Activitat de senderisme interpretatiu que organitza l’ens gestor del Parc Natural dels Ports. El recorregut tindrà lloc per la zona del pla d’aquest municipi, fins a la falda dels Ports. Anirà a càrrec de Carlos Garcia (enginyer tècnic forestal) i Víctor Reverté (enginyer tècnic agrícola), ambdós autors d’un inventari de construccions de pedra en sec al territori de la taula del Sénia.
Durant una dècada, el Grup de Recerca d’Elements de Pedra Seca al terme del Pradell de la Teixeta ha identificat, inventariat i estudiat uns 300 elements d’arquitectura rural en aquesta vila del Priorat. El punt de partida d’aquesta recerca va ser el projecte de Carrutxa “Petjades sobre el coster: arquitectura rural al Priorat” (dins l’IPEC), en el què van participar com a investigadors i documentalistes.
La tardor passada van donar a conèixer els objectius i les conclusions de la seva recerca en un acte públic que va constituir un calorós retorn del projecte als seus protagonistes: els pradellencs que durant generacions han construït, mantingut i utilitzat aquestes construccions, i també a aquells que s’hi acosten per primera vegada.
Ara, la divulgació d’aquest projecte pren una nova forma: una ruta comentada per descobrir alguns d’aquests elements, ubicats vora la Cova del Rector, a la partida Serres.
Data: dissabte 28 d’abril
Hora de sortida: 2/4 de 10 del matí. Hora prevista d’arribada: entre les 13 i les 14.
Organitza: Ajuntament de Pradell de la Teixeta, amb la col·laboració del Grup de Recerca d’Elements de Pedra Seca al terme del Pradell de la Teixeta
Advertiments: Distància aproximada: 6 km. Cal portar cantimplora, barret, sabates còmodes i esmorzar.
Data: Dissabte, 14 d’abril de 2012,a les 19.30h. LLoc: Cafeteria El Campanar (C/ del Combat, 24),Cervera.
Presentació del llibre “Activitats de la celebració del 10è aniversari de l’Associació Amics de l’Arquitectura Popular:els material de l’arquitectura popular”.
Tot i la connotació pejorativa que el discurs hegemònic actual atribueix als secans, aquests han estat històricament un territori viu i ric gràcies a la presència d’aigua. A través dels temps els secans han desenvolupat estratègies d’aprofitament de l’aigua visibles encara a través d’un patrimoni hídric extraordinari. [+ info]
Presentació d’aquesta recerca de l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya finalitzada enguany per Mateu Esquerda i Josep Preixens. Gràcies a aquesta investigació s’han localitzat i inventariat 311 construccions de pedra en sec del terme municipal de Torrebesses (Segrià), de tipologies ben diverses: aixoplucs, amagatalls, arneres, balmes, cabanes, corrals, eres, pallisses, ermites, forns de calç, marges, masos, molins, senders, sitges, camins, trinxeres i trulls. La presentació es duu a terme en el marc de la 3a edició dels Camins d’Or Líquid al Segrià sec.
L’obra d’un gegant és un documental sobre les construccions, la tradició i la importància de la pedra en sec a Mallorca, que compta amb més de 19.000 kilòmetres lineals de marges. Seguint la feina del margener Lluc Mir, es descobreix aquest ofici secular, de tradició mil·lenària, que ha convertit una terra erma com la serra de Tramuntana mallorquina en un mosaic de camps de conreu i terrasses.
Presentació de la recerca homònima realitzada per Rosa M. Canela i Gemma Aldea per al Centre de Documentació de l’Ecomuseu dels Ports entre els anys 2009 i 2010. En el transcurs d’aquesta investigació de l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya es van inventariar 164 elements per a usos diversos i de diferents tipologies formals. El treball de camp es va centrar en la vessant continental del Parc Natural dels Ports, concretament als municipis d’Arnes, Horta de Sant Joan i Prat de Comte. Aquesta activitat, organitzada conjuntament entre l’Institut Ramon Muntaner, el Museu del Montsià i l’Ecomuseu dels Ports forma part del programa “Cultura Viva” de l’Observatori per a la Recerca Etnològica de Catalunya.
Vilafranca acull enguany aquestes jornades amb la intenció d’incorporar noves veus i mirades a un fenomen que és abordat des de diversos punts de vista. És el primer cop que una localitat del País Valencià exerceix d’amfitriona d’unes Jornades de la Pedra en Sec.