L’exposició mostra la família de bèsties de foc del Baix Llobregat i permet conèixer les activitats i característiques de les colles de foc, a través d’un recull de fotografies, vestuari, documents, música, etc. Exposició produïda per la Federació de Bestiari de Foc del Baix Llobregat.
Pagès editors i la Paeria de Lleida, a través de l’Arxiu Municipal de la ciutat, han publicat recentment el llibre Les representacions festives a Lleida (1700-1975), de Ramon Fontova Carles. En aquesta l’obra, que compta amb un pròleg de l’historiador Manuel Lladonosa, l’autor ofereix una minuciosa anàlisi històrica de l’evolució de la festa a la ciutat i de tots els elements i manifestacions que en formen part, concretament dels seguicis de la Festa Major de Sant Anastasi, la seva evolució i els seus diferents components. Es presenten la imatgeria, els personatges i les comparses de les diferents representacions festives (trompetes, timbales, insígnies, etc.), els balls i les danses (Ball de Gitanos, la Moixiganga, el Ball de Valencians, de Bastonets, Moros i Cristians), imatgeria i figuracions (gegants, capgrossos, Marraco), destacant-ne els factors musicals, cerimonials i la seva significació, sense oblidar-ne el seu context social i cultural.
Dins del cicle “Tertúlies de Cultura Popular”, organitzades pel Centre de Cultura Popular i Tradicional La Troca, de Granollers, aquest dijous l’etnòleg Bienve Moya parlarà sobre Carnaval.
Com en edicions anteriors, la tertúlia va acompanyada d’una exposició: El Carnaval de Granollers en imatges, amb fotografies de Marta Tusquellas, Josep Casasnovas i Juank Casado.
- Presentació de l’IPEC, a càrrec de Rafel Folch i Manel Català
- Presentació de recerques:
- “La festa de les enramades de Vilassar de Mar, patrimoni etnològic en el record”. Projecte del Centre d’Estudis Vilassarencs i del Museu Municipal de Vilassar de Mar, a càrrec d’Alexis Serrano (Centre d’Estudis Vilassarencs)
- “Les festes a Argentona des dels anys cinquanta fins a l’actualitat. Recull documental i testimonial des d’una perspectiva històrica i etnològica”. Projecte del Centre d’Estudis Argentonins Jaume Clavell, l’Institut Català d’Antropologia i el Departament d’Antropologia Cultural i Història de la UB, a càrrec de Jordi Alsina i Martí Marfà
Documentats des del 1628, els “plens” deuen el seu nom al fet que van plens de foc. Se’ls considera l’espectacle més gran de la Patum: quan s’apaguen els llums, comença la música i la plaça esdevé un infern pirotècnic amb mil fuets cremant alhora. Aquest documental ofereix la visió d’aquest quadre des de l’interior, començant amb la recollida de les fulles de vidalba amb què es guarneixen els diables, fins a l’esclat final. L’audiovisual, obra de Rosa Cerarols -doctora en geografia i professora a la Universitat Pompeu Fabra-, és el resultat d’una recerca sobre el patrimoni etnològic català becada pel Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana l’any 2008. Es va poder visionar l’any passat a la 1a Mostra de Cinema Etnogràfic i ara és accessible en línia a Youtube.
Exposició virtual produïda pel Centre de Recursos per a l’Aprenentatge i la Investigació de la Universitat de Barcelona, que es composa fonamentalment d’un plec de cartes als Reis escrites per una colla de nens i nenes entre els anys 1921 i 1924. El conjunt de cartes es conserva al Fons Personal de Pere Bosch i Gimpera que està dipositat a la Biblioteca de Filosofia, Geografia i Història de la UB. Van ser remeses des dels magatzems Rodríguez i El Siglo amb seu a les ciutats de Madrid i Barcelona, entre 1921 i 1924, a sol·licitud de Tomàs Carreras i Artau, professor catedràtic d’Ètica de la Facultat de Filosofia i Lletres d’aquesta universitat i creador, entre altres iniciatives, de l’Arxiu d’Etnografia i Folklore de Catalunya. [+ info]
Jofre Padullés. Bous de Mort. El Corre de Bou de Cardona i la Cultura popular taurina de Catalunya. 10 è Premi Joan Amades. Tarragona: Arola Editors, 2011, 217 p.
L’eix fonamental d’aquest treball el constitueix la celebració centenària del Corre de Bou de Cardona, alhora que ens ofereix una panoràmica general de la cultura popular taurina de Catalunya. El lloc central l’ocupen les categories relatives a la tradició i la modernitat, a partir de les quals es ressegueixen qüestions clau com ara l’aparició del toreig professional i la corrida comercial, o les transformacions dels espais de celebració. Amb aquest treball es desmenteixen aquelles afirmacions que portarien a concebre les festes populars amb bous com a simples espectacles, abocant-les al calaix de sastre de les explosions d’insensatesa col·lectiva. Tot plegat, posant de manifest fins quin punt la naturalesa enutjosa dels correbous, des de les legislacions antitaurines d’Isabel la Catòlica fins a l’actualitat, no es trobava, com freqüentment es volia fer creure, en l’aparent insensatesa de tal celebració, sinó en la insinuació que tal celebració, i per extensió tota praxis simbòlica popular, vehiculava un discurs de poder absolutament coherent que es mostrava indiferent al de la ideologia oficial i actuava advocant un ordre fonamentalment diferent a l’imposat des del camp sociopolític dominant.
Àngels, pastors i reis. Pati de la Casa Gran (Ajuntament de Barcelona). De l’1 al 29 de desembre
Gent de festa. Castellers de Barcelona. C. de Bilbao, 212-214, Barcelona. Del 15 al 30 de desembre
Art al pessebre. Figures del Museu Etnològic. Auditori de Caixa Penedès, Fòrum Berger Balaguer. Rambla de Nostra Senyora, 6, Vilafranca del Penedès. Del 16 de desembre al 8 de gener
"L'Auberta", una de les figures de la Muixeranga d'Algemesí, en una imatge de principis del s. XX. Fotografia: CPCPTC. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya / Arxiu del Patrimoni Etnològic de Catalunya / Fons Joan Amades i Gelats.
La festivitat de la Mare de Déu de la Salut d’Algemesí ha ingressat aquesta matinada a la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat (LRPCIH). La resolució s’ha pres a Bali, en el transcurs de la 6a reunió del Comitè Intergovernamental per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial. La festa, que té origen al segle XIII, se celebra els dies 7 i 8 de setembre de cada any, i en totes les processons es realitzen una sèrie de balls originaris del municipi d’Algemesí (Ribera Alta, País Valencià). El ball més conegut és la Muixeranga, que consisteix en un conjunt de figures plàstiques compost per torres humanes i figures representatives. S’hi formen dos grups: els de la Muixeranga Vella (homes vestits de blau i vermell amb ratlles blanques) i els de la Muixeranga Nova (composició mixta, vestits de verd i blau i també amb ratlles blanques). A part d’aquesta festivitat, també fan part de la LRPCIH el Misteri d’Elx, el Cant de la Sibil·la, la Patum de Berga, els castellers i el Tribunal de les Aigües de València.
L’exposició mostra la família de bèsties de foc del Baix Llobregat i permet conèixer les activitats i característiques de les colles de foc, a través d’un recull de fotografies, vestuari, documents, música, etc. Exposició produïda per la Federació de Bestiari de Foc del Baix Llobregat.
