El bloc del director » Theo Angelopoulos: In memoriam


  • 16:25
  • 0

Theo Angelopoulos: In memoriam

Theo Angelopoulos va visitar la nova seu de la Filmoteca de Catalunya el passat mes de setembre. Era a Barcelona per rebre el premi Terenci Moix i, en la seva condició de president de la cinemateca grega, no va desaprofitar l’ocasió de veure els equipaments del Raval en plena efervescència prèvia a la inauguració. Llavors va prometre que tornaria un any més tard, un cop acabat el rodatge del seu nou film, que es disposava a començar al gener. El dia 24 d’aquell mes, al vespre, vam saber que aquella promesa quedaria incomplerta. En ple rodatge, al port del Pireu, una moto conduïda per un policia de paisà havia atropellat el cineasta que, unes hores més tard, moria a l’hospital a conseqüència d’un traumatisme cerebral.

Hauríem volgut retre-li homenatge amb una projecció de La mirada de Ulises, no només per la seva condició d’obra mestra sinó perquè, a més, parla d’una filmoteca –la dels Balcans– i dels orígens del cinema. En no haver-hi una bona còpia disponible, hem optat per projectar L’apicultor, un dels seus títols comercialment inèdits al nostre país, i de passada retre tribut a Tonino Guerra, el seu guionista habitual, també traspassat aquests darrers mesos. Prèviament, el documental Una mirada sobre el prado que llora ens va mostrar les dues cares d’Angelopoulos: la del cineasta reflexiu que, des del seu despatx, parla en veu alta sobre la seva obra i la del realitzador inquiet i actiu que mobilitza desenes d’extres, fa aixecar decorats de ciutats inexistents i dóna ordres a tort i a dret perquè els seus films corals esdevinguin magnes retrats de l’Europa del segle XX.

Pere Alberó va rodar aquest documental durant la gestació d’Eleni, un dels darrers films d’Angelopoulos. Amb tots dos havíem coincidit en diversos escenaris, a l’estrena del festival de Berlín o a Salònica, on vaig tenir el privilegi d’assistir al rodatge de dos plans de La eternidad y un día: justament, l’escena on l’intel·lectual que interpreta Bruno Ganz es troba amb el nen albanès que fuig de la policia després de netejar-li el vidre del seu cotxe. Allà hi havia tot Angelopoulos concentrat: la boira del nord de Grècia, els plans seqüència que l’apropen a Brecht, la mort que plana sobre el protagonista, la idea de la frontera i la repressió policial. El cineasta grec ja no podrà tornar a Barcelona per presentar els seus films al públic de la Filmoteca. Els projectarem, periòdicament, per mantenir viva la seva memòria.

No hi ha comentaris

Deixa un comentari

*