Gestió del coneixement


452 APUNTS

  • 15:26
  • 0

Els models de formació en l’Administració pública a debat

Ja fa força temps que assistim a un debat sobre el model òptim de formació per a empleats públics. Però ha estat la crisi econòmica actual -i la important reducció de recursos que ha comportat- la responsable de la seva revitalització.

Ho podríem resumir d’aquesta manera: d’una banda, ja hi ha una certa unanimitat en tots els protagonistes afectats (programadors, gestors, directius, alumnes i professors) en la idea que el model tradicional de formació (model de catàleg d’activitats) està donant signes de greu esgotament. I, d’altra banda, nombroses organitzacions estan apostant per altres modalitats -parcials i experimentals moltes vegades-, però no apareixen com una alternativa, global i completa a les pràctiques formatives anteriors.

Què està produint aquesta situació? Anotem diverses conseqüències:

1. Un període de transició en el qual conviuen modalitats formatives molt diverses. Per exemple, solem trobar, com a columna vertebral, el vell model que encara assegura un nombre important d’assistents; però, també, cada vegada més, s’acompanya de diverses propostes metodològiques de tot tipus (aprenentatge entre iguals, mentoring, comunitats de pràctica, modalitats avançades d’e-learning, MOOC, propostes d’aprenentatge informal i en el lloc de treball, etc.)

2. Una recerca activa per part dels responsables de formació i recursos humans de metodologies més eficients davant els reptes que es plantegen a les organitzacions públiques (reducció de plantilles, no reposició d’efectius, dificultats de compatibilitzar la formació amb les càrregues de treball, major exigència per part d’usuaris, noves instàncies de control i supervisió, etc.).

3. Un estat (podríem dir) de  frustració per part d’usuaris i tècnics de formació davant del que la tecnologia promet de canvi i millora en els processos d’ensenyament i aprenentatge i els límits que aquesta manifesta en els entorns corporatius. És encara més frustrant si els comparem amb els usos habituals d’equips i mitjans que fem en l’àmbit privat.

4. La confiança, cada vegada més estesa en l’organització, que seran les persones, a partir de la seva iniciativa i autonomia personal, les qui més contribueixin al seu desenvolupament personal i aprenentatge. I això, molt per sobre ja del que l’organització pugui oferir, independentment del model formatiu que s’esculli.

Al costat de tot això, també hem d’anotar un factor molt específic, però d’extrema importància en l’Administració pública: el factor demogràfic. Ho podem resumir així: cada vegada som menys en nombre i més grans. Les connotacions són evidents en formació: som més experts (encara que sigui per l’experiència acumulada) i, per tant, suportem malament les metodologies formatives passives i d’aula; i també, som més difícils de motivar en tenir ja molt acotada la carrera professional.

Aquestes són les raons que ens han portat a organitzar el proper 14 de maig la jornada Models de formació a debat per parlar i debatre sobre els  models de formació i aprenentatge dels treballadors públics. Sobre quins temes concrets debatrem? Quins seran els elements sobre els quals posarem el focus i sobre els quals els experts convidats Carles Arias, Agustin Garnica i Lluis Ràfols faran les seves aportacions?

Assenyalem a continuació els que apareixen de forma prioritària i que desenvoluparem en profunditat a la jornada.

1. Esgotament del model tradicional…però encara el més utilitzat?
2. Les metodologies alternatives encara no són alternativa?
3. Aprenentatges informals intencionals, aprenentatges al lloc de treball, modalitats de gestió del coneixement: més desitjos que realitats?
4. El model de competències ni està ni se l’espera?

Penses que hi ha algun tema més que haguem de plantejar? Tractarem totes les aportacions rellevants.

Encara pots inscriure-t’hi. Ja som més de 130 persones.


Jesús Martínez

  • 15:13
  • 0

Periodisme i revolució digital

Premsa digitalLa revolució que les TIC han comportat en l’àmbit de la creació i la difusió de continguts ha impactat de manera irreversible en la professió periodística i en els mitjans de comunicació tradicionals, atès que ara hi ha molts més agents implicats. Aquest impacte es fa palès especialment en la premsa escrita, que s’ha hagut d’adaptar per poder satisfer les demandes d’informació per part d’uns usuaris molt avesats a l’ús de la tecnologia, i per als quals les notícies són majoritàriament els continguts més cercats.

Es pot parlar ja d’una nova classe de periodisme, el periodisme digital. L’Escola de Periodisme de la Universistat de Berkeley ofereix un tutorial en línia per a la transició cap al periodisme digital i l’Escola de Periodisme de la Universitat de Columbia ha creat el Tow Center per al Periodisme Digital.

Segons els professors de la Universitat Pompeu Fabra Ruth Rodríguez-Martínez i Rafael Pedraza-Jiménez, els avantatges de la premsa digital davant la tradicional en paper són els següents:

  • La facilitat d’accés a la notícia: a internet els usuaris troben fàcilment allò que cerquen i en el moment just que ho volen.
  • La personalització dels continguts i informacions, especialment a partir de serveis d’alerta o de canals de contingut sindicat (RSS, Atom, etc.).
  • L’actualització constant de la informació, pràcticament al minut, de manera que es poden conèixer les notícies de darrera hora en tot moment.
  • La confiança: segons el Pew Research Center la majoria d’usuaris enquestats considera fiable i correcta la informació que troba a internet.
  • El caràcter gratuït de la informació en la gran majoria dels casos.

I Enrique Dans va desenvolupar un model per explicar la proposta de valor del format digital en relació amb la premsa en paper que es resumeix en les 6 A (en anglès):

  • Availability (disponibilitat): accés a les notícies des de qualsevol lloc i qualsevol dispositiu amb accés a internet.
  • Actualization (actualització): el diari digital deixa de costat la periodicitat i se centra en l’edició contínua que mai no para.
  • Additional info (informació addicional): la informació esdevé multimèdia i a diferents nivells de profunditat gràcies als enllaços.
  • Accessibility (accessibilitat): l’accés als continguts deixa de ser seqüencial i admet tot tipus de possibilitat, com ara la cerca per termes, o elements socials o d’especialització.
  • Archive (arxiu): els diaris en format digital permeten la cerca de qualsevol notícia que hagin publicat anteriorment.
  • Audience tracking (seguiment de l’audiència): coneixement exhaustiu de qui accedeix a la informació publicada, de quina manera ho fa, des de on, quins són els seus interessos, etc.

Que els diaris digitals no només són el futur sinó també ja el present ho demostra el fet que capçaleres tan prestigioses com The Guardian (en va ser pioner) o The New York Times prioritzin la versió digital davant de la versió tradicional en paper de les seves publicacions. Podeu llegir més informació sobre això en aquest article de Matthew Ingram a GigaOm.

A més dels mitjans de comunicació tradicionals adaptats al format digital i dels mitjans ja nascuts a internet que prescindeixen de qualsevol altre canal o suport, els cercadors de notícies (com ara Google News i Yahoo News) tenen també un rol molt destacat… tant, que a l’Estat espanyol els diaris associats a l’AEDE van fer pressió per intentar aconseguir cobrar un cànon a Google per l’enllaç als seus continguts al seu cercador de notícies; no van tenir cap èxit, atès que no només Google es va negar a pagar sinó que va tancar aquest servei a tot l’Estat. Però hi ha molts altres diaris (en format únicament digital o mixt) que no estan associats a l’AEDE: Hipertextual en va recollir la llista.

Precisament per fomentar el periodisme digital de qualitat, Google ha llançat la Iniciativa de Notícies Digitals juntament amb alguns dels diaris més importants d’Europa, que li comportarà una inversió de 150 milions d’euros.

  • 10:20
  • 1

Tecnologia 3D, si ho pots dibuixar, ho pots fer

L’equip Compartim celebrem aquest 2015 els 10 anys d’existència i com a prova tangible vam decidir que en comptes d’un 10 clàssic amb espelmes ho celebraríem amb un 10 personalitzat i imprès en 3D. I ens vam posar mans a l’obra. Quan vam fer la nostra particular recerca en aquest món digital no pensàvem que ens endinsàvem en un món tan senzill, proper i apassionant.

La primera sorpresa va ser la mida de les impressores. Les domèstiques són de mida sobretaula. Val a dir que també n’hi ha de professionals, molt més precises en el resultat, que poden tenir la mida d’una persona. El camp en què aquestes tenen molt espai per recórrer és l’àmbit de les pròtesis orgàniques, per exemple, el disseny d’una pròtesi auditiva, un implant odontològic o fins i tot hi ha l’experiència d’una peça que s’implantà en la tràquia d’un nadó.

Però pel que fa al “10” Compartim o per a qualsevol altre disseny senzill que ens poguéssim plantejar, una joguina, un objecte decoratiu, etc., vam descobrir que en teníem prou dissenyant l’objecte amb l’ordinador (això sí, el format ha de ser un fitxer CAD) i portar-lo a imprimir.

Aquí vam trobar-nos amb la segona sorpresa i és la diversitat de preus segons on preguntis. Entre els 20 euros per una figura d’uns 13 cm d’alçada als 130 per una de 20 cm, passant per l’àmplia gamma de l’únic empresari de Barcelona que imprimeix figures humanes en 3D, que determina el preu en funció de la mida. Els preus oscil·len entre els 99 i els 300 euros per miniatures de nosaltres mateixos.

Podem tenir impressores a casa? Doncs sí, i és que per a ús domèstic podem trobar al mercat impressores a un preu raonable, comparable al dels mòbils més sofisticats; fins i tot es pot adquirir un kit per muntar la impressora per uns 600 euros. Comparat amb els 30.000 d’una màquina de prototipatge ràpid, que és la que tradicionalment fan servir per construir peces d’automoció i aeronàutica, podem considerar que el preu és força assequible.

L’equip Compartim vam descobrir que podíem fer el disseny amb programari lliure i gratuït, fins i tot hi ha la possibilitat d’escanejar-lo en 3D i ja el tens a punt per imprimir. Una tercera opció és, un cop tens el disseny, adreçar-te al FabCafe del carrer Bailèn, una fàbrica de dissenyadors disposats a córrer riscos amb les tècniques més innovadores, on la impressió més bàsica costa 18 euros.

Amb tot això hem descobert que, si fem cas als més entusiastes, la impressió 3D és la que hi haurà a les llars del futur. Perquè ens permetrà dissenyar i tenir peces úniques, adaptades a les nostres necessitats i gustos. Des d’un pany de porta que ja no es fabrica, a una peça d’un electrodomèstic que ha fallat per obsolescència programada, un gerro per decorar o una joguina personalitzada (visiteu https://mymakie.com i podreu veure com fer nines al gust del consumidor).

La xarxa en parla, ja es poden trobar fòrums de persones expertes en impressió i d’altres que s’hi volen iniciar, l’ajuda és mútua, un fa el disseny però no té la impressora, l’altre té la màquina i s’ha trobat amb més d’un problema que un tercer li pot ajudar a solucionar. I és que sembla que la impressió 3D ha arribat per servir les necessitats del consumidor i la seva imaginació, gasta menys que un televisor, pot utilitzar un ampli ventall de materials, plàstics, metalls, resines i fins i tot menjar! Per construir peces, accessoris, joies, joguines, miniatures…, com diuen els seus seguidors “si es pot dibuixar, es pot fer”. Benvinguts, doncs, a la nova dimensió, a la dimensió 3D!

Glòria Canadell

Glòria Díaz Canadell

  • 17:05
  • 1

Crear vincles: com desenvolupar llaços de treball

Treballar en sinergia vol dir créixer i el col·lectiu de monitors artístics dels centres penitenciaris de Catalunya cada any creixem una mica més amb el producte del coneixement. Enguany, sota el títol Crear vincles. Com desenvolupar llaços de treball, publiquem una guia de recursos, resultat d’un treball col·laboratiu, on s’evidencien les sinergies entre els professionals de dins i de fora, per construir un nou univers d’intervenció.

Aquesta guia incorpora un ampli ventall de possibilitats per enriquir el dia a dia dels tallers artístics a les presons catalanes. El document s’anirà ampliant i actualitzant per ser sempre vigent i útil. Té doncs per objectiu oferir als monitors més eines i més solucions per a qualsevol iniciativa que puguin tenir, tant individualment com amb altres professionals. Aquest recull de fitxes de recursos constitueix una nova eina, que el monitor pot fer servir tant de suport en les seves tasques diàries, com per incentivar nous projectes o reforçar aspectes que s’estiguin treballant a l’aula, de manera que obtingui el màxim rendiment de les seves hores, moltes, d’intervenció al centre.

Crear vincles es va presentar a la VIII Jornada de Monitors Artístics dels Centres Penitenciaris on vam rebre l’excepcional James King, que va exposar les experiències artístiques a les presons d’Escòcia, i Matteo Guidi que ens va presentar el seu insòlit treball que ha publicat al llibre Cuccinare in massima sicurezza (Stampa Alternativa/Nuovi Equilibri, 2013) on ens descobreix la creativitat i l’enginy a les presons italianes a través de la cuina.

Mireia Toboso
Monitora artística del CP Brians 2

  • 17:27
  • 1

dLibris: llegir, escoltar, mirar

El projecte DigiTale, portat per la CoP TIC i presó, discorre com un camí d’etapes, de racons i de revolts, d’aquells que es transiten sense pressa. Un camí d’enriquiments i aprenentatges, de descobriments, a vegades gairebé màgic.

Mirat en el seu conjunt, el camí del DigiTale comença amb l’escriptura i ens condueix als relats digitals. En el seu origen hi ha la imaginació, la creació, la fantasia i les experiències viscudes que es plasmen en el paper i deixen en paraules i frases les històries que volem contar, els sentiments, els pensaments que volem compartir.

En les següents etapes del camí ens hem retrobat amb les nostres veus: les històries escrites són llegides, la veu és enregistrada, a vegades una música de fons acompanya les paraules, també les imatges. Comença així l’etapa del camí que ens endinsa en el món digital i que en fusió amb els textos escrits fa néixer els audiorelats, els videorelats, els fotorelats, les narratives digitals…

Gaudim d’aquests relats en presència de les seves autores i dels seus autors i tornem a gaudir-ne en la distància, a través d’Internet. La imaginació, la creació, la fantasia i l’experiència viatgen també en el temps i l’espai, en la seva fusió amb el món digital.

Arribats a aquest punt estrenem una nova experiència DigiTale: la dels dLibris.

El nom recull el sentit de l’expressió llatina “de libris” -dels llibres- , que es resignifica en dLibris: la ‘d’ en aquest cas destaca que són, també, llibres digitals. Els dLibris són la síntesi de tot el camí del DigiTale, l’expressió de la fusió entre la imaginació creadora, l’escriptura i la producció digital. Tot plegat reunit en un petit llibre que es pot llegir i es pot escoltar o mirar.

Els dLibris contenen més sorpreses. Són llibres de paper de 5 pàgines de text i dues caràtules que s’imprimeixen amb mitjans senzills i “s’enquadernen” amb tècniques papiroflèxiques. El resultat és un petit objecte artesanal i únic, valuós tant pel seu contingut com per la seva forma, estètica i particularitats.

Però dLibris no és només llibres, sinó que és un petit projecte editorial. Pretén a més de donar a conèixer els relats creats per les internes i interns dels centres penitenciaris que participen en els tallers del projecte DigiTale, que les autores i autors pugin editar les seves obres. Els llibres es vendran a un preu molt accessible: en aquesta primera edició es vendran 4 llibres diferents per 5 euros. Els guanys aniran destinats a les autores i autors i a les internes que s’encarreguen de l’enquadernació.

En aquesta primera edició llençarem 6 dLibris diferents a partir de textos escrits per dones dels centres penitenciaris de Catalunya.

Els títols són:

-      Marta Cañas: Aprendiendo de la vida
-      Mariana Dyjament: Tres lunas
-      Montserrat Fortuny: Cuento medieval
-      Pilar Guitart: Utopía
-      Clara Eugenia Lemos Ruiz: La buitrera
-      Teresa: Solamente para ti

Presentarem la col·lecció dels dLibris durant la IV Mostra Sant Jordi DigiTale, mostra itinerant que inclou centres penitenciaris i centres culturals de la ciutat, per tal de fer conèixer la creació que sorgeix dins, fora (el programa estarà disponible a partir del 20 de març).

Si esteu interessats a adquirir alguns exemplars, per exemple per regalar per a la diada de Sant Jordi, contacteu-nos a nppct.dj@gencat.cat.

Julio Zino
Julio Zino