supervivència d’aquest instrument en el món rural, àmbit en el què es van recollir modernament els temes que inclou l’obra.
Aquest mètode té la voluntat de facilitar l’aprenentatge a qui vulgui entrar al món de la música instrumental sense que calguin coneixements musicals. Per això cada nota de les partitures duu el número de l’acordió que cal prémer; les partitures estan totes enregistrades en els dos CDs que conté el volum.
Data: divendres, 28 de setembre de 2012, a les 19 h
Lloc: Casa de Cultura Agustí sardà (C/Mare de Déu de la Roca, 5) , Mont-roig del Camp.
Presentació del llibre “Cançons tradicionals a Mont-roig del Camp” a càrrec de Joaquim Icart Garcia, musicòleg i catedràtic de la Universitat Rovira i Virgili i Conxita Aragonès Guinart, coordinadora de la publicació. L’acte el presidiran el Il·lm Sr. Ferran Pellicer Roca, alcalde de Mont-roig del Camp; Sr. Jordi Agràs Estatella, director dels Serveis Territorials de Cultura a Tarragona, el Sr. Andreu Chaparro Medina, regidor de cultura,festes, joventut i esports; el Sr. Josep Santesmases Ollé, president de la Coordinadora de Centres d’estudis de Parla Catalana i vicepresident segon de l’Institut Ramon Muntaner, i les informants que han col·laborat en el recull. Organitza: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Centre de Mont-rogencs, Onada Edicions i Institut Ramon Muntaner. Col·labora: Ajuntament de Mont-roig del Camp, Jornal.cat i Puntsisràdio
El Museu Comarcal de l’Horta Sud organitza per novè any consecutiu un cicle dedicat a la música valenciana. Amb l’objectiu de conèixer, recuperar i divulgar la tradició oral de la cançó valenciana, i amb el propòsit d’apropar-la des del passat a la realitat actual, aquest cicle s’ha organitzat en dues sessions, ambdues amb una part teòrica i un altra més lúdica, oberta a la participació de tothom.
- El cant polifònic a la Mediterrània. Conferència a càrrec de Josep Vicent Frechina i concert d’Aljub.
- Romanços, xistes i oracions: els cecs i la transmissió del cançoner. Conferència a càrrec de Fermín Pardo i concert de Naiet Cirerer.
Codi QR que permet escoltar la melodia dels "Goigs al retrobament de l’arqueta dels Sants Màrtirs de Manlleu".
En el marc del XVè cicle de conferències que anualment organitzen els Amics dels Goigs, el 16 de maig es va presentar el primer full de goigs que porta incorporat el codi QR per tal de poder escoltar, a través del telèfon mòbil o tauleta amb l’aplicació corresponent, la melodia del goig. Totes les conferències són d’entrada lliure i els seus ponents autoritats en la matèria que exposaran:
- Dc., 23 de maig. Els Mags. Per Ignasi Carbonell i Gomis.
- Dj., 31 de maig. Uns goigs fets en pedra: la Porta del Roser de la Sagrada Família. Per Mn. Jaume Aymar i Ragolta.
Informació: Amics dels Goigs. Tel. 933 216 451 , amicsdelsgoigs@gmail.com
Tal i com va aparèixer en una notícia publicada al diari La Vanguardia el 2 d’abril de 2012, els responsables de l’arxiu Lomax, un cop finalitzada la seva digitalització, han iniciat un projecte de retorn de les gravacions musicals als llocs on van ser enregistrades i a les persones o descendents d’aquestes que van cantar o tocar per a Lomax, en col·laboració amb les institucions culturals dels llocs en qüestió. Alan Lomax (1915-2002) fou un etnomusicòleg nord-americà estudiós de la música popular i la diversitat cultural, motiu pel qual va viatjar arreu del món (Estats Units, Sudamèrica, el Carib, Anglaterra, Irlanda, Itàlia, Romania, França, Espanya…) enregistrant i analitzant les mostres d’expressió musical popular que trobava. Durant els anys cinquanta del segle XX va recórrer diferents llocs de la geografia espanyola, com ara les Illes Balears, Aragó, Astúries, Galícia i Andalusia, entre altres. Bona part de les gravacions fetes per Lomax a Espanya es poden consultar al web de l’Association for Cultural Equity, entitat que custodia l’arxiu Lomax.
Trobareu més informació consultant també l’American Folklife Center de la Biblioteca del Congrés de Washington.
El passat dissabte 31 de març, es va celebrar al Centre d’interpretació de la Vida a la Plana, situat al municipi de Santa Bàrbara, comarca del Montsià, la X Jornada d’Etnologia de les Terres de l’Ebre. En aquesta edició, dedicada a la música popular, es va presentar una conferència inaugural sobre la jota improvisada cantada a les Terres de l’Ebre, i un total de 6 comunicacions a càrrec d’estudiosos de les diverses comarques de les Terres de l’Ebre i del nord del País Valencià.
En la Jornada, també hi va haver demostracions de cant de jota improvisada i de tocs de dolçaina i tabal, destacant l’actuació d’Alejandro Castells.
La jornada va comptar amb l’assistència al llarg del dia de prop d’un centenar de persones, cosa que mostra la continuïtat i consolidació d’aquesta jornada en el marc de les Terres de l’Ebre, i l’interès de la població per la cultura popular i tradicional.
L’activitat també va permetre, que gent vinguda d’arreu del territori pogués conèixer el Centre d’Interpretació de la Vida a la Plan, obert al públic recentment, desprès de la seva inauguració l’any 2011.
