“La vida als fars” és el títol d’aquesta sessió. El segon divendres de cada mes ens trobem, des de fa 10 anys, per xerrar i aprendre dels nostres avis i àvies, pescadors, mariners i gent de mar protagonistes del nostre passat i present marítim. En aquesta ocasió ens trobarem al Museu de la Pesca, a les 7 de la tarda.
Aquest divendres els tertulians ens explicaran com era la vida als fars, quines tasques hi exercien, com es compaginava amb la vida familiar, com han evolucionat amb els darrers anys i si s’havia d’estar fet d’una pasta especial per viure-hi, entre moltes altres qüestions. Per escoltar històries que mai hem sentit sobre els faroners comptarem amb la presència de David Moré, historiador i membre d’una nissaga de faroners de Tossa de Mar, i d’Eleuteri Costa, darrer faroner de Palamós.
Lloc: Museu de la Pesca. Moll pesquer. Palamós
Data: divendres 9 de març, a les 19.00 h
Aquesta iniciativa del Museu de la Pesca i de la Càtedra d’Estudis Marítims (UdG – Aj. de Palamós) pretén acostar els sabers de la gent del mar al públic en general. Cada segon divendres de mes, a les set del vespre i durant una hora, les Converses que tenen un caràcter intergeneracional, esdevenen un espai per a la participació de la gent gran i els seus coneixements, autèntic patrimoni immaterial.
Aquesta activitat, que es desenvolupa amb el recolzament del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana i amb la col·laboració de la Confraria de Pescadors de Palamós i la Càtedra d’Estudis Marítims (Universitat de Girona – Ajuntament de Palamós), ens ajuda a apropar els coneixements de la gent de la mar a tots els ciutadans.
Presentació d’aquesta recerca de l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya finalitzada enguany per Mateu Esquerda i Josep Preixens. Gràcies a aquesta investigació s’han localitzat i inventariat 311 construccions de pedra en sec del terme municipal de Torrebesses (Segrià), de tipologies ben diverses: aixoplucs, amagatalls, arneres, balmes, cabanes, corrals, eres, pallisses, ermites, forns de calç, marges, masos, molins, senders, sitges, camins, trinxeres i trulls. La presentació es duu a terme en el marc de la 3a edició dels Camins d’Or Líquid al Segrià sec.
L’obra d’un gegant és un documental sobre les construccions, la tradició i la importància de la pedra en sec a Mallorca, que compta amb més de 19.000 kilòmetres lineals de marges. Seguint la feina del margener Lluc Mir, es descobreix aquest ofici secular, de tradició mil·lenària, que ha convertit una terra erma com la serra de Tramuntana mallorquina en un mosaic de camps de conreu i terrasses.
Conferència de Josep M. Preixens basada en les recerques becades pel CPCPTC ”Inventari de les balmes murades del terme de Juncosa de les Garrigues” (2005) i “Inventari de les masies, masos i pallisses del terme de Juncosa de les Garrigues” (2007). Preixens ha coordinat també la recerca IPEC-Documentació “Inventari de testimonis d’arquitectura rural al terme de Torrebesses (Segrià)” (2010-2011), i ha participat en la recerca IPEC-Anàlisi “L’aprofitament històric de l’aigua a la Catalunya seca i les perspectives de valorització actual” (2008-2010), de l’Institut Tecnològic de Lleida. És autor, entre altres, de Les construccions de pedra seca: inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs de les Terres de Lleida. La conferència es completarà amb una mostra fotogràfica sobre construccions de pedra en sec al terme de Juncosa de les Garrigues.
Jornades sobre la construcció de pedra seca. El dissabte, entre les 16.00 i les 20.00, tindran lloc diferents conferències tècniques sobre mètodes de construcció, importància patrimonial, història i exemples de la zona. El diumenge al matí es farà una pràctica d’aquest tipus de construccions en un indret als afores del poble.
L’Associació Cultural Modilianum organitza aquestes jornades que graviten sobre la masia i que combinen la presentació d’una exposició, l’organització de ponències i d’una taula rodona, amb altres activitats de caràcter lúdic, una diversitat de formats pensada per interessar diversos públics. Aquestes jornades, amb l’aportació de noves recerques, han de permetre situar millor els nous usos de les masies en el seu context històric, com també valorar si les actuals eines legislatives i de difusió són suficients per a la seva protecció i restauració. Les ponències i taules rodones compten amb la participació d’antropòlegs, historiadors i arquitectes.
El passat 8 de setembre va aparèixer publicat al Diari Oficial de la Generalitat l’acord de govern pel qual es declaraven béns culturals d’interès nacional, en la categoria de zona d’interès etnològic, deu conjunts de béns immobles situats al massís de les Gavarres (Baix Empordà – Gironès): el Molí d’en Frigola (al municipi de Cruïlles, Monells i St. Sadurní de l’Heura), el Molí del Mas Xifra de Vall, el Molí de Canyadell (ambdós a Palamós), la rajoleria de Can Frigola, el forn de calç gran de Fonteta (ambdós al municipi de Forallac), els pous de glaç de la Font d’en Salomó (la Bisbal), el sistema hidràulic de Can Vilallonga (Cassà de la Selva) i les mines “Niño Jesús” i “Victoria Esperanza” de Celrà. La selecció d’aquests deu elements respon un criteri de representativitat de les activitats econòmiques tradicionals més significatives del massís, i a la voluntat de posar de relleu el patrimoni cultural de les Gavarres davant del patrimoni natural, ben conegut, curosament gestionat i àmpliament divulgat. Amb aquesta declaració ja són onze els béns culturals d’interès nacional en la categoria de zona d’interès etnològic declarats a Catalunya, junt amb el barri de les Adoberies de Vic. Vegeu més informació al respecte al web del Consorci de les Gavarres.
Aquest dissabte 30 de juliol a les 12 del migdia s’inaugura la Farga del Roquer – Centre d’Interpretació de la Riera d’Arbúcies- . Aquest equipament forma part del projecte impulsat per l’Ajuntament d’Arbúcies i la Diputació de Girona amb la col·laboració del Museu Etnològic del Montseny, La Gabella, de recuperació dels espais patrimonials i dels usos tradicionals a l’entorn de la riera d’Arbúcies (com el Pomari del Montseny, el Prat de dall…).
A l’edifici, construït entre 1846 i 1848 per acollir una farga d’aram, s’hi conserva la turbina de 1934 que impulsava tot el sistema d’embarrats (recuperats en el montatge que s’inaugurarà) que feien funcionar diverses serres, últim ús industrial de la Farga del Roquer. Dins la visita també es projecta de l’audiovisual La memòria de l’aigua que fa un recorregut pels usos tradicionals de l’aigua a la vall d’Arbúcies.
En el marc de la Festa Major d’Arbúcies (del 30 de juliol al 2 d’agost), l’edifici de la Farga del Roquer romandrà obert en jornades de portes obertes d’11.30 a 14h i de 16.30 a 19h. A més a més, tots els diumenges d’agost a la tarda, es podrà visitar de manera gratuïta de 16.30 a 18.45h.
Us convidem a la visita guiada a l’antiga farinera de Cervera (carrer del sindicat, s/n), que tindrà lloc el proper diumenge 15 de maig a les 11 h i que anirà a càrrec de Carme Bergés, directora del Museu Comarcal de Cervera.
L’antiga farinera de Cervera formava part d’un complex més important que va rebre el nom de Sindicat Agrícola de Cervera i sa comarca i que en aquests moments està sent objecte d’estudi, gràcies a un projecte de recerca de l’IPEC 2010-2012.
BRAU edicions ha publicat el llibre La casa al Pirineu, arquitectura i restauració, dins de la col·lecció Arquitectura Tradicional en el seu volum 4. Sota la direcció de Ramon Ripoll, l’obra ha estat escrita per un seleccionat equip d’especialistes que ofereixen la seva visió des de diferents disciplines (història, antropologia i arquitectura).
La personalitat històrica, social i paisatgística de les comarques pirinenques ha creat una arquitectura tradicional de pedra i fusta de gran lògica constructiva. Els mestres de cases d’abans van saber bastir uns edificis senzills i confortables malgrat la dificultat geogràfica, el clima extrem i la precarietat econòmica.
Actualment, es qüestiona molt el llegat històric de les cases fetes als Pirineus. Moltes de les preguntes que ens plantegem sobre la poca capacitat de diàleg entre la casa i el paisatge, i sobre les intervencions modernes s’aborden en aquest llibre.
Hi trobarem articles sobre: la evolució històrica; l’arquitectura noucentista per als nous usos socials de la muntanya; costums i usos de les cases pirinenques; tipus arquitectònics; elements constructius i arquitectònics; i arreglar una casa de muntanya.
L’Associació Cultural Modilianum organitza aquestes jornades que graviten sobre la masia i que combinen la presentació d’una exposició, l’organització de ponències i d’una taula rodona, amb altres activitats de caràcter lúdic, una diversitat de formats pensada per interessar diversos públics. Aquestes jornades, amb l’aportació de noves recerques, han de permetre situar millor els nous usos de les masies en el seu context històric, com també valorar si les actuals eines legislatives i de difusió són suficients per a la seva protecció i restauració. Les ponències i taules rodones compten amb la participació d’antropòlegs, historiadors i arquitectes.
Lloc: La Farga del Roquer, 
