Gestió del coneixement » compartim


241 APUNTS

  • 12:19
  • 0

Davant dels obstacles, la CoP d’educadors socials es reinventa!

Està clar que no sempre les bones pràctiques s’acaben imposant malgrat les evidències. Això ens ha passat a la comunitat de pràctica (CoP) d’educadors socials de centres penitenciaris. Des de l’any 2007 una bona part del col·lectiu hem col·laborat per implantar aquesta manera de treballar que ens permet tenir formació continuada al lloc de treball, espais de debat i reflexió per millorar la pràctica diària, una bona eina de comunicació que ens permet aprofitar-nos de les experiències dels companys, de les solucions que altres han trobat a problemes comuns… I els resultats obtinguts ens avalen: 10 programes socioeducatius, validats per la Direcció General de Serveis Penitenciaris i que són els de referència als centres penitenciaris.

Però tot i així, la innovació no s’acaba d’imposar, no acaba de tenir el seu lloc. De raons, en podem trobar moltes: les urgències del dia a dia passen per davant dels temes importants; encara ens costa força establir diàlegs virtuals, fer treball col·laboratiu en línia, expressar les nostres opinions en fòrums de debat; tenim limitacions a l’hora de participar en les trobades presencials tot i que el nombre de reunions anuals fetes és força reduït… Excuses també: en alguns centres es comparteixen els ordinadors, la feina de gestió ha augmentat considerablement, ja no estem tan predisposats com a l’inici de la CoP a fer la feina des de casa… Però malgrat tot aquest discurs també tenim una idea molt clara: la CoP ens ha fet millors professionals; ens ofereix un important repositori de documentació i experiències i volem que continuï endavant, fet que queda palès en la més que bona assistència a la jornada anual. Els problemes continuen i, per tant, la solució haurà d’estar en la pròpia comunitat. Canviarem, de nou, estratègies de funcionament, maneres de treballar i ens adaptarem a les limitacions que hem anat trobant per tal que no ens impedeixin seguir amb la feina començada.

Així que aquesta és la nostra proposta: hem iniciat l’elaboració d’un nou programa: Preparació de la vida en llibertat. Ens repartirem per centres, o agrupacions de centres propers geogràficament, els àmbits en què hem dividit el programa. Cada grup de treball podrà fer les trobades presencials en el seu lloc de treball, en l’horari i l’espai que més s’adapti a les seves necessitats, s’estalviaran desplaçaments i les reunions podran ser més o menys extenses en funció del temps disponible. Proposarem quatre sessions presencials al CEJFE, una per trimestre, amb un representant dels diferents grups per tal d’unificar criteris i informar de la feina feta a cadascun dels subgrups.

El resultat… haurem d’esperar a la Jornada del 2016. Però seguim apostant fort per la comunitat de pràctica i els educadors i educadores socials que la formen. Us mantindrem informats!!!

Susana Gracia

  • 14:22
  • 0

L’hora de la marca personal

Fruit també del discurs de l’emprenedoria, durant els últims anys assistim a un gran boom de la literatura dedicada al màrqueting personal. La marca personal i l’emprenedoria són parella per raons òbvies: un dels ingredients més importants per tenir èxit en el teu projecte és que es basi en la creació d’una marca sòlida i atractiva.

Miro a la meva biblioteca (totes les públiques) i rescato diversos llibres que toquen aquest tema. Un d’ells –dels primers que es van publicar– és Tu marca personal, de Roberto Álvarez del Blanco, i porta per subtítol: “Gestiona la teva vida amb talent i converteix-la en una experiència única”. Ofereix un enfocament didàctic per explicar com aconseguir una marca personal que es pugui prendre com a guia en la carrera professional i personal.

L’altre és més recent: Urbrands, de Risto Mejide (encara no l’he llegit).

De tota manera, i aprofitant que el dia 1 de desembre ens acompanyarà a la X Jornada Compartim Neus Arqués, que també és especialista en aquesta àrea, i una de les pioneres (potser massa avançada i tot al seu temps), llegeixo el seu recent llibre Tu plan de visibilitat 40+, el segon que dedica a aquest àmbit. M’ha agradat i en destaco el següent:

  • Crec que és un llibre honest. Dóna el que ofereix, que en llibres (i gairebé en tot) ja és molt. I, en aquesta línia, m’ha cridat l’atenció la revelació que ens fa l’autora quan diu que mai no va tornar a formar part d’aquests programes quan els responsables li van fer veure que havia de ser més agressiva en els seus plantejaments davant els altres col·legues tertulians. Em recorda la diferència que en feia R. Sennett a la seva obra Juntos (Together, The Rituals, Pleasures and Politics of Cooperation), tot diferenciant entre dos tipus d’estratègies:

“L’escolta curosa produeix dos tipus de converses: les dialèctiques i les dialògiques. En les primeres, el joc verbal d’oposats ha de construir a poc a poc una síntesi…, però es basa en una discussió que no es resol en la descoberta d’un fonament comú. En canvi, en les dialògiques, tot i que no s’hagin arribat a compartir acords, en el procés d’intercanvi els interlocutors poden haver pres major consciència del seu propi punt de vista i haver augmentat la seva comprensió mútua.”

Definitivament, Neus, crec que la tele no vol tertulians dialògics.

  • Crec que és un llibre experiencial. Per dos motius: es nota que s’ha gestat a través de moltes hores de docència i de reflexió (entrades en blogs i interacció amb els lectors). I també es nodreix de la pròpia experiència personal de l’autora: ens confessa que ha hagut de reinventar-se fins a nou vegades.
  • És un llibre amè i molt didàctic. Fruit, potser, d’aquest procés experiencial al·ludit, ens trobem davant d’un llibre molt didàctic –es llegeix amb molta facilitat– que conserva i aporta útils esquemes de treball que solen utilitzar-se a les classes amb alumnes.
  • El llibre ajuda –de veritat– a un públic molt determinat: els majors de 40 anys. Com sol passar a la generació dels Baby Boomers, molts d’ells es veuen necessitats d’una segona oportunitat. En el llibre es traça tot un pla detallat per gestionar la visibilitat personal dels veterans. I l’opció que l’autora assenyala com a preferent és de sentit comú: el reciclatge i la valoració de l’experiència acumulada en les etapes prèvies.
  • I està molt ben estructurat: el projecte de marca personal ha de néixer des d’una base sòlida ancorada en la missió, els valors i determinats objectius; i, després, traçar un pla perfectament estructurat en el qual s’inclogui visibilitat, reputació, identitat, diferenciació, reconeixement dels punts forts, la rellevància d’escollir el públic objectiu (target) adequat, la creació de comunitat, etc.

També m’ha cridat l’atenció el capítol dedicat a la formació contínua i a la competència a la qual tot emprenedor s’enfronta. N’afirma el següent:

  • La formació contínua presenta aquests avantatges per a la teva visibilitat: “formar-se t’ajuda a mantenir la teva marca personal al dia, formar-se és una manera de diferenciar-se i aprendre és la manera de millorar la teva pròpia experiència, de manera que després pots ser tu qui comparteix el que sap.
  • Els competidors són una font de sensacions negatives: ens infonen por, respecte i ràbia. La competència sovint ens genera angoixa. El pas previ perquè la competència es converteixi en un actiu és mantenir el cap fred. Costa, sobretot, si el teu competidor no actua de forma elegant. Però això no vol dir que hagis de posar-te a la seva altura. T’has de posar a la teva alçada. I després valorar els avantatges: si tens competidors, tens mercat. Estimar la competència no és fàcil. El millor antídot és competir amb un mateix. Ningú al món pot explicar la teva proposta com tu, perquè és teva. Aquesta és la que has de fer visible. Aquesta és la que has de comptar, i cada dia millor.”

L’obra finalitza amb reflexions sobre la motivació. Em va cridar l’atenció la tècnica del revòlver i la part final sobre la felicitat: “La teva visibilitat ha de tenir una raó de ser. Aquesta raó és la teva felicitat, entesa com la teva vida en plenitud”.

Tots aquests consells, els resumeix l’autora en 40 idees força finals. Creiem que, explicades per ella mateixa, seran encara més potents. Si us ve de gust, el dia 1 de desembre ho podrem comprovar.

Jesús Martínez

  • 18:07
  • 0

“Pares, jo no em separo”: full de ruta

La CoP Equip d’Assessorament Tècnic en l’Àmbit de Família, durant l’any 2013, vam iniciar el projecte de crear un decàleg de bones pràctiques de divorci, que es va materialitzar el 2014 en el pòster i díptic Pares, jo no em separo.

Durant aquest any hem creat i estem duent a terme la implementació de tallers de sensibilització adreçats a professionals que treballen amb famílies amb els objectius següents:

  • Donar a conèixer el decàleg Pares, jo no em separo als pares i als professionals que acompanyen un procés de separació o divorci.
  • Sensibilitzar respecte de les necessitats dels fills en un procés de separació o divorci.
  • Conscienciar de les conseqüències negatives que poden patir els fills en un procés de separació o divorci conflictiu.
  • Dotar els pares d’eines i estratègies saludables per al maneig d’una separació o divorci per tal d’ajudar a minimitzar l’impacte negatiu sobre els fills.
  • Convidar a la bona pràctica de la separació o divorci a aquells que han decidit triar aquesta opció.
  • Apoderar els professionals de diversos àmbits que intervenen amb famílies perquè puguin prevenir i detectar situacions de separació o divorci conflictives, i formar-los en eines i estratègies saludables, per tal que puguin acompanyar les famílies i assessorar-les.

Fins a la data s’han desenvolupat un total de 6 tallers, adreçats a diferents col·lectius professionals. Aquests tallers han estat impartits a:

  • La Fundació Hospital de Mataró
  • L’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona
  • El Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Primerenca de Sant Joan de Déu
  • El Centre de Mediació de Dret Privat de Catalunya
  • El Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil de l’Hospital Clínic i Provincial de Barcelona, de forma conjunta amb l’Equip d’Atenció a la Infància i a l’Adolescència de l’Eixample de Barcelona.

Tots ells han tingut una molt bona acollida i valoració; és per aquest motiu que ens proposem la continuïtat en la implementació de tallers, per tal de consolidar aquesta tasca, així com arribar a més professionals.

Així mateix, el mes de juny d’enguany vam celebrar la nostra jornada anual de bones pràctiques, en el context del programa Compartim de gestió del coneixement, per compartir la nostra experiència i reflexionar al voltant de tot el que suposa; també ens vam nodrir d’altres experiències que hem tingut oportunitat de conèixer i que es desenvolupen a la resta de l’Estat. En aquest sentit vam comptar amb la col·laboració de l’administració autonòmica andalusa i les municipals de Burgos, Algesires, Vitòria i Saragossa.

Les nostres línies de futur també inclouen la possibilitat d’oferir tallers adreçats a pares i mares en situacions de divorci contenciós, per fer una tasca preventiva respecte del patiment infantil que es produeix en aquestes situacions familiars.

Mercè Cartié

  • 11:17
  • 0

Aprenent dels millors: Taula rodona de la X Jornada Compartim, 1 de desembre

Si hi ha dues paraules que en els últims anys s’han estat promocionant de manera imparable, són aquestes: emprenedoria i aprenentatge. Emprendre i aprendre apareixen cada dia als mitjans com paraules màgiques que poden solucionar tots els nostres mals (socials). I molt ens temem que aquesta tendència no desapareixerà a curt termini.

Però en aquesta ocasió ens ocuparem de l’aprenentatge. Mai abans s’havia parlat tant i amb tanta intensitat com ara de la necessitat d’aprendre. Va ser l’Informe Delors el que va apuntar el problema de base: la formació al llarg de la vida ja no és una opció.

I les raons són molt clares: la penetració incontenible de les TIC i internet, el desenvolupament posterior de l’economia del coneixement i la sobreabundància d’informació a la qual estem exposats.

Tant és així que podem dir que un dels trets més característics de l’època actual és la sobrecàrrega d’informació. Mai abans en la història de la humanitat el nostre cervell s’havia posat tan a prova per poder processar aquesta enorme quantitat de dades. Encara és aviat per saber quins efectes produirà aquest fenomen en la nostra ment, però ja trobem posicions molt diferents: des de les més pessimistes a les molt optimistes.

I, a més, hi ha un factor afegit: la crisi d’intermediació en la qual es troben les entitats proveïdores de formació, com ara universitats, escoles, centres de formació corporativa, etc.

I això encara és més greu perquè, com deia J. Chambers al seu article “La societat de l’aprenentatge”, «[...] l’explosió del coneixement impulsada per la potència de la xarxa per connectar les persones i difondre idees, canvia la naturalesa mateixa de l’aprenentatge. Hem d’innovar i desenvolupar noves modalitats d’aprenentatge, tant formals com informals, que satisfacin les demandes de les societats del coneixement. Els responsables de guiar l’aprenentatge han d’abandonar la zona de confort i innovar de forma contínua per anticipar les necessitats dels estudiants.»

I en aquest punt estem: preguntant, escoltant i reflexionant com ser més eficients en la nostra missió. I per a això hi ha diverses vies. Julen Iturbe, en un apunt recent, ens parlava de millorar les nostres competències per ser més eficaços en la gestió de la informació a través d’eines tecnològiques. Excel·lent reflexió. Però hi ha molts més factors implicats, des d’hàbits higiènics, passant pels biològics (el meu antic professor Ignacio Morgado ens dóna molt bones notícies sobre la bondat de la son i de la generació de connexions neuronals a qualsevol edat, p.e.), als més socials (col·laboració, xarxes, contactes i PLE –entorns personals d’aprenentatge– per organitzar-los), aspectes intermediaris com l’emoció i la motivació, etc.

Però també hi ha un factor —que ha passat una mica desapercebut—, que anomenarem el factor artesanal/personal, que pot ser desequilibrant (en igualtat de condicions amb els altres).

Per exemple, i per anar-nos acostant allà on volem arribar, em va captivar aquesta revelació de Carles Ramió en un apartat del seu últim llibre, titulat La importància del territori on un escriu:

«Pot semblar una ximpleria, però saber trobar el lloc adequat per escriure és més important del que sembla. Tot el que vaig publicar [...] ho he escrit a casa meva. I aquesta elecció no ha estat precisament pacífica; no era igual una habitació que una altra, ni tan sols l’espai que ocupava la taula dins de l’habitació. Com que he canviat moltes vegades d’habitatge, quan busco el nou pis de torn, en el que més em fixo és en si hi ha una habitació i un espai on cregui que em sentiré còmode per escriure. Un cop em vaig equivocar amb l’habitatge i durant nou mesos no vaig escriure ni una pàgina perquè em sentia incòmode.»

També recordo ara la confessió d’un amic investigador que em comentava que quan està en la fase de documentació per a la redacció d’un article cada vegada que a internet descobreix alguna cosa de molt interès, ha de plegar immediatament i anar al bany. I un cop s’ha recobrat de l’entusiasme, ja pot continuar ;)

Però, més enllà de l’encert d’aquestes anècdotes —o de com ens hi puguem sentir d’identificats—, crec que cada un de nosaltres té una sèrie de tècniques i mètodes personals que amb el temps ha anat validant.

Debatre sobre tot això amb persones que són referents en els seus àmbits professionals, pot reportar experiències i coneixements impagables a tothom que vulgui millorar en el seu aprenentatge autònom. Recordo ara, per exemple, els comentaris que Manel Muntada, un dels convidats, em feia sobre els seus horaris de treball i la seva millor franja de productivitat (que ara no desvelaré). Hi he estat pensant –fascinat– molt de temps i he arribat a la conclusió que sóc incapaç de copiar el seu mètode ;)

Per citar un altre cas, igualment em van sorprendre, fa uns mesos, les habilitats de codificació de coneixement i d’organització de múltiples fonts informatives que posseeix la Marisol López (també convidada).

A banda d’aquests dos testimonis, per als que hi estigueu interessats comptarem amb quatre més d’impacte. Intentarem que tots se sentin còmodes i que ens desvetllin les seves millors estratègies. Conèixer, per exemple, quin és el secret de la productivitat de la Dolors Reig o com és l’entorn de treball del Jordi Graells, que l’ha fet arribar a cotes de lideratge i de connexions admirables. O bé, per acabar, el cas del Marc Cerón, un alt directiu del Departament de Justícia que ha fet una lectura de l’organització —i de la seva governança— més intel·ligent i més productiva per als seus equips.

El programa de la taula rodona és aquest:

Taula rodona: “Què podeu aprendre del meu aprenentatge autònom?”

Manel Muntada Colell, consultor. CumClavis

Marc Cerón Riera, subdirector general de Reparació i Execució Penal de la Direcció General d’Execució Penal a la Comunitat i de Justícia Juvenil

Dolors Reig Hernández, psicòloga social, conferenciant, consultora, professora en diferents universitats, empreses, organitzacions i esdeveniments. El caparazón

Jordi Graells Costa, coordinador de Continguts i Innovació a la Direcció General d’Atenció Ciutadana i Difusió (Departament de la Presidència). Graellsbloc

Marisol López Vicente, directora de l’Àrea Digital de l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC)

Inscripcions

Jesús Martínez

  • 13:34
  • 0

Escalfant els motors de la X Jornada Compartim del proper desembre

Desembre acostuma a ser un mes ple de cites, i els que som seguidors de temes mediambientals en tenim una de molt potent aquest any, la Conferència sobre canvi climàtic de les Nacions Unides a París. Sens dubte n’estarem pendents. Però, si parem la mirada a Catalunya, també hi trobarem coses interessants a seguir; entre elles, la nostra cita anual amb el Compartim, al Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE), que aquest any és molt especial perquè celebrem els 10 anys del Programa!

Una de les darreres novetats del Compartim, que va iniciar el seu recorregut l’any 2014, és el projecte del REGAL (rol de l’e-moderador com a gestor d’aprenentatges en el lloc de treball), gestat durant sis mesos per un grup d’entusiastes i resumit en la Guia del gestor d’aprenentatge en el lloc de treball com un impulsor d’escenaris de col·laboració i cocreació, connector de persones, curador de continguts i facilitador d’aprenentatges dins l’organització.

Enguany la magna figura del REGAL -considerada per alguns com a impossible d’assolir en una sola persona- ha evolucionat -no podia ser d’una altra manera- en la figura del dinamitzador d’aprenentatges informals (DAI), una figura que, des de dins del sistema, treballa per donar llum al coneixement amagat, aquell que és latent, però que li costa ser reconegut tot i la seva importància cabdal en la resolució de situacions quotidianes en l’entorn laboral.

El programa Compartim de gestió del coneixement compta ara mateix amb l’experiència de sis DAI, dels quals n’hem tingut notícia, per exemple, a través d’aquest blog: com deia l’Elena Martín, DAI de TIC i presó, en el seu apunt de juliol, parlem d’una figura emergent i encara no testada; el seu company Julio Zino, inspirat pels aprenentatges assolits durant les vacances, comparteix la idea d’un mapa de sentits com a carta de navegació que ajudi els DAI a orientar les seves accions. És interessant veure com els mateixos escollits manifesten la incertesa de la tasca dinamitzadora.

Un altre dels nostres DAI resol els dubtes passant a l’acció. En Joan Galeano reflexiona en un primer apunt sobre les bases del foment de l’aprenentatge informal dins l’organització, que considera que es basa en la interacció entre companys a través de la conversa, ja sigui física o virtual. Parla de socialitzar el coneixement, conceptualitzar-lo i compartir-lo a través de la tecnologia. En un segon apunt, el DAI dels juristes de centres penitenciaris ens explica una experiència real en el lloc de treball: els brífings, com a trobades periòdiques d’uns 30 minuts en què es conversa sobre un tema prèviament escollit i treballat per cadascun dels assistents.

Per últim, una de les darreres aportacions dels DAI la van fer els arxivers de la Ciutat de la Justícia. Les peculiaritats de la seva feina els han dut a buscar les solucions possibles als dubtes de l’afer diari compartides a través del foment i la consolidació de l’aprenentatge mutu. L’intercanvi de coneixement entre professionals el veuen com una eina de formació permanent que pot anar de la mà amb la formació reglada tradicional.

I, tornant a la X Jornada Compartim del pròxim 1 de desembre, celebrarem els 10 anys de bagatge del programa Compartim de gestió del coneixement al Departament de Justícia, deu anys que ens permeten fer balanç per entrar en una nova etapa que intuïm més enriquidora encara. Les noves tecnologies i els avenços en innovació van modelant les maneres de gestionar el coneixement, cosa que genera valor en tots els àmbits: personal, professional i empresarial. Cada cop més l’Administració es pot nodrir de les experiències innovadores d’altres corporacions i, alhora, pot exportar el seu model.

En aquesta Jornada pretenem conèixer els sistemes d’aprenentatge que utilitzen els professionals que ens atreuen per la seva conducta i èxit professional. També veurem l’exemple de les empreses que inverteixen constantment en els recursos més innovadors per no quedar-se mai enrere.

Finalment, l’equip Compartim retrà un homenatge a totes les persones que han participat d’una manera o altra en el programa, gràcies a la generositat i entusiasme de les quals aquest ha pogut anar complint els seus objectius.

Us convidem a ser-ne partícips!

Glòria Canadell

Glòria Díaz