Cliqueu per accedir a la presentació
Fa gairebé un any i mig, l’Institut Català de la Salut (ICS) va començar a formar part d’aquest nou escenari de connectivitat, participació i coneixement compartit que són les xarxes socials, amb la intenció d’obrir un nou canal de comunicació àgil i directe amb la ciutadania i els professionals. L’objectiu era i continua sent donar a conèixer les novetats de la institució, fer-se ressò d’iniciatives interessants en l’àmbit de la salut, la innovació i les noves tecnologies, i informar sobre les notícies i activitats que es duen a terme als hospitals i centres d’atenció primària que gestiona. Però, com funciona la gestió de les xarxes socials de l’ICS?
[+ info]
Presentem la cinquena edició de la Guia d’usos i estil a les xarxes socials de la Generalitat de Catalunya. En aquesta ocasió, els canvis que s’hi han introduït són transcendentals per a l’evolució de l’activitat de la Generalitat a les xarxes. Fan referència principalment a la privacitat, als drets d’autoria i a les mètriques, és a dir, a l’avaluació de la presència de l’Administració a les xarxes. Fem-hi un cop d’ull? Ens és útil?
- Guia sencera
- Guia resumida
- Vídeo de l’acte
- Presentació
- Fotos de l’acte
[+ info]
Un 46.1% de la població catalana es connecta amb alguna freqüència a alguna xarxa social. D’aquests, un 17,9% s’hi connecta diverses vegades al dia i un 11,8%, una vegada diària.
La franja d’edat que més es connecta a aquestes plataformes és la de menors de 30 anys (més de la meitat s’hi connecta més d’una vegada al dia), mentre que els més grans de 60 anys hi accedeixen menys i, de fet, el 85,5% no té perfil a cap xarxa social. Són dades de l’estudi Omnibus elaborat pel Gabinet d’Estudis Socials i Opinió Pública, que també se centra en els usuaris d’Internet a través del mòbil i en l’ús de tauletes entre la població. [+ info]
El Departament de Justícia va presentar dimecres, en el marc de la VI Jornada del Programa Compartim de Gestió del Coneixement, la publicació electrònica Treballa diferent. Xarxes corporatives i comunitats professionals. L’obra recull la valoració dels sis anys del Programa Compartim i aporta coneixement útil sobre les xarxes socials en les organitzacions públiques i privades. Què en pensem? Creiem que és útil treballar de forma col·laborativa?
[+ info]
Cliqueu sobre la imatge per accedir a la presentació
Si la setmana passada presentàvem el procés de creació de comptes de la Generalitat a Twitter, en aquesta ocasió ens centrem en Facebook. A la següent presentació especifiquem els passos que s’han de seguir per crear un compte corporatiu a aquesta xarxa social, des de la petició d’obertura fins a la posada en funcionament del compte. Igual que en el cas de Twitter, aquest procés el gestiona la Direcció General d’Atenció Ciutadana i Difusió, del Departament de la Presidència.
Què en pensem? Creiem que ens pot ser útil?
Cliqueu sobre la imatge per accedir a la presentació
Tal com ja s’explicava a la Guia de xarxes socials de la Generalitat de Catalunya, els processos d’obertura de comptes dels diferents departaments, serveis o marques es gestionen des de la Direcció General d’Atenció Ciutadana i Difusió, del Departament de la Presidència. Aquest procés té diverses fases que s’han de dur a terme prèviament per poder obrir, finalment, el compte. La presentació següent en detalla els passos perquè totes les institucions, si ho volem, ens hi puguem basar:
Què ens sembla? Ens pot ser útil?
Les xarxes socials corporatives s’han anat multiplicant gairebé de forma exponencial els últims mesos, de manera que s’han convertit en un canal de relació de l’Administració cap a la ciutadania, i també en sentit invers, gràcies a la participació cada cop més activa de les persones a qui es dóna servei. Per això, s’ha redissenyat la pàgina de xarxes socials i blocs perquè es correspongui més amb l’alt nivell d’acceptació internacional que ha tingut la Guia d’usos i estil que regula la presència de la Generalitat de Catalunya a les xarxes. Es tracta d’aconseguir:
- Un directori de xarxes més intuïtiu, ordenat en una taula per plataformes, temes i departaments.
- Més dinamisme: amb enllaços directes i bàners i l’actualitat de gencat bloc, gencat Twitter i gencat Facebook.
- Una major difusió dels aspectes normatius i la metodologia que donen coherència a les xarxes socials de la Generalitat.
Què pensem de la nova web? Creiem que és una bona iniciativa? Com podem millorar-la encara més?
[+ info]
