El segon divendres de cada mes ens trobem des de fa més de 10 anys per xerrar i aprendre dels nostres avis i àvies, pescadors, mariners i gent de mar, protagonistes del nostre passat i present marítim. Aquesta activitat forma part dels “4ats Tallers i Jornades de Memòria Oral” que coordina el Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
En aquesta ocasió els nostres convidats ens parlaran del dia a dia al moll comercial del Palamós d’abans, de la gent que hi treballava, de les mercaderies i els vaixells que hi arribaven i en sortien, i de les diferents vivències que tres persones que han viscut al llarg de la seva vida professional desenvolupada al moll recorden. Amb aquest objectiu comptarem amb la presència de René Matas, consignatari, d’en Joan Cama, portuari retirat, i de Josep Homs, antic camàlic.
En el marc del programa “Cultura Viva. La recerca etnològic a Catalunya” que organitza el Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, el proper divendres 4 de maig, a les 7 de la tarda, el Museu de la Pesca (Palamós) acollirà la conferència “Can Tino, crònica d’una drassana tradicional de Palamós” a càrrec de Jaume Badias, tècnic de la Càtedra d’Estudis Marítims (Universitat de Girona – Ajuntament de Palamós) i Raül Mata, tècnic del Museu de la Pesca. Aquesta activitat està organitzada per la Càtedra d’Estudis Marítims (Universitat de Girona – Ajuntament de Palamós) i el Museu de la Pesca.
La conferència recull els resultats d’una recerca, realitzada des de la Càtedra d’Estudis Marítims i el Museu de la Pesca, que comptà amb un ajut de l’Institut Ramon Muntaner. “Drassanes Tino: la darrera nissaga de mestres d’aixa de Palamós” és un projecte de recerca etnològica que va tenir com a objectiu principal estudiar i descobrir, a partir del testimoni oral i de les fonts documentals, l’evolució d’una drassana tradicional des dels seus inicis, l’any 1923, fins al cessament de la seva activitat l’any 2010, i explicar-ne els canvis que experimenta l’ofici i la figura del mestre d’aixa; el procés de construcció d’embarcacions, o les diferents tipologies d’embarcacions tradicionals i les seves evolucions, nomenclatura, etc. [+ info]
L’editorial Farell ha publicat enguany Licors tradicionals, aiguardents i vins generosos. Priorat – Terra Alta – Ribera d’Ebre, un treball d’Anna Figueras Torruella i M. Teresa Castelló Bou que és fruit d’una recerca impulsada pel Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre, dins el programa de l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya.
El llibre parla de la producció d’aiguardents, una de les activitats econòmiques més significatives d’aquestes comarques en el passat. En fa un repàs històric des dels orígens a la gran expansió del segle XVII, la industrialització o la decadència del sector al segle XX, després de la guerra civil.
Ressenya fórmules de licors d’herbes aromàtiques, com la ratafia; licors de fruites amb cireres de pastor o magranes; licors de flors com la d’ametller o la flor de magnòlia; o licors amb llet de cabra.
I recull com elaborar vins generosos, licorosos i aromatitzats, a més de remeis populars i, fins i tot, receptes de pastes en les quals s’empra l’aiguardent com a aromatitzant.
Data: Divendres 20 d’abril, a les 19.30 h.
Lloc: Centre d’Art Cal Massó. c/ Pròsper de Bofarull, 7 Reus
Organitza: Institut Municipal d’Acció Cultural de Reus.
El 19 d’abril es presenta el llibre 80 anys de pell a Vic, recentmentpublicat pel Patronat d’Estudis Osonencs. El llibre és el resultat d’un projecte d’investigació sorgit d’un encàrrec del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana del Departament de Cultura dut a terme pel Gremi d’Adobadors, amb l’objectiu principal de documentar i analitzar la història recent del ram de la pell a Vic així com la documentació de la maquinària, les eines i els processos de treball associats a aquesta activitat. L’ofici de la pell està documentat a Vic ja des del segle XII, i fou una important activitat econòmica per la ciutat i la comarca d’Osona fins gairebé finals del segle XX.
Actualment, però, ha reaparegut amb força des de la seva vessant patrimonial. La zona de les Clotes, l’actual barri de les Adoberies de Vic, fou declarada el 2009 Bé Cultural d’Interès Nacional, en la categoria de Zona d’Interès Etnològic.
Data i lloc de la presentació: 19 d’abril, a les 19.30h. Temple Romà de Vic.
Participants: Antoni Ylla-Català, Antoni Riera i Elisabet Ylla-Català com autors del llibre, i el periodista Albert Om.
Coincidint amb el 125è aniversari de la inauguració del tramvia del Baix Empordà o Tren Petit, les poblacions de Palafrugell, la Bisbal d’Empordà i Palamós han organitzat un acte a cada lloc pels dies 22, 23 i 24, respectivament, amb el títol comú La mobilitat a la comarca, un repte actual.
A Palafrugell, el dia 22 de març, a les 8 del vespre al Teatre Municipal, intervindran l’historiador Carles Salmerón i de l’enginyer de camins, canals i ports Dusko Hadzijanev. Hi haurà també dues projeccions: la versió de 12 minuts de El Tren Petit, de Video Play Serveis i la lectura del poema El Tren Petit, per part del seu autor Josep Martí Clarà “Bepes”.
El dia 23 de març, a les 8.30 del vespre, al Mundial de la Bisbal, es tornarà a projectar el documental de Video Play Serveis i hi haurà les intervencions de la professora del departament d’Economia Aplicada de la UAB, Anna Matas, i dels bisbalencs Josep Matas, advocat, i Ramon Piera, farmacèutic.
L’últim acte es farà el dia 24 de març al Museu de la Pesca, a les 7 del vespre. L’acte està promogut per l’Associació d’Amics del Museu de la Pesca, amb la col•laboració del Museu de la Pesca i del Servei d’Arxiu Municipal, i comptarà amb les intervencions del documentalista Antoni Martí, l’arxivera Carme Adroher i del doctor Jaume Feliu Torrent, professor i membre del grup de recerca d’Anàlisi i Planificació Territorial i Ambiental de la Universitat de Girona. També es projectarà la versió de 12 minuts de El Tren Petit.
El proper 23 de març es commemora el 125è aniversari del començament del llarg recorregut que faria, fins l’any 1956, el tramvia del Baix Empordà o Tren Petit. L’optimisme que va presidir la gestació i posterior concreció del projecte obrí nous camins i esperances pels baix empordanesos que massivament festejaren el primer recorregut oficial. Hagueren de passar molts anys plens de canvis en la gestió de la línia i de problemes econòmics en un context històric molt difícil fins que arribà el tancament, que, com era d’esperar, fou objecte de polèmica reflectida a la premsa del moment. Des d’aleshores, per decisió de les autoritats competents de l’època, la comarca va haver de confiar únicament amb el transport per carretera.
La història del “carrilet” i les anècdotes associades han estat objectiu de llibres i articles de recerca o de divulgació i documentals, perquè el Tren Petit ha quedat en l’imaginari col•lectiu com un mitjà emblemàtic, símbol d’una època.
“La vida als fars” és el títol d’aquesta sessió. El segon divendres de cada mes ens trobem, des de fa 10 anys, per xerrar i aprendre dels nostres avis i àvies, pescadors, mariners i gent de mar protagonistes del nostre passat i present marítim. En aquesta ocasió ens trobarem al Museu de la Pesca, a les 7 de la tarda.
Aquest divendres els tertulians ens explicaran com era la vida als fars, quines tasques hi exercien, com es compaginava amb la vida familiar, com han evolucionat amb els darrers anys i si s’havia d’estar fet d’una pasta especial per viure-hi, entre moltes altres qüestions. Per escoltar històries que mai hem sentit sobre els faroners comptarem amb la presència de David Moré, historiador i membre d’una nissaga de faroners de Tossa de Mar, i d’Eleuteri Costa, darrer faroner de Palamós.
Lloc: Museu de la Pesca. Moll pesquer. Palamós
Data: divendres 9 de març, a les 19.00 h
Aquesta iniciativa del Museu de la Pesca i de la Càtedra d’Estudis Marítims (UdG – Aj. de Palamós) pretén acostar els sabers de la gent del mar al públic en general. Cada segon divendres de mes, a les set del vespre i durant una hora, les Converses que tenen un caràcter intergeneracional, esdevenen un espai per a la participació de la gent gran i els seus coneixements, autèntic patrimoni immaterial.
Aquesta activitat, que es desenvolupa amb el recolzament del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana i amb la col·laboració de la Confraria de Pescadors de Palamós i la Càtedra d’Estudis Marítims (Universitat de Girona – Ajuntament de Palamós), ens ajuda a apropar els coneixements de la gent de la mar a tots els ciutadans.
Data: 9 de maç de 2012, a les 19.30h. Lloc: Biblioteca Municipal Artur Bladé i Desumvila (C/ de Sant Jordi, 3), Flix. Presentació del llibre “Licors tradicionals, aiguardents i vins generosos.Priorat-Terra Alta-Ribera d’Ebre” d’Anna Figuerras Torruella i Mª Teresa Castelló Bou. Presentarà l’acte Josep Francesc Moragrega Font, vicepresident de la Comissió Cívica del Patrimoni de les Terres de l’Ebre i ex-president del CERE.
El llibre“Licors tradicionals, aiguardents i vins generosos. Priorat-Terra Alta-Ribera d’Ebre” editat per Farell Editors és el fruit d’una recerca IPEC Anàlisi realitzada entre els anys 2007-2009 per les autores, Anna Figueras Torruella i Mª Teresa Castelló Bou, per al Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre.
L’obra d’un gegant és un documental sobre les construccions, la tradició i la importància de la pedra en sec a Mallorca, que compta amb més de 19.000 kilòmetres lineals de marges. Seguint la feina del margener Lluc Mir, es descobreix aquest ofici secular, de tradició mil·lenària, que ha convertit una terra erma com la serra de Tramuntana mallorquina en un mosaic de camps de conreu i terrasses.
Data: dijous, 17 de maig de 2012, a les 19.30h.
