Etnologia.cat » patrimoni immaterial


209 APUNTS

  • 10:09
  • 0

La cuina tradicional de la Sénia en imatges

La cuina tradicional de les Terres de l’Ebre és un aspecte del patrimoni immaterial que encara és ben viu en moltes cases del territori. La cuina tradicional senienca en forma part, i comparteix productes i maneres de fer pròpies també de les comarques veïnes de Catalunya, Aragó i el País Valencià.

L’exposició recull en imatges una mostra del receptari senienc, a través d’una selecció d’imatges feta a partir del llibre “La cuina de la Séenia” de Victòria Almuni, Rosa Almuni i Manolo Blesa, que la presenten com una cuina de proximitat, abastida per productes de l’entorn -els horts, el secà, els Ports- i de temporada, adaptada a les possibilitats econòmiques familiars, al món quotidià i al calendari festiu.

Organitza: Centre d’Estudis Seniencs-Antena del Coneixement URV a la Sénia.

LLoc: Vestíbul de la Casa de Cultura de la Sénia. C/Sevilla, s/n, La Sénia

Dates: fins al 30 d’agost

Horari: de 19 a 21 hores.

  • 09:15
  • 0

1950. Viatge de Ramon Violant a la terrissa de la Galera

L’exposició explica, a través de textos, fotografies i dibuixos, la visita de Ramon Violant, acompanyat del seu dibuixant Ramon Noé, a la Galera el 1950, en un dels seus viatges etnogràfics de recollida d’informació i d’adquisició de peces per al llavors Museu d’Arts, Indústries i Tradicions Populars del Poble espanyol de Barcelona.

Des de feia segles existien a la població obradors familiars que produïen obra de terrissa amb una tipologia pròpia, molt característica. Eren objectes usats de forma quotidiana a l’agricultura, la vida domèstica i l’arquitectònica tradicionals; alguns encara avui es continuen elaborant a l’únic obrador que queda en actiu: el de la família Cortiella, precisament el que Violant i Noé van visitar, coincidint, casualment, amb la darrera cuita de terrissa envernissada que aquest va realitzar, perquè, al cap de poc temps, l’ús del vernís d’òxid de plom que utilitzaven va ser prohibit, degut a la seva toxicitat.

Organitzen: Museu de les Terres de l’Ebre, Associació Cultural Galerenca el Cadub, Ajuntament de Freginals

Dates: del 20 d’agost al 20 de setembre de 2015

Lloc: Sala d’exposicions de l’Ajuntament de Freginals. Freginals

Horari: de dimarts a dissabte de 11h a 14h i de 17h 30’ a 20h; diumenges i festius de 11h 30’ a 14h

Més informació: Museu de les Terres de l’Ebre www.museuterresebre.cat 977 702 954 info@museuterresebre.cat

  • 11:34
  • 0

El Museu de les Terres de l’Ebre mostra la darrera restauració dels dotze nanos d’Amposta

L’exposició “Els capgrossos d’Amposta. La restauració dels 12 nanos”, mostra al públic la recent restauració dels dotze caps dels nanos de la ciutat, que és com es denomina a les Terres de l’Ebre als capgrossos.

El 1929 l’Ajuntament d’Amposta va estrenar, amb motiu de les Festes Majors, els sis primers nanos de la ciutat: el Moro, el Negre, el Jutge, el Magistrat, el Pagès i un sisè no identificat, creats al taller barceloní El Ingenio, obra de Lambert Escaler i Lluís Sabadell. Els anys 1940 i 1950, seguint la moda del moment, va adquiri les figures d’Oliver Hardy i Popei, i més tard la Xiqueta, seguint un dibuix de la famosa pedagoga Lola Anglada, el Català, el Vell, la Vella i l’Índi. Des de llavors, s’han succeït diverses actuacions de conservació per adequar aquests caps de cartró pedra. De les primeres, queda constància només d’algunes de les reparacions locals, realitzades per Joan Fresquet i Agustí Maigí. La darrera actuació ha estat una restauració professional, efectuada entre el 2014 i el 2015, que l’Ajuntament d’Amposta va encarregar a Joan Iniesta Llop, director del taller d’imatgeria popular Calaix del Sastre de Tortosa. Ha reparat el cartró pedra i la pintura i remodelat la part del coll, per aconseguir que dur-los sigui més còmode, i els ha donat una imatge més naturalista i tradicional, d’acord amb les figures que representen.

Organitzen: Ajuntament d’Amposta i Museu de les Terres de l’Ebre

Dates: del 7 al 23 d’agost 2015

Lloc: Museu de les Terres de l’Ebre

Horari: de dimarts a dissabte de 11h a 14h i de 17h 30’ a 20h; diumenges i festius de 11h 30’ a 14h

Més informació: Museu de les Terres de l’Ebre www.museuterresebre.cat 977 702 954 info@museuterresebre.cat

  • 08:29
  • 0

Rituals de festa i foc al País Valencià

Moltes festes del País Valencià són protagonitzades per una foguera, i en altres festes populars el foc és també un element del tot imprescindible. Les festes valencianes uneixen sovint el Foc i la Festa, relació de la qual s’ocupa l’exposició “Rituals de festa i foc”, del fotògraf David Cantillo Orozco, produïda pel Museu Valencià d’Etnologia, i recentment inaugurada. Des del 2005 aquest fotògraf ha vingut realitzant el seu projecte de documentació fotogràfica de les festes amb pòlvora i foc “Fuego en las Manos”, sobretot arreu del País Valencià, i també en alguns indrets de Catalunya i les Illes Balears, i puntualment a Navarra i el Sud de França.

Dates: del 28 de juliol al 20 de setembrte de 2015

Lloc: Patis II i III del Centre Cultural la Beneficència. Calle Corona, 36, 46003 Valencia.

Horari: dilluns tancat, de dimarts a diumenge de 10h a 20h.

Més informació: Museu Valencià d’Etnologia. Carrer de la Corona, 36, 46003 València. Tel. 963 88 36 19 http://www.museuvalenciaetnologia.es/ca/content/rituals-de-festa-i-foc#sthash.BfttTLwS.dpuf

  • 10:44
  • 0

La Fia-faia: ancestral, màgica, única

Exposició que recull les fotografies guanyadores del Concurs de fotografia de la festa de la Fia-faia.

De l’1 de juliol al 30 de setembre, a la Quadra de Casa Gassia (Ecomuseu de les Valls d’Àneu).

El divendres 14 d’agost a les 19:00h tindrà lloc una xerrada de presentació de la festa de la Fia-faia, a càrrec de Xavier Pedrals, director de l’Arxiu Comarcal del Berguedà.

La Fia-faia és, sens dubte, la celebració més destacada de Sant Julià de Cerdanyola i Bagà i una de les més interessants d’arreu del Principat.

La festivitat de Nadal és la cristianització de les celebracions paganes que es portaven a terme entorn el solstici d’hivern. Els solsticis i els equinoccis, sobretot els primers, eren les celebracions pre-cristianes més importants, fetes totes en honor al Sol, déu suprem de totes aquestes cultures per a les quals era la llum i la vida. És el ritual del foc com a garantia de la nova llum. El cristianisme s’ocupa de col·locar, en aquests punts importants del calendari, les festivitats més destacades: a l’estiu, Sant Joan (Baptisme de Crist), i a l’hivern, Nadal (Nativitat de Crist). Ambdues celebracions presenten similituds importants, la més destacada de les quals és l’encesa de grans fogueres que honoraven el Sol. Amb el pas dels segles, les fogueres del solstici d’estiu s’han mantingut, incrementat i popularitzat; les del solstici d’hivern, en canvi, han anat desapareixent, potser degut a factors climàtics.

Aquesta celebració del solstici d’hivern, degudament cristianitzada, s’ha mantingut, pràcticament inalterable, al llarg dels segles amb el nom de Fia-faia. La rancior que ens mostra aquesta celebració, que únicament es troba a Sant Julià de Cerdanyola i al municipi veí de Bagà, només es comparable a la que ens mostren, al solstici d’estiu, les falles d’Isil.

Organitza: Ajuntament de la Vila de Bagà, Ajuntament de Sant Julià de Cerdanyola, Associació de la Fia-faia i Arxiu Comarcal del Berguedà.

Col·labora: Ecomuseu de les Valls d’Àneu i Ajuntament de les Valls d’Àneu.

  • 17:27
  • 0

Ja és activa la web de l’Inventari del Patrimoni Immaterial de les Terres de l’Ebre

L’Inventari del Patrimoni Immaterial de les Terres de l’Ebre ja té web pròpia. A banda de l’explicació general del projecte, hi podreu trobar els set àmbit en què s’ha estructurat, l’equip de treball amb què compta, una secció de notícies relacionades i enllaços a webs de l’àmbit del patrimoni cultural immaterial. Està previst que l’empresa duri fins al març de 2017, temps durant el qual es farà un procés de catalogació dels elements que formen part del patrimoni cultural immaterial d’aquest regió, prestant atenció al mateix temps als béns mobles, als documents populars, literaris i arxivístics, als materials audiovisuals, als edificis i estructures del patrimoni històric, arquitectònic, tècnic i artístic, a la producció artesanal, els treballs inèdits, les publicacions, etc. vinculades al patrimoni immaterial. L’IPCITE es desenvolupa en estreta col·laboració amb el Servei de Recerca i Protecció del Departament de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

  • 13:57
  • 0

VI Festival Internacional de Curtmetratges i Cinema Independent de Cerdanya

Acte de presentació als mitjans de comunicació del programa: Dijous, 23 de juliol, a les 13:30 h. a la Sala de Plens de l’Ajuntament de Puigcerdà  (Pça de l’Ajuntament), a càrrec d’Albert Piñeira, Alcalde de Puigcerdà; Enric Quílez , President del Grup de Recerca de Cerdanya i Jordi Forcada, Director de la Cerdanya Film Commission.

Dates: Del dilluns 27 de juliol al diumenge 2 d’agost
Lloc: Museu Cerdà (C/Higini de Rivera, 4 ), Puigcerdà

5ª Mostra de Cinema Etnogràfic de Catalunya al VI Festival Internacional de Curtmetratges i Cinema Independent de Cerdanya
Aquest festival es realitzarà al Museu Cerdà de Puigcerdà del 27 de juliol al 2 d’agost de 2015. El dilluns 27 a les 17 h. es presenta el Festival i a les 21.30 h. s’inaugurarà el Festival dedicant aquesta sessió a la 5ª Mostra de Cinema Etnogràfic de Catalunya de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial. amb la projecció dels següents documentals:
- El Retaule de Sant Ermengol. Guió de Jesús Galindo (48’). Explicació de la representació del Retaule de Sant Ermengol a la Seu d´Urgell, dels seus orígens al 1957, la figura de l’Esteve Albert (autor i primer director), el Pep Ingla (tota una vida al servei del Retaule), la visita del cineasta José Val del Omar (un dels pioners del cinema experimental), així com personatges que han passat pel Retaule i les anècdotes viscudes al llarg de tots aquests anys.
- El camí del foc: la cremada de falles d’Andorra la Vella. Dir. Rosa Burgos i Albert Cristòfol. (40´). La recuperació de la “Cremada de Falles” d’Andorra la Vella i l’activitat de l’Associació de Fallaires d’Andorra. Testimonis vius expliquen les seves vivències infantils i fan un recorregut per la història d’Andorra des de 1930 fins als nostres dies. Testimonis conten el treball de recuperació i difusió que realitzen, com s’estructura l’Associació que busca la promoció interior i exterior d’unes singulars festes del foc del solstici d’estiu dels Pirineus que juntament amb altres opten a la candidatura conjunta de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat a la UNESCO.

Programació del VI Festival Internacional de Curtmetratges i Cinema Independent de Cerdanya [+ info]

  • 09:26
  • 0

Mostra d’entitats manlleuenques d’arrel tradicional

El dissabte 25 de juliol, de 6 a 10 del vespre, es farà a la plaça Fra Bernadí una nova edició de la Mabiganga, fira on diferents comerços oferiran els seus productes a preus molt rebaixats.

Tota aquesta activitat organitzada pel MAB coincidirà amb la primera edició de la Mostra d’entitats manlleuenques d’arrel tradicional, que tindrà lloc de 6 a 9 del vespre. S’organitzaran tallers per aprendre a ballar sardanes, pujar castells, tocar tabals, llençar pirotècnia, muntar gegants, maquillar-te i fer manualitats amb els Menuts del Serpent, conèixer el Gremi de Tonis… i molt més.

Data: Dissabte 25 de juliol a partir de les 18h

Lloc: plaça Fra Bernadí de Manlleu

Per a més informació: www.manlleu.cat o 93 8506666 (telèfon ajuntament de Manlleu)

Organitza: Ajuntament de Manlleu-Cultura

  • 10:11
  • 0

Cultura Viva 2015. El campanar de la Vilella Alta

Data: Dissabte, 18 de juliol de 2015, a les 22.45 h.
Lloc: Plaça de l’ Era, La Vilella Alta

Presentació del projecte: “El campanar de la Vilella Alta”
Presentació del projecte “Els mitjans de comunicació al món rural: el campanar de la Vilella Alta ” a càrrec d’Esther Gutierrez i Marc Vinyes, amb la projecció d’un documental realitzat per Pere Manel Martín.


Organitza: Centre d’Estudis de la Vilella Alta

Amb la col·laboració de: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Institut Ramon Muntaner

Per a més informació: Centre d’Estudis de la Vilella Alta, cevalta@gmail.com

  • 11:06
  • 0

Quan vivíem a la platja

II Mostra del Fons Fotogràfic Popular Barceloneta

Una exposició fotogràfica, feta braç a braç entre veïnes i veïns del barri, sobre un temps anterior a la bogeria turística, quan la platja era una extensió de la pròpia llar i un enorme pati d’esbarjo.

Del 20 de juny al 31 de juliol 2015

Inauguració: 20 de juny, 12:30 h.

Lloc: La casa de la Barceloneta 1761.

Carrer Sant Carles, 6. 08003 Barcelona

Telèfon: 936242666