Mostra fotogràfica dels diversos trasllats de què ha sigut objecte el Museu del Blat i la Pagesia des de la seva creació el 1963. El Museu del Blat i la Pagesia, una de les seus del Museu Comarcal de Cervera, va crear-se l’any 1963 després d’una crida popular endegada per l’historiador cerverí Agustí Duran i Sanpere i el gerent de la Cooperativa del Camp Comarcal, Ramon Vidal. En poc més de deu dies 600 objectes de la vida quotidiana al camp que aleshores anaven quedant obsolets, van ser donats pels pagesos per al Museu del Blat i la Pagesia, que obria les seves portes en unes dependències de l’antiga Universitat de Cervera el 20 d’Octubre de 1963, en una primera insta·lació d’aquests objectes relacionats amb les feines de pagès.
El setembre de 1975 es reinaugurava al C. Major 15, a l’edifici de l’antiga Biblioteca. La instal·lació museística, renovada a finals de la dècada dels noranta del segle XX, s’hi ha mantingut fins el gener del 2012, quan començaven les tasques del desmuntatge i embalatge de les col·leccions del Museu en el que ha estat el seu segon trasllat. Les obres de remodelació que s’han de realitzar en aquest edifici han fet necessari el tancament i trasllat dels usos que albergava fins al moment.
El Museu del Blat i la Pagesia, després de quatre mesos d’intensa i laboriosa feina, es troba emmagatzemat en les noves àrees de reserva del Museu Comarcal de Cervera tot esperant la definició d’una nova seu que permeti la correcta conservació i exposició d’unes col·leccions úniques i la museïtzació d’unes eines però també d’una forma de vida que ens defineixen i ens identifiquen.
El Museu Diocesà i Comarcal de Solsona va inaugurar el 21 d’abril aquesta exposició, la tercera que organitza l’associació Amics del Museu de Solsona. L’abast cronològic de la mostra -que no conté textos de cap mena- va del segle V fins al XV, i s’hi representen diferents aspectes de la vida medieval: 1) l’agricultura representada en un mural pintat, obra de Fermí Garriga, 2) l’Església, atès la importància de la religiositat en aquesta època; en aquest àmbit s’hi mostra, entre altres aspectes, com es pintava un mural, amb els pigments que s’empraven), 3) una llar de l’època, i 4) un taller d’un picapedrer artesà.
Data: Divendres,23 de març de 2012, a les 20 h.
Lloc: Temple Romà (C/ del Pare Xifré, s/n), VIC.
Presentació del llibre:“Temps atmosfèric, rituals religiosos i resposta social als segles XVII i XVIII”, del Dr. Francesc Roma, a càrrec deL Dr. Mariano Barriendos, professor de la Universitat de Barcelona especialitzat en climatologia històrica.
Coincidint amb el 125è aniversari de la inauguració del tramvia del Baix Empordà o Tren Petit, les poblacions de Palafrugell, la Bisbal d’Empordà i Palamós han organitzat un acte a cada lloc pels dies 22, 23 i 24, respectivament, amb el títol comú La mobilitat a la comarca, un repte actual.
A Palafrugell, el dia 22 de març, a les 8 del vespre al Teatre Municipal, intervindran l’historiador Carles Salmerón i de l’enginyer de camins, canals i ports Dusko Hadzijanev. Hi haurà també dues projeccions: la versió de 12 minuts de El Tren Petit, de Video Play Serveis i la lectura del poema El Tren Petit, per part del seu autor Josep Martí Clarà “Bepes”.
El dia 23 de març, a les 8.30 del vespre, al Mundial de la Bisbal, es tornarà a projectar el documental de Video Play Serveis i hi haurà les intervencions de la professora del departament d’Economia Aplicada de la UAB, Anna Matas, i dels bisbalencs Josep Matas, advocat, i Ramon Piera, farmacèutic.
L’últim acte es farà el dia 24 de març al Museu de la Pesca, a les 7 del vespre. L’acte està promogut per l’Associació d’Amics del Museu de la Pesca, amb la col•laboració del Museu de la Pesca i del Servei d’Arxiu Municipal, i comptarà amb les intervencions del documentalista Antoni Martí, l’arxivera Carme Adroher i del doctor Jaume Feliu Torrent, professor i membre del grup de recerca d’Anàlisi i Planificació Territorial i Ambiental de la Universitat de Girona. També es projectarà la versió de 12 minuts de El Tren Petit.
El proper 23 de març es commemora el 125è aniversari del començament del llarg recorregut que faria, fins l’any 1956, el tramvia del Baix Empordà o Tren Petit. L’optimisme que va presidir la gestació i posterior concreció del projecte obrí nous camins i esperances pels baix empordanesos que massivament festejaren el primer recorregut oficial. Hagueren de passar molts anys plens de canvis en la gestió de la línia i de problemes econòmics en un context històric molt difícil fins que arribà el tancament, que, com era d’esperar, fou objecte de polèmica reflectida a la premsa del moment. Des d’aleshores, per decisió de les autoritats competents de l’època, la comarca va haver de confiar únicament amb el transport per carretera.
La història del “carrilet” i les anècdotes associades han estat objectiu de llibres i articles de recerca o de divulgació i documentals, perquè el Tren Petit ha quedat en l’imaginari col•lectiu com un mitjà emblemàtic, símbol d’una època.
Aquesta activitat, organitzada pel Museu de la Pesca i la Càtedra d’Estudis Marítims (Universitat de Girona – Ajuntament de Palamós), forma part del programa dels 4ts Tallers i Jornades de Memoria Oral que organitza el Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradiconal Catalana del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya
Les Imatges que fan parlar és una activitat que durant quatre divendres de desembre, gener, febrer i març proposa el Museu de la Pesca, al moll pesquer de Palamós, per un públic interessat en el nostre patrimoni mariner, una projecció de diferents fotografies antigues dividides en diferents temes. La participació i l’ajut dels assistents ens permet documentar fotografies antigues recollides pel museu durant anys de recerca i recullir-ne de noves.
Lloc: Museu de la Pesca. Moll pesquer, Palamós
Data: divendres, 16 de març a les 19.00 h
La platja i l’aigua són elements característics del paisatge natural i humà de Palamós, i al llarg de dècades han donat joc al lleure, amb múltiples formes, que s’han anat reinventant en el temps. El bany, els jocs a la sorra, i a l’aigua, les menges arran de mar, les competicions…. totes aquestes activitats sovint realitzades amb amics, o en família, són testimonis col·lectius de maneres de viure l’oci. En la sessió d’aquest divendres d’Imatges que fan parlar es veuran fotografies, moltes vegades provinents de col·leccions particulars, cedides al Servei d’Arxiu Municipal de Palamós, que abasten prop de cinquanta anys de vida quotidiana del s.XX. Les imatges mostren l’evolució del lleure i els seus protagonistes en la costa de Palamós on, gràcies a una climatologia benigna, el lleure a l’exterior és possible durant tot l’any.
L’activitat ‘Imatges que fan parlar’ té com a objectiu documentar a través del record i l’experiència dels assistents, el contingut de les imatges procedents de diferents fons municipals i privats. La participació en l’acte és gratuïta i s’anima al públic a participar i a exposar tota la informació que tingui sobre cada una de les imatges.
Aquesta sessió comptarà amb la presència del Servei d’Arxiu Municipal de Palamós, gràcies al fons del qual s’explora la temàtica des d’una àmplia perspectiva.
“La vida als fars” és el títol d’aquesta sessió. El segon divendres de cada mes ens trobem, des de fa 10 anys, per xerrar i aprendre dels nostres avis i àvies, pescadors, mariners i gent de mar protagonistes del nostre passat i present marítim. En aquesta ocasió ens trobarem al Museu de la Pesca, a les 7 de la tarda.
Aquest divendres els tertulians ens explicaran com era la vida als fars, quines tasques hi exercien, com es compaginava amb la vida familiar, com han evolucionat amb els darrers anys i si s’havia d’estar fet d’una pasta especial per viure-hi, entre moltes altres qüestions. Per escoltar històries que mai hem sentit sobre els faroners comptarem amb la presència de David Moré, historiador i membre d’una nissaga de faroners de Tossa de Mar, i d’Eleuteri Costa, darrer faroner de Palamós.
Lloc: Museu de la Pesca. Moll pesquer. Palamós
Data: divendres 9 de març, a les 19.00 h
Aquesta iniciativa del Museu de la Pesca i de la Càtedra d’Estudis Marítims (UdG – Aj. de Palamós) pretén acostar els sabers de la gent del mar al públic en general. Cada segon divendres de mes, a les set del vespre i durant una hora, les Converses que tenen un caràcter intergeneracional, esdevenen un espai per a la participació de la gent gran i els seus coneixements, autèntic patrimoni immaterial.
Aquesta activitat, que es desenvolupa amb el recolzament del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana i amb la col·laboració de la Confraria de Pescadors de Palamós i la Càtedra d’Estudis Marítims (Universitat de Girona – Ajuntament de Palamós), ens ajuda a apropar els coneixements de la gent de la mar a tots els ciutadans.
Manuel Delgado, Jofre Padullés i Gerard Horta (dirs.). Lluites secretes. Testimonis de la clandestinitat antifranquista. Barcelona: Universitat de Barcelona [Història Perspectiva;5], 2012, 209 p.
És una publicació del Grup de Treball d’Etnografia dels Espais Públics de l’Institut Català d’Antropologia i de Memorial Democràtic, Generalitat de Catalunya.
Del 1939 al 1977, milers de persones que s’oposaven al règim franquista van haver d’aprendre a viure ocultant la seva identitat tant per protegir-se ells mateixos com per emparar les persones del seu entorn. Amb claredat i exactitud, el llibre revela les tècniques d’ocultació i les normes de seguretat que van permetre a la resistència antifranquista organitzar-se per combatre la dictadura feixista.
A l’ombra d’una vida quotidiana estretament controlada per la policia política i els seus confidents, rodava un món paral·lel de moviments, trobades i accions que es planificaven i s’executaven amb una reserva total. Aquesta obra no sols s’endinsa en un univers soterrat a la força, fet de lluita i de generositat, sinó que reflexiona sobre la funció estructuradora que té el secret en qualsevol societat.
