Presentació de la publicació Arquitectura popular: les construccions en pedra seca d’Esparreguera, inventari de construccions d’aquestes característiques elaborat pel Col·lectiu Esparreguerí de Recerques.
Jenar Fèlix Franquesa. Les barraques de pedra seca de la Garriga d’Empordà. Biure, Pont de Molins, Llers, Figueres, Avinyonet de Puigventós i Vianant . Brau Edicions i Institut d’Estudis Empordanesos. Figueres, novembre de 2012, 358 pàgines.
Una gran part del territori de Catalunya, ek que es troba en ele sturosn i els vessants de terreny més pedregós, està articulat per feixes, murs i barraques. Ès l’arquitectura d ela pedra seca, el nostre patrimoni menys conegut i valorat, el patrimoni arquitectònic agrícola.
Una arquitectura desenvolupada al llarg de quasi 300 anys, entre el segle XVIII i el segle XX, impulsada per la “fam de terra” que es donà a principis dek set-cents.
La Garriga, compartida per set municipis, és un espai central a la plana de l’Alt Empordà que cal que mirem amb ullsd’ús i no d’abús, que és com l’hem mirat fins ara.
Amb prop de 500 construccions de falsa volta de diferent tipologia, és, potser, una de les zones amb més densitat de barraques del país. El treball que us presentem sen centra en la seva classificació i descripció, i en el paper que tingueren en la colonització d’aquest territori, el darrer a incorporar-se com a conreu en la fèrtil plana empordanesa.
Exposició sobre la recerca IPEC “L’aprofitament històric de l’aigua a la Catalunya seca. Estudi de cas del municipi de Torrebesses (Segrià) en el context de la Vall Major”, realitzada entre els anys 2008 i 2010 per un equip de l’Institut Tecnològic de Lleida. L’exposició està produïda per l’Ajuntament de Torrebesses en col·laboració amb la Universitat de Lleida. La presentació correrà a càrrec d’Ignasi Aldomà, professor de Geografia de la UdL, coordinador de la recerca i comissari de l’exposició.
El Grup de Recerca del Centre Excursionista de Vallirana, coherent amb el seu compromís amb la preservació de les construccions de pedra seca, ha fet un recull de les barraques, forns de calç i escales de marge que ha anat localitzant en tot el seu municipi. Amb tot aquest material han confeccionat aquesta exposició, amb l’intenció de fons de seguir buscant per poder anar ampliant el conjunt de l’arquitectura rural inventariada d’aquesta població del Baix Llobregat.
El seminari forma part de les trobades biennals que promou la Coordinadora d’Entitats per la Pedra Seca des de fa més de deu anys i que tenen per objectiu donar a conèixer el patrimoni de pedra seca de les terres de parla catalana. El seminari s’adreça a estudiosos i científics que treballen en projectes de recerca sobre pedra seca. També a tècnics i gestors d’espais culturals i naturals, així com a educadors, guies, professors i estudiants d’arquitectura i d’altres matèries relacionades amb la gestió del paisatge i el territori.
El Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola fa anys que va iniciar el projecte de recerca i posada en valor de les construccions de pedra seca del Parc. L’any 2009, diversos participants de Voluntaris de Collserola, projecte de participació i educació ambiental del Consorci, van donar suport a aquesta iniciativa, concretament en la catalogació i el manteniment de les barraques de vinya. La mostra posa l’accent en les 10 barraques de Sant Just Desvern i també recull imatges de gairebé 30 més de les localitzades a Sant Feliu de Llobregat, Molins de Rei i Papiol.
El projecte “Temps de pansa: riuraus i sequers a la Vall d’Albaida”, de l’historiador i tècnic en patrimoni cultural Carlos Fuster ha guanyat el IX Premi d’Investigació de la Vall d’Albaida, que convoca l’Institut d’Estudis de la Vall d’ Albaida, amb el de l’Excel·lentíssim Ajuntament d’Ontinyent, la Mancomunitat de Municipis de la Vall d’Albaida i la Caixa d’Estalvis d’Ontinyent.
El jurat, considera “que es tracta d’una investigació sòlida que pot ajudar a demostrar que els riuraus no són una qüestió marginal a la nostra comarca, i pot contribuir a salvar-ne alguns d’emblemàtics, la qual cosa, a més, pot potenciar l’interés turístic de la Vall d’Albaida. Tot açò, lligat directament amb l’interés vitivinícola del nostre territori”
El jurat també valora el “caràcter interdisciplinari que contribueix a fer veure la cultura com una realitat propera, i que no es tracta d’una investigació nostàlgica ni retrospectiva, sinó suggerent i prospectiva, útil per a incrementar el valor turístic i l’atractiu pràctic de la comarca i de la seua vinya”.
A la Casa dels Entremesos (Pl. Beates, 2, Barcelona), a partir del dijous 13 de setembre de 2012 i fins al 6 de febrer de 2013 (prorrogada).
L’Emili Boada, fotògraf, cercador de les històries que les imatges del país narra, ens explica quantes coses ha aprés mentre xerrava amb els pagesos que l’ajudaven a trobar algunes de les cabanes, o mentre feien un mos a la porta, després de caminar una bona estona, unes quantes hores, per fer una bona foto; una imatge que fes justícia a la bellesa de la construcció i a la il.lusió que ell tenia.
Curs que anualment organitza l’associació Amics de l’Arquitectura Popular a diverses poblacions de Lleida. En aquesta ocasió, sota el títol “El naixement de l’arquitectura popular i com es restaura”, vol prestar especial atenció al manteniment i restauració de les construccions rurals. El curs vol insistir en el coneixement de materials per rehabilitar i en l’actualitat de les construccions noves o restaurades amb material tradicional.
Activitat de senderisme interpretatiu que organitza l’ens gestor del Parc Natural dels Ports. El recorregut tindrà lloc per la zona del pla d’aquest municipi, fins a la falda dels Ports. Anirà a càrrec de Carlos Garcia (enginyer tècnic forestal) i Víctor Reverté (enginyer tècnic agrícola), ambdós autors d’un inventari de construccions de pedra en sec al territori de la taula del Sénia.
Presentació de la publicació Arquitectura popular: les construccions en pedra seca d’Esparreguera, inventari de construccions d’aquestes característiques elaborat pel Col·lectiu Esparreguerí de Recerques.
A la Casa dels Entremesos (
Curs que anualment organitza l’associació Amics de l’Arquitectura Popular a diverses poblacions de Lleida. En aquesta ocasió, sota el títol “El naixement de l’arquitectura popular i com es restaura”, vol prestar especial atenció al manteniment i restauració de les construccions rurals. El curs vol insistir en el coneixement de materials per rehabilitar i en l’actualitat de les construccions noves o restaurades amb material tradicional.
