L’actuació a les xarxes socials des del lloc de feina en els departaments de la Generalitat –com a la resta d’organitzacions– està donant lloc a problemes tecnològics de difícil solució. L’ample de banda d’accés a Internet es queda curt principalment per l’acció a Facebook i la reproducció de vídeo en temps real (video streaming). Sovint els responsables han de buscar solucions tècniques per pal·liar els efectes dels mals usos que es fan a fi de no perjudicar les bones pràctiques professionals –i usos personals no abusius– que hi ha en aquests entorns.
A partir del ric debat que s’ha generat sobre aquest post, hem ampliat i millorat les pautes que ja s’havien apuntat inicialment per incloure-hi les aportacions de tothom. Així doncs, el text situa ara el context en què ens trobem i proposa una sèrie de mesures i diferents usos de l’accés a les xarxes socials a l’Administració. Què en pensem? Creiem que hi podem aportar alguna cosa més? Gràcies per participar-hi!
En els darrers temps les administracions s’atreveixen a usar les xarxes socials per establir una relació més fluida amb la ciutadania i altres actors públics. A més de fer-ho amb les eines adequades, aquest any s’ha evidenciat la necessitat de disposar d’una estratègia prèvia.
El bloc de gencat recull un conjunt de prediccions per aquest any que ve fetes per persones expertes en xarxes socials a l’Administració. A continuació us les presentem. També us podeu descarregar les predicciones en pdf.
Us presentem tres núvols de paraules diferents, relacionats amb l’apunt sobre la presentació de la Guia d’usos i estil a les xarxes socials de la Generalitat de Catalunya. Estan separats per entrades en blocs en català, entrades en castellà i els comentaris de les diferents entrades en els respectius idiomes.
Aquests núvols permeten visualitzar de manera ràpida els principals atributs de les converses que s’han generat. És una bona forma de mesurar l’impacte qualitatiu de la complexa interacció dels diferents actors públics en l’època del web social.
Núvol de les entrades d'altres blocs en català que hi fan referència
Per dissenyar aquests núvols hem fet servir Wordle, una eina que permet crear núvols de paraules de textos, pàgines i converses que s’han mantingut sobre temes concrets.
En un apunt anterior vam presentar la guia d’ús de Hootsuite de la Generalitat de Catalunya, en què exposàvem les utilitats d’aquesta eina de gestió d’edició i publicació en xarxes socials i explicàvem com l’utilitzen els departaments.
Dèiem que una de les funcionalitats més interessants de Hoostuite, i també la d’alguna altra aplicació semblant, és la publicació diferida, és a dir, la programació avançada a una hora i dia concrets de tuits, entrades a bloc i a Facebook, etc. Aquesta funció és molt útil si volem ser presents a la Xarxa però, pel que sigui, no ens hi podem dedicar activament.
Amb tot, i centrant-nos en la publicació diferida a Twitter i fins i tot a Facebook, hi ha qui pensa que amb aquesta funcionalitat desapareix una de les raons de ser de les xarxes socials: la comunicació a temps real. Què en pensem? Té sentit programar la publicació a les xarxes socials? Creieu que perd vigència la interacció immediata entre usuaris?
Cada cop més les xarxes socials s’utilitzen en entorns corporatius com un mitjà de comunicació i interacció amb els usuaris i les organitzacions. Però com podem agilitzar la feina i gestionar diferents perfils de Twitter i pàgines de Facebook al mateix temps? L’aplicació Hootsuite pot resultar una pràctica solució.
Sense haver d’instal·lar cap programa, ja que és un servei d’accés en línia, amb Hootsuite editem de forma fàcil i intuïtiva diferents comptes i perfils. Hootsuite és un entorn d’edició per treballar en grup i amb diferents rols i que ens estalvia de treballar directament sobre l’aplicació principal (Twitter, Facebook,…) amb els consegüents maldecaps que poden comportar la seguretat, privacitat, protecció de dades…
