Els codis QR (inicials de quick response, resposta ràpida), cada cop més visibles a tot arreu, són producte d’una evolució dels codis de barres tradicionals i un dels elements més bàsics d’allò que s’anomena realitat augmentada (en aquest cas, en dues dimensions, 2D). Els codis QR converteixen dades en un format escanejable fàcilment.
Els codis QR són molt fàcils de generar des de pàgines web especialitzades. A la pàgina Design Modo van publicar una llista dels generadors de codis QR més utilitzats. Un cop generats, es poden incloure en format digital a qualsevol pàgina web o bé imprimir-los sobre paper o qualsevol altre superfície adient.
També es poden generar utilitzant els serveis d’escurçadors d’URL de Google i Bit.ly. Fins i tot hi ha pàgines generadores de codis QR específics, com ara Likify, que crea botons “M’agrada” de Facebook. Hi ha QR estàtics (la informació que proporcionen no és editable, sempre és la mateixa) i n’hi ha de dinàmics (la informació es pot editar i, per tant, es pot canviar sense necessitat d’haver de generar un nou codi); una eina molt útil per generar, gestionar i monitorar aquests codis QR dinàmics és TrakQR.
Per accedir a la informació que contenen, cal disposar d’aplicacions que desxifrin o generin els codis als dispositius mòbils (n’hi ha moltes de gratuïtes i per a qualsevol plataforma).
Aquestes aplicacions es poden descarregar des dels llocs següents:
- Adreçar el tràfic d’Internet cap a llocs determinats (per exemple, per publicitar ofertes especials en un comerç o empresa)
- Adreçar el tràfic cap una pàgina web determinada a partir d’un anunci publicitari.
- Facilitar l’accés wifi en determinats espais on la connexió és oberta (en comptes d’introduir usuari i contrasenya, només cal escanejar el codi QR).
També es poden donar usos menys convencionals, a Flyteblog van publicar una llista d’aquests usos més creatius. El cert és que tant els codis QR com les més sofisticades etiquetes RFID obren tot un món de possibilitats per a la comunicació.
Al darrer butlletí Compartim que es va enviar hi havia tres codis QR que enllaçaven amb pàgines que completaven la informació dels articles respectius. A més a més, a la 26a sessió web usarem un codi QR per a l’accés wifi a la sala d’actes del Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada.
Aquest curs, des del projecte AlfaDigital i a través de la comunitat de pràctica TIC i presó, estem aprofundint en les línies de treball habituals i en algunes que hem iniciat fa uns mesos.
De la mateixa manera que les TIC han comportat un gir de 180º en tot allò relacionat amb la indústria i el consum de productes audiovisuals, el llibre electrònic comença ja a trasbalsar el món editorial.
Aquesta autèntica revolució va començar a ser possible amb l’aparició de la tinta electrònica (E ink) el 1997. L’aparició dels dispositius de lectura (e-readers) —amb el Kindle (2007) com a pioner— va ser un pas molt important per a la viabilitat del llibre electrònic, que va ser confirmat amb la sortida al mercat de l’iPad d’Apple (2010), que en va ser l’empenta definitiva, conjuntament amb l’elevada taxa d’implantació dels telèfons intel·ligents. El llibre passa de ser un continent (objecte) a un contingut (llegible en diferents dispositius), la qual cosa ha comportat una nova socialització de la lectura: el coneixement es construeix de manera col·lectiva, gràcies a les aplicacions de lectura que permeten afegir-hi anotacions i compartir-les; l’autor té connexió amb els seus lectors i es genera una conversa al voltant del contingut.
Un dels reptes amb què es troba l’edició digital és la definició dels formats. A hores d’ara, l’ePub és el que suscita més consens (malgrat que no funciona prou bé a tots els dispositius), el PDF és el més estès, però dóna problemes de lectura en els dispositius, i el format ideal sembla l’ePub3, que permet fer llibres enriquits —amb àudio i vídeo a més de text i imatges—, i també l’HTML5.
Però el repte més important és adaptar el model de negoci, de manera que els autors rebin una retribució justa pel seu treball i els editors i distribuïdors puguin rendibilitzar la seva inversió (cada cop més, la tendència és que editors i distribuïdors siguin el mateix element de la cadena de valor; Amazon n’és un cas paradigmàtic). Això passa per una política de preus baixos (no té cap sentit que un llibre digital només sigui una mica més barat que un de paper) i per una gestió de drets digitals (DRM) intel·ligent, capaç de fidelitzar l’usuari sense crear-li problemes a l’hora d’utilitzar els diferents dispositius de lectura, que ha d’anar acompanyat d’un canvi a l’hora d’entendre i gestionar els drets d’autor.
Destaquem, finalment, algunes de les distribuïdores d’edicions digitals més importants a què tenim accés: Amazon, Libranda i Edi.cat. Atès que en el món digital tot va deu vegades més ràpid que en el món analògic, el futur de l’edició digital és… ara!
Les narratives digitals (ND) comencen a aplicar-se a les presons i ja us en podem oferir una primera mostra. La setmana passada vam fer una projecció de les que han elaborat els interns del taller de teatre de “la Model” durant els mesos d’octubre i novembre. Va ser un festival de narratives molt emocionant: ells són els primers que s’han “atrevit” a aplicar aquesta metodologia i han aconseguit unes històries magnífiques, plenes d’humanitat, projectes, il·lusions, declaracions d’amor i ganes de sortir endavant i refer les seves vides.
Per uns dies, han abandonat els pensaments i maldecaps rutinaris i han parlat de la seva infància, l’amistat, com era la seva vida abans d’entrar a presó…
Si voleu, ara teniu l’oportunitat de veure i escoltar fragments vitals d’alguns interns, narrats per ells mateixos, més enllà de l’historial penal.
Lisa Petrucci, presidenta de màrqueting de Joyent publica un post a GigaOm on parla de l’oferta especialitzada de la plataforma com a servei, PaaS (sigles en anglès que corresponen a Platform as a Service), que permet la creació d’aplicacions en el núvol de manera molt senzilla (sense necessitat de tenir grans coneixements tecnològics), la qual cosa resulta molt rendible en temps i diners per a les organitzacions, perquè així poden prescindir de l’externalització de la gestió de les infraestructures TIC i estalviar-se d’adquirir maquinari i programari específic.
Si una gran idea pot fructificar de manera molt més senzilla i ràpida, amb un equip tecnològic més petit i amb moltes menys despeses, lògicament el cost de portar la materialització d’aquesta idea al mercat baixa de manera considerable, elimina barreres per a la innovació i facilita la creació de noves empreses. Hi ha fins i tot una PaaS de codi obert, cloudfoundry.
- Disseny i publicació d’aplicacions de jocs: GameSalad.
Però tots aquests serveis no són extremament útils únicament per a les persones sense coneixements tecnològics, sinó també per als experts, perquè l’aprofitament de l’ecosistema PaaS els ajuda a eliminar molts requeriments feixucs de programari i de la gestió d’infraestructures que, per exemple, van fer que un servei amb tant èxit com ara FourSquare tingués virus i altres amenaces i fallés tant al principi del seu llançament.
Som, doncs, en una nova era d’innovació propiciada per la PaaS, que ens ofereix la possibilitat de tenir aplicacions en el núvol personalitzades que funcionen de manera ràpida i eficient des de qualsevol lloc del món, en qualsevol dispositiu.
Imatge, veu, música, creativitat, imaginació. Deu relats breus, d’aproximadament 4 minuts cadascun en format digital. Deu visions personals del programa Compartim a càrrec dels seus protagonistes. Deu produccions no professionals que comuniquen coneixements, emocions, opinions, vivències reals. Les narratives digitals (ND) aplicades a les organitzacions. Una mostra més del poder d’atracció i cohesió que tenen. Això és el que es va viure el passat 30 de novembre, a la sala d’actes del Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada durant gairebé 90 minuts, en el marc de la VI Jornada Compartim.
Havíem superat el repte. A finals de setembre es va organitzar el segon taller d’ND, amb la mateixa estructura i entusiasme que el primer, però amb un desafiament afegit: els participants havíem de fer a més d’una ND de caràcter personal, una altra en què expliquéssim les nostres experiències en el programa Compartim i el treball col·laboratiu. És a dir, s’havia de crear en un temps rècord dues produccions digitals de qualitat, i alhora obrir el camí a una aplicació que ens era encara força desconeguda. Des dels primers contactes amb el món de les ND, intuíem que el seu input comunicatiu podia servir perquè els membres d’una organització donessin a conèixer la seva experiència, el que significava per a ells pertànyer a una organització i participar d’un estil de treball concret. Durant la VI Jornada del Compartim ho vam comprovar.
Els autors de les ND van introduir els relats contestant una pregunta sobre la seva obra. En les seves intervencions es va posar de manifest que l’experiència de Contar el Compartim havia resultat útil, entre altres coses, per valorar el treball col•laboratiu, evocar els inicis laborals, posar de relleu la importància de treballar en sintonia amb els companys, descobrir valors essencials de l’organització, aplicar la creativitat i la imaginació a la feina, reflexionar sobre la pròpia història personal i professional, buscar noves aplicacions de la metodologia apresa…
I a continuació, la projecció de les narratives. Totes emotives, engrescadores, de producció acurada. Malgrat el seu caràcter no professional, aquesta metodologia en reforça el to personal i d’autenticitat, que els dóna poder.
Parlem del poder de les ND i potser la seva principal concreció sigui precisament l’apoderament que ens infonen. Abans dèiem que el punt de partida d’aquest procés han estat els tallers que ens han possibilitat oferir una formació i incorporar la metodologia de les ND, i conformar-nos com a comunitat de pràctiques. Diem ‘apoderament’ en el sentit que, per començar, hem hagut de trencar certs prejudicis. Tenim la creença que no podem ser creadors de històries o que les nostres històries no són interessants per als altres, que no tenim prou capacitat creativa per escriure un guió, que la nostra veu no és l’adequada per transmetre, que la tecnologia per convertir la nostra història en una producció audiovisual ens és inaccessible i reservada només a experts, que no disposem de mitjans tècnics per fer-ho possible…
La metodologia de les ND desmunta tots aquests tòpics: situa les experiències i els punts de vista de les persones en el centre de l’escena, fomenta la capacitat per treure de dins històries que hem viscut i valorar-les, ens ofereix tècniques i procediments perquè la història que hem recuperat es converteixi en el guió d’una producció audiovisual, ens situa en el procés reflexiu necessari per fer créixer i enriquir la història, activa en nosaltres un procés de cerca, d’activació de la memòria, de sistematització dels materials que acompanyen la nostra ND (imatges, vídeos, música, sons…), ens converteix en tècnics de so, en muntadors de vídeo, en exhibidors i distribuïdors de la nostra producció… i tot això, a través dels mitjans tècnics que ens ofereixen els ordinadors personals i la xarxa. No en necessitem més…
Nosaltres en cada taller destaquem la importància de viure de manera directa aquest procés, com un procediment en certa manera iniciàtic, d’un aprenentatge vivencial i significatiu, que ens fa integrar d’una manera molt efectiva la metodologia de les ND. Es tracta, doncs, d’un procés de coneixement en què s’involucren no només els aspectes racionals sinó també, i d’una manera destacada, les emocions i els sentiments.
La força de les ND està en aquesta conjunció entre l’apoderament que fa possible que expressem la nostra subjectivitat, que expliquem el nostre punt de vista i l’accessibilitat i senzillesa dels mitjans utilitzats. Les ND són així, no pretenen ser el que no són: ni documentals pretesament objectius, ni produccions perfeccionistes sobrecarregades d’efectes tècnics.
Després de totes aquestes experiències que hem viscut amb les ND creiem que aquest és l’enquadrament que els atorga força i que s’ha de continuar aprofundint en aquesta línia per consolidar el seu caràcter propi i genuí, i la seva autenticitat.
El 30 de novembre vam celebrar la VI Jornada del Programa Compartim al Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada, en la qual es va analitzar com els processos col·laboratius poden millorar les organitzacions des de diferents vessants.
La presentació de la Jornada va anar a càrrec del director del Centre d’Estudis Jurídics, Xavier Hernández, i de la consellera de Justícia, Pilar Fernández Bozal, que va destacar que necessitem idees i posada en valor de les persones i del coneixement.
Pedro Nueno ens va presentar el que ell anomena l’ecosistema pull, és a dir, allò que permet que una activitat es desenvolupi amb garanties d’èxit. Així, l’entorn natural per a l’economia del coneixement és:
El capital risc
Centres de recerca amb massa crítica
Professionals amb molta experiència
Pràctiques tecnològiques de grans empreses consultores, amb presència mundial
Al nostre país alguns d’aquests aspectes són febles, però tenim unes àrees d’oportunitat que cal aprofitar:
Sostenibilitat (amb el suport de la indústria)
Sanitat (cal eliminar-ne ineficiències)
Aplicacions per a dispositius mòbils
Després d’aquestes reflexions, Elena Martin va introduir el concepte narrativa digital i es van presentar un seguit vídeos de narratives digitals elaborades per professionals de diferents àmbits del Departament que van fer palès el poder de l’emoció a l’hora de transmetre vivències i coneixement. Tothom va elogiar tant les històries que s’hi explicaven com la seva realització i ja es van entreveure possibles usos de les narratives digitals a les organitzacions.
El següent ponent va ser Gabriel Ginebra, que va presentar el seu llibre Gestión de incompetentes, i va exposar com gestionar els col·laboradors per augmentar la intel·ligència col·lectiva, mitjançant les accions següents:
Reconèixer la incompetència: quin percentatge d’incompetents ens envolta?
Diagnosticar la incompetència: qüestionari FouGi, 10 diagnòstics amb seqüència algorítmica.
Eines per tractar la incompetència: ensenyar, corregir, agrair i perdonar.
Gabriel Ginebra va posar l’accent en la importància de la motivació per animar o bé corregir comportaments en benefici del grup.
Finalment, el periodista Jaume Barberà va parlar dels mitjans de comunicació i el seu paper a l’hora d’afavorir el canvi i la transformació de la societat. Va aportar unes històries fascinants d’implicació, perseverança i superació personal de diversos col·lectius, i va concloure que la funció del periodista és ser independent i fiscalitzar el poder, perquè això és el que els ciutadans esperem d’ells.
En resum, una Jornada força intensa per l’extraordinari nivell de qualificació de tots els ponents, la diversitat dels temes tractats i l’interès que els materials que s’hi van presentar tenen a l’hora d’ajudar-nos a crear un entorn col·laboratiu exigent per a la creació i compartició del coneixement.
El bloc 'Gestió del coneixement' aplega idees i continguts útils per gestionar el coneixement a l'Administració pública, a partir de l'experiència del bloc e-moderadors del programa Compartim a e-Catalunya i també dels coneixements d'experts de diversos àmbits en la plataforma de blocs corporatius de Gencat.
Els codis QR (inicials de quick response, resposta ràpida), cada cop més visibles a tot arreu, són producte d’una evolució dels codis de barres tradicionals i un dels elements més bàsics d’allò que s’anomena realitat augmentada (en aquest cas, en dues dimensions, 2D). Els codis QR converteixen dades en un format escanejable fàcilment.
