Gestió del coneixement


456 APUNTS

  • 12:14
  • 0

2015, la Xarxa de Biblioteques Judicials de Catalunya en xarxa

Anys de les biblioteques2015, l’Any de les Biblioteques, commemora 100 anys de biblioteques a Catalunya. La Xarxa de Biblioteques Judicials, si bé és un xarxa més jove (fa poc va celebrar just els seus 20 anys) està, no obstant això, ben enxarxada.

El passat 16 de juny la Xarxa va dur a terme un Seminari de caire intern, en què, una vegada més, els bibliotecaris judicials van reflexionar i debatre diferents aspectes de quatre grans línies d’actuació: l’organització interna, els serveis d’informació als usuaris amb mitjans electrònics, la gestió de les col·leccions, serveis i productes, i l’avaluació, difusió i visibilitat de la Xarxa respecte als usuaris, les institucions i la societat.

A més de fer xarxa interna, la Xarxa de Biblioteques Judicials participa en xarxes més àmplies en temes i aspectes que li són afins. D’una banda, com que la formen biblioteques judicials, la Xarxa forma part de la Red de Bibliotecas Judiciales, a les quals el Consell General del Poder Judicial, a través del CENDOJ, proporciona i manté el Catàleg Col·lectiu únic.

D’altra banda, les biblioteques judicials són biblioteques especialitzades, i així participen activament en alguns temes i actuacions de les BEG, les biblioteques especialitzades de la Generalitat de Catalunya. Aquest any 2015, la Xarxa ha participat en la Jornada de les Biblioteques Especialitzades de la Generalitat de Catalunya en què, a més de celebrar l’Any de les Biblioteques i de conèixer el sistema de biblioteques governamentals de Finlàndia, s’ha informat al col·lectiu BEG d’actuacions que s’estan duent a terme sobre constitució formal de les BEG, incorporació de les BEG al CCUC (Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya), directori de les BEG, programes per a préstec de llibre electrònic, possibilitat d’incorporació al servei Dialnet, sistema de valises internes per al préstec interbibliotecari i adquisició centralitzada de bases de dades. També s’ha celebrat l’Assemblea anual de les BEG amb el Servei de Biblioteques del Departament de Cultura de la Generalitat.

Finalment, cal esmentar que la Biblioteca de l’Institut de Medicina Legal de Catalunya és una biblioteca judicial, però al seu torn participa en la Xarxa C-17 d’aportació i intercanvi en el Catàleg de publicacions periòdiques en biblioteques de ciències de la salut espanyoles i també ha assistit aquest any 2015 a les I Jornades de Biblioteques i Salut de Catalunya.

2015, biblioteques, xarxes i més xarxes.

Eulàlia Sau

eulàlia Sau

  • 14:58
  • 0

Tecnoconscients?

El proper 17 de juny es durà a terme la Jornada #èTIC, organitzada per Ricard Faura i dissenyada per reflexionar sobre els avenços de la tecnologia en sectors molt sensibles de la societat i de la vida de les persones i els seus components ètics. És un debat necessari que hem d’afrontar si no volem convertir-nos directament en zombis digitals. O el que és el mateix: per evitar el perill de no tenir prou criteri per valorar i gestionar els nostres ecosistemes personals de relació i de treball, que ara ja són majoritàriament digitals.

La contribució al voltant de la pregunta d’un dels quatre debats sobre si som conscients de tot el que està passant, l’hem feta per introduir el debat entre Albert Cañigueral i Marc Vidal.

Tots sabem que els canvis tecnològics precedeixen sempre els socials i culturals. Però –i aquest és el factor diferencial de l’època actual en relació amb èpoques passades–, tenint en compte l’exponencial acceleració tecnològica que es produeix, constatem que els canvis als quals assistim com a societat es produeixen de forma accelerada, intensiva i ininterrompuda. Amb la qual cosa, la pregunta és: serveix ara el mateix esquema d’anàlisi tradicional que hem fet servir fins ara per comprendre i explicar el món?

Vegem algunes pautes interpretatives que han estat tradicionals.

• La fascinació pel creixement

Durant molts anys, en aquesta època digital, no ens hem pogut resistir a la temptació de mesurar la velocitat del canvi tecnològic recorrent a les dades de creixement quantitatiu. Amb vídeos del tipus Did you know, que es feien virals i amb una edició molt accelerada, quedàvem impressionats. També, i ja en ambients més cultivats digitalment, es recorria sovint a mostrar els avenços digitals en funció del creixement de les corporacions per l’arribada de nous milers de milions a YouTube, Facebook, Twitter, Instagram o la xarxa social de moda, etc.

• Tecnofòbia versus tecnofília (primera etapa)

I, davant d’això, es donaven dues postures en la societat. Era freqüent trobar tecnòfobs (aquelles persones que es resistien a donar-se per vençudes i trigaven anys a adquirir un mòbil, per exemple), i tecnòfils: també coneguts com geeks, que eren els que presumien d’estar a l’última en el seu sistema operatiu, tenir el mòbil de majors prestacions o el gadget més exclusiu.

• Tecnopessimistes versus tecnooptimistes (segona etapa)

Posteriorment, amb els anys, quan la colonització digital ja va ser un fet, es va avançar cap a un altre debat, segurament més interessant. Eren els temps dels plantejaments tecnooptimistes davant dels tecnopessimistes. D’un costat, els tecnooptimistes eren els que pensaven que el futur digital ens oferiria una societat plena d’oportunitats emancipadores, de participació democràtica i del domini de múltiples habilitats i àrees de coneixement. La frase següent, per exemple, que la subscriurien tecnooptimistes com Clay Shirky o Henry Jenkings, els defineix perfectament: “com més aplicacions, més opcions”.

A l’altre costat, com dèiem, se situaven els tecnopessimistes. Eren aquells que ens alertaven de tots el mals que portarien les tecnologies. Els més coneguts, potser, són el Nicolás Karr de l’etapa del llibre Superficials. Què està fent Internet amb les nostres ments?, amb la seva coneguda tesi que Internet està erosionant la capacitat de controlar els nostres pensaments i de pensar de forma autònoma. En aquesta categoria també podem incloure Jaron Lanier, amb la seva obra Contra el ramat digital, en la qual argumenta que l’evolució de la Web 2.0 ha retardat el progrés i la innovació i ha glorificat el col·lectiu a costa de l’individu.

En un punt intermedi es trobaria Howarg Gardner (el pare de la teoria de les intel·ligències múltiples), que, molt més prudent, ens parla dels reptes formidables que tenim plantejats com a societat.

Però són adequades aquestes dicotomies a l’hora d’explicar el que està succeint en la societat arran del boom tecnològic actual? Són adequades? Reflecteixen bé i expliquen tot el que està passant?

Sospitem que ja no es tracta tant de la intensitat del canvi i de la quota de creixement d’empreses i programes, com passava abans , sinó que hi ha algun factor més, de caràcter disruptiu, que hem d’introduir en la nova equació si volem explicar-la.

Vegem tot seguit, per aprofundir en aquest debat, algunes de les noves tendències que despunten actualment.

1. Datificació

Víctor Mayer-Schönberger, en la seva obra Big Data, afirma que no hi ha cap terme adequat per descriure el que està succeint ara mateix, però que el que ajuda a marcar els canvis és la datificació, concepte que es refereix a la recopilació d’informació sobre el que existeix, incloent-hi coses que abans no solíem considerar informació, com per exemple la localització d’una persona, les vibracions d’un motor, etc. I, més endavant, explica que al segle XX el valor es va desplaçar de les infraestructures físiques, com la terra de les fàbriques, als intangibles, com les marques i la propietat intel·lectual. Aquests s’expandeixen ara a les dades, que s’estan convertint en un actiu corporatiu important, un factor econòmic vital i el fonament de nous models econòmics.

És el món del big data, del tot connectat i del tot oferint dades. En els darrers anys ha fet eclosió. Les dades, ja recollides des dels múltiples dispositius connectats que fem servir, amb els algoritmes adequats, dibuixen i prediuen perfils i patrons conductuals que poden ser desassossegants si se’n fa mal ús (Víctor Mayer-Schönberger parla del costat fosc del Big Data).

2. Robòtica i intel·ligència artificial

Fa uns dies, a propòsit de l’aparició de nous prototips de robots per al sector de serveis a les persones, al mercat japonès, es van escoltar les primeres veus que des de postulats ètics advocaven per la necessitat de reivindicar el dret a saber si en aquests nous serveis estem interactuant amb robots, o de la responsabilitat ètica de les accions dels robots que es fan servir a les guerres. Ha estat, en part, fruit dels resultats de les anàlisis de dades massives i de l’evolució, complexitat i sofisticació tecnològica, que estem arribant a escenaris en els quals la intel·ligència artificial mostra avenços espectaculars. Camps com els de la seguretat, la medicina, el servei a les persones, ofereixen un nou escenari, impensable fa només uns anys. Ordinadors a un preu molt barat i amb un poder de processament proper al del cervell humà seran possibles en molt poc temps. Es diu també que els entorns d’intel·ligència artificial similars a Jarvis d’Iron Man podrien estar disponibles també en poc temps. I el que ja és més evident i proper, a causa de l’enorme volum de la informació, molt sovint les decisions sobre les dades no les prendran els éssers humans, sinó les màquines.

Però, en qualsevol cas, creiem que l’afectació més important d’aquesta transformació tecnològica que introdueix la robòtica serà la transformació de l’ocupació. S’afirma repetidament (entre d’altres, Marc Vidal) que anem cap a entorns d’ocupació molt escassa, i que tot el que puguin fer les màquines, ho faran. S’apunta a percentatges propers al 40 % de transformació de llocs de treball que actualment són ocupats per persones i que seran substituïdes per màquines els propers anys.

3. El boom de l’economia col·laborativa

Tant des de postulats més tradicionals, pel que fa a la gestió del negoci (grans companyies com Uber o Air BnB), o des d’altres postulats de caràcter més social i d’intercanvi (com Blablacar), les aplicacions tecnològiques en primer lloc i, posteriorment, la col·laboració entre usuaris i prestadors han modificat completament models de negocis tradicionals molt importants de l’economia mundial. Però, també aquí, es plantegen dubtes. És freqüent sentir a parlar despectivament de la uberització del món com a equivalent de precarietat i sous miserables per a aquells prestadors de serveis que ho fan possible.

Jesús Martínez

  • 17:12
  • 0

Recorregut de la CoP Equip d’assessorament tècnic civil en l’àmbit de família

L’any 2013, la comunitat de pràctica de l’Equip d’Assessorament Tècnic Civil en l’Àmbit de Família (EATAF) vam elaborar el decàleg de bones pràctiques de divorci Pares, jo no em separo, creat des de la mirada d’un infant. El vam presentar el dia 23 d’octubre del mateix any, al Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada.

En aquella jornada van intervenir ponents de la talla del magistrat José Luis Utrera i José Leal, ambdós, referents de reconegut prestigi i trajectòria professional en qüestions relacionades amb els infants i les famílies.

Durant l’any 2014, la CoP vam continuar treballant dur i vam traspassar el nostre missatge a un format gràfic i visual (díptic i pòster). Així mateix, amb l’assessorament d’una experta es va dissenyar una bona campanya de comunicació i difusió, per tal que el nostre producte pogués impactar. A la jornada anual, celebrada el 18 de novembre, vam comptar amb una taula d’experts que ens van aportar les seves experiències, diferents, en funció del seu àmbit de treball, respecte de les dificultats associades als processos contenciosos de divorci.

Un cop elaborat el decàleg el que calia, doncs, era fer-ne difusió. Vam pensar en diverses fórmules, tant de prevenció com d’intervenció, i finalment es va optar per fer un taller pràctic de sensibilització amb els següents objectius:

- Donar a conèixer el decàleg Pares, jo no em separo als pares i als professionals que acompanyen un procés de separació/divorci.

- Sensibilitzar respecte de les necessitats dels fills en un procés/situació de separació/divorci.

- Conscienciar de les conseqüències negatives que poden patir els fills en un procés/situació de separació/divorci conflictiu.

- Dotar els pares d’eines i estratègies saludables pel maneig d’una separació/divorci per ajudar a minimitzar-ne l’impacte negatiu sobre els fills.

- Convidar a la bona pràctica de la separació/divorci aquells que han decidit triar aquesta opció.

- Empoderar els professionals de diversos àmbits que intervenen amb famílies perquè puguin prevenir i/o detectar situacions de separació/divorci conflictives, i formar-los en eines i estratègies saludables, per tal que puguin acompanyar-les i assessorar-les.

Durant l’any en curs hem dissenyat un projecte pilot d’implementació d’aquests tallers. En la jornada del proper 11 de juny pretenem donar a conèixer la nostra experiència i reflexions en aquest àmbit, així com nodrir-nos d’altres experiències que hem tingut oportunitat de conèixer i que es desenvolupen en el territori nacional. Així, podrem comptar amb la col·laboració de l’Administració autonòmica andalusa, i representants de les administracions municipals de Burgos, Algeciras, Vitòria i Saragossa. Tot plegat ens permetrà dissenyar objectius de futur de la nostra CoP.


Mercè Cartié
E-moderadora de la CoP EATAF

  • 16:10
  • 0

Un altre juny… i torna la Jornada TIC i Presó!

Enguany és la Jornada Punt TIC i Presó, perquè l’organitzem juntament amb la Xarxa Punt TIC, en el marc del programa Compartim. I a diferència d’altres edicions en què hem fet una presentació dels usos de les TIC a presons, aquesta VI Jornada la dediquem a temes que estem començant a implementar a presons i que volem que siguin línies de treball per al futur: la robòtica educativa.

La Jornada tindrà una aproximació teòrica al tema i també una oportunitat de veure experiències i de practicar amb robots.

Per què robòtica educativa? Si bé la realitat quotidiana està plena de petits mecanismes que automatitzen tasques, realitzen processos i ens faciliten la vida, la robòtica educativa va més associada a kits d’iniciació com els Ollo Bug de Robotis o els Arduino Starter Kit, o programes que ens introdueixen a la programació de manera visual com l’Scratch.

La robòtica educativa es vincula amb una idea construccionista de l’educació, en la qual es trenca la concepció clàssica dels alumnes com a simples receptors d’informacions. En aquesta concepció es posa l’èmfasi en el procés d’aprenentatge (no tan sols en el resultat final) i en totes les dinàmiques que el componen. I la robòtica educativa tot i que sembla tenir més a veure amb la tècnica i la amb programació, permet configurar l’aprenentatge amb aquesta idea construccionista, com a un desenvolupament de competències dut a terme per alumnes que són actors dels seus propis processos.

L’aplicació al camp educatiu permet fomentar l’aprenentatge per l’experimentació i el descobriment, per l’intercanvi i el treball en equip. I sobretot, permet establir una seqüència que va d’això concret a això més abstracte: imaginar à crear à jugar à compartir à reflexionar… per a tornar a imaginar i reprendre el procés. En resum, fomentar la capacitat d’aprendre a aprendre.

Podeu veure aquest vídeo de Frank Sabaté (el conferenciant convidat a la Jornada) on s’expliquen més a fons aquestes idees.

La Jornada pretén donar a conèixer algunes experiències que s’estan duent a terme en el camp educatiu i reflexionar sobre les seves possibilitats en l’àmbit socioeducatiu de les presons i l’àmbit comunitari.

El programa és força atractiu.

Comença amb la conferència: Possibilitats de la robòtica educativa per Frank Sabaté, mestre de l’Escola Projecte de Barcelona i un dels pioners en la introducció de la programació a l’aula com a part de l’itinerari escolar.

Després, una ronda de tallers simultanis sobre robòtica educativa (25 min per taller):

  1. La rellevància de la robòtica educativa, per Artur Coll, mestre i enginyer informàtic, de l’Àrea de Tecnologies per a l’Aprenentatge i el Coneixement del Departament d’Ensenyament.
  2. Robòtica educativa als diferents contextos d’aprenentatge, per Pau Nin, responsable de formació a Ro-Botica.
  3. Experiències en el marc de la presó. Oportunitats de futur, per Nèstor Andreu, dinamitzador TIC en Centre Penitenciari Lledoners i Lluis Carbonell, dinamitzador TIC al Centre Penitenciari Puig de les Basses, de l’Associació Andròmines

Podeu consultar el programa sencer i fer les inscripcions en línia.

Us oferim alguns vídeos i enllaços perquè conegueu algunes de les experiències i recursos:

Julio Zino
Julio Zino

  • 15:26
  • 0

Els models de formació en l’Administració pública a debat

Ja fa força temps que assistim a un debat sobre el model òptim de formació per a empleats públics. Però ha estat la crisi econòmica actual -i la important reducció de recursos que ha comportat- la responsable de la seva revitalització.

Ho podríem resumir d’aquesta manera: d’una banda, ja hi ha una certa unanimitat en tots els protagonistes afectats (programadors, gestors, directius, alumnes i professors) en la idea que el model tradicional de formació (model de catàleg d’activitats) està donant signes de greu esgotament. I, d’altra banda, nombroses organitzacions estan apostant per altres modalitats -parcials i experimentals moltes vegades-, però no apareixen com una alternativa, global i completa a les pràctiques formatives anteriors.

Què està produint aquesta situació? Anotem diverses conseqüències:

1. Un període de transició en el qual conviuen modalitats formatives molt diverses. Per exemple, solem trobar, com a columna vertebral, el vell model que encara assegura un nombre important d’assistents; però, també, cada vegada més, s’acompanya de diverses propostes metodològiques de tot tipus (aprenentatge entre iguals, mentoring, comunitats de pràctica, modalitats avançades d’e-learning, MOOC, propostes d’aprenentatge informal i en el lloc de treball, etc.)

2. Una recerca activa per part dels responsables de formació i recursos humans de metodologies més eficients davant els reptes que es plantegen a les organitzacions públiques (reducció de plantilles, no reposició d’efectius, dificultats de compatibilitzar la formació amb les càrregues de treball, major exigència per part d’usuaris, noves instàncies de control i supervisió, etc.).

3. Un estat (podríem dir) de  frustració per part d’usuaris i tècnics de formació davant del que la tecnologia promet de canvi i millora en els processos d’ensenyament i aprenentatge i els límits que aquesta manifesta en els entorns corporatius. És encara més frustrant si els comparem amb els usos habituals d’equips i mitjans que fem en l’àmbit privat.

4. La confiança, cada vegada més estesa en l’organització, que seran les persones, a partir de la seva iniciativa i autonomia personal, les qui més contribueixin al seu desenvolupament personal i aprenentatge. I això, molt per sobre ja del que l’organització pugui oferir, independentment del model formatiu que s’esculli.

Al costat de tot això, també hem d’anotar un factor molt específic, però d’extrema importància en l’Administració pública: el factor demogràfic. Ho podem resumir així: cada vegada som menys en nombre i més grans. Les connotacions són evidents en formació: som més experts (encara que sigui per l’experiència acumulada) i, per tant, suportem malament les metodologies formatives passives i d’aula; i també, som més difícils de motivar en tenir ja molt acotada la carrera professional.

Aquestes són les raons que ens han portat a organitzar el proper 14 de maig la jornada Models de formació a debat per parlar i debatre sobre els  models de formació i aprenentatge dels treballadors públics. Sobre quins temes concrets debatrem? Quins seran els elements sobre els quals posarem el focus i sobre els quals els experts convidats Carles Arias, Agustin Garnica i Lluis Ràfols faran les seves aportacions?

Assenyalem a continuació els que apareixen de forma prioritària i que desenvoluparem en profunditat a la jornada.

1. Esgotament del model tradicional…però encara el més utilitzat?
2. Les metodologies alternatives encara no són alternativa?
3. Aprenentatges informals intencionals, aprenentatges al lloc de treball, modalitats de gestió del coneixement: més desitjos que realitats?
4. El model de competències ni està ni se l’espera?

Penses que hi ha algun tema més que haguem de plantejar? Tractarem totes les aportacions rellevants.

Encara pots inscriure-t’hi. Ja som més de 130 persones.


Jesús Martínez