Gestió del coneixement » ciència


13 APUNTS

  • 15:45
  • 1

Figshare: plataforma per a la publicació i compartició de dades de recerca científica

Figshare és un repositori obert i gratuït –més d’1 GB d’espai privat, espai públic il·limitat– on els usuaris (cal donar-se d’alta per publicar-hi, però no per fer-hi cerques) poden publicar de manera ràpida i senzilla els resultats de les seves recerques i fer-les disponibles (i fàcils de trobar), citables i compartibles per a tothom. Admet qualsevol tipus de format, la qual cosa fa possible la difusió de xifres, dades i multimèdia d’una manera que el sistema habitual de publicació de treballs de recerca acadèmics no permet. La seva política consisteix a publicar tots els materials amb llicències obertes Creative Commons i posar-los al domini públic.

Aquest servei el va començar Mark Hahnel al Regne Unit al gener de 2011, basat en programari wiki multimèdia. A mitjan 2012 va ser rellançat en una nova versió. Actualment, Figshare –que compta amb el suport financer de Digital Science– està integrat amb Elements de Symplectic (un sistema de serveis integrals en relació amb els materials de recerca), està associada amb F1000 Research (un repositori molt prestigiós d’articles de recerca), col·labora amb PLOS (la revista científica d’accés obert més gran del món), i també amb Plum Analytics (un servei que quantifica l’impacte dels treballs de recerca publicats).

A Figshare s’hi pot trobar qualsevol tipus de continguts, que poden ser editats i fins i tot eliminats en qualsevol moment pels seus autors. A cadascuna de les contribucions se li assigna el seu propi identificador d’objecte digital (DOI), un codi identificador únic que proporciona un enllaç permanent a l’arxiu en qüestió. Figshare acull els materials que els autors no tenen intenció de publicar mitjançant els canals habituals, i fins i tot els que són producte d’experiments i recerques fallides, la qual cosa minimitza l’“efecte calaix” i resulta molt útil per a l’elaboració d’altres recerques. Aquest servei, en definitiva, ofereix l’oportunitat de difondre dades molt interessants per a la ciència i el coneixement que, per diverses raons, no troben espai a cap revista científica o acadèmica.

Figshare és considerada per molts, de fet, com la xarxa social de la publicació científica. A més, disposa de compte a Twitter, Facebook i Google+.

  • 17:17
  • 1

III Jornada d’Assessorament Tècnic Penal i II Jornada d’Atenció a la Víctima del Delicte

Imatge de la jornadaEl 9 de novembre, es va celebrar al Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada la III Jornada d’Assessorament Tècnic Penal i la II Jornada d’Atenció a la Víctima del Delicte, en el marc de les jornades de bones pràctiques del programa Compartim. Hi van assistir més de 200 persones de diferents col·lectius professionals, àmbits d’intervenció i d’altres institucions i organismes de fora el Departament de Justícia.

En el decurs de les jornades, es van presentar els tres productes elaborats per les tres comunitats de pràctica: la publicació de la Revisió de la guia d’avaluació del testimoni en violència de gènere, del grup de psicòlegs de la CoP d’Assessorament tècnic penal; els resultats de l’avaluació qualitativa del grau de satisfacció de les persones usuàries del programa d’acompanyament a judici, de la CoP de les Oficines d’atenció a la víctima del delicte de Catalunya, i l’avaluació quantitativa dels resultats de les propostes als titulars dels òrgans judicials sobre la viabilitat de la suspensió i/o substitució de les penes privatives de llibertat en la fase prèvia a l’execució penal, de la CoP de Treballadors socials d’assessorament tècnic penal.

A més, hi van intervenir personalitats de diferents àmbits: Javier Hernández Garcia, president de l’Audiència Provincial de Tarragona, amb la conferència “El paper de la víctima, en especial de violència de gènere, en el procediment judicial”; Carme Borràs Sansaloni, professora titular d’avaluació psicològica del Departament de Personalitat de la Universitat de les Illes Balears, qui va incidir en les dificultats de l’avaluació psicològica de les seqüeles en presumptes víctimes de violència de gènere i de la seva credibilitat, des de l’àmbit forense, en comparació amb la intervenció des de l’àmbit clínic. I per últim, vam comptar amb la participació d’Elena Larrauri i Pijoan, catedràtica de dret penal i criminologia i directora del grau de criminologia de la Universitat Pompeu Fabra, en el taller de casos pràctics sobre el catàleg de propostes d’idoneïtat de les mesures penals alternatives.

Programa de la jornada

Revisió de la Guia d’avaluació del testimoni en violència de gènere

Lídia Serratusell

lidia_serratusell

  • 17:00
  • 1

A l’ombra de Facebook (actualitzat)

Vilaweb

Més enllà també hi ha vida, i existeixen moltes d’altres xarxes socials a banda de Facebook.

Per això, el portal Vilaweb ha publicat diàriament durant aquest mes d’agost una sèrie d’articles sobre altres xarxes socials que també mereixen atenció que donen a conèixer xarxes actualment minoritàries, però que potser poden resultar útils per a aplicacions concretes.

Són articles molt breus i interessants de llegir.

A l’ombra de Facebook (Vilaweb) – PDF

Carme Iriondo
Carme Iriondo

  • 12:13
  • 5

El mite de l’addicció a Internet

internet_addictionEl passat 27 de maig, la secció “Ciberpais” del diari El País, que ens acosta a Internet i a les novetats en tecnologia, va publicar l’article de Manuel Ángel-Méndez, El mite de l’addicció a Internet, el qual va sorgir arran d’una broma del psiquiatra Ivan Goldberg. Goldberg havia acabat de llegir la 4a edició del Manual diagnòstic i estadístic de trastorns mentals (DSM, en anglès), la biblia de la psiquiatria moderna, i per fer conya va inventar-se una malaltia, “el desordre d’addicció a Internet” (IAD, en anglès).

Sorprenentment, va començar a rebre missatges de persones que deien que presentaven els símptomes de la nova patologia. De sobte, tothom en parlava i la bola de neu es feia cada cop més grossa. Tant és així, que aquell mateix any, la psicòloga Kimberley Young va fundar el Centre per a la Recuperació de l’Addicció a Internet.

Quinze anys després, la polèmica continua, però desinflada. Cada vegada hi ha més experts que es neguen a admetre aquesta patologia, perquè com diu el subtítol de l’article: “La xarxa no crea patologies, canalitza problemes existents.”

Personalment ja vaig parlar de les pors que suscita l’ús de tanta tecnologia en les relacions personals en el post La dècada dels webs socials, el qual, com a prova que el debat encara està viu, va provocar un munt de comentaris sobre els avantatges i desavantatges de la presència de les TIC en la nostra esfera particular.

Sobre la imatge: Untitled © Federico Morando BY – NC- ND

Joan Galeano
Joan Galeano

  • 17:31
  • 0

Dones i ciència: trenquem el sostre de vidre!

Malauradament, tot i que les dones europees s’han incorporat amb força a les carreres científiques des de fa més de vint-i-cinc anys, la seva presència en el món de la recerca i, especialment, en els càrrecs de comandament, continua sent minoritària. En aquest article revisarem alguns dels principals documents que fan palesa aquesta injusta situació i explicarem com es pot aprofitar la xarxa per fer visible aquesta problemàtica sobre la base d’un web institucional.

Grafic homes i dones a les universitats espanyoles

Font: Document sobre Dones i Ciència

La primera publicació que explicita la situació de les dones en el sistema universitari i de recerca europeu és l’informe de l´European Technology Assessment Network (ETAN 2000), que va posar sobre la taula per primer lloc el famós gràfic de tisores (vegeu la imatge), que representava el fet que menys del 10% dels llocs més elevats del sistema científic estaven ocupats per dones, tot i que el 50% de les persones graduades universitàries eren dones.

Informes i estudis posteriors corroboren el dèficit de representació femenina en el món de la recerca (30%) i que el sou que guanyen és sensiblement inferior al dels homes. També es constata un desequilibri home/dona pel que fa a l’accés dels nivells sènior o llocs de responsabilitat.

Un altre estudi sectorial destacat, elaborat a Catalunya, és el que recull l’Observatori de Bioètica i Dret del Parc Científic de Barcelona en el Document sobre Dones i Ciència, a la presentació del qual es diu que hi ha «[...] una sèrie de problemes de discriminació que obliguen a adoptar polítiques de gènere en les institucions públiques i privades d’investigació i docència. Aquesta problemàtica requereix un debat social informat que defineixi les actuacions que cal seguir i les modificacions normatives que cal fer per eradicar les situacions de desigualtat.»

En la mateixa línia, el I Congrés Internacional sobre Biaix de Gènere i Desigualtats en l’Avaluació de l’Activitat Acadèmica, celebrat a la Universitat Autònoma de Barcelona el desembre de 2007, va més enllà en les seves conclusions: «L’absència de dones en la producció científica afecta negativament la qualitat acadèmica, ja que es perd un potencial acadèmic molt valuós, es limita la pluralitat d’enfocaments i àmbits d’investigació, així com el desenvolupament d’un coneixement científic atent a les necessitats socials.»

També cal esmentar l’informe sobre dones i ciència: Pla d’acció a Catalunya. Propostes d’actuació per a superar les desigualtats de gènere en l’àmbit científic (2005), de Victòria Miquel, tot un punt de referència. L’objectiu d’aquest Pla és que les accions es facin directament sobre les situacions de desigualtat de les dones científiques, i totes les mesures que es proposen estan dirigides a dones en diferents situacions dins la carrera investigadora.

La majoria de documents i estudis esmentats reflecteixen que el percentatge de catedràtiques d’universitat és avui del voltant del 15%, però a mesura que descendim als nivells inferiors, la proporció de les dones s’incrementa fins arribar al voltant del 55%, que correspon a les alumnes matriculades a les universitats, i al més del 60%, que correspon a les alumnes llicenciades.

Com a conseqüència de tot plegat, la Unió Europea dóna un important impuls a les polítiques per la igualtat de dones, que es reflecteix també amb la creació de programes específics, com ara, Women in Science.

Apartat ‘Dones i ciència’ del web del Comissionat per a Universitats i Recerca

Conscients d’aquesta problemàtica, al llarg del darrer semestre de 2006 i principis de 2007, des de la Direcció General de Recerca (Comissionat per a Universitats i Recerca) es va desenvolupar l’apartat Dones i ciència en el web departamental, adreçat a les dones científiques i tecnòlogues, amb la intenció de fer palesa l’existència d’aquesta fractura de gènere i engegar mesures per a la seva correcció.

mme_curieDe fet, hi ha un gran desconeixement de la genealogia de les científiques. Figures com ara Marie Curie o Barbara McClintock són l’excepció que confirma la regla. Les dones de ciència, malgrat les seves valuoses aportacions, no són conegudes a la societat. Només un 4% dels premis Nobel han estat concedits a dones. Per tant, cal promoure la visibilitat i el reconeixement de les dones científiques, construir una genealogia, fer més visibles les dones premiades i dotar al món educatiu de referents femenins pel que fa a l’àmbit cientificotècnic.

A Europa i a l’Estat hi ha constituïdes força associacions de dones investigadores i tecnòlogues, com ara WISE (Regne Unit), WITEC (Unió Europea) o AMIT (Estat espanyol). Cal articular, en conseqüència, mecanismes que afavoreixin la presència de la veu de les associacions professionals i dels grups de recerca de gènere i estudis de les dones, tant del món universitari com dels centres de recerca.

En el full de ruta de ‘Dones i ciència’ figura l’actualització quotidiana (especialment dels apartats ‘Documents’ i ‘Enllaços’), així com l’ampliació de la informació sobre la contribució de les dones científiques i tecnòlogues al llarg de la història (apartat ‘Altres dones de ciència rellevants’) i la creació d’un nou apartat amb estadístiques sobre beques i ajuts de recerca, que especificarà amb desglossament de gènere el nombre de persones beneficiàries d’ajuts de recerca sobre beques predoctorals, postdoctorals, contractes i mobilitat, amb informació històrica sobre el període 2004-2008. Tot plegat en sintonia amb les directives emanades de la Unió Europea i l’OCDE pel que fa a tractament de les dades estadístiques sobre recursos humans destinades a ciència i tecnologia.

En definitiva, entenem que la Catalunya del coneixement que estem construint entre totes i tots no pot prescindir de la visió femenina del món, i per això és important continuar donant impuls a una actuació com és el manteniment i la consolidació de l’espai ‘Dones i ciència’ del web de la Direcció General de Recerca.

Article sencer a e-Catalunya

Sobre la imatge: mielconejo© #35: Marie Curie BY – NC

Xavier Lasauca
Xavier Lasauca

  • 15:54
  • 1

Primers passos d’una nova i diferent comunitat de pràctica, CIRSO de Tarragona

feetAhir, a la seu dels Serveis Territorials de Justícia el plenari de la Comissió Delegada Territorial de la CIRSO del Camp de Tarragona va donar el vistiplau a la creació de la comunitat CIRSO de Tarragona, que es constituirà formalment el proper dia 23 de febrer.  Integrada per més de 90 professionals, tècnics i responsables institucionals, tindrà com a funció essencial la dinamització de la Comissió Interinstitucional per la Reinserció Social del Camp de Tarragona.

Els membres de CIRSO, distribuïts en quatre grups de treball, aportaran el seu coneixement i posaran en comú la seva experiència professional i tècnica, amb l’objectiu de millorar el nivell d’eficiència i eficàcia de les diferents accions i serveis adreçats a la reinserció de persones sotmeses a mesures judicials.

La qualificació de l’opinió, l’experiència i el coneixement és la millor garantia per superar les dificultats naturals en els processos de reinserció i apropar-nos a la configuració de polítiques i actuacions possibilitadores de la normalització social, en especial d’aquelles persones que, per diferents motius i realitats personals i familiars, s’han vist excloses d’una socialització plena.

La comunitat pretén, des del programa Compartim i la metodologia de gestió de la plataforma e-Catalunya, dur a terme un treball col·laboratiu en el qual tots puguem aportar i compartir coneixement i elaborar propostes innovadores.

En tant que comunitat de pràctica, explorarem noves possibilitats de compartir coneixement, com ara la transversalitat institucional, integrant-hi, a banda dels professionals del Servei d’Execució de Mesures Penals de Tarragona, altres dels àmbits de salut, seguretat pública, ocupació i serveis socials, tots moguts per l’interès de guanyar eficàcia i eficiència en els processos de reinserció i de millorar en l’execució de les mesures penals.

De moment, ja comptem amb el decidit suport i la confiança dels responsables del Departament de Justícia i dels Serveis Territorials de Tarragona i amb una bona dosi d’empenta del grup d’entusiastes que lideren el projecte.

Sobre la imatge: aussiegall © feet BY – 2.0

Francesc Moreno Espinosa
fmoreno_espinosa

  • 13:53
  • 0

Nou sistema informàtic que interpreta el llenguatge del signes

Llenguatge de signes

Investigadors de la Universitat Politècnica de Madrid han creat el primer sistema automàtic de traducció de veu que pot interpretar el llenguatge dels signes que utilitzen les persones sordes.

El programa és capaç de traduir les expressions pronunciades pels funcionaris de l’Administració pública quan atenen una persona sorda que ha de fer tràmits com ara renovar el permís de conduir o el DNI.

Tot plegat contribueix a eliminar les barreres de comunicació que sovint troben les persones sordes en fer tràmits administratius.

Articles a la premsa
Un ordinador traduirà els tràmits al llenguatge dels sords (El Periódico de Catalunya)
Un ordenador “interpreta” por primera vez el lenguaje de los signos (La Vanguardia)

Núria Villanueva
Núria Villanueva