Gestió del coneixement » ciència


15 APUNTS

  • 14:58
  • 0

Tecnoconscients?

El proper 17 de juny es durà a terme la Jornada #èTIC, organitzada per Ricard Faura i dissenyada per reflexionar sobre els avenços de la tecnologia en sectors molt sensibles de la societat i de la vida de les persones i els seus components ètics. És un debat necessari que hem d’afrontar si no volem convertir-nos directament en zombis digitals. O el que és el mateix: per evitar el perill de no tenir prou criteri per valorar i gestionar els nostres ecosistemes personals de relació i de treball, que ara ja són majoritàriament digitals.

La contribució al voltant de la pregunta d’un dels quatre debats sobre si som conscients de tot el que està passant, l’hem feta per introduir el debat entre Albert Cañigueral i Marc Vidal.

Tots sabem que els canvis tecnològics precedeixen sempre els socials i culturals. Però –i aquest és el factor diferencial de l’època actual en relació amb èpoques passades–, tenint en compte l’exponencial acceleració tecnològica que es produeix, constatem que els canvis als quals assistim com a societat es produeixen de forma accelerada, intensiva i ininterrompuda. Amb la qual cosa, la pregunta és: serveix ara el mateix esquema d’anàlisi tradicional que hem fet servir fins ara per comprendre i explicar el món?

Vegem algunes pautes interpretatives que han estat tradicionals.

• La fascinació pel creixement

Durant molts anys, en aquesta època digital, no ens hem pogut resistir a la temptació de mesurar la velocitat del canvi tecnològic recorrent a les dades de creixement quantitatiu. Amb vídeos del tipus Did you know, que es feien virals i amb una edició molt accelerada, quedàvem impressionats. També, i ja en ambients més cultivats digitalment, es recorria sovint a mostrar els avenços digitals en funció del creixement de les corporacions per l’arribada de nous milers de milions a YouTube, Facebook, Twitter, Instagram o la xarxa social de moda, etc.

• Tecnofòbia versus tecnofília (primera etapa)

I, davant d’això, es donaven dues postures en la societat. Era freqüent trobar tecnòfobs (aquelles persones que es resistien a donar-se per vençudes i trigaven anys a adquirir un mòbil, per exemple), i tecnòfils: també coneguts com geeks, que eren els que presumien d’estar a l’última en el seu sistema operatiu, tenir el mòbil de majors prestacions o el gadget més exclusiu.

• Tecnopessimistes versus tecnooptimistes (segona etapa)

Posteriorment, amb els anys, quan la colonització digital ja va ser un fet, es va avançar cap a un altre debat, segurament més interessant. Eren els temps dels plantejaments tecnooptimistes davant dels tecnopessimistes. D’un costat, els tecnooptimistes eren els que pensaven que el futur digital ens oferiria una societat plena d’oportunitats emancipadores, de participació democràtica i del domini de múltiples habilitats i àrees de coneixement. La frase següent, per exemple, que la subscriurien tecnooptimistes com Clay Shirky o Henry Jenkings, els defineix perfectament: “com més aplicacions, més opcions”.

A l’altre costat, com dèiem, se situaven els tecnopessimistes. Eren aquells que ens alertaven de tots el mals que portarien les tecnologies. Els més coneguts, potser, són el Nicolás Karr de l’etapa del llibre Superficials. Què està fent Internet amb les nostres ments?, amb la seva coneguda tesi que Internet està erosionant la capacitat de controlar els nostres pensaments i de pensar de forma autònoma. En aquesta categoria també podem incloure Jaron Lanier, amb la seva obra Contra el ramat digital, en la qual argumenta que l’evolució de la Web 2.0 ha retardat el progrés i la innovació i ha glorificat el col·lectiu a costa de l’individu.

En un punt intermedi es trobaria Howarg Gardner (el pare de la teoria de les intel·ligències múltiples), que, molt més prudent, ens parla dels reptes formidables que tenim plantejats com a societat.

Però són adequades aquestes dicotomies a l’hora d’explicar el que està succeint en la societat arran del boom tecnològic actual? Són adequades? Reflecteixen bé i expliquen tot el que està passant?

Sospitem que ja no es tracta tant de la intensitat del canvi i de la quota de creixement d’empreses i programes, com passava abans , sinó que hi ha algun factor més, de caràcter disruptiu, que hem d’introduir en la nova equació si volem explicar-la.

Vegem tot seguit, per aprofundir en aquest debat, algunes de les noves tendències que despunten actualment.

1. Datificació

Víctor Mayer-Schönberger, en la seva obra Big Data, afirma que no hi ha cap terme adequat per descriure el que està succeint ara mateix, però que el que ajuda a marcar els canvis és la datificació, concepte que es refereix a la recopilació d’informació sobre el que existeix, incloent-hi coses que abans no solíem considerar informació, com per exemple la localització d’una persona, les vibracions d’un motor, etc. I, més endavant, explica que al segle XX el valor es va desplaçar de les infraestructures físiques, com la terra de les fàbriques, als intangibles, com les marques i la propietat intel·lectual. Aquests s’expandeixen ara a les dades, que s’estan convertint en un actiu corporatiu important, un factor econòmic vital i el fonament de nous models econòmics.

És el món del big data, del tot connectat i del tot oferint dades. En els darrers anys ha fet eclosió. Les dades, ja recollides des dels múltiples dispositius connectats que fem servir, amb els algoritmes adequats, dibuixen i prediuen perfils i patrons conductuals que poden ser desassossegants si se’n fa mal ús (Víctor Mayer-Schönberger parla del costat fosc del Big Data).

2. Robòtica i intel·ligència artificial

Fa uns dies, a propòsit de l’aparició de nous prototips de robots per al sector de serveis a les persones, al mercat japonès, es van escoltar les primeres veus que des de postulats ètics advocaven per la necessitat de reivindicar el dret a saber si en aquests nous serveis estem interactuant amb robots, o de la responsabilitat ètica de les accions dels robots que es fan servir a les guerres. Ha estat, en part, fruit dels resultats de les anàlisis de dades massives i de l’evolució, complexitat i sofisticació tecnològica, que estem arribant a escenaris en els quals la intel·ligència artificial mostra avenços espectaculars. Camps com els de la seguretat, la medicina, el servei a les persones, ofereixen un nou escenari, impensable fa només uns anys. Ordinadors a un preu molt barat i amb un poder de processament proper al del cervell humà seran possibles en molt poc temps. Es diu també que els entorns d’intel·ligència artificial similars a Jarvis d’Iron Man podrien estar disponibles també en poc temps. I el que ja és més evident i proper, a causa de l’enorme volum de la informació, molt sovint les decisions sobre les dades no les prendran els éssers humans, sinó les màquines.

Però, en qualsevol cas, creiem que l’afectació més important d’aquesta transformació tecnològica que introdueix la robòtica serà la transformació de l’ocupació. S’afirma repetidament (entre d’altres, Marc Vidal) que anem cap a entorns d’ocupació molt escassa, i que tot el que puguin fer les màquines, ho faran. S’apunta a percentatges propers al 40 % de transformació de llocs de treball que actualment són ocupats per persones i que seran substituïdes per màquines els propers anys.

3. El boom de l’economia col·laborativa

Tant des de postulats més tradicionals, pel que fa a la gestió del negoci (grans companyies com Uber o Air BnB), o des d’altres postulats de caràcter més social i d’intercanvi (com Blablacar), les aplicacions tecnològiques en primer lloc i, posteriorment, la col·laboració entre usuaris i prestadors han modificat completament models de negocis tradicionals molt importants de l’economia mundial. Però, també aquí, es plantegen dubtes. És freqüent sentir a parlar despectivament de la uberització del món com a equivalent de precarietat i sous miserables per a aquells prestadors de serveis que ho fan possible.

Jesús Martínez

  • 16:10
  • 0

Un altre juny… i torna la Jornada TIC i Presó!

Enguany és la Jornada Punt TIC i Presó, perquè l’organitzem juntament amb la Xarxa Punt TIC, en el marc del programa Compartim. I a diferència d’altres edicions en què hem fet una presentació dels usos de les TIC a presons, aquesta VI Jornada la dediquem a temes que estem començant a implementar a presons i que volem que siguin línies de treball per al futur: la robòtica educativa.

La Jornada tindrà una aproximació teòrica al tema i també una oportunitat de veure experiències i de practicar amb robots.

Per què robòtica educativa? Si bé la realitat quotidiana està plena de petits mecanismes que automatitzen tasques, realitzen processos i ens faciliten la vida, la robòtica educativa va més associada a kits d’iniciació com els Ollo Bug de Robotis o els Arduino Starter Kit, o programes que ens introdueixen a la programació de manera visual com l’Scratch.

La robòtica educativa es vincula amb una idea construccionista de l’educació, en la qual es trenca la concepció clàssica dels alumnes com a simples receptors d’informacions. En aquesta concepció es posa l’èmfasi en el procés d’aprenentatge (no tan sols en el resultat final) i en totes les dinàmiques que el componen. I la robòtica educativa tot i que sembla tenir més a veure amb la tècnica i la amb programació, permet configurar l’aprenentatge amb aquesta idea construccionista, com a un desenvolupament de competències dut a terme per alumnes que són actors dels seus propis processos.

L’aplicació al camp educatiu permet fomentar l’aprenentatge per l’experimentació i el descobriment, per l’intercanvi i el treball en equip. I sobretot, permet establir una seqüència que va d’això concret a això més abstracte: imaginar à crear à jugar à compartir à reflexionar… per a tornar a imaginar i reprendre el procés. En resum, fomentar la capacitat d’aprendre a aprendre.

Podeu veure aquest vídeo de Frank Sabaté (el conferenciant convidat a la Jornada) on s’expliquen més a fons aquestes idees.

La Jornada pretén donar a conèixer algunes experiències que s’estan duent a terme en el camp educatiu i reflexionar sobre les seves possibilitats en l’àmbit socioeducatiu de les presons i l’àmbit comunitari.

El programa és força atractiu.

Comença amb la conferència: Possibilitats de la robòtica educativa per Frank Sabaté, mestre de l’Escola Projecte de Barcelona i un dels pioners en la introducció de la programació a l’aula com a part de l’itinerari escolar.

Després, una ronda de tallers simultanis sobre robòtica educativa (25 min per taller):

  1. La rellevància de la robòtica educativa, per Artur Coll, mestre i enginyer informàtic, de l’Àrea de Tecnologies per a l’Aprenentatge i el Coneixement del Departament d’Ensenyament.
  2. Robòtica educativa als diferents contextos d’aprenentatge, per Pau Nin, responsable de formació a Ro-Botica.
  3. Experiències en el marc de la presó. Oportunitats de futur, per Nèstor Andreu, dinamitzador TIC en Centre Penitenciari Lledoners i Lluis Carbonell, dinamitzador TIC al Centre Penitenciari Puig de les Basses, de l’Associació Andròmines

Podeu consultar el programa sencer i fer les inscripcions en línia.

Us oferim alguns vídeos i enllaços perquè conegueu algunes de les experiències i recursos:

Julio Zino
Julio Zino

  • 15:45
  • 1

Figshare: plataforma per a la publicació i compartició de dades de recerca científica

Figshare és un repositori obert i gratuït –més d’1 GB d’espai privat, espai públic il·limitat– on els usuaris (cal donar-se d’alta per publicar-hi, però no per fer-hi cerques) poden publicar de manera ràpida i senzilla els resultats de les seves recerques i fer-les disponibles (i fàcils de trobar), citables i compartibles per a tothom. Admet qualsevol tipus de format, la qual cosa fa possible la difusió de xifres, dades i multimèdia d’una manera que el sistema habitual de publicació de treballs de recerca acadèmics no permet. La seva política consisteix a publicar tots els materials amb llicències obertes Creative Commons i posar-los al domini públic.

Aquest servei el va començar Mark Hahnel al Regne Unit al gener de 2011, basat en programari wiki multimèdia. A mitjan 2012 va ser rellançat en una nova versió. Actualment, Figshare –que compta amb el suport financer de Digital Science– està integrat amb Elements de Symplectic (un sistema de serveis integrals en relació amb els materials de recerca), està associada amb F1000 Research (un repositori molt prestigiós d’articles de recerca), col·labora amb PLOS (la revista científica d’accés obert més gran del món), i també amb Plum Analytics (un servei que quantifica l’impacte dels treballs de recerca publicats).

A Figshare s’hi pot trobar qualsevol tipus de continguts, que poden ser editats i fins i tot eliminats en qualsevol moment pels seus autors. A cadascuna de les contribucions se li assigna el seu propi identificador d’objecte digital (DOI), un codi identificador únic que proporciona un enllaç permanent a l’arxiu en qüestió. Figshare acull els materials que els autors no tenen intenció de publicar mitjançant els canals habituals, i fins i tot els que són producte d’experiments i recerques fallides, la qual cosa minimitza l’“efecte calaix” i resulta molt útil per a l’elaboració d’altres recerques. Aquest servei, en definitiva, ofereix l’oportunitat de difondre dades molt interessants per a la ciència i el coneixement que, per diverses raons, no troben espai a cap revista científica o acadèmica.

Figshare és considerada per molts, de fet, com la xarxa social de la publicació científica. A més, disposa de compte a Twitter, Facebook i Google+.

  • 17:17
  • 1

III Jornada d’Assessorament Tècnic Penal i II Jornada d’Atenció a la Víctima del Delicte

Imatge de la jornadaEl 9 de novembre, es va celebrar al Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada la III Jornada d’Assessorament Tècnic Penal i la II Jornada d’Atenció a la Víctima del Delicte, en el marc de les jornades de bones pràctiques del programa Compartim. Hi van assistir més de 200 persones de diferents col·lectius professionals, àmbits d’intervenció i d’altres institucions i organismes de fora el Departament de Justícia.

En el decurs de les jornades, es van presentar els tres productes elaborats per les tres comunitats de pràctica: la publicació de la Revisió de la guia d’avaluació del testimoni en violència de gènere, del grup de psicòlegs de la CoP d’Assessorament tècnic penal; els resultats de l’avaluació qualitativa del grau de satisfacció de les persones usuàries del programa d’acompanyament a judici, de la CoP de les Oficines d’atenció a la víctima del delicte de Catalunya, i l’avaluació quantitativa dels resultats de les propostes als titulars dels òrgans judicials sobre la viabilitat de la suspensió i/o substitució de les penes privatives de llibertat en la fase prèvia a l’execució penal, de la CoP de Treballadors socials d’assessorament tècnic penal.

A més, hi van intervenir personalitats de diferents àmbits: Javier Hernández Garcia, president de l’Audiència Provincial de Tarragona, amb la conferència “El paper de la víctima, en especial de violència de gènere, en el procediment judicial”; Carme Borràs Sansaloni, professora titular d’avaluació psicològica del Departament de Personalitat de la Universitat de les Illes Balears, qui va incidir en les dificultats de l’avaluació psicològica de les seqüeles en presumptes víctimes de violència de gènere i de la seva credibilitat, des de l’àmbit forense, en comparació amb la intervenció des de l’àmbit clínic. I per últim, vam comptar amb la participació d’Elena Larrauri i Pijoan, catedràtica de dret penal i criminologia i directora del grau de criminologia de la Universitat Pompeu Fabra, en el taller de casos pràctics sobre el catàleg de propostes d’idoneïtat de les mesures penals alternatives.

Programa de la jornada

Revisió de la Guia d’avaluació del testimoni en violència de gènere

Lídia Serratusell

lidia_serratusell

  • 17:00
  • 1

A l’ombra de Facebook (actualitzat)

Vilaweb

Més enllà també hi ha vida, i existeixen moltes d’altres xarxes socials a banda de Facebook.

Per això, el portal Vilaweb ha publicat diàriament durant aquest mes d’agost una sèrie d’articles sobre altres xarxes socials que també mereixen atenció que donen a conèixer xarxes actualment minoritàries, però que potser poden resultar útils per a aplicacions concretes.

Són articles molt breus i interessants de llegir.

A l’ombra de Facebook (Vilaweb) – PDF

Carme Iriondo
Carme Iriondo