Gestió del coneixement » La importància dels lligams febles en el treball col·laboratiu


  • 13:39
  • 4

La importància dels lligams febles en el treball col·laboratiu

Hem parlat aquí diverses vegades de la cohesió de grup que s’ha establert en les comunitats de treball col·laboratiu del programa Compartim. Els lligams febles inicials han esdevingut sovint lligams forts que han depassat l’àmbit professional. Ara, però, volem tractar un altre vessant i és de la gran aportació que poden fer els lligams febles en contextos de treball col·laboratiu més amplis.

Els lligams febles són els enllaços entre persones que no estan relacionades (ni des del punt de vista personal, social o professional) d’una manera estreta. El 1973, el professor de la Universitat d’Stanford Mark Granovetter ja va descriure en el seu treball La força dels lligams febles el paper tan important que aquest tipus de lligams tenen a l’hora de difondre idees, trobar noves feines i ajudar perquè la gent s’uneixi per aconseguir objectius comuns. El poder d’aquests lligams ve motivat pel fet que exposen la gent a nous punts de vista i informacions que difícilment els serien accessibles si únicament mantinguessin lligams interpersonals dintre del seus cercles socials i professionals tradicionals.

Steve King i Carolyn Ockels, d’Emergent Research, expliquen en aquest article a Deskmag de quina manera els lligams febles són beneficiosos per al treball col·laboratiu, i també de quina manera el treball col·laboratiu –per la seva mateixa essència– propicia aquest tipus de lligam.

Per què voldríem tenir un lligam feble amb un col·laborador potencial en comptes d’un lligam fort? No és que els lligams forts siguin negatius (ans al contrari, són imprescindibles), però no són tan bons com els lligams febles a l’hora de proveir-nos d’informació: precisament perquè pertanyen al nostre cercle més proper, el més probable és que comparteixin amb nosaltres els mateixos punts de vista i la mateixa manera d’afrontar les coses. Per això els membres d’equips de treball col·laboratiu tendeixen a incrementar el nombre de lligams febles i cada cop són més conscients de la seva gran utilitat. El fet que aquests lligams tinguin un ecosistema tan favorable en el treball col·laboratiu és degut principalment a tres raons:

- El treball col·laboratiu exposa les persones a relacionar-se amb gent i experiències noves, fent créixer així la seva xarxa de lligams febles.

- És més fàcil canalitzar i treure profit de les xarxes de lligams febles basades en el treball col·laboratiu, perquè els membres dels equips estan normalment molt oberts a crear aquestes xarxes amb altres membres, i sovint cadascú es troba en un entorn diferent.

- Els gestors de comunitat (community managers) afavoreixen els lligams febles, atès que el seu paper és posar en contacte la gent, tenen un gran coneixement de les activitats dels membres de la comunitat i, per la seva posició, poden facilitar-los connexions més útils.

En resum: el treball col·laboratiu ens ajuda a conèixer persones noves –que no són amics d’amics, ni col·legues de col·legues–, que ens amplien els horitzons i de les quals podem aprendre moltes coses: establim amb elles, doncs, uns lligams febles ben ferms!

Sobre la imatge: The waekest link!? © pHil____ CC BY-NC-SA 2.0

4 comentaris en aquest article

  1. Núria ha respost el 18 Abr 2012 a les 14.24

    És més que imprescindible el naixement d’aquests lligams febles, però crec que en molts casos, a més d’aportar-nos punts de vista ben diferents als nostres que ens ajuden a ser més objectius, acaben esdevenint lligams no tan febles, sinó lligams molt profunds. En el cas del Compartim està molt clar: a més de conèixer un nombrós grup de persones al llarg d’aquests sis anys, hem constituït vincles, alguns força profunds, amb gent de qui, a més, hem aprés moltes coses i amb qui espero que continuem compartim, a més de coneixements, aquests vincles ara més forts.

  2. Elena Martín ha respost el 18 Abr 2012 a les 15.14

    Gràcies per donar-nos peu un altre cop més a la reflexió sobre les nostres comunitats.
    Crec que potenciar els lligams febles, potser una forma tancar la tendència a l’endogamia dels grups, sempre empobridora. Diu molt sobre la maduresa d’un grup que sigui capaç d’obrir-se a altres formes de pensar i de fer. Els lligams forts que, com diu la Núria, afortunadament acaben establint-se mai haurien de ser obstacle per donar cabuda a nous col•laboradors.

  3. Mireia Plana ha respost el 18 Abr 2012 a les 18.12

    Els lligams febles són imprescindibles, com dieu, perquè ens aporten el punt de vista extern tan necessari per acabar de completar la nostra visió de les coses. Però a més, alguns poden esdevenir amb el temps lligams més forts per algun tema concret, i això penso que també és enriquidor. Diguem que la nostra xarxa de lligams forts ara és diferent de la que era fa uns anys: abans els lligams forts eren només els més propers i ara, gràcies al treball col·laboratiu, podem establir forts lligams professionals (o personals) amb gent de cercles aparentment llunyans als nostres. Tot plegat ho trobo emocionant i estimulant!

  4. Joan Galeano ha respost el 20 Abr 2012 a les 14.36

    M’ha agradat l’article pel fet que fa una concreció del que molts de nosaltres, com a moderadors de comunitats, hem observat. M’agradaria aportar un punt de vista al respecte de la diferència que penso que es produeix en comunitats o xarxes dins d’una organització i les comunitats fora d’una organització.

    Ho comento, perquè en el meu cas, modero una comunitat intra-organització, amb format presencial i on-line, i també formo part de comunitats extra-organització i completament on-line, on encara que siguis administrador de grup, el rol no es tan de community manager com de membre.

    En el primer cas, es creen i potencien els lligams febles i en moltes ocasions passen a ser lligams forts pel fet de ser companys de feina i compartir espais i praxis en temps encara que sigui temporal, en tant quan són companys de feina. En el segon cas, la pertinença al grup, per si mateixa, és un lligam feble en tan quan vas coneixent als membres per les seves opinions i les aportacions al grup, però considerant al membre com a contacte segons la interacció que s’hagi produït amb ell sobre una qüestió d’interès comú.

    Un exemple d’això podria ser Linkedin, on estableixes contacte virtual amb professionals i els consideres contactes referents per la interacció que has anat establint amb ells a la xarxa i pel desenvolupament de temes. Aquests contactes, penso que s’han de diferenciar dels que es generen per generar en tan quan t’interessa el que diu aquella persona, però sobre la qual no existeix el lligam feble sinó una referència.

    Per últim, estic completament d’acord amb el fet que el community manager és un facilitador de lligams febles tan a les comunitats intra-organitzacions i extra-organitzacions, pel fet de situar-te, sovint, com a nexe o punt d’unió entre col•laboradors o com a punt de difusió d’informació rellevant d’interès per a professionals diferents.

    Una salutació, Joan.

Deixa un comentari