El Departament de Justícia va presentar dimecres, en el marc de la VI Jornada del Programa Compartim de Gestió del Coneixement, la publicació electrònica Treballa diferent. Xarxes corporatives i comunitats professionals. L’obra recull la valoració dels sis anys del Programa Compartim i aporta coneixement útil sobre les xarxes socials en les organitzacions públiques i privades. Què en pensem? Creiem que és útil treballar de forma col·laborativa?
Per acabar la sèrie de vídeos sobre el llibre INprenedors, conversem amb Tíscar Lara, vicedegana de Cultura Digital de l’Escola d’Organització Industrial (EOI) sobre el seu capítol “INprendre en el món educatiu. Obrint processos, pràctiques i resultats”.
Lara destaca al seu capítol l’emprenedoria dels professionals de l’educació. Assegura que sovint no es té en compte l’esforç que fan per estar al dia sobre tot el que gira al voltant de la seva feina, a títol personal, per pur plaer de poder innovar en el desenvolupament de les seves tasques diàries.
Així, aquests inprenedors creen xarxa, aprenen col·lectivament i apliquen les millores al seu treball diari amb l’objectiu d’aconseguir un canvi en l’educació que, segons l’autora, només es produirà gràcies a l’esforç voluntari d’aquests professionals.
Continuem la sèrie de vídeos sobre persones involucrades en la innovació a l’Administració arran de la presentació del llibre INprenedors, que va tenir lloc a l’Escola d’Administració Pública de Catalunya el passat mes de juny. En aquest cas conversem amb Dioni Nespral, especialista en innovació empresarial, transformació i estratègia digital.
Nespral, al seu capítol “Intraemprenedoria, la nova revolució des de la innovació oberta”, parla d’aquest concepte anomenat innovació oberta lligat a les organitzacions. Segons ell, en un context de competència tan fort i amb un entorn que exigeix respostes ràpides als problemes, convé que les organitzacions s’obrin perquè altres agents puguin aportar noves idees més vives i més dinàmiques. Aplicat a l’Administració, afirma que convé que s’estableixin vincles de comunicació més ràpids i eficients amb la ciutadania perquè, assegura, d’aquesta manera es troben solucions més ajustades a les seves necessitats.
Amb aquest vídeo, i arran de la presentació del llibre INprenedors que va tenir lloc a l’Escola d’Administració Pública de Catalunya el mes passat, iniciem una sèrie de presentacions de persones involucrades en el món de la innovació a l’Administració que han deixat la seva empremta en aquesta obra.
En aquesta ocasió, conversem amb Jordi Graells, coordinador de Continguts i Innovació a la Direcció General d’Atenció Ciutadana i Difusió de la Generalitat de Catalunya. Graells, autor del capítol “Col·laborant a portar a la pràctica la col·laboració”, incideix en la idea que el canvi a l’Administració està directament relacionat amb l’entusiasme dels seus professionals. A més, opina que les xarxes socials afavoreixen aquest canvi, tant pel que fa a la col·laboració interna (per transformar en valor el coneixement col·lectiu), com l’externa (actuar conjuntament amb els altres actors que generen valor públic).
Ahir va tenir lloc a l’Escola d’Administració Pública a Barcelona la presentació del llibre INprenedors, en què diversos autors reflexionen sobre l’art d’emprendre des de dins de les organitzacions. El llibre dedica uns capítols a desgranar les tàctiques d’emprenedoria i innovació a l’Administració. Es va aprofitar l’acte per presentar la Xarxa d’Innovació Pública (XIP) com un exemple de l’INprenedoria a l’Administració. Hi fem un cop d’ull?
Un dels avantatges que aporta Internet és la possibilitat de treballar col·laborativament a distància, sense necessitat de desplaçar-se si les persones es troben en llocs diferents. Aquest fet afavoreix que sorgeixin iniciatives de cocreació, és a dir, un conjunt d’activitats, recursos i processos adreçats a la creació col·laborativa d’un producte o servei, en aquest cas, a través de la Xarxa. Amb aquesta pràctica, els treballs en surten reeixits, ja que recullen coneixement de punts de vista diferents que enriqueixen i donen valor afegit a la idea embrionària.
I nosaltres, solem treballar col·laborativament des de l’Administració? [+ info]
Avui s’estrenen els nous comptes del Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat) a Twitter en motiu del Dia Mundial de la Meteorologia.
Són 41 comptes, cadascun dels quals representa una comarca catalana diferent, més el compte principal (@meteocat), que emetrà informació d’àmbit nacional. Els comptes de meteocat publicaran dos tuits cada dia: un amb la informació meteorològica del dia següent i l’altre amb la de dos dies després. Es farà al vespre, en horari de màxima audiència a Twitter, per arribar al màxim de públic possible. Tots els usuaris que tinguin interès per la informació meteorològica, podran fer-se seguidors dels perfils de les comarques que més els convingui.
Aquests nous perfils de Twitter estaran automatitzats i oferiran informació pública mitjançant RSS a partir de les prediccions meteorològiques del Meteocat. Es tracta de comptes d’una tipologia diferent a l’habitual de la resta de comptes de gencat, ja que tenen per objectiu proporcionar informació de servei útil per a la ciutadania.
Com que les dades que s’ofereixen del Meteocat estan en format RSS i publicades al web, també s’inclouen en el catàleg del portal Dades Obertes de la Generalitat de Catalunya.
Atesa la quantitat d’informació del gràfic, si s’obre amb IE pot trigar a representar-se. Si us apareix un missatge d’alerta, cliqueu que NO voleu aturar l’execució de l’script i el gràfic es publicarà tot seguit.
L’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) ha estat el primer organisme d’Europa, després de l’Eurostat, a publicar estadístiques a Google Public Data Explorer. L’Idescat ha incorporat a aquesta plataforma les dades del seu apartat El municipi en xifres amb l’objectiu de facilitar als usuaris l’accés i la interpretació de la informació estadística municipal de Catalunya.
Google Public Data Explorer és una eina que facilita l’exploració, la visualització i la interpretació de grans conjunts de dades gràcies a l’ús de les darreres tècniques de representació d’informació estadística, com ara els gràfics i mapes animats. En el seu directori de conjunts de dades, es poden trobar estadístiques, sobretot d’organismes internacionals com l’OCDE, les Nacions Unides, el Banc Mundial, el Fons Monetari Internacional o l’Eurostat, a més d’algunes institucions dels Estats Units i Austràlia. Els gràfics i mapes de Google Public Data Explorer poden ser incrustats a qualsevol pàgina web.
