Fem Xarxa » Reportatge ’30 minuts’: Fent @mics

20 abril 2009
10:54
2

Reportatge ’30 minuts’: Fent @mics

Facebook, tuenti, twitter, fotolog, myspace, del·licious,…

Temes: Nous espais de comunicació jove i SIJ
Publicat per: femxarxa
2 comentaris

2 comentaris en aquest article

Imma Garsaball ha respost el/l’ 22 Abr 2009 a les 16:01

Un bon resum del 30min. Trobat a la xarxa:
més info a: http://unhub.com/b5mV

El diumenge passat el programa 30 minuts de Tv3 va estar dedicat al tema de les xarxes socials. (…), encara que hi ha alguns matisos que no em van acabar de fer el pes i trobo que van fer incís en alguns temes poc rellevants i en vaig deixar de banda d’altres de més interessants. Podeu veure el vídeo a la web del 3 a la carta, aquí.

Aquí teniu un resum amb enllaços als temes i persones que hi apareixen i alguns comentaris del que em va semblar:

* L’exemple del poble de Copons, explicat pel seu regidor Ricard Espelt (el seu blog, el seu Twitter), i la iniciativa de Copons 2.0 a través del qual els habitants del poble participen en la política local
* El cas de la Gina Tost, videoblogger (la seva web, el seu blog, el seu Twitter) i presentadora de Balzac.tv. Em va cridar l’atenció quan va parlar de que havia rebut amenaces de mort. Aquest és un tema que es podria haver aprofundit, ja que la “violència” d’aquesta mena a través de la xarxa és un tema preocupant i que afecta especialment les dones (un exemple de com la vida online no deixa de ser un reflexe de la vida offline)
* El periodista tecnològic Francis Pisani (el seu blog), que explica els seus plantejaments sobre l’efecte democratitzador de les xarxes socials
* Inevitablement surt el tema de la privacitat i visiten l’Agència Espanyola de la Protecció de Dades. Aquest tall no aclara massa res, al cap i a la fi és un fenòmen molt recent i ja se sap que les coses legals van sempre per darrera, però em quedo amb la dada de que el 43% dels usuaris no restringeix la privacitat del seu perfil.
* Visiten la seu de Tuenti i parlen amb un dels fundadors, Ícaro Moyano (el seu blog). S’explica bé i diu les coses clares. Ah, i evidentment, ens queda clar que les empreses d’Internet tenen oficines xaxi-piruli!
* Parlen amb en Genís Roca (el seu blog, el seu Twitter), consultor d’Internet social i veiem l’ús que fan a la seva empresa del Yammer (un Twitter enfocat a empreses, del que parlarem un dia d’aquests). També veiem com la seva filla adolescent es mou per Internet i ens explica que va tancar el seu Metroflog (un tipus de blog de fotos) perquè “els comentaris anònims t’insulten”. Un altre cop surt aquest tema i tampoc s’hi entra.
* Uns quants professors d’institut parlen del tema. Poc interessant, més que res perquè no diuen res de nou, podrien haver parlat dels usos que poden tenir les xarxes socials en l’educació no?
* Un mosso d’esquadra que fa xerrades pels instituts sobre els “perills” de la xarxa. Em sembla bé que es difongui la precaució, però, almenys el fragment que es veu és una mica alarmista. “95% dels pederastes arriben als menors a través d’Internet”… 95%?? Em sembla una xifra una mica elevada, m’agradaria saber d’on la treuen. I els extranys que ofereixen caramels a qui no has de fer cas? No és per fer-ne broma, però crec que de vegades li atribuïm a Internet perills que han existit tota la vida, s’ha de matisar.
* Un noi addicte a Internet explica la seva experiència. Aquesta part és la que menys m’ha agradat ja que trobo que no tenia molt d’encaix amb la resta del que es parlava. Com diu la seva doctor, “és un síntoma d’altres problemes”, és a dir, el problema és la persona no les tecnologies. Em sembla un tema interessant però per a dedicar-li un programa, aquí, amb quatre pinzellades torna a ser un exemple d’alarmisme.
* Veiem l’ús professional que en fa Daniel Clivillé, un headhunter que busca directius a través de LinkedIn, un punt de vista diferent que arrodoneix el reportatge: no tot és entreteniment a les xarxes socials
* Les conclusions són encertades i m’agrada especialment la reflexió sobre l’escletxa digital que s’està produïnt amb les classes dirigents que prenen decisions però no utilitzen ni coneixen els nous mitjans ni el seu potencial.
* I finalment, la pregunta que es feien molts al final… per què no van parlar de Twitter?? Twitter si que va parlar d’ells, com podeu veure aquí. Potser un altre dia li dediquin un programa sencer!

Llegeixo al Twitter de Genís Roca que el programa va tenir el seu rècord d’audiència: 730.000 espectadors, 100.000 més que la setmana passada, i un 24,4 de share. Sembla que és un tema que interessa no? A veure si prenen nota els de “la nostra”!!
Esther Dalmau ha respost el/l’ 02 Feb 2010 a les 12:29

Bones a tothom,
Gràcies a la Imma que ens passa un resum força extens del que va sortir en el programa. Si bé hi ha algunes postures en les que discrepo… una d’elles el fet que es posi en dubte les paraules del mosso… que “un 95% dels pederastes entren en contacte amb les seves víctimes a través d’internet”. En primer lloc perquè sembla que s’insinuï que el mosso tingui algun interès en crear alarma social i exagerar??? i d’altra banda perquè no veig on està el dubte… si jo fos un pederasta del segle 21 aniria a internet, és clar que sí… no aniria a repartir caramels a una escola, o una plaça, en primer lloc pq els nens/es ja no juguen sols al carrer i perquè tenen tots els caramels que volen a casa seva…
No puc negar els beneficis d’internet, i les xarxes socials, com tampoc puc ni vull obviar els perills existents (obviament no de les noves tecnologies en si sinó de l’ús que se’n faci) i com trobo de poc recomanable que les administracions, polítics (com a personatges públics), punts d’informació juvenil, etc. utilitzem aquestes eines sense tenir en compte que l’ús d’internet requereix del coneixement d’aquests perills per part dels usuaris i de molts punts sobre la privacitat i la maduresa de les persones a l’hora d’utilitzar-los, que no s’han de donar per suposats ni els hem d’entendre com que no és cosa nostra…
Si nosaltres promovem el facebook, per exemple, (i ho fem en el moment en què l’utilitzem per fer difusió de les nostres activitats) hem de tenir molt clar que:
1) Estem afavorint que una multinacional s’apropiï de dades dels seus usuaris (encara que aquests per desconeixement o totalment conscients ho aprovin) i les utilitzi en benefici propi per vendre-les a d’altres empreses que fan amb elles estudis de mercat, marquèting, etc.
2) No garantim la protecció de dades, ja que les xarxes no estatals no tenen perquè acollir-se a la Llei estatal de protecció de dades (segons conversa mantinguda amb l’Agència Catalana de Protecció de dades) i no garanteixen per tant que els menors no es facin usuaris seus donant totes les dades i covertint-los en éssers sense privacitat i per tant vulnerables a moltes coses. En el cas que en el nostre grup del facebook tinguéssim joves menors de 14 anys sense permís dels seus pares i hagués una denúncia en seríem responsables…
Us recomano aquest article com d’altres que s’han fet:
http://www.hoytecnologia.com/noticias/Proteccion-Datos-acusa-Facebook/138726
3) En el cas d’un Punt d’Informació Juvenil per exemple, el nostre grup d’usuaris pot anar des dels 12 als 35 anys en molts casos i que això fa que hagi una barreja de grups d’edat i d’accés dels uns als altres poc recomanable amb els temps que corren… el que déiem, si jo fos un pederasta dels segle 21 voldria estar en aquest grup.

Només són reflexions que penso que com a ens públic ens hem de fer abans de promoure algun mitjà. Que si s’opta per fer-ho es faci amb la corresponent “formació i informació de pros i contres en les edats en les que es pot fer una tria lliure entre les diferents opcions” i d’altra banda recordar que hi ha altres mitjans de comunicació, com els sms, cartells, webs, correus electrònics… per arribar als nostres usuaris i fer difusió de les nostres activitats.

Només vull obrir un camp per reflexionar, i molt…