Sou a:
- Inici
-
Cercant 'patrimoni'
Convocatòria per a la presentació de comunicacions per al congrés IX Congrés “Museus i espais patrimonials: coneixent els públics”, que se celebrarà a Donostia, el 17 i 18 d’octubre de 2013, organitzat per la Universitat dela País Basc.
L’objectiu d’aquest congrés és analitzar i debatre les metodologies i els resultats dels estudis de públic amb la finalitat d’aportar criteris a l’hora de definir les polítiques museístiques i patrimonials, i d’elaborar i renovar les propostes museogràfiques. Concretament, estarà encaminat a respondre les següents preguntes:
- Qui visita els museus i els espais patrimonials?
- Què es coneix de les expectatives i els interessos dels visitants?
- Quin tipus d’interaccions es donen entre els públics i les propostes museogràfiques i museològiques?
- Quines conseqüències tenen aquestes interaccions en els públics?
- Quines repercussions tenen aquestes interaccions en la política museogràfica dels museus i dels espais patrimonials?
Podeu descarregar la primera circular amb més informació i la convocatòria per a la presentació de les comunicacions.
Els sistemes turístics, museístics i patrimonials són complexes, així com la seva interrelació. Sobre aquestes complexitats, on diferents i variats agents actúen en funció dels seus valors i interesos, tracten els articles que recull aquesta publicació, actes del VII Congrès “Las rentabilidades económicas y sociales de los patrimonios culturales y los museos” que tingué lloc a Donostia el 20 i 21 d’octubre de 2011.
Arrieta Urtizberea, Iñaki (ed.)
Museos y turismo: expectativas y realidades.
Euskal Herriko Unibertsitatea. Argitalpen Zerbitzua.
Bilbao, 2012.
222 pp.
Treball fet en base a l’inventari del patrimoni i estudi de la gestió de l’aigua al terme de Torrebesses (Segrià, les Garrigues) però amb un contingut que és força vàlid pel conjunt dels secans
Lloc: Museu Comarcal de l’Urgell, Major 11 de Tàrrega
Dies: del 9 al 24 de febrer del 2013
Horari: feiners de 19 a 21h. Diumenges i festius de 12 a 14h i de 19 a 21h
Més informació: museutarrega.wordpress.com
Ja ha aparegut el número 24 de la revista Quaderns de la Selva, editada pel Centre d’Estudis Selvatans.
Entre els articles publicats destaquem els d’interès etnològic:
- David Pavon. Aproximació geogràfica als projectes hidràulics del Ter selvatà (1850-1930)
- Ricard Teixidor. El camí ral de Vic (I). Tram de Girona fins a l’Onyar
Podeu consultar el sumari complert en aquest enllaç
Ahir dilluns 21 de gener va aparèixer publicat l’apunt número 500 d’etnologia.cat, el bloc de l’Observatori per a la Recerca Etnològica a Catalunya. Aquest bloc oficial del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya va néixer l’1 d’abril de 2011 per permetre a les 14 entitats de la xarxa fer difusió de les activitats que a l’entorn de la recerca i el patrimoni etnològics tenen lloc diàriament arreu del país. Etnologia.cat dóna així continuïtat a les diferents eines telemàtiques de què s’ha dotat l’Observatori des del seu naixement l’any 2000: l’Agenda Electrònica, el Ridec electrònic i Nusos de Xarxa. La quantitat d’informacions publicades en aquest lapse de temps, pràcticament una cada dia, dóna compte de la vitalitat de la recerca etnològica/antropològica de Catalunya i del gran nombre d’activitats que es generen diàriament a l’entorn del patrimoni etnològic.
Estadístiques
Durant aquest temps el bloc ha rebut 22.278 visites de 16.598 usuaris diferents; un 9% d’aquests usuaris hi han accedit des de fora de l’Estat espanyol. De les 11 categories o seccions específiques en què s’estructura el bloc, destaquen en nombre les notícies sobre novetats editorials (146) i les conferències (119). Després de la Direcció General de Cultura Popular i Tradicional, des d’on es coordinen la xarxa i el bloc, l’Institut Català d’Antropologia i l’Institut Ramon Muntaner són les dues entitats que més apunts hi han publicat (71 i 70 respectivament). En l’actualitat, 388 usuaris estan subscrits al servei de notificacions automàtiques.
Eduardo Kingman Garcés (Coord.). San Roque: indígenas urbanos, seguridad y patrimonio. Quito: Flacso-Heifer Int., 2012, 214 p.
Aquest llibre ha estat elaborat pel Taller d’Estudis de la Memòria Social de FLACSO i s’inscriu dins del que Facultat de Filosofia deia una antropologia d’urgència. El seu objectiu és mostrar els fluxos entre el món social de les ciutats i el camp, així com la formació de capes populars urbanes a partir d’una població indígena d’origen camperol, però ja urbanitzada, com la de Sant Roc. Població subjecta a condicions de precarietat, exclusió i racisme, però, a la vegada, incorporada al urbà, sota formes modernes, però inscrites en xarxes i llaços comunitaris. En el cas estudiat la seva activitat es relaciona amb els mercats i, amb el que en termes d’indagació històrica, hem anomenat “trajines” o carrer.
Un altre aspecte central en la investigació ha estat la construcció d’imaginaris racistes i imaginaris de la por al voltant de sectors populars, amb la finalitat de convertir-los en no ciutadans i justificar les intervencions urbanístiques i de seguretat. En oposició a la percepció del barri i el mercat de Sant Roc, com a llocs inhòspits i perillosos, es visibilitza la capacitat de la seva població per reconstruir a la ciutat espais d’acollida i d’hospitalitat, vinculats a les idees de comunitat i de relacions entre iguals.
La Rete Italiana di Cultura Popolare és un organisme format per institucions públiques i privades que promou diferents accions destinades a identificar, protegir i difondre les diferents expressions de la cultura popular italiana. És una de les principals impulsores d’Arianna, la Xarxa Mediterrània de Cultura i Patrimoni. Aquesta xarxa té com a objectiu fonamental protegir i promoure la difusió i l’estudi de la cultura popular, mitjançant les expressions socioculturals de diferents territoris mediterranis: Itàlia, Espanya, França, Marroc, Algèria, Romania i Grècia.
Parlaran:
- Carles Sala, director de Barcelona Capital, Ajuntament de Barcelona
- Antonio Damasco, director de la Rete Italiana di Cultura Popolare
Ahir dimecres 3 d’octubre es va realitzar l’acte públic de signatura del conveni de col·laboració entre el Departament de Cultura i les tretze entitats que conformen l’Observatori per a la Recerca Etnològica de Catalunya per al trienni 2012-14. Aquest conveni, que té com a antecedent un altre signat el gener de 2008 per les deu entitats que llavors feien part d’aquesta xarxa, té per objectiu el foment de la recerca i la preservació del patrimoni etnològic a Catalunya, a partir de les d’actuacions de recerca, conservació i difusió de les principals entitats especialitzades. [+ info]
Donostia,18 i 19 d’octubre de 2012.
Aula Magna. Facultad de Filosofía y Ciencias de la Educación. UPV/EHU.
A la dècada dels 60 del passat segle es va iniciar un intens debat en el camp del patrimoni cultural i dels museus que va qüestionar la funció social i el significat cultural de les infraestructures patrimonials i museístiques, a més de les seves pràctiques i mètodes de treball tradicionals. D’aquest procés van néixer noves concepcions del patrimoni cultural, molt més obertes i àmplies que les representades pel patrimoni històric-artístic o monumental. Això va conduir a l’aparició de noves formes d’infraestructures patrimonials com, per exemple, els ecomuseos, els museus de barri, els museus locals, els centres d’interpretació, els museus d’arqueologia industrial o els parcs arqueològics. En l’àmbit teòric un dels seus majors exponents va ser la Nova Museología.
“Identitat”, “democràcia cultural”, “participació social”, “territori”, “desenvolupament local”, “fòrum”, “pluridisciplinaridad” o “valor simbòlic” dels béns culturals són conceptes que es van afermar en el camp patrimonial i museístic. Aquests van donar lloc a un nombre important de nous projectes o van portar la renovació dels ja existents. No obstant això, molts dels projectes han entrat en crisis amb el pas del temps.
Així ens trobem en un període de reinvenció patrimonial i museística -Alcalde, G; Boya, J. i Roigé, X. (2010) Museus d’avui: els nous museus de societat–. Partint d’iniciatives concretes, l’objectiu d’aquest congrés és analitzar i debatre sobre noves propostes museológicas i museográficas que legitimin la funció social i el significat cultural d’aquestes infraestructures culturals. El congrés segueix en certa mesura el lema del Dia Internacional dels Museus proposat per aquest any per l’ICOM: “Museus en un món canviant. Nous reptes, noves inspiracions”. Com s’indica en un dels temes triats per al Dia: cal innovar per respondre als canvis socials i adaptar-se a les expectatives dels seus visitants i comunitats.
Podeu consultar el programa complet a http://www.irun.org/oiasso/home.aspx?tabid=1020
El cap de set
mana del 6 al 8 de juliol l’Ajuntament del Figaró i el Parc Natural del Montseny organitzen la fira Una finestra al Montseny, una mirada al massís i el seu ric patrimoni amb un espai de debat sobre el desenvolupament econòmic d’aquesta Reserva de la Biosfera. L’espai de debat i reflexió té lloc el el divendres 6, i s’estructura a partir de dos eixos: ”Reserva de la Biosfera: impulsant el desenvolupament sostenible” i “El producte local com a estratègia de desenvolupament”. Podeu consultar el programa complet a http://www.unafinestraalmontseny.blogspot.com.es/p/programa.html
Data : Divendres, 6 de juliol de 2012
Lloc: Sala cultural del Centre Cívic, C/ Major 37, Figaró
Convocatòria per a la presentació de comunicacions per al congrés IX Congrés “Museus i espais patrimonials: coneixent els públics”, que se celebrarà a Donostia, el 17 i 18 d’octubre de 2013, organitzat per la Universitat dela País Basc.
