Presentem la cinquena edició de la Guia d’usos i estil a les xarxes socials de la Generalitat de Catalunya. En aquesta ocasió, els canvis que s’hi han introduït són transcendentals per a l’evolució de l’activitat de la Generalitat a les xarxes. Fan referència principalment a la privacitat, als drets d’autoria i a les mètriques, és a dir, a l’avaluació de la presència de l’Administració a les xarxes. Fem-hi un cop d’ull? Ens és útil?
El Programa d’identificació visual de la Generalitat de Catalunya incorpora la nova imatge dels avatars dels comptes corporatius de les xarxes socials de la Generalitat de Catalunya. Aquesta imatge està composta amb helvetica bold amb els colors vermell i gris corporatius.
Per aquest motiu, la Direcció General d’Atenció Ciutadana i Difusió del Departament de Presidència ha publicat la quarta versió de la Guia d’usos i estil a les xarxes socials de la Generalitat de Catalunya. Fem-hi un cop d’ull!
La Generalitat de Catalunya ha elaborat el Manual de redacció i estil de l’Oficina Virtual de Tràmits (OVT) i la Guia d’usos i estil a les xarxes socials. El manual explica els criteris i les pautes per a la xarxa interna de responsables de l’OVT mentre que la guia es publica amb la intenció de disposar d’unes pautes comunes perquè els departaments, serveis i marques de la Generalitat puguin ser presents a les xarxes socials de manera coherent i homogènia. La guia, que s’ha editat en català, castellà i anglès, és ja un manual de referència internacional. A més, és una obra dinàmica i oberta, que va incorporant els criteris aportats per l’experiència de les persones que conformen la xarxa gencat, a partir d’un funcionament pioner en l’atenció tècnica i funcional mitjançant un model de comunitat de pràctica. Us animeu a formar-ne part aportant-hi el vostre coneixement?
A partir de l’estudi Social networks around the world 2010, que indica que un 55% dels usuaris no poden accedir a les xarxes socials des de la feina, l’apunt ha generat un debat extens (ha arribat als 80 comentaris) i molt interessant, amb aportacions molt valuoses, que destaquen el xoc cultural que han suposat les xarxes socials als llocs de treball.
En aquest sentit, els usuaris qüestionen el paradigma de control, que sembla perdurar a les organitzacions, i aposten pel de confiança en l’ús d’aquestes eines a la feina. S’esmenta el concepte de caràcter mixt de les xarxes socials, que són, de manera indiferenciable i inseparable, professionals i personals alhora. Per tant, des d’aquesta perspectiva d’usuaris o persones líquides, és molt important definir els objectius de generació de valor públic i establir-ne els criteris d’avaluació que seran els que han d’acabar convencent l’organització.
El debat mostra, així mateix, la necessitat de fugir de la tradicional perspectiva unidimensional en els serveis públics per derivar cap al treball col·laboratiu (del one to one al many to many) en el qual les xarxes socials juguen un paper clau.
Amb tot, són uns quants els participants d’aquest debat que aposten per la formació i la pedagogia en tots els estaments de l’Administració i, especialment pel que fa als qui l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic (EBEP) defineix com a personal directiu, amb l’objectiu que els líders arribin a valorar l’oportunitat que brinden les eines 2.0 i el cost que suposa impedir-ne l’accés al lloc de treball.
