Gestió del coneixement


441 APUNTS

  • 09:23
  • 0

El bon divorci, prevenim el malestar infantil

Jo no em separoEl proper 18 de novembre la comunitat de pràctica dels equips d’assessorament tècnic civil en l’àmbit de família celebra la seva III Jornada en el marc del programa Compartim de gestió del coneixement. Enguany, la jornada porta per títol: “El bon divorci, prevenim el malestar infantil”.

Aquest títol respon a una clara declaració d’intencions. Així, durant l’any 2013, la nostra CoP va desenvolupar un Decàleg del bon divorci: Pares, jo no em separo, orientat a oferir bones pràctiques en aquests processos tan complexos. La nostra àmplia experiència en el treball amb famílies que travessen aquestes difícils situacions i, molt especialment, amb els infants que hi creixen, ens va abocar a aportar el nostre granet de sorra per tal de prevenir els malestars en els fills menors, que representen els agents més vulnerables en aquests processos.

Aquest any hem continuat treballant i hem elaborat un taller a partir d’aquest decàleg. L’objectiu és transmetre -en un format pràctic, entenedor i interactiu- el contingut del decàleg. A la Jornada presentarem aquest nou producte, així com el pla de difusió que preveiem fer durant el 2015.

Si  voleu assistir a la Jornada podeu fer la inscripció en línia. Us hi esperem!

Programa de la Jornada

  • 17:08
  • 0

Presentació de la publicació El mapatge del conflicte. Teoria i metodologia. Aplicació pràctica en Justícia Juvenil

Coberta de la publicació El mapatge del conflicteL’11 de novembre es va presentar durant el decurs de la VIII Jornada de Mediació Penal Juvenil la publicació El mapatge del conflicte. Teoria i metodologia. Aplicació pràctica en justícia juvenil, núm. 11 de la col·lecció “Programa Compartim”, amb el director del CEJFE, Josep Xavier Hernández, i el director general d’Execució Penal a la Comunitat i de Justícia Juvenil, Joaquim Clavaguera, que n’han escrit el pròleg.

La publicació resumeix tres anys de treball de la comunitat de pràctica de mediació penal juvenil en el marc del programa Compartim de gestió del coneixement, amb la participació de la majoria dels professionals que duen a terme el Programa de mediació i reparació en justícia juvenil i amb l’assessorament de Raúl Calvo, doctor en ciències jurídiques i socials i professor de la Universitat de Girona.

L’obra fa una aportació substancial amb una proposta metodològica, el mapatge del conflicte, que millora el procés tradicional d’intervenció del mediador penal en justícia juvenil, perquè el posiciona, també, com a operador de conflictes. Això el dota de més i millors possibilitats d’intervenció. El llibre amplia les possibilitats que s’havien ofert fins ara des del Programa de mediació i reparació, i enriqueix l’abordatge de les diverses casuístiques dels infractors i les víctimes atesos pels equips tècnics.

El llibre és el producte d’un procés de treball col·laboratiu entre els professionals que cada dia tracten directament la matèria sobre la qual aquí reflexionen i de la qual extrauen un coneixement sistematitzat i contrastat per aportar solucions de qualitat i implementar bones pràctiques.

És una nova eina al servei de la justícia restaurativa i, al mateix temps, una proposta metodològica per a l’acció, per la qual cosa esdevé un projecte viu i obert a la innovació.

  • 19:39
  • 0

Pot el valor afegit dels aprenentatges informals suplir altres metodologies de formació?

NóriaVivim en un món paradoxal. En el camp de l’aprenentatge, també. D’una banda, cada dia que passa, a causa de l’alta connectivitat tecnològica que ens envolta, de l’extensió de milions de continguts en obert a Internet, i de cada vegada una perícia més gran de les persones a saber envoltar-se de bones connexions i xarxes, ens hem fet més autònoms en l’aprenentatge.

Per primera vegada en la història podem autogestionar-nos la formació permanent i l’actualització professional sense necessitat d’un departament de formació o la tutela d’un departament de recursos humans. Això ja és així, i moltes organitzacions (sobretot empreses) deixen aquest tipus de formació en l’esfera de la pròpia responsabilitat de l’empleat.

Però, encara que això sigui un fet, al costat d’aquestes formes d’aprenentatge, l’organització responsable no pot suplir més metodologies d’aprenentatge, les quals sempre han estat i no pot deixar de proveir-les, si no és a condició que els seus empleats es converteixin en freelance o persones autònomes, que vénen puntualment a col·laborar i no arriben a desenvolupar  cap sentit de pertinença amb l’organització.

Ens estem referint a la formació inicial, per descomptat, però també a l’estratègica. En particular a la que procura donar sentit de pertinença i vincle als professionals. També, està clar, a la formació per competències, tan exigent i que, si es fa bé, detecta i assenyala aquells aspectes de millora dels professionals i es compromet, després, a proveir els continguts adequats per assolir el nivell d’excel·lència exigit. I, per acabar aquesta llista, també hi hauria una altra modalitat que, amb l’impuls de les tecnologies i de les aplicacions socials, van guanyant més influència: diverses modalitats del que es coneix com a  acció/formació, activitats adreçades a professionals sèniors, amb més experiència, i que vertebren través de diverses fórmules experiencials: comunitat de pràctica, grups de treball ad hoc, grups de millora, grups d’innovació, etc. En aquestes activitats, els mateixos professionals s’impliquen en la resolució de problemes organitzatius i de producció i ofereixen de forma col·laborativa solucions i innovació.

En aquest sentit, la pregunta inicial ja es pot contestar: no, no pot suplir l’aprenentatge informal a d’altres metodologies de formació. Però, tampoc n’és l’objectiu.

Una altra cosa diferent és tractar-los com una gran font d’aprenentatge que, per l’extensió de què gaudeixen, estan arribant -per dir-ho així- a la seva edat d’or. Som de l’opinió que mereixen tenir encara un desenvolupament més estès i programat.

Doncs bé, en això hem estat treballant al Centre d’Estudis Jurídics els  últims mesos i ho presentarem el proper 25 de novembre a la IX Jornada Compartim.

Els que pugueu assistir-hi tindreu l’oportunitat de trobar-vos amb el que creiem que pot ser una innovació substantiva en aquest camp de l’aprenentatge. D’una banda, presentarem un manual on es contextualitza l’aprenentatge informal en aquesta nova època i, de l’altra, una guia metodològica per a reconèixer-los i enfortir-los. Estem segurs que els productes  que presentarem oxigenaran i donaran més capacitat a aquelles persones que són nodes d’aquests tipus d’aprenentatges.

Per assistir a la IX Jornada Compartim, cal inscriure-s’hi fins al 17 de novembre a través del formulari d’inscripció ràpida a activitats formatives del Centre d’Estudis Jurídics.

Jesús Martínez

  • 15:02
  • 0

Fem un ‘reset’: VI Jornada d’Educadors Socials de Centres Penitenciaris

ResetCom cada any, arriba la jornada de la comunitat d’educadors social de centres penitenciaris, una jornada que serà diferent a les celebrades els darrers anys, ja que no hi presentarem cap nou producte, tot i que un petit grup de treball ha seguit treballant en un projecte de formació a través de la CoP. El que hi trobareu serà dos ponents excepcionals amb dos temes que creiem que interessaran força i que ens donaran noves perspectives i punts de vista per afrontar el nostre dia a dia, a més de fer-nos reflexionar sobre la nostra pràctica professional.

La primera de les ponències, “Volem seguir sent educadors socials”, serà a càrrec de Begoña Román, professora de filosofia de la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona i presidenta del Comitè d’Ètica de Serveis Socials de Catalunya.

La segona, “Programació neurolingüística (PNL) i acció educativa en l’àmbit penitenciari”, serà a càrrec de Robert Long, professor de PNL per la AEPNL, coordinador de l’Àrea PNL de l’Institut Integratiu de Barcelona; imparteix practitioner, màster, trainer¡ i hipnosi ericksoniana; és professor de teatre i PNL i especialista en teatre i animació sociocultural (EUA).

Creiem que és el moment per reiniciar la comunitat, i d’aquí el títol de la Jornada: Fem un reset. Des que vam començar els nostres objectius han canviat força, també les expectatives i necessitats del col·lectiu i això comporta que la CoP, que no és més que una eina al servei dels educadors socials de centres penitenciaris, ha de reconduir-se per tal d’adequar-s’hi.

Podeu consultar el programa al web del CEJFE i espero que sigui del vostre interès. Tots hi esteu convidats.

Fins ben aviat!

Susana Gracia

  • 11:17
  • 0

VI Jornada sobre Activitat Física i Esport als Centres Penitenciaris

El dijous 16 d’octubre, al CEJFE, tindrà lloc la VI Jornada sobre Activitat Física i Esport als Centres Penitenciaris.

Un centre penitenciari sense murs? Els seus interns jugant a golf o sortint a córrer pel bosc? Moltes opinions i respostes per als múltiples dubtes i preguntes que suggereix el tema de la Jornada d’enguany: les open prisons (presons obertes) de Dinamarca.

Dos professionals que coneixen de primera mà el fenomen de les presons obertes daneses acompanyaran els professionals de l’àmbit penitenciari català i explicaran com funcionen, les semblances i diferències que es poden observar respecte del nostre sistema penitenciari. I tot, principalment, des d’un àmbit molt concret, la rehabilitació i reinserció social dels interns a través de l’activitat física i l’esport.

Aquí teniu el programa!

Hi esteu tots/es convidats/des!!

Oriol Parés

  • 16:30
  • 0

A la recerca de la privacitat de les dades i les comunicacions

Candau Al nostre apunt del 3 de juliol de 2013 vam exposar el conflicte entre privacitat i seguretat a Internet, que es va posar de manifest amb les revelacions que va fer l’exagent de l’NSA Edward Snowden sobre l’espionatge a gran escala per part d’agències governamentals. Arran d’aquest afer s’ha instal·lat entre els usuaris de la xarxa el convenciment de la necessitat de preservar la privacitat de les dades i les comunicacions. Per això ha sorgit amb força un interès per disposar d’alternatives més segures i respectuoses amb la privacitat.

El programari d’anonimització pioner és el Projecte Tor, creat l’any 2002; un any més tard es va crear I2P, i la versió estable de Freenet no va estar disponible fins al 2013. L’any 2007 es va crear JAP o JonDonym (Java Anon Proxy, amb característiques similars al Projecte Tor. Aquest tipus de programari és molt més fiable amb vista a protegir l’anonimat de l’usuari que les xarxes privades virtuals (VPN), però tampoc no és totalment invulnerable als atacs informàtics i a la vigilància (atès que per les característiques del seu disseny, el tràfic no pot ser encriptat entre el node de sortida i el servidor destinatari). Aquests programaris són objecte de polèmica perquè formen part de l’anomenada deep web o Darknet, que les forces de seguretat d’arreu del món consideren una eina que fan servir delinqüents de tot tipus per encobrir les seves comunicacions i transaccions a Internet.

L’encriptació és, precisament, un concepte que s’ha convertit ja en corrent principal, adoptat per les grans empreses TIC: Google va decidir a principis de juny de 2014 encriptar tots els correus de Gmail i altres serveis mitjançant l’eina End-to-End. També Yahoo s’ha afegit a  l’encriptació per defecte de tots els correus electrònics i altres serveis. Microsoft també facilita l’encriptació dels missatges d’Outlook i del servei al núvol OneDrive, i el sistema operatiu d’Apple OS X incorpora l’encriptació per defecte. En aquest article d’lan Paul a PCWorld podem trobar una selecció d’eines d’encriptació per als sistemes operatius principals.

Però un dels efectes de les revelacions d’Edward Snowden va ser precisament la malfiança de gran part dels usuaris d’Internet cap a les grans empreses TIC. Per això han sorgit eines i serveis alternatius que preconitzen la privacitat i la seguretat de les dades i les comunicacions. Per exemple, pel que fa al correu electrònic, ProtonMail (creat en col·laboració entre el MIT i el CERN) afirma ser un sistema impossible de monitorar per part de serveis externs gràcies a la utilització del principi d’extrem a extrem.

A Dropbox i Box també els han sortit rivals que tenen com a actiu principal la màxima protecció de la privacitat en l’emmagatzematge, sincronització i compartició d’arxius al núvol; els més destacats són SpiderOak i Tresorit. I per a la compartició d’arxius de qualsevol mida, de manera anònima, OnionShare és un programari de referència.

I, naturalment, la preocupació per l’anonimat també ha arribat als dispositius mòbils. Així, el servei de missatgeria instantània WhatsApp es troba molt qüestionat per la seva política de privacitat, i molts usuaris cerquen altres alternatives que els ofereixin més confiança; la més popular fins ara és Telegram. TunnelX és una eina (servei web i aplicació mòbil) encara més exigent pel que fa als paràmetres de seguretat i privacitat, i BitTorrent està preparant la seva plataforma Bleep, que tindrà característiques similars. Però no només hi ha interès per protegir els missatges, sinó tot el terminal telefònic (amb serveis de veu inclosos). Per això han sortit al mercat telèfons totalment encriptats com BlackPhone i The Privacy Phone.

Les dades massives (big data) no podien tampoc quedar al marge d’aquesta preocupació, i per això la plataforma líder en aquest sector, Cloudera, ha adquirit recentment Gazzang, una empresa emergent especialitzada en l’encriptació de dades massives (un mes abans, la competidora de Cloudera, Hortonworks, havia adquirit XA Secure, una altra empresa emergent dedicada a la seguretat de les dades).

Perquè la encriptació o xifratge sigui efectiu ha de basar-se en un protocol que utilitzi un algoritme poc comú, atès que de no ser així pot ser vulnerable fàcilment, i molts cops ens trobem davant de l’anomenat theatre of security (teatre de seguretat): es prenen mesures de seguretat ostentoses que creen la il·lusió que s’ha actuat sobre el problema, però que no resulten tan eficients com aparenten.

I és que probablement, a Internet, com a la vida en general, la seguretat i la privacitat absolutes no existeixen.

  • 09:54
  • 1

El dret a l’oblit a Internet

Carrils a la neuEl Tribunal de Justícia de la Unió Europea va dictaminar en una sentència el passat 13 de maig que els seus ciutadans poden exercir el dret a l’oblit a Internet. L’origen d’aquesta sentència és a Catalunya: Mario Costeja González va presentar una demanda al Tribunal de Justícia de la UE perquè el seu nom apareixia en una informació sobre subhasta d’immobles a La Vanguardia el 19 de gener de 1998, on se’l vinculava a un embargament de la Seguretat Social que ja havia estat resolt i liquidat.

La sentència estableix que els cercadors estan obligats a retirar de les seves llistes de resultats producte de les cerques pel nom d’una persona els enllaços a les pàgines web publicades per tercers que continguin informació sobre aquesta persona que sigui inadequada, irrellevant (o que hagi perdut la rellevància) i/o excessiva quan un ciutadà europeu ho demani, fins i tot quan la informació sigui vertadera i lícita.

El reconeixement del dret a l’oblit comporta un canvi significatiu en relació amb la situació anterior, que considerava que el cercador era sempre neutral i, davant d’un conflicte, el ciutadà s’havia d’adreçar únicament al mitjà de comunicació o lloc web que allotgés la informació contravertida. Deixa, doncs, en mans dels ciutadans la potestat de decidir si les seves dades han de ser o no en línia i crea un precedent a l’hora de regular les relacions entre les empreses TIC i els usuaris. La mera sol·licitud de supressió de continguts, però, no sempre garanteix que aquests continguts acabin sent eliminats, com posa de manifest Julia Fioretti en aquest article a Bussines Insider.

Google –malgrat estar disconforme amb la sentència, com va explicitar el seu director legal David Drummond, en aquest article a The Guardian– va crear ràpidament un formulari perquè els interessats puguin exercir aquest dret i ha accedit a eliminar més del 50% dels resultats de cerca que han estat objecte de sol·licitud en aquest sentit. Posteriorment, també el cercador de Microsoft, Bing, va treure el seu propi formulari.

Però aquest dret reconegut judicialment ha aixecat força controvèrsia: els seus crítics addueixen que es tracta de censura a la Xarxa –un posicionament que Google comparteix, com ja hem vist abans– i que, a més, pot beneficiar delinqüents i malfactors, atès que ja s’han produït casos de persones condemnades per delictes que han demanat l’eliminació de la informació perjudicial per a la seva imatge. A més, afirmen que el dret a l’oblit no existeix, atès que la informació continua sent a Internet… amb la diferència que a partir d’ara serà molt més difícil i car trobar-la. Per facilitar la localització d’aquesta informació i eludir els efectes de l’aplicació de la sentència, ja s’ha creat la pàgina web Hidden from Google (amagat per part de Google).

I és que, tal com afirma Howard Rheingold, “la xarxa reacciona davant la censura com davant un dany, i canvia la ruta del tràfic al seu voltant del mateix per evitar-la”. El sociòleg i professor Viktor Mayer-Schönberger, autor del llibre Delete: The Virtue of Forgetting in the Digital Age (Eliminar: la virtut d’oblidar en l’era digital), afirma que la informació digital gairebé mai no desapareix, per molt que ho vulguem, per la qual cosa el passat roman en el present: la memòria digital ens denega així la capacitat de perdonar.

I vosaltres, què en penseu?