56 APUNTS/POSTS
Sou a:
En aquesta presentació podem observar quin és l’origen de l’obertura de dades, s’explica per què s’han d’obrir les dades, quin guany tenen aquestes polítiques i quin és el model de dades obertes de Catalunya. Quines utilitats veiem a les dades obertes a més de les que es presenten aquí?
Posa’t a prova és un nou servei de telefonia mòbil de la Secretaria d’Universitats i Recerca del Departament d’Economia i Coneixement adreçat als estudiants que s’estan preparant per a les Proves d’accés a la universitat (PAU). El servei permet a l’usuari avaluar el seu nivell de coneixements en les matèries de les quals s’examina a les PAU. L’objectiu d’aquesta oferta educativa és estimular l’estudi i l’autoavaluació. Posem-nos a prova? [+ info]
Santuari de Montserrat
Amb motiu de la Diada de Sant Jordi, la Generalitat de Catalunya amplia el catàleg d’imatges en format obert (open data) que ja va publicar l’any passat, i en el qual es poden veure fotografies del carilló, del Pati dels Tarongers, de les gàrgoles, etc., i n’afegeix de noves sobre sales (29), imatgeria (36) i racons del Palau de la Generalitat (56), així com de la muntanya de Montserrat (112). També s’incorpora per primer cop un vídeo amb imatges de Sant Jordi del Palau i, al llarg de les properes setmanes, se n’hi afegiran més.
Tots aquests materials, que es troben també al portal Dades Obertes, es poden reutilitzar (reproduir, distribuir, comunicar públicament, transformar i també usar-los amb finalitats comercials) sense cap mena de restricció.
Una altra novetat d’aquest Sant Jordi és els nous webs de president.cat i govern.cat, que explica l’obra del govern i el seu pensament polític respecte als temes d’actualitat.
Ja fa temps que la Generalitat publica les seves dades en obert al portal Dades Obertes amb l’objectiu que la ciutadania pugui aprofitar-les per generar valor. Hi podem trobar continguts de tot tipus: trànsit, mobilitat, medi ambient, treball i ocupació, meteorologia, etc.
Ja hi ha hagut casos de reutilització d’aquestes dades públiques. En aquest apunt, us en presentem un de rellevant. Es tracta d’una visualització de dades sobre noms de nen i de nena a Catalunya. Us expliquem com van desenvolupar aquesta visualització els seus creadors. Creiem que és interessant poder comptar amb aquestes dades públiques? Quines altres sortides hi veiem?
El Catalanitzador és un programa creat per l’associació Softcatalà, amb el suport de la Generalitat de Catalunya i altres entitats, que facilita la tasca d’instal·lar la llengua catalana a Microsoft Windows (XP, Vista i 7), Microsoft Office (2003, 2007 i 2010) i Explorer (6, 7, 8 i 9). A més, permet canviar la configuració del sistema al català i configurar l’Explorer perquè navegui en aquesta llengua. Tot plegat en pocs passos, molt senzills i a l’abast de qualsevol. Coneixem el Catalanitzador? L’hem provat? Hem tingut alguna dificultat en el procés? Consultem l’apartat de Preguntes Més Freqüents i notifiquem errors i problemes.
El compte de Twitter @emergenciescat va ser creat ara fa dos anys coincidint amb les grans nevades que van afectar Catalunya i a iniciativa de la Direcció General d’Atenció Ciutadana. L’objectiu era oferir una via d’informació de servei a la ciutadania en un moment de crisi. Més endavant, la Direcció General de Protecció Civil en va assumir la gestió de l’edició i aprofitar per divulgar, així, la seva tasca i les activacions de plans de protecció civil: Neucat, Inuncat, Infocat, Plaseqcat, etc. Sapiguem com funciona!
Cliqueu per accedir a la presentació
Fa gairebé un any i mig, l’Institut Català de la Salut (ICS) va començar a formar part d’aquest nou escenari de connectivitat, participació i coneixement compartit que són les xarxes socials, amb la intenció d’obrir un nou canal de comunicació àgil i directe amb la ciutadania i els professionals. L’objectiu era i continua sent donar a conèixer les novetats de la institució, fer-se ressò d’iniciatives interessants en l’àmbit de la salut, la innovació i les noves tecnologies, i informar sobre les notícies i activitats que es duen a terme als hospitals i centres d’atenció primària que gestiona. Però, com funciona la gestió de les xarxes socials de l’ICS?
Tíscar Lara, directora de l’àrea digital de l’Escola d’Organització Industrial (EOI), ha estat la ponent de la 27a sessió web sobre comunicació digital que ha tingut lloc avui al Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada. En la seva conferència, Lara ha descrit el context comunicatiu actual, diferent del de fa uns anys, quan la relació emissor-receptor era vertical. Internet ha revolucionat aquest model i ha ofert els mitjans perquè qualsevol persona es converteixi en emissora d’informació. Amb el que ella ha anomenat tecnologia de butxaca, és a dir, dispositius mòbils, tauletes, etc, la ciutadania es veu capaç de comunicar i així es demostra en cada fet noticiable de gran magnitud.
Segons Lara, però, el missatge és més híbrid perquè hi ha menys intermediació, amb la qual cosa és important que el receptor sàpiga discriminar la informació que rep. Davant d’aquesta forta competència, ha dit, és fonamental que els emissors aconsegueixin generar confiança amb el seu públic per poder fidelitzar-los.
La ponent ha apuntat també que les organitzacions que volen interaccionar i donar servei han de pensar la Xarxa com un ecosistema en què les aportacions dels seus membres han de ser benvingudes. Lara ha esmentat el sentit comú, l’honestedat , la transparència i la estratègia com a punts claus per posar en pràctica una bona comunicació corporativa.
Com cada sessió web, anirem afegint tots els materials que hi fan referència en aquest apunt:
- Síntesi
Avaluant la presènc...
Què aporta la Guia ...Accediu al grup de gencat si en sou membres
Fet amb WordPress
