Congrés internacional “Els jocs en la història” Dates: Divendres i dissabte,18 i 19 de maig de 2012. Lloc: Casal Municipal(Pl. de l’Església), Móra la Nova i Casal Municipal (Rambla Catalunya, 8), Ascó. Diada de jocs i esports tradicionals a Móra la Nova Data: Dissabte, 19 de maig de 2012. Lloc: Pavelló Firal i Recinte Firal, Móra la Nova.
Horari: de 11 a 14,30h. i de 16,30 a 20h.
PROGRAMA DEL CONGRÉS I DE LA JORNADA. [+ info]
Des de l’entrada en vigor, el 2006, de la Convenció per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial de la UNESCO, aquest àmbit de la cultura està rebent una atenció creixent per part d’institucions, experts i entitats, així com de les comunitats, els grups i els individus que en el seu esdevenir doten de continuïtat i vigència les expressions immaterials de la seva cultura. Un dels aspectes més rellevants de cara al futur és el de la contribució que el patrimoni cultural immaterial pot aportar al desenvolupament sostenible, entès no només com un desenvolupament econòmic respectuós amb els recursos naturals, sinó també com aquell desenvolupament humà que millora les condicions de vida de les persones així com la cohesió social i territorial. Aquest col·loqui, amb la presentació d’experiències en aquest àmbit i la presència d’experts internacionals, vol generar un debat que permeti progressar en els beneficis recíprocs que poden aportar el patrimoni cultural immaterial i el desenvolupament sostenible, dos aspectes fonamentals per garantir el futur de la humanitat.
El col·loqui s’estructura en tres sessions dedicades respectivament al desenvolupament social, el desenvolupament natural i el desenvolupament econòmic, els tres eixos del desenvolupament sostenible. En cada sessió, una ponència internacional i quatre comunicacions serviran per centrar i estimular el debat.
Per Sant Jordi, Carrutxa porta a Cornudella de Monsant (Priorat) el seu programa de divulgació Descobreix el drac, després de 3 anys de desenvolupar-lo a Reus.
Aquesta activitat sobre el bestiari fantàstic a l’arquitectura està format per una exposició itinerant (adreçada a tots els públics) i una conferència amb projecció d’imatges, que en aquest cas s’ha adaptat als nivells de Primària i Secundària. S’hi donaran a conèixer les característiques i atributs tant d’aquells animals fantàstics (dracs, serpents, bèsties híbrides…) com d’aquells animals reals –com ara àligues o llegons– a qui se’ls atribueixen propietats fabuloses segons la creença popular. Tot plegat, acompanyat d’imatges recollides d’elements decoratius arquitectònics –trucadors, arcs de balcó, gàrgoles– de pobles del Priorat, principalment. L’activitat es complementa amb un mapa de la vila de Cornudella on hi ha ubicats més d’una desena d’elements i que pot ser un recurs perquè els xiquets i xiquetes els localitzin dins de la trama urbana.
A més, les persones interessades en aquest projecte poden accedir de manera gratuïta als recursos didàctics generats a través del lloc web de l’entitat (http://www.carrutxa.cat/drac).
Aquesta activitat forma part de l’activitat de Carrutxa com a antena de l’Observatori per a la Recerca Etnològica a Catalunya.
Dates i llocs: Exposició: Sala d’Exposicions municipal, diumenge 22 i dilluns 23. Conferència: dimarts 24, a les 3 de la tarda, per als grups d’alumnes de l’Escola Dr. Aiguadé i Piñol i del SIN Montsant de Cornudella.
Organitza: Carrutxa, amb el suport de l’Ajuntament de Cornudella de Monsant
Pagès editors i la Paeria de Lleida, a través de l’Arxiu Municipal de la ciutat, han publicat recentment el llibre Les representacions festives a Lleida (1700-1975), de Ramon Fontova Carles. En aquesta l’obra, que compta amb un pròleg de l’historiador Manuel Lladonosa, l’autor ofereix una minuciosa anàlisi històrica de l’evolució de la festa a la ciutat i de tots els elements i manifestacions que en formen part, concretament dels seguicis de la Festa Major de Sant Anastasi, la seva evolució i els seus diferents components. Es presenten la imatgeria, els personatges i les comparses de les diferents representacions festives (trompetes, timbales, insígnies, etc.), els balls i les danses (Ball de Gitanos, la Moixiganga, el Ball de Valencians, de Bastonets, Moros i Cristians), imatgeria i figuracions (gegants, capgrossos, Marraco), destacant-ne els factors musicals, cerimonials i la seva significació, sense oblidar-ne el seu context social i cultural.
Presentació d’aquest estudi monogràfic d’abast històric sobre qui van ser, quan i com han viscut els nombrosos eremites que han habitat a la serra de Montsant al llarg del segles.
Es tracta d’un llibre editat pel mateix autor que contribueix, de nou i com ell mateix afirma, “a reconèixer i honrar un dels elements més identitaris del patrimoni cultural del Priorat”: l’eremitisme, i per defecte, la indubtable sacralitat de Montsant.
L’autor, politòleg especialitzat en història de les religions, un estudiós dels fenòmens ascètics i un senderista apassionat de Montsant, ha volgut presentar el seu treball d’investigació conscient de les limitacions que suposa estudiar un fenomen que deixa poc rastre a la documentació.
El llibre parteix dels orígens de l’eremitisme a Montsant, continua amb el seu auge a partir de la conquesta cristiana (s. XII), amb la creació de la Cartoixa d’Escaladei i l’inicial eremitori de Santa Maria de Bonrepòs. Descriu les seves transformacions als segles XVI i XVII, l’abandonament al segle XIX i XX i la seva recuperació els darrers 40 anys.
Les activitats de Carrutxa al territori formen part de la seva activitat com a membre de l’Observatori per a la Recerca Etnològica de Catalunya.
Lloc: Arxiu de Reus (c/ Sant Antoni Maria Claret, 3
- Presentació de l’IPEC, a càrrec de Rafel Folch i Manel Català
- Presentació de recerques:
- “La festa de les enramades de Vilassar de Mar, patrimoni etnològic en el record”. Projecte del Centre d’Estudis Vilassarencs i del Museu Municipal de Vilassar de Mar, a càrrec d’Alexis Serrano (Centre d’Estudis Vilassarencs)
- “Les festes a Argentona des dels anys cinquanta fins a l’actualitat. Recull documental i testimonial des d’una perspectiva històrica i etnològica”. Projecte del Centre d’Estudis Argentonins Jaume Clavell, l’Institut Català d’Antropologia i el Departament d’Antropologia Cultural i Història de la UB, a càrrec de Jordi Alsina i Martí Marfà
Documentats des del 1628, els “plens” deuen el seu nom al fet que van plens de foc. Se’ls considera l’espectacle més gran de la Patum: quan s’apaguen els llums, comença la música i la plaça esdevé un infern pirotècnic amb mil fuets cremant alhora. Aquest documental ofereix la visió d’aquest quadre des de l’interior, començant amb la recollida de les fulles de vidalba amb què es guarneixen els diables, fins a l’esclat final. L’audiovisual, obra de Rosa Cerarols -doctora en geografia i professora a la Universitat Pompeu Fabra-, és el resultat d’una recerca sobre el patrimoni etnològic català becada pel Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana l’any 2008. Es va poder visionar l’any passat a la 1a Mostra de Cinema Etnogràfic i ara és accessible en línia a Youtube.
Des del dilluns 23 i durant tota la setmana, l’Espai del Peix, equipament vinculat al Museu de la Pesca, i els tallers de cuina marinera, són els protagonistes del programa ‘Cuines’, tots els migdies a TV3. Els xefs Oriol Blanes i Ramon Boquera són els encarregats de presentar-nos les receptes més autèntiques, exquisides i suculentes de la cuina marinera, documentades gràcies a la recerca sobre la cuina de barca realitzada amb el suport del CPCPTC, l’Institut Ramon Muntaner i l’AGAUR. Totes les receptes són una mostra dels tallers de cuina que setmanalment organitza aquest equipament cultural de Palamós amb l’objectiu de difondre la cultura gastronòmica del nostre país, tot posant en valor espècies poc conegudes, de preu baix i de gran arrelament en els receptaris de les nostres comunitats pesqueres.
En la web de l’Espai del Peix hi podeu veure els vídeos i descarregar-vos les receptes: http://www.espaidelpeix.org
Congrés internacional “Els jocs en la història”
