Sovint hi ha una certa distància entre qui som i qui ens agradaria realment ser. Eliminar aquesta distància només depèn de nosaltres, de fins allà on estiguem disposats a arribar. El problema, però, és que a molta gent li costa saber en què són experts. I el fet que tantes persones desconeguin quins són els seus punts forts resulta un problema greu.

Per a les empreses, continua J. Martínez Aldanondo, és bàsic conèixer els actius dels seus membres per treure’n el màxim rendiment. De la mateixa manera, per a cadascun de nosaltres conèixer el nostre benchmark personal és un factor clau per portar el timó de la nostra vida. I una eina molt útil per reflectir objectivament els nostres actius personals i professionals és el mapa individual de coneixement (MIC), el qual de manera crítica incideix en dos grans àmbits:

- Què sabem fer (coneixement)
- Què necessitem saber fer (aprenentatge)

Un cop tenim el nostre MIC i el comparem amb el dels altres, resulta força senzill identificar quins coneixements els podem oferir i quins coneixements tenen ells que ens poden ser útils. Aquesta situació es fa extensiva avui dia a totes les organitzacions, que ja s’han començat a adonar que sense un mapa de coneixement individual dels seus membres, els és molt problemàtic definir estratègies de gestió, perquè els falten els paràmetres per identificar el coneixement que cal gestionar i de com fer-ho.

Sobre la imatge: timailius © Seven Clubs BY - NC - SA

Laura Villanova

Els membres de CIRSO, distribuïts en quatre grups de treball, aportaran el seu coneixement i posaran en comú la seva experiència professional i tècnica, amb l’objectiu de millorar el nivell d’eficiència i eficàcia de les diferents accions i serveis adreçats a la reinserció de persones sotmeses a mesures judicials.

La qualificació de l’opinió, l’experiència i el coneixement és la millor garantia per superar les dificultats naturals en els processos de reinserció i apropar-nos a la configuració de polítiques i actuacions possibilitadores de la normalització social, en especial d’aquelles persones que, per diferents motius i realitats personals i familiars, s’han vist excloses d’una socialització plena.

La comunitat pretén, des del programa Compartim i la metodologia de gestió de la plataforma e-Catalunya, dur a terme un treball col·laboratiu en el qual tots puguem aportar i compartir coneixement i elaborar propostes innovadores.

En tant que comunitat de pràctica, explorarem noves possibilitats de compartir coneixement, com ara la transversalitat institucional, integrant-hi, a banda dels professionals del Servei d’Execució de Mesures Penals de Tarragona, altres dels àmbits de salut, seguretat pública, ocupació i serveis socials, tots moguts per l’interès de guanyar eficàcia i eficiència en els processos de reinserció i de millorar en l’execució de les mesures penals.

De moment, ja comptem amb el decidit suport i la confiança dels responsables del Departament de Justícia i dels Serveis Territorials de Tarragona i amb una bona dosi d’empenta del grup d’entusiastes que lideren el projecte.

Sobre la imatge: aussiegall © feet BY - 2.0

Francesc Moreno Espinosa

Roger Schank, una autoritat en la intel·ligència artificial, aplicada concretament a l’aprenentatge i a la construcció d’entorns virtuals d’ensenyament, aposta perquè la vàlua professional es mesuri -i està segur que així passarà en el futur- per la capacitat de l’individu d’adoptar diferents rols, d’acord amb les seves habilitats i coneixements.

Si us interessa assistir a la sessió, que també disposarà d’un servei de traducció simultània de l’anglès al català, us hi podeu inscriure gratuïtament. Només heu d’enviar un missatge a npf@gencat.cat. Teniu temps fins a l’1 de febrer.

Sobre la imatge: Divergent Learner © Day 1 EVO Virtual Worlds & Language Learning BY - NC - SA

Programa de la sessió

Marga Giner

Els webinars tenen lloc en temps real, en la data i l’horari específics. S’hi pot participar des de qualsevol ordinador amb connexió a Internet i la clau d’accés o bé el programari que permet la connexió amb l’aplicació.

Era força escèptic respecte de les bondats del webinar, malgrat tot,  em vaig asseure davant l’ordinador a l’hora prevista i eureka! A partir dels logins facilitats, tot va anar com una seda.

Primerament, un rellotge anava assenyalant els minuts que faltaven per a l’inici i quan va començar, la interfície de la pantalla va quedar dividida: la visualització de la presentació del ponent i del que anava explicant n’ocupava unes 3/4 parts ; i al lateral restant, dos espais on es podien adreçar preguntes a tots els participants o bé directament a algun dels conferenciants. Tot plegat amb un so perfecte i una coordinació excel·lent entre la veu i la presentació de PowerPoint (ideal per a les sessions web o conferències del programa Compartim, no trobeu?).

Respecte del contingut de la conferència, va ser molt interessant el repàs que el ponent va fer sobre les plataformes de web socials, entre les quals vull destacar: Bebo, Orkut, hi5, LiveJournal, Photobucket (totes amb anglès, of course, però el el traductor de Google fa meravelles).

I per allò que no tot a la xarxa és bon rotllo, va establir una vinculació entre aquestes xarxes i la comissió de delictes. Els delinqüents també saben utilitzar les noves tecnologies i per tant, es va insistir que cal fer una supervisió de la informació pública que generem sobre nosaltres i especialment, sobre tercers. Als EUA és ja habitual formar els adolescents i preadolescents sobre l’ús de la xarxa i les informacions i documents i fotos que s’hi pengen.

Sobre la imatge: mfryer7 © Meeting for start of webinar BY - NC - SA

Joan Galeano

El Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada, en el context del programa Compartim, ens ha ofert una nova oportunitat per gestionar coneixement. La CoP de Medi obert ha gestionat i programat el taller La Llei de responsabilitat penal de menors 5/2000,  10 anys després: límits i possibilitats.

El taller ha comptat amb la participació del jutge de Menors de Granada, Sr. Emilio Calatayud, amb una ponència en la qual ens ha donat la seva peculiar opinió del que representa l’aplicació de la llei.

Els gairebé 150 participants,  molts d’ells vinculats professionalment a l’execució de mesures i atenció educativa de menors amb conductes dissocials, han aportat i compartit l’experiència acumulada al llarg dels 10 anys d’aplicació del nou marc jurídic penal de menors vigent. Sense cap intencionalitat prèvia, ens hem adonat que just el dia del taller, 13 de gener, es compleix el 10è aniversari de la publicació de la llei.

Temps suficient, en què s’han tramitat en el marc de la nova llei prop d’1.000.000 de diligències penals a menors i en què els jutges han dictat més de 180.000 sentències, perquè mereixi aquest aniversari un debat rigorós respecte dels avenços produïts i també dels límits constatats.

Tots els operadors de la justícia juvenil, jutges, fiscals, advocats, tècnics i professionals, cossos de seguretat, famílies, educadors i el conjunt de la societat, procurem desenvolupar les nostres funcions mantenint el no sempre fàcil equilibri entre sanció penal i funció educativa. Aquesta és la innovació que va instaurar la llei i el seu esperit essencial.

Sembla evident que al llarg d’aquest temps la llei ha permès superar el concepte de la retribució (pagar en proporció al delicte) més propi de sistemes penals anteriors, i ens ha conduït a sondejar nous conceptes molt més estimuladors. Avui treballem sobre nous paradigmes:  la restauració (del dany produït),  la responsabilització (del menor respecte de la seva conducta),  la reparació (a la víctima).  En definitiva, camins més directes a l’objectiu de la reinserció.

No sembla, però, tan evident que aquests nous paradigmes no estiguin absents de dificultats. Malgrat la bondat de l’objectiu, no sempre els resultats justifiquen l’esforç fet. En ocasions, els recursos disponibles no són suficients o en el cas de ser-ho, no sempre són els adequats.

El taller ha estat una bona ocasió per formular-nos preguntes i debatre les respostes. El catàleg de mesures disponibles per als jutges és suficient per donar resposta a la pluralitat d’actes delictius i circumstàncies personals del menors? Es disposa de prou mitjans humans, tècnics i materials per donar resposta als objectius previstos en les mesures i sentències?

Tots els operadors compartim el principi de l’interès màxim del menor instaurat per la Llei 5/2000, però la llei només permet intervenir judicialment amb el menor encausat, no pas amb la família i encara menys amb el seu context social.

Sovint el menor infractor és també un menor desprotegit, desemparat o en risc social i els drets del qual han estat vulnerats. Per tant, serà objecte d’intervencions judicials i administratives simultànies, no sempre degudament coordinades i complementàries. El menor pot ser sancionat educativament perquè no va a escola, però difícilment es pot exigir responsabilitats als pares per no garantir-li l’escolarització i encara menys per fomentar-li l’abstencionisme o fins i tot, la conducta delictiva.

En definitiva, ens preocupa amb freqüència la responsabilitat del menor respecte de les mesures imposades, però no podem abordar la responsabilitat dels pares, educadors i de la societat en general respecte de les necessitats educatives del menor.

Aquestes reflexions i moltes altres les hem pogudes compartir amb el jutge de Menors, Emilio Calatayud, que en el seu discurs desprèn l’entusiasme amb el qual fa la seva feina. Sens dubte, la seva pràctica professional, les seves reflexions i la seva paraula l’han convertit en referència necessària a l’hora de valorar l’actual ordenament jurídic penal de menors. S’ha mostrat un eloqüent comunicador, ferm en les conviccions personals i sincer en les seves afirmacions.

Des de Medi obert, li volem agrair la seva generosa disponibilitat i reconèixer el suport rebut del Centre d’Estudis per encetar amb aquest taller l’activitat de la comunitat aquest 2010.

Francesc Moreno Espinosa

Aprofitant que el Marcelo Lasagna estava a Barcelona aquestes festes de Nadal, vam tenir l’oportunitat de participar en un petit taller organitzat pel Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada en què ens va donar un munt d’idees per gestionar el coneixement i la informació que genera l’organització i perquè reverteixi en serveis amb valor per als usuaris.

L’Administració pública és una gran font de coneixement i informació, però sovint no és prou accessible, recuperable ni s’ofereix de manera personalitzada als diferents destinataris. L’objectiu és cercar noves metodologies per crear els fluxos idonis per gestionar el coneixement, i aquí hi intervé no tant la tecnologia com la xarxa de professionals encarregada de proveir i de compartir continguts i coneixement.

Mapes mentals, que sistematitzen i organitzen la informació d’una manera visual, gestors documentals, eines de difusió d’informació més personalitzada, rutines creatives a través de comunitats de pràctica o de grups ad hoc… són algunes de les estratègies que ens va explicar i que haurem de posar en pràctica aquest 2010.

Joana Soteras

La dècada que ara estem a punt d’acabar ha vist néixer i créixer el fenomen dels webs socials. El bloc Teclado Mòvil de La Vanguardia ens en fa una foto de quins han estat els webs més significatius i amb més influència al llarg d’aquests 10 anys:

- Twitter: pioner del microblogging. Va ser creat el 2006.
- Facebook: la xarxa social més estesa internacionalment. Creada el 2004.
- YouTube: la revolució del vídeo en línia, amb continguts generats pels usuaris. Creat el 2005.
- Skype: la revolució en la comunicació IP (àudio i vídeo). Va ser creat el 2003.
- Flickr: l’àlbum de fotos global. Va ser creat el 2004.
- Wikipedia: una de les primeres fonts d’informació gratuïta en línia, editada de manera col·laborativa (en català, Viquipèdia). Va ser creat el 2001.
- Digg: pioner de les notícies distribuïdes com a xarxa social. Va ser creat el 2004.
- Google News: l’agregador de notícies més popular. Va ser creat el 2002.
- Yelp: una guia de suggeriments feta amb paràmetres de xarxa social. Va ser creat el 2004.
- Hulu: és fruit d’una aliança entre diverses productores, per la qual cosa permet veure els vídeos complets, amb alta qualitat i sense infringir la llei. De moment, només se’n pot gaudir des dels Estats Units. Va ser creat el 2007.

La majoria d’aquests mitjans socials són tan coneguts i usats que sembla que faci molts més anys que estan en funcionament i com podem veure tots ells van ser creats al llarg d’aquesta darrera dècada.

I jo hi afegiria encara l’e-Catalunya, la plataforma corporativa de treball col·laboratiu que fem servir les comunitats de pràctica i que ha suposat una nova manera de treballar i de relacionar-nos.

Bon any nou!

Sobre la imatge: Jump on the social media bandwagon © Matt Hamm BY - NC

Joan Galeano

Que tingueu un any 2010 ple de CoP i treball col·laboratiu: trobareu el nostre regal nadalenc a Slideshare.

Bones festes i millor 2010!

Jordi Graells, Joana Soteras i Núria Vives

El llibre ofereix en primer terme un marc teòric sobre la gestió del coneixement i la innovació i sobre com les comunitats de pràctica permeten vertebrar el coneixement tàcit de les organitzacions per crear valor. A continuació, s’expliquen experiències de gestió del coneixement a les administracions públiques catalanes, espanyoles i internacionals. Tot i que no hi ha receptes màgiques per posar en marxa aquest tipus de projectes i que sempre s’han de fer a mida de cada organització, és molt valuós poder tenir la visió del que es fa en diferents àmbits.

De l’explicació detallada del programa Compartim en destaco la conclusió: la implantació de les comunitats a l’Administració té un doble efecte beneficiós, d’una banda homogeneïtza els col·lectius professionals, que desenvolupen una praxi més estandarditzada i de més qualitat, i de l’altra, s’incrementa el compromís institucional dels membres de la comunitat en adquirir una millor comprensió de la lògica interna de l’organització.

El context tecnològic i l’aprenentatge en línia acaben de configurar els ingredients que possibiliten el funcionament de les comunitats de pràctica amb nombrosos recursos per capturar, processar, repositar i difondre el coneixement creat.

A manera de síntesi hi trobem 20 orientacions per consolidar el treball col·laboratiu a l’Administració. Es tracta d’idees clau que s’han de tenir en compte a l’hora de posar en marxa projectes de gestió del coneixement a les organitzacions, que van des de possibilitar estructures organitzatives dúctils i canviants fins a fomentar la creativitat i la meritocràcia.

Per acabar, els annexos inclouen la descripció de totes les comunitats que conformen el programa Compartim i una selecció dels productes de coneixement que han elaborat. Aquest apartat permet conèixer els temes de millora de la pràctica professional que els col·lectius han treballat col·laborativament i els indicadors per avaluar la utilitat dels productes de coneixement elaborats.

Una bona lectura per a aquestes festes de Nadal i un bon regal

Joana Soteras

1. Que la consellera, com fa any rere any, obrís la Jornada i ens donés, un cop més, el seu suport personal i institucional.

2. La presència d’experts internacionals rellevants com Stephen Downes, Alejandro Piscitelli i Alberto Ortiz de Zárate.

3. Les idees que es van generar durant el transcurs de la taula rodona, que va donar molt de si. Crec que cal ressaltar la presència de Carlos Merino, qui sempre ens dóna bones idees per continuar endavant, i també el discurs-revulsiu del Jesús.

4. La quantitat de tuits amb la hashtag #compartim que es van publicar durant el decurs de la Jornada, tot i les incidències tècniques.

5. La presència d’entusiastes del Compartim i altres entusiastes aliens al Compartim, però que cada dia són més a la vora (Francesca Cañas, Dani Giménez, Maria Jesús Salido, Ana Fernández…)

6. El gust compartir la feina ben feta i col·laborativa.

7. Part del coneixement adquirit durant aquests quatre anys recollits en una publicació en paper, però també en suport digital.

8. El somriure del Jesús Martínez en veure que tot anava sortint bé i que tot eren felicitacions and congratulations.

I al 2010, la V Jornada! Us hi esperem!

- Fotos de la Jornada
- Llibre El treball col·laboratiu a l’Administració
- Mindmap de la IV Jornada, Carlos Guadián
- Post d’Alberto Ortiz de Zárate
- Post de Francesca Cañas
- Post de Jesús Martínez
- Presentació Alberto Ortiz de Zárate
- Presentació Alejandro Piscitelli
- Presentació Carlos Merino
- Presentació Stephen Downes
- Tweets de la Jornada
- Vídeos de la Jornada

Núria Vives

Si hi ha algun sector que s’està adaptant a aquesta revolució 2.0 que estem vivint, aquest és indubtablement l’àmbit corporatiu, el món de l’empresa. Juntament amb l’ús de Twitter, una de les eines 2.0 més reeixides són els blocs corporatius, perquè són fàcils d’emprar, representen una alternativa de molt baix cost comparada amb el manteniment d’un web, permeten humanitzar el missatge de l’empresa i que aquest arribi, potencialment, a una gran audiència.

També en l’àmbit intern de l’organització, el fet que la comunicació sigui biunívoca facilita que s’estimuli el diàleg amb el personal i s’accedeixi a informació molt valuosa per a l’empresa. A més, l’autoritat es descentralitza i, en certa manera, l’organització es democratitza.

Els mercats són “converses” i les empreses han de trobar la manera de participar-hi per poder comunicar-se de manera personal i directa amb els consumidors. L’empresa catalana Spanair ho ha entès entès molt i ha creat l’espai Co-creació, adreçat als usuaris de la línia aèria perquè opinin sobre les futures destinacions de la companyia, la qualitat dels serveis, etc. Bona mostra de la seva capacitat d’escoltar són les 80.000 opinions que van rebre per seleccionar la nova imatge corporativa.

En general, els consumidors ja no esperen que les empreses comuniquin, mitjançant la publicitat, les bondats dels seus productes, sinó que comparteixen experiències i opinions a la xarxa. I és evident que les empreses cada cop més creuen en la potencialitat de la xarxa. El prosumidor, és a dir, el consumidor ben informat i actiu que utilitza els canals 2.0 per fer difusió del producte, té la darrera paraula.

Vegeu tot l’article a e-moderadors

Xavier Lasauca

És aquesta la raó per la qual hem publicat articles a revistes especialitzades, fet xerrades al CEESC i també estarem a Vic al I Congrés Català d’Educació Social, del 26 al 27 novembre, per presentar el projecte. Tot plegat per animar altres professionals a integrar les noves tecnologies en la feina, com a eina de comunicació, col·laboració i formació continuada.

Sobre la imatge: Hypergurl - Tanya Ann © macro water drop BY - NC - SA

Susana Gracia

Avui, puc dir que, encara que modesta, la biblioteca té una certa presència en les xarxes socials. El bloc de la biblioteca del CEJFE, que s’actualitza diàriament i compta amb un nombre considerable d’usuaris interns i externs, es fa ressò de les novetats bibliogràfiques en dret penitenciari, dret penal, menors, dret civil i tots els temes que es tracten al Departament de Justícia. En aquests últims anys també han augmentat de manera important les novetats en llibres de psicologia, pedagogia i serveis socials.

D’altra banda, el bloc està connectat a dos serveis més de xarxa social, Facebook i Twitter. A Facebook podreu trobar que la nostra xarxa d’amics és força gran i que passem de 1.000. Si us hi voleu afegir sereu benvinguts. A Twitter, que ens serveix com a tauler d’informació i anuncis curts i està interconnectat amb Facebook i el bloc, també hem augmentat en seguiment i darrerament hem arribat als 240 seguidors. És per això que estem força satisfets de la feina que hem fet aquests darrers dos anys, malgrat que també som conscients que aquests serveis es poden millorar i esdevenir encara més útils per als nostres usuaris. Hi estem treballant.

Sobre la imatge: jumbledpile © JLG 15th Anniversary Cake BY - NC - SA

Montserrat Garcia

Tots els que hem col·laborat per tirar-la endavant n’estem molt satisfets. I no només per la quantitat de participants inscrits, 187 presencials i 24 en línia, sinó perquè ser un punt de trobada de gent d’arreu del territori, especialment dels municipis on estem treballant: Lleida, Mollerussa, Móra d’Ebre, Tarragona, Creixell, Santa Coloma de Farners, Calonge, Montcada i Reixac, Ripollet, Anglès, Lloret de Mar, Calafell, Palafrugell, el Vendrell, Sta Cristina d’Aro, Constantí, i fins i tot de Vielha!

Tanmateix, una de les coses que més ens alegra és haver aconseguit donar protagonisme a molts dels que han participat en el programa i, particularment, haver pogut enregistrar les seves opinions i reflexions en vídeo.

Més endavant es podran consultar tots els materials de la Jornada des de la plataforma e-Catalunya.

Sobre la imatge: onkel_wart © meeting point BY - NC - SA

Robert Gimeno

Google Wave és un nou sistema de comunicació pensat especialment per treballar en grup que pretén unificar en una sola eina el que actualment ens obliga a usar diverses tecnologies, com ara el correu electrònic, la missatgeria instantània i els editors col·laboratius.

Per accedir a Google Wave, tenim dues opcions: demanar una invitació a Google Wave o bé esperar que algú que ja sigui membre de Google Wave ens hi convidi. De tota manera, aconseguir una invitació és bastant complicat.

L’ús de Google Wave no és gaire intuïtiu. Per sort, Gina Trapani i Adam Pash, editors del bloc Lifehacker han publicat un manual, en format wiki, força complet per ajudar-nos a treure-li tot el suc: La guia completa per a Google Wave, disponible en línia en anglès.

El capítol primer és una introducció sobre les característiques d’aquesta eina. El capítol segon explica com configurar el compte i com crear-hi la primera onada (wave). El capítol tercer tracta la cerca i addició de nous contactes i grups amb qui col·laborar. El capítol quart ensenya com etiquetar, arxivar, cercar i filtrar les onades.

El capítol cinquè mostra com afegir a les onades contingut com ara mapes i diapositives. Al capítol sisè explica com es navega per la interfície de la plataforma utilitzant el teclat i com podem personalitzar-la.

El capítol setè recull la possibilitat d’afegir contingut interactiu a les onades mitjançant diversos ginys. Al capítol vuitè trobem com actualitzar automàticament els continguts de les onades mitjançant robots.

I, finalment, els apèndixs: a l’apèndix A, els autors presenten una llista de tot allò que Google Wave no pot fer (o, almenys, no pot fer encara). I a l’apèndix B demanen la contribució dels usuaris per anar millorant el manual, atès que es tracta d’una obra oberta i col·laborativa, en format wiki i llicenciada en Creative Commons.

Núria Vives Leal

La conferència “Valoració actual de la violència de gènere i domèstica”, d’Àngel Vivas, magistrada de l’Audiència Provincial de Barcelona, va servir d’introducció a l’Estudi de la llei integral per les audiències provincials, elaborat per un grup d’experts sobre violència de gènere i domèstica del Consell General del Poder Judicial.

També es va presentar la publicació Defensa de l’informe al judici oral, resultat final del producte elaborat l’any 2008 per la comunitat d’assessorament penal d’adults, de la qual es va repartir un exemplar als assistents. Per als qui no hi van assistir, la biblioteca del CEJFE disposa d’exemplars per a la seva consulta.

Els productes de treball col·laboratiu van ser introduits per Lídia Serratusell, coordinadora de la comunitat de pràctiques: Credibilitat en violència de gènere, de Rosa Maria Aragonés de la Cruz; Bones i males pràctiques en relació amb la figura del perjudicat en l’acte del judici oral, a càrrec de Pere Serrats Garnatxe; i Catàleg de propostes d’idoneïtat de les mesures penals alternatives, de José María Hernández Ledesma. Posteriorment es van dur a terme tres tallers sobre els productes presentats.

Programa de la II Jornada d’Assessorament Tècnic Penal i I Jornada d’Atenció a la Víctima del Delicte [PDF, 90,06 KB.]

Sobre la imatge: josefstuefer © 9500503 BY

José M. Hernández

A la primera part, es va repassar l’evolució de la comunitat, des dels seus inicis incerts fins a l’actual consolidació i Dolors Reig ens va fer veure la necessitat de fixar l’atenció en les noves expectatives professionals i tècniques que comportaran les noves tecnologies de la comunicació, un àmbit per a alguns encara una mica desconegut.

Tot seguit ens vam centrar en els productes elaborats enguany, precedits ambdós per ponències de qualitat admirable. Va ser de gran vàlua l’opinió del magistrat Ramon Mariñosa per determinar criteris sobre Els incompliments de les mesures i les estratègies per evitar-los, que recull aspectes de cabdal importància en la nostra feina diària. 

Molt interessant també va ser la ponència presentada per la catedràtica de psicologia evolutiva de la Universitat de la Laguna, M. José Rodrigo, que va precedir el segon producte en què mostrem la viabilitat d’aplicar noves formes i estratègies que provoquin un canvi de conducta ens els menors amb dificultats i risc d’exclusió social i els facilitin un desenvolupament positiu.

Programa de la Jornada de Tècnics de Medi Obert [PDF, 87,69KB]

Sobre la imatge: valleyboy74 © Free Climber BY - NC - SA

Francesc Moreno Espinosa

A continuació, els dos grups de treball van presentar els productes que han elaborat, l’aplicació del Protocol per a la gestió de fons obsolets i duplicats, i els indicadors de la carta de serveis.

Com a novetat, en aquest apartat varem aprofitar per fer una anàlisi de l’estat de la comunitat, repassar què ha passat en aquests tres anys de funcionament i com ens hem de plantejar el futur a partir de la diagnosi actual.

Finalment, i com cada any, la Jornada va concloure amb uns tallers per opinar sobre la feina feta i avaluar-la, i recollir propostes de treball per a l’any vinent.

La conclusió que se’n va extreure és que cal continuar treballant en el programa Compartim, ja que, de manera general fomenta les bones pràctiques i a un nivell més específic i com a comunitat, ens ajuda en la millora dels processos i dels serveis de les biblioteques, i també ens fa créixer i madurar a com a xarxa de biblioteques i com a professionals.

Sobre la imatge: seychelles88 © Law Books in Compact BY - NC - SA

Eulàlia Sau Ivet Adell

Aquest any culmina un procés de treball, iniciat ara fa quatre anys, amb la presentació del llibre El treball col·laboratiu a l’Administració que vol ser un referent teòric i pràctic de com s’han de desenvolupar processos col·laboratius per millorar l’organització a través de la gestió del coneixement.

La Jornada es completarà amb una taula rodona en què es parlarà del treball en xarxa a l’Administració pública i amb les ponències de quatre experts que reflexionaran sobre aspectes tan interessants com la innovació i els serveis als ciutadans, la societat xarxa i els hàbitats digitals.

Els qui estigueu interessats a assistir-hi heu només d’enviar un correu electrònic a npf@gencat.cat i posar-hi les dades que s’indiquen al programa. Teniu temps fins al 23 de novembre.

Programa de la IV Jornada Compartim (PDF)

Laura Villanova

En el capítol Joves: de la Trinitat a la Roca, sobre el trasllat del Centre de la Trinitat al Centre de Joves a Quatre Camins, un dels protagonistes explicava com escrivia el seu bloc a Bloggers desde prisión. Això va ser possible a l’antic centre, en el qual havia un Punt Òmnia amb connexió a Internet. Va ser una experiència que va guanyar premis, com per exemple el de l’IGC l’any 2007 . 

A hores d’ara, el nou centre encara no té connexió a Internet i és per això que els blocs no han continuat (dels altres centres en tenim alguns enllaçats). Queda l’esperança que algun dia hi hagi una línia instal·lada i es reprengui aquesta iniciativa que va generar molts comentaris i mostres de suport.

Maria Elizalde