Sou a:
- Inici
-
Cercant 'religiositat'
Pagès editors i la Paeria de Lleida, a través de l’Arxiu Municipal de la ciutat, han publicat recentment el llibre Les representacions festives a Lleida (1700-1975), de Ramon Fontova Carles. En aquesta l’obra, que compta amb un pròleg de l’historiador Manuel Lladonosa, l’autor ofereix una minuciosa anàlisi històrica de l’evolució de la festa a la ciutat i de tots els elements i manifestacions que en formen part, concretament dels seguicis de la Festa Major de Sant Anastasi, la seva evolució i els seus diferents components. Es presenten la imatgeria, els personatges i les comparses de les diferents representacions festives (trompetes, timbales, insígnies, etc.), els balls i les danses (Ball de Gitanos, la Moixiganga, el Ball de Valencians, de Bastonets, Moros i Cristians), imatgeria i figuracions (gegants, capgrossos, Marraco), destacant-ne els factors musicals, cerimonials i la seva significació, sense oblidar-ne el seu context social i cultural.
Data: Divendres,23 de març de 2012, a les 20 h.
Lloc: Temple Romà (C/ del Pare Xifré, s/n), VIC.
Presentació del llibre: “Temps atmosfèric, rituals religiosos i resposta social als segles XVII i XVIII”, del Dr. Francesc Roma, a càrrec deL Dr. Mariano Barriendos, professor de la Universitat de Barcelona especialitzat en climatologia històrica.
ORGANITZA: Patronat d’Estudis Osonencs
MÉS INFORMACIÓ: http://www.patronatestudisosonencs.org
La Garriga. Fundació Maurí
Del 26 al 30 de març de 2012, de 18.00 a 20.00 h
Inauguració dissabte 24 de març, a les 20.00 h
La inauguració comptarà amb la participació de Joan Arimany, responsable de l’exposició, el qual ha estat becat en diverses ocasions pel CPCPTC per a realitzar recerques relacionades amb la religiositat popular a la seva població, Manlleu: sobre les capelletes de carrer o fornícules (2005), sobre les capelletes de visita domiciliària (2006) i sobre la festa dels Tonis (2010). L’any 2009, fruit de les dues primeres recerques, va publicar Devoció, festa i veïnat: capelletes de carrer i capelletes de visita domiciliària a Manlleu, i el 2011, el Diccionari de sants històrics catalans.
Presentació d’aquest estudi monogràfic d’abast històric sobre qui van ser, quan i com han viscut els nombrosos eremites que han habitat a la serra de Montsant al llarg del segles.
Es tracta d’un llibre editat pel mateix autor que contribueix, de nou i com ell mateix afirma, “a reconèixer i honrar un dels elements més identitaris del patrimoni cultural del Priorat”: l’eremitisme, i per defecte, la indubtable sacralitat de Montsant.
L’autor, politòleg especialitzat en història de les religions, un estudiós dels fenòmens ascètics i un senderista apassionat de Montsant, ha volgut presentar el seu treball d’investigació conscient de les limitacions que suposa estudiar un fenomen que deixa poc rastre a la documentació.
El llibre parteix dels orígens de l’eremitisme a Montsant, continua amb el seu auge a partir de la conquesta cristiana (s. XII), amb la creació de la Cartoixa d’Escaladei i l’inicial eremitori de Santa Maria de Bonrepòs. Descriu les seves transformacions als segles XVI i XVII, l’abandonament al segle XIX i XX i la seva recuperació els darrers 40 anys.
Les activitats de Carrutxa al territori formen part de la seva activitat com a membre de l’Observatori per a la Recerca Etnològica de Catalunya.
Lloc: Arxiu de Reus (c/ Sant Antoni Maria Claret, 3
Data: Divendres 9 de març, a les 19.30h
Organitzen: Carrutxa i Arxiu de Reus
GRAMSCI, Antonio (1891-1937) ¿Qué es la cultura popular? València, Publicacions de la Universitat de València, 2011.
El llibre recull una nova selecció i traducció dels “Quaderns de la presó” d’Antonio Gramsci, al voltant de la cultura popular: el folklore, la religió, el teatre, el periodisme, la novel·la… La compilació compta amb una documentada introducció que justifica la vigència de les nombroses reflexions que sobre aquest tema va fer aquest referent del marxisme del segle XX. L’edició ha corregut a càrrec d’Anaclet Pons i Justo Serna, ambdós professors d’Història Contemporània de la Universitat de València especialitzats en historiografia i història cultural.
Fitxa tècnica del llibre

El
Diccionari de sants històrics catalans ofereix un recull exhaustiu de biografies de les santes i els sants que han viscut a Catalunya, des dels màrtirs de l’antiguitat fins als més recents. L’obra reflecteix, així mateix, aspectes relacionats amb la devoció de cada sant, amb la cultura popular i amb l’art (els seus atributs principals i propostes de visita al patrimoni arquitectònic que se li relaciona). El llibre és, també, una via d’entrada a la història i les tradicions populars catalanes. El seu autor, Joan Arimany, ha estat becat en diverses ocasions pel CPCPTC per a realitzar recerques relacionades amb la religiositat popular a la seva població, Manlleu: sobre les capelletes de carrer o fornícules (2005), sobre les capelletes de visita domiciliària (2006) i sobre la festa dels Tonis (2010). L’any 2009, fruit de les dues primeres recerques, va publicar
Devoció, festa i veïnat: capelletes de carrer i capelletes de visita domiciliària a Manlleu. El
Diccionari de sants històrics catalans es presenta el 15 de desembre.
Lloc: Biblioteca Municipal de Manlleu. Baixa Cortada, 1, 1r, Manlleu
Data: dijous 15 de desembre de 2011, a les 20.00 h
Informació: Farell Editors. Tel. 938 333 325 , farell@farelleditors.cat
Nota de premsa
Targeta d’invitació a la presentació
Des del Museu Comarcal de Cervera tenim el plaer de presentar-vos una nova exposició “Exvots. Els miracles del Miracle”, la qual ha estat organitzada pel Museu Diocesà i Comarcal de Solsona i que vol donar a conèixer una pràctica devocional habitual des de l’Antiguitat fins els nostres dies: l’oferiment d’exvots a la divinitat com a acció de gràcies per un benefici concedit.
Els exvots que integren l’exhibició pertanyen a la col·lecció d’exvots del Santuari del Miracle (el Solsonès) i que es van reunir amb motiu del 550 aniversari del Santuari.
En aquesta ocasió, però, i com a fet extraordinari, la mostra s’ha ampliat amb els exvots que es conserven a les col.leccions del Museu Comarcal de Cervera.
Lloc: Museu Comarcal de Cervera. Carrer Major, 115. Cervera
Dates: Del 25 de setembre al 11 de desembre de 2011
Més informació: Museu Comarcal de Cervera. Tel. 973533917, museu@museudecervera.cat
Ángeles Ramírez. La trampa del velo. El debate sobre el uso del pañuelo musulmán. Madrid: Los libros de la Catarata, 2011, 160 p.
Les regulacions del mocador musulmà es poden dirigir en dos sentits: obligant a les dones a portar-lo o bé el de restringir-ne l’ús. Les primeres s’apliquen en certs països de majoria musulmana, en tant que les segones es donen -amb excepcions- en contextos en els què l’ islam es minoritari, i ambdues tenen, segons l’autora, un objectiu comú: la dominació de les dones per mitjà de la normativització dels seus cossos. Existeix un doble eix de dominació de les dones musulmanes: el patriarcal i el de la islamofòbia. En el primer, el mocador pot convertir-se en una eina de control de la sexualitat de les dones, en tant que la islamofòbia utilitza el hiyab com a icona de la diferència cultural i com a excusa per restringir els drets de les minories musulmanes en el seu conjunt. Aquesta obra, en la què es pren posició tant front als enfocaments que invariablement consideren el mocador com una forma de resistència cultural com front a les perspectives “salvadores” que pretenen arrancar aquesta peça a les dones musulmanes per “alliberar-les” de la seva pròpia cultura, ofereix al lector arguments per un debat no exempt de polèmica.