Fem Xarxa » La figura dels curadors de continguts contra la infoxicació

La figura dels curadors de continguts contra la infoxicació

A l’hora d’abordar les característiques i funcions d’aquesta i altres de les noves figures organitzatives emergents basades en el coneixement, es fa indispensable analitzar, paral·lelament, la problemàtica que comporta la massificació de la informació en què estem immersos actualment.

S’ha definit el curador de continguts de moltes maneres: intermediari crític del coneixement, nova professió per a la web 3.0, guia de continguts, mediador del coneixement, comissari digital, broker del coneixement… però, noms a banda, l’aflorament d’aquesta figura a les organitzacions ve de la necessitat de fer més eficient la gestió del flux d’informació que trobem i, alhora, “ens troba”. I és que, ho hem d’assumir: estem infoxicats, un terme molt ocurrent creat per Alfons Cornella.

Lluny del que ens havien venut fa uns anys, la pluja d’informació no es tradueix en poder, sinó, contràriament, en diluvi, que ens pot impedir accedir al coneixement. Aquest fenomen fa que sorgeixin noves professions i perfils com el del curador de continguts, que serà qui durà a terme un filtratge i una gestió professional de la informació, és a dir, trobarà el millor i més rellevant en cada cas.

Aquest professional treballarà els continguts, però no creant-los, sinó, majoritàriament, seleccionant-los de manera personalitzada, relacionant-los, rebarrejant-los, dotant-los de sentit i vinculant-los a recursos sobre temes específics per, posteriorment, difondre’ls.

En aquesta nova professió, el factor clau és el personal i humà, ja que tot i que la curació o intermediació de continguts implica, evidentment, l’ús d’eines digitals per part del professional que fa la selecció i el filtratge expert, la personalització transcendeix la mera automatització o agregació.

D’altra banda, tot i que el concepte curador de continguts sorgeix de l’àmbit del màrqueting, aquest és un rol que, segons Dolors Reig, ja s’invocava des del vessant de l’educació i el connectivisme des de fa molt temps.

Podem dir que són diversos els professionals que poden estar interessats en aquest tema, tant usuaris com gestors d’informació. Parlem de webmàsters, community managers, bibliotecaris… però també de periodistes, documentalistes, formadors virtuals, mestres, etc. que poden veure en la figura del curador de continguts una possible sortida laboral.

Les previsions més extremes parlen que, en un futur pròxim, el contingut d’Internet es duplicarà cada 72 hores. I és que, tal com Rohit Bhargava afirma, l’anàlisi individual d’un algoritme ja no serà suficient per trobar allò que cerques, ni per satisfer la curiositat i la necessitat de la gent pels continguts de qualitat sobre qualsevol tema imaginable. Per tant, és necessària una nova manera de filtrar informació i donar sentit a tot el contingut creat pels altres. El futur del web social podria estar impulsat pels curadors de continguts, que filtren el contingut per a si mateixos i per compartir-lo en línia perquè els altres els consumeixin, assumint el paper d’editors ciutadans.

Alicia Cañellas
Pedagoga especialitzada en creació de continguts didàctics