Gestió del coneixement


447 APUNTS

  • 16:46
  • 0

Narratives transmèdia i educació

Carlos A. Scolari, professor titular del Departament de Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra ens parlarà precisament de narratives transmèdia i també sobre el futur dels mitjans el proper 9 de març al CEJFE a la 18a sessió d’Espais de gestió del coneixement. Fins al 5 de març ens hi podem inscriure mitjançant el formulari en línia.

La generació del baby boom va ser, potser, l’última que va viure el fenomen de les grans audiències dels mitjans de comunicació tradicionals. En el nostre context cultural i geogràfic, durant les dècades dels 60 i 70, gairebé tot el que es podia veure i saber del món arribava a través de dos canals de televisió, un parell de diaris i dues emissores de ràdio.

Com deia l’actor i escriptor Jerry Seinfeld, “és increïble que la quantitat de notícies que succeïen al món sempre s’ajustés exactament a les pàgines del diari”.

Aquest món, per sort –excepte per a alguns accionistes de mitjans de comunicació tradicionals-, pertany irremissiblement al passat. Va ser a principis dels 90 quan va aparèixer el nou actor que va venir a canviar-ho tot: Internet. Menyspreat al principi, i considerat com un actor menor, es va anar acomodant progressivament al seu nou nínxol, de vegades copiant les velles maneres de fer (PDF, mail, ofimàtica, etc.), però després, amb el 2.0, va arribar la gran transformació, que a hores d’ara ja és imparable. Internet es converteix, en paraules de Carlos A. Scolari –usant terminologia provinent de les aportacions de Mc Luhan i de la disciplina Media Ecology (ecologia dels mitjans)-, en el gran nínxol evolutiu. La resta d’actors, per tant, s’acomoden a aquest nou ecosistema en el qual mana la xarxa.

És, precisament, en aquest context on hem de comprendre la controvèrsia sobre la desaparició –o evolució- dels mitjans de comunicació tradicionals (premsa, ràdio, televisió) i l’esgotament de les grans audiències. Apareixen en escena nous actors i mitjans que se sostenen en microaudiències i, amb el temps, proveeixen d’una nova dieta mediàtica una població ja molt àmplia, més jove i dinàmica, molt diversa i molt allunyada dels consumidors tradicionals, els quals –envellits- es retiren en companyia dels seus mitjans tradicionals.

També, i fruit, sobretot, de les aportacions de Carlos A. Scolari, es consolida un altre producte de l’evolució dels mitjans: l’anomenat Transmedia Storytelling (narratives transmèdia). Terme encunyat per Henry Jenkins, que el desenvolupa posteriorment Scolari en la publicació Narrativas transmedia: cuando  todos los medios cuentan.

Les narratives transmèdia apareixen com un tipus de relat on la història es desplega a través de múltiples mitjans i plataformes de comunicació, i en el qual una part dels consumidors assumeixen un paper actiu en aquest procés d’expansió. D’una banda, per tant, fa referència a l’expansió dels mitjans; i de l’altra, al paper actiu dels fans i seguidors, que es converteixen en veritables actors que construeixen i reconstrueixen noves històries a partir de les propostes inicials.

Transmèdia i educació

Fent un paral·lelisme entre l’àmbit educatiu i el que ha passat amb els mitjans de comunicació tradicionals, Scolari es mostra molt pessimista amb la situació actual de les pràctiques educatives a l’escola i la universitat. Si a la societat els grans canals monotemàtics i les grans audiències ja no tenen sentit, per què –es pregunta- a l’escola se segueix mantenint el canal temàtic del professor i el llibre com el gran (i gairebé únic) mitjà? Afirma que això és una anomalia, que ens descriu un ecosistema d’ensenyament/aprenentatge molt poc evolucionat. Les microaudiències, en el cas de les escoles, haurien de ser l’equivalent a l’educació personalitzada. I també s’hauria d’oferir una dieta mediàtica molt més variada que la preponderant, basada en l’expert i el suport del llibre en paper. I tot això ho enllaça amb la tesi d’Alejandro Piscitelli de les dues pedagogies: la de l’enunciació –els antics mitjans- i la de la participació, els nous mitjans i els mateixos alumnes com a protagonistes en la construcció de coneixement. En aquest sentit, Scolari observa que, malgrat que s’han produït avenços en la universitat i l’escola, encara queda molt de camí per recórrer. D’acord amb aquests plantejaments, advoca per la reconversió del professor tradicional en, per exemple, agitador comunicacional, l’encarregat de donar impuls a la construcció col·lectiva de coneixement a l’aula. Una escola transmèdia seria, per tant, aquella en què es construeix coneixement fent servir tecnologies i suports molt variats. L’escola –continua afirmant- hauria de ser una extensió de la resta del territori mediàtic, híbrid, complex, supertecnològic, en la qual habiten ja els alumnes.

Implicacions per a la universitat

L’informe #UPF 2020 és un resum de 20 pàgines d’un encàrrec que la Universitat Pompeu Fabra fa a Scolari, com a coordinador, i a un grup de professors, per investigar i definir les línies estratègiques del que podria ser la universitat els propers anys. Els seus objectius eren:

- Començar a delinear un nou discurs de renovació universitària més enllà de les clàssiques apel·lacions a la innovació i l’emprenedoria.

- Fer un mapa d’actors, formats i pràctiques educatives disruptives (dins i fora de les universitats) a escala global.

- Proposar una sèrie de noves pràctiques, formats i experiències educatives fàcils d’aplicar a escala local, sustentades en un discurs diferent i que s’inspirin en una nova concepció educativa i institucional.

Llegint les propostes que presenten, traiem una idea clara del diagnòstic (no gaire bo) i de les principals línies d’actuació que recomanen. En destaquem les següents:

Diagnòstic Proposta
Necessitat d’activitats formatives regulades dirigides al professorat

Manca de preparació del professorat universitari des d’una perspectiva pedagògica.

Formació pedagògica per al professorat

Una formació pedagògica continuada que ajudi el professorat a renovar-se permanentment per millorar la seva pràctica docent.

Necessitat de reconeixement de la tasca docent

Els mecanismes d’acreditació oficials i les places dins del sistema públic d’universitats se centren massa, o gairebé exclusivament, en la investigació. Aquest fet genera una manca d’interès del professorat cap a la implementació o millora de la docència.

Reconeixement de la tasca docent

El reconeixement institucional de la tasca docent promouria una major implicació i dedicació del professorat.

Burocratització i complexitat administrativa

Les oportunitats plantejades pel sistema Bolonya no s’han complert i tan sols han acabat traduint-se en una excessiva burocratització que porta a l’immobilisme.

Superar la burocratització i complexitat administrativa

Es proposa un canvi del sistema a través de la reducció burocràtica.

Repetició de models passats

L’actual model d’ensenyament és antiquat i descontextualitzat perquè reprodueix els patrons del passat, basats en la simple transmissió del coneixement a través de la imposició de l’autoritat del professor.

Treballar en un nou model pedagògic

Canviar el sistema de transmissió de coneixements, basat en la classe magistral, per plantejar altres opcions educatives fonamentades en el diàleg, els intercanvis i les activitats pràctiques.

En aquest quadre final es recullen les noves pràctiques pedagògiques que es proposen.

Jesús Martínez

  • 17:01
  • 0

La veu de la ciutadania, una oportunitat per a la millora del servei

El 12 de febrer vam tenir l’oportunitat de celebrar la primera de les jornades de transferència de coneixement de les comunitats de pràctica del programa Compartim d’aquest any 2015 (calendari 2015). Es tractava de la I Jornada de Qualitat de l’Atenció Ciutadana que, en un format ortodox de comunitat de pràctica, tenia l’objectiu de demostrar com es pot dur a terme la gestió de la qualitat en l’Administració pública a través de l’atenció ciutadana i com aquesta es pot implementar per diversos canals.

Fruit del treball de tot un any s’ha presentat un producte final excel·lent. Es tracta d’un protocol per a la Gestió de les consultes, queixes i suggeriments al Departament de Justícia. Però, més enllà d’aquesta gran aportació de coneixement, voldria ressaltar alguns elements que m’han semblat excel·lents i específics d’aquesta CoP i Jornada.

1. Esponsorització. L’obertura de la jornada va ser a càrrec d’Enric Colet, secretari general del Departament. En les seves paraules d’obertura va assenyalar dos aspectes que em semblen bàsics en el treball col·aboratiu:

  • L’adopció immediata per part del Departament del treball presentat.
  • Posar en valor la dinàmica de creació de coneixement de baix cap a dalt. El Departament, en paraules d’un dels seus principals directius, entén que aquest tipus dinàmiques són ara molt eficients perquè donen protagonisme al coneixement intern i arriben a nivells de qualitat en la producció excel·lents.

Les paraules de cloenda van correspondre al director del Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada, Xavier Hernández, el qual va ressaltar un dels aspectes més crucials del treball col·laboratiu: provocar espais de convivència entre professionals sota l’eix del coneixement i la preocupació per la millora de l’organització. Aquesta reflexió és sàvia i és el millor consell per als directius que encara tinguin dubtes sobre la bondat del treball col·laboratiu.


2. El programa de l’esdeveniment: Com ja és habitual, quan la programació de la jornada la realitzen els mateixos protagonistes, tenim la grata sorpresa que l’elecció dels ponents és immillorable. Ahir en l’explicació del producte col·laboratiu, a més dels protagonistes, vam poder comptar amb un gran ponent: Albert Serra, director de l’Institut de Governança i Direcció Pública d’ESADE, que va fer una magnífica conferència d’obertura sobre la gestió de qualitat en l’àmbit de l’Administració pública. De visionat obligatori per a tots aquells que vulguin tenir criteri sobre qualitat i sobre el que significa avui, com a indicador, la satisfacció del usuaris dels serveis públics.

Un ingredient de qualitat també va ser una taula rodona amb els principals experts en atenció ciutadana a la Generalitat que van exposar diferents punts de vista sobre la multicanalitat en l’atenció ciutadana. Molt bones intervencions de Jordi Graells, Elsa Urrútia i Mercè Nadal.

3. Participants a la Jornada. L’objectiu d’aquest tipus de jornades s’aconsegueix si assisteixen tots els interessats i protagonistes de l’àmbit professional. La difusió va funcionar molt bé i hi havia professionals experts de l’àmbit, l’atenció ciutadana, de diversos departaments i institucions.

4. Dinàmica de funcionament de la comunitat. Sempre diem que les comunitats de pràctica en què els seus membres depenen de diferents unitats són més difícils de gestionar i de conduir. Aquest ha estat el cas també de la comunitat de qualitat, que té una vocació transversal i en la qual hi ha implicades diferents unitats del Departament. Però, amb l’experiència que ja tenim acumulada, i amb la sàvia conducció de la seves e-moderadores i líders Iolanda Aguilar i Marta Castejón, que van saber guanyar-se el suport dels directius implicats, van aconseguir que la comunitat funcionés forma excel·lent. Juntament amb Anna Cervera van explicar la gènesi i els continguts del producte de coneixement que han elaborat, de manera col·laborativa, tots els membres de la CoP.

Jesús Martínez

  • 11:03
  • 0

Tendències de la internet dels propers anys: reflexions amb Alejandro Piscitelli

EarthEl proper 17 de febrer, de 15.45 a 18 hores, Alejandro Piscitelli, titular de la càtedra de dades en la carrera de ciències de la comunicació de la UBA, ens parlarà de les tendències d’internet als propers anys. El termini d’inscripció a aquesta sessió que tindrà lloc al Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada acaba el 12 de febrer.

Avancem en aquest apunt algunes reflexions que potser es comentaran sobre el que pot ser el futur d’internet en els propers anys.

Fins fa molt poc temps, portats potser per la fascinació que ens produïa, els únics debats que es generaven al voltant d’internet es plantejaven en relació amb la tecnofòbia i tecnofília. És, en aquest context, on millor es comprenen, per exemple, les tesis a favor i en contra de la multitasca i el pretès deteriorament cognitiu que produïa (vegeu Nicholas Carr).

Ja en el context de les dades massives (Big Data), estan apareixent un altre tipus de plantejaments sobre internet que potser sí que convingui revisar. Per exemple:

  • Les dades massives i la dadificació (datification) de la societat. És ja coneguda la xifra de dades que des de l’inici d’internet fins al 2003 es va generar: 5 exabytes. Aquesta mateixa xifra és la que ara es genera cada dos dies.
  • Internet de les coses i computació ubiqua. Estem immersos en una realitat híbrida tant virtual com física. És l’època del monitoratge permanent i de l’analítica predictiva. Es parla que les dades generen les seves pròpies hipòtesis.
  • El setge a la privacitat. Vivim en una societat d’hipervincles. La xarxa com a mitjà de transmissió de continguts passa a ser la xarxa com a mitjà de connexió, i de traçabilitat d’aquestes connexions. “La web tot just surt de l’adolescència. Estem al començament, i no al final, de la història de la privacitat”. (Punt 90 del nou Manifest Cluetrain).
  • Les noves amenaces que afronta la xarxa, i que el nou Manifest Cluetrain recull: “els saquejadors comprenen internet ben bé i veuen la xarxa com si fos seva per saquejar-la, extreure les nostres dades i treure’n diners, creient que som estúpids, i la crítica al control que comporten les APP (“en el regne de les APP som usuaris, no creadors”).
  • Acceleració del canvi. Les institucions (educatives, culturals, polítiques, per posar alguns exemples, no poden seguir el ritme del canvi i de redisseny permanent. És això sostenible? Cap a on ens dirigim?

La nova agenda de reflexió sobre internet, si volem fer una mirada atenta sobre tots aquests fets girarà, en paraules d’Alejandro Piscitelli, al voltant de punts com aquests:

1. Atractors: els grans organitzadors perceptius/socioculturals i tecnopolítics de l’actualitat no seran els temes del moment (trending topics) ni el nombre de visites a Youtube, sinó que en seran d’altres més complexos.

2. Motors de cerca: som el que busquem, el nostre consum simbòlic i físic defineix les tribus a què pertanyem.

3. Pautes que connecten: el poder simbòlic de construcció de relacions està molt vagament explorat i necessita potenciar-se exponencialment.

4. Metaaprenentatges: en els pocs casos en què les màquines «pensen», «creen» o «inventen» els resultats són sorprenents.

Internet als propers anys: de la internet oberta a la internet tancada. Ciutadania contra negoci?

Inscripcions

Jesús Martínez

  • 17:00
  • 0

La veu de la ciutadania, una oportunitat per a la millora del servei

El proper 12 de febrer, de 9 a 14 hores, tindrà lloc al Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada la I Jornada de Qualitat de l’Atenció Ciutadana en el marc del programa Compartim de gestió del coneixement. La jornada porta per títol La veu de la ciutadania, una oportunitat per a la millora del servei.

Aquest títol respon a la idea que l’atenció ciutadana no és nomes una via de participació sinó que també permet l’avaluació del servei i la detecció de punts febles que cal millorar.

Albert Serra, director de l’Institut de Governança i Direcció Pública d’ESADE parlarà de la gestió de qualitat en l’àmbit de l’Administració pública.

També hi haurà una taula rodona en què s’analitzarà la multicanalitat en l’atenció ciutadana: Jordi Graells, de la Direcció General d’Atenció Ciutadana i Difusió, tractarà el canal xarxes socials; Elsa Urrútia, de la mateixa Direcció General, explicarà l’experiència d’ús d’una aplicació corporativa per atendre consultes en línia; i Mercè Nadal, cap de l’Oficina d’Atenció Ciutadana de Girona, ens explicarà la transformació del model d’atenció ciutadana presencial.

La jornada també servirà per conèixer el treball fet per la comunitat de pràctica de Qualitat de l’atenció ciutadana en l’àmbit de la justícia a partir de l’avaluació de la gestió de les consultes, queixes i suggeriments del Departament de Justícia.

Si voleu assistir a la Jornada poder fer la inscripció en línia. Us hi esperem!!

Programa de la Jornada

Sobre la imatge: LuMaxArt GREYGUY010 (c) Scott Maxwell CC BY-SA

Iolanda M. Aguilar Juncosa i Marta Castellón Muñiz
e-moderadores de la comunitat Qualitat de l’atenció ciutadana en l’àmbit de la Justícia

  • 17:27
  • 0

Celebració del Dia Europeu de la Mediació

Dia Europeu de la MediacióEl proper 21 de gener se celebra el Dia Europeu de la Mediació amb l’objectiu de promoure la mediació entre els ciutadans i donar a conèixer les característiques i avantatges d’aquest mètode per a la resolució de conflictes.

El Departament de Justícia, juntament amb un conjunt d’institucions relacionades amb la promoció de la mediació i la col·laboració de més de 30 institucions, han organitzat diverses activitats per a aquest dia arreu de Catalunya. A més, la celebració es clourà amb un acte conjunt que tindrà lloc al Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada a la tarda.

Conferències, mediacions ràpides, sessions informatives… hi ha un gran ventall d’activitats per conèixer la mediació. Consulteu el programa del Dia Europeu de la Mediació i apunteu-vos a les activitats!

  • 16:30
  • 4

Presentació del material “Pares, jo no em separo” de l’Equip d’Assessorament Tècnic Civil en l’Àmbit de Família

Al voltant d’uns 200  professionals van assistir el passat 18 de novembre a la presentació del material  divulgatiu Pares, jo no em separo elaborat per l’equip d’assessorament tècnic civil en l’àmbit de família (EATAF) del Departament de Justícia, fruit de la seva trajectòria i experiència en la intervenció amb les famílies.

Pares, jo no em separo té com a objectiu ressaltar que els infants no se separen dels progenitors quan aquests trenquen la seva relació conjugal. Amb aquest material, díptic i pòster, es pretén sensibilitzar els pares davant de les tensions que pot generar en els fills un divorci i oferir-los recursos professionals.

En format decàleg amb vinyetes acompanyades cada una d’una senzilla frase dita per un infant, expressa les emocions dels infants en moments de conflicte dels pares. I aquí rau la novetat del decàleg, davant d’altres publicacions, ja que és el primer on el protagonista és el menor.

La jornada va ser un éxit de participació, però sobretot un èxit per l’alta qualitat de les intervencions, que van suscitar un interessant debat entre els ponents i els assistents, la qual cosa va generar un espai de reflexió i propostes de futur.

Els equips d’assessorament tècnic civil en l’àmbit de la família estan formats per professionals de la psicologia i del treball social, especialitzats en relacions familiars en l’àmbit judicial civil i en l’avaluació psicològica, social i psicosocial. Assessoren i donen resposta a les demandes judicials en matèria de família, amb criteris psicosocials, per tal de facilitar la presa de decisions judicials que garanteixin el millor interès del menor.

Pares, jo no em separo. Afavorir les bones pràctiques amb els fills en situacions de separació o divorci

  • 09:23
  • 0

El bon divorci, prevenim el malestar infantil

Jo no em separoEl proper 18 de novembre la comunitat de pràctica dels equips d’assessorament tècnic civil en l’àmbit de família celebra la seva III Jornada en el marc del programa Compartim de gestió del coneixement. Enguany, la jornada porta per títol: “El bon divorci, prevenim el malestar infantil”.

Aquest títol respon a una clara declaració d’intencions. Així, durant l’any 2013, la nostra CoP va desenvolupar un Decàleg del bon divorci: Pares, jo no em separo, orientat a oferir bones pràctiques en aquests processos tan complexos. La nostra àmplia experiència en el treball amb famílies que travessen aquestes difícils situacions i, molt especialment, amb els infants que hi creixen, ens va abocar a aportar el nostre granet de sorra per tal de prevenir els malestars en els fills menors, que representen els agents més vulnerables en aquests processos.

Aquest any hem continuat treballant i hem elaborat un taller a partir d’aquest decàleg. L’objectiu és transmetre -en un format pràctic, entenedor i interactiu- el contingut del decàleg. A la Jornada presentarem aquest nou producte, així com el pla de difusió que preveiem fer durant el 2015.

Si  voleu assistir a la Jornada podeu fer la inscripció en línia. Us hi esperem!

Programa de la Jornada