Sou a:
- Inici
-
Cercant 'processos de patrimonialització'
Dates: 12 i 13 de maig
LLoc: Palau Firal i de Congressos, Tarragona.
RECERCAT.Jornada de Recerca i Cultural local dels territoris de parla catalana.
Fira,audiovisuals, exposicions, presentaciions, taules rodones.
PROGRAMA DE LA VIII EDICIÓ DEL RECERCAT [+ info]
L‘Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural, seguint amb el seu objectiu d’impulsar i dur a terme programes de reflexió i formació en patrimoni cultural, organitza els dies 10 i 11 de maig el Seminari L’Anarquisme com a tradició política: Patrimoni Cultural, Antropologia i Ecologia. El convidat és el Dr. Brian Morris, professor emèrit del Goldsmiths College de la Universitat de Londres.
Dates i lloc: 10 i 11 de maig de 2012. Pati Manning. C/ Montalegre, 7. Barcelona
Participants: Brian Morris (Universitat de Londres), Ermengol Gassiot (Universitat Autònoma de Barcelona) i Ignasi Terradas (Universitat de Barcelona).
Consulteu aquí el programa i el formulari d’inscripció.
El 19 d’abril es presenta el llibre 80 anys de pell a Vic, recentment publicat pel Patronat d’Estudis Osonencs. El llibre és el resultat d’un projecte d’investigació sorgit d’un encàrrec del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana del Departament de Cultura dut a terme pel Gremi d’Adobadors, amb l’objectiu principal de documentar i analitzar la història recent del ram de la pell a Vic així com la documentació de la maquinària, les eines i els processos de treball associats a aquesta activitat. L’ofici de la pell està documentat a Vic ja des del segle XII, i fou una important activitat econòmica per la ciutat i la comarca d’Osona fins gairebé finals del segle XX.
Actualment, però, ha reaparegut amb força des de la seva vessant patrimonial. La zona de les Clotes, l’actual barri de les Adoberies de Vic, fou declarada el 2009 Bé Cultural d’Interès Nacional, en la categoria de Zona d’Interès Etnològic.
Data i lloc de la presentació: 19 d’abril, a les 19.30h. Temple Romà de Vic.
Participants: Antoni Ylla-Català, Antoni Riera i Elisabet Ylla-Català com autors del llibre, i el periodista Albert Om.
L’institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural (ICRPC) organitza la taula rodona Què vol dir ser de mar en motiu de la presentació del llibre “Ser o no ser de mar. Arenys: Història, Patrimoni i Antropologia marítima“. El llibre, d’Eliseu Carbonell, Miguel Doñate i Pablo Romero i editat per l’ICRPC, és un dels resultats principals de la recerca duta a terme per un grup d’investigadors sota la coordinació del Museu Marítim de Barcelona, en el marc de l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya i en la modalitat anàlisi, amb el títol “De cara al mar. Estudi etnològic dels ports de Cambrils i Arenys de Mar i el seu paper en la identitat marítima catalana“.
Data i lloc: 20 d’abril de 2012, a les 16.30h. Seminari del Departament d’Antropologia. Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona. C/ Montalegre, 6.
Participants: Eliseu Carbonell, Miguel Doñate i Pablo Romero com autors del llibre, juntament amb Joan Lluís Alegret, Ignasi Terradas, Enric Garcia, David Florido, Juan A. Rubio‐Ardanaz, Juan A. Apraiz, Ángeles Corbacho i Nadia Fava.
Dates: Del 18 al 20 de maig de 2012.
Termini per a presentar comunicacions: 10 de març de 2012.
LLOC: Espacio Pirineos (Pza de la Compañía, s/n), Graus (La Ribagorça)
Organitza: Espacio Pirineos, Pirineos en Red.
Més informació: www.espaciopirineos.com; dire@espaciopirineos.com
Descripció del Congrés [+ info]
L’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural acaba de publicar el llibre Museums of Today. The new museums of society, del qual Gabriel Alcalde, Jusèp Boya i Xavier Roigé en són els editors.
Aquest llibre és la publicació de les conferències presentades a les jornades sobre museus de societat que es varen celebrar a Barcelona, a la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona, el mes de febrer de 2010. Les jornades varen permetre conèixer de primera mà les realitats dels museus de societat més prestigiosos del món i alhora varen servir de marc per donar a conèixer i reflexionar sobre la proposta i el projecte d’un futur museu d’arqueologia, història i etnologia de Catalunya, que se situaria en aquest àmbit dels museus de societat.
El llibre, que reuneix en diferents articles escrits pels directors o responsables de cada museu, exposa i analitza els casos del Museu d’Escòcia, el Museu de les Confluències de Lió, el Museu Nacional d’Austràlia, el Museu d’Història d’Alemanya, el Museu Canadenc da Civilització, el Tropenmuseum d’Àmsterdam, el Museu de San Telmo a Donostia i també la proposta del museu català de societat. El conjunt dels textos presenten una excel·lent reflexió sobre l’evolució i els reptes de tots aquests museus i ofereixen pistes que poden ser tingudes en compte en el cas de Catalunya. El mateix Institut Català de Recerca l’havia publicat el 2010 en versió catalana, però donat l’interès general del contingut i les nombroses demandes rebudes de fora de Catalunya s’ha pres la decisió de fer-ne l’edició anglesa en format paper i en format ebook.
Aquesta edició ha comptat amb la participació de la Universitat de Barcelona i del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
ISBN: 978-84-9984-117-5
DL: GI.39-2012
Des de finals de gener i fins a finals de març l’antropòleg de la Universidad Católica del Norte (Iquique, Xile), Claudio Roberto Aguirre Munizaga, fa un estada a Palamós, concretament al Documare, Centre de Documentació de la Pesca i el Mar (Palamós). El seu objectiu es realitzar una estada de recerca en un centre d’investigació de referència relacionat amb el tema de la seva tesi doctoral per poder revisar bibliografia sobre antropologia marítima i antropologia de la pesca, àrees de coneixement poc desenvolupades a Xile al formar part d’àmbits de l’antropologia que no han generat programes d’investigació.
Port d'Iquique
Al mateix temps, amb l’assessorament de la Càtedra d’Estudis Marítims (Universitat de Girona – Ajuntament de Palamós) i amb la col·laboració del Museu de la Pesca, està estudiant el cas concret de la comunitat pesquera de Palamós i els treballs que sobre ella s’han realitzat, axí com les diferents actuacions desenvolupades en el marc de la patrimonialització del món pesquer.
El títol de la seva tesi doctoral és Hombres y mujeres del mar en el norte de Chile. Memoria e imaginarios sociales en el Puerto de Iquique durante el ciclo pesquero industrial, 1950- 2000., un estudi que ha d’omplir el buit dels estudis de nivell regional sobre societats portuàries xilenes i especialment del cicle pesquer industrial en el port d’Iquique que no han estat investigades des del camp de l’antropologia.
En aquest sentit cal destacar que aquest investigador ha escollit la tasca realitzada a Palamós per part de l’Ajuntament de Palamós i la Universitat de Girona com a referent en la investigació de les societats pesqueres i que ha trascendit l’àmbit estrictament nacional.
CARBONELL, Eliseu; DOÑATE, Miguel; ROMERO, Pablo (2011) Ser o no ser de mar. Arenys: història, patrimoni i antropologia marítima. Girona, Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural i Museu Marítim de Barcelona.
Presentació: divendres 24 de febrer a les 20.00 h, a la Biblioteca Pare Fidel Fita (c. Bonaire, 2, Arenys de Mar). Anirà a càrrec del director de l’Arxiu Municipal Fidel Fita d’Arenys de Mar, Sr. Hug Palou.
S’ha dit sovint que els catalans vivien d’esquenes al mar, tot i que el mar emmarcava la seva història i el seu horitzó. Aquesta és la paradoxa de la qual parteix la recerca recollida en aquest llibre, on s’articula el rastreig d’una identitat marítima catalana amb Arenys de Mar com a cas d’estudi. En aquestes pàgines s’estudia la relació de la gent d’Arenys amb el mar, analitzant com el port de refugi -construït arran del dramàtic temporal de 1911- impacta en el seu imaginari i transforma la vida i la societat. El port és l’encarnació local d’aquesta paradoxa, perquè es construeix en un moment històric que arrossega una inèrcia d’ignorància del mar malgrat el passat eminentment marítim de la població. Retrocedint fins a l’origen de la vila i mirant cap a l’actualitat, els autors reconstrueixen amb sensibilitat etnogràfica la textura pròpia d’una societat amb vincles profunds però contradictoris amb el mar, tot i prestant molta atenció al procés que dugué a la materialització del port.
Aquest llibre és una part dels resultats de la recerca de l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya “De cara al mar. Estudi etnològic dels ports de Cambrils i Arenys de Mar i el seu paper en la identitat marítima catalana”, realitzada entre els anys 2008 i 2010 i coordinada per Enric Garcia, cap del Centre de Documentació Marítima del Museu Marítim de Barcelona.
ARRIETA, Iñaki (ed.). Legitimaciones sociales de las políticas patrimoniales y museísticas, Euskal Herriko Unibertsitatea, Argitalpen Zerbitzua, Bilbao, 2011, 201 pp.
Els béns culturals simbolitzen les identitats culturals i memòries de les societats, les comunitats o els pobles. La seva activació o posada en valor és una qüestió cultural i, per tant, social i pública. A les societats democràtiques i capitalistes actuals són generalment els poders polítics els que dirigeixen aquests processos culturals. Juntament a la legitimació política es fa necessari també comptar amb la social. Quines són les posicions socials dels agents vinculats als projectes, quins interessos tenen, quines valoritzacions realitzan, quines accions duen a terme o quin és el grau d’acceptació de les propostes presentades pel poder polític, són algunes de les qüestions a les que es refereixen els autors i les autores d’aquest publicació, describint i analitzant diferents iniciatives desenvolupades a la península ibèrica i el continent americà. L’Ecomuseu de les Valls d’Àneu col·labora amb la Universitat del País Basc en l’organització d’unes jornades anuals vinculades al patrimoni i els museus etnològics. Aquesta publicació recull les actes de les celebrades el 2010.
Cócola Gant, Agustín. El barrio gótico de Barcelona. Planificación del pasado e imagen de marca. Madrid: Ediciones Madroño, 2011, 260 p.
La transformació de la ciutat de Barcelona en espais tematitzats per el consum turístic va començar a planificar-se en les primeres dècades del segle XX. Malgrat ser un procés propi de l’actual societat de serveis, la burgesia catalana va tenir com objectiu col·locar la seva capital en un lloc destacat dins del mapa de les ciutats mediterrànies més atractives. Per aquest fi es proposà eliminar els conflictes socials del centre de la ciutat i convertir la zona més representativa del casc vell en un espai monumental, replet d’elements aparentment antics. Però la història que els poders locals reinventarien es limitava a l’únic període que el moviment catalanista havia defensat com propi i genuí: l’Edat Mitjana. L’interès pel passat i pel patrimoni d’aquell període històric anava lligat a la construcció de la identitat nacional, institucionalitzant símbols col·lectius amb els què la resta de la societat s’havia d’identificar.
Dates: 12 i 13 de maig
