Gestió del coneixement » compartim


230 APUNTS

  • 11:45
  • 0

Inquietuds d’un DAI (dinamitzador d’aprenentatge informal): Actualment, el meu aprenentatge és social i informal

PeixosPosats a reflexionar sobre com fomentar l’aprenentatge informal dins de l’organització, vaig analitzar quins eren els contextos on es produïa el meu coneixement i la conclusió va ser que part del meu coneixement i el dels meus companys es produeix per la interacció entre nosaltres. Comparteixo experiències i dubtes amb ells, tinc noves idees a partir de les seves opinions, rebo punts de vista dels altres sobre un mateix tema o dubte; posar dubtes en comú em facilita trobar solucions als meus dubtes o simplement incorporo coneixement perquè m’han ofert el seu davant el meu problema. Quin ha estat el vehicle? La conversa.

Aquest ha estat el meu punt de partida com  a dinamitzador d’aprenentatges informals (DAI).

Per tant, si estem analitzant com dinamitzar aprenentatges informals dins d’una organització, aquest serà un punt de partida important: quins canals, quins escenaris, quines eines, quines dinàmiques puc organitzar o sistematitzar que facilitin i fomentin aquesta conversa? El resultat segur que genera experiència i aprenentatge.

Arribats a aquí em pregunto quin paper ha de jugar la tecnologia en aquesta inquietud. Avui la tecnologia ens facilita les 3 C: col·laborar, comunicar i compartir. Aquest també serà, doncs, un punt important en la nostra estratègia perquè el repte serà socialitzar el coneixement creat o detectat als espais que hem fomentat i a les converses informals que fem cada dia. Conceptualitzar i configurar el coneixement en píndoles o en apunts d’un blog col·lectiu i organitzar la informació i la documentació a través de l’ús de la tecnologia serà el que realment pot alçar una dinàmica de gestió de coneixement en el centre de treball propi, i més enllà. Penso que aquesta és una capa de valor afegit a tenir en compte com a DAI, així com també tenir en compte com facilitar la comunicació asíncrona amb la resta de companys de feina. Facilitar aquesta conversa asincrònica també serà important.

En resum, doncs, bona part dels elements que durant aquests últims tres mesos he tingut en compte a l’hora de dinamitzar aprenentatges informals al lloc de feina han estat: tenir present que la conversa és un dels grans motors de l’aprenentatge, que serà important comptar amb una eina de comunicació social per facilitar aquesta conversa més enllà de la que es produeix al mateix lloc de feina, que serà important convertir aquestes converses en producte de coneixement per poder-les compartir amb la resta de membres del col·lectiu, i que serà important comptar amb l’hemeroteca d’aquestes converses per poder consultar el coneixement sobre temes concrets.

Aquests són els eixos del meu repte com a dinamitzador d’aprenentatges informals dins del col·lectiu de juristes de centres penitenciaris del Departament de Justícia.

En seguirem parlant…

Joan Galeano

Joan Galeano

  • 12:19
  • 0

Entorn al DAI (dinamitzador d’aprenentatge informal). Possibilitats ocultes

Máscaras IVLa posada en marxa d’una figura com el DAI (dinamitzador d’aprenentatge informal) és un repte encara no resolt dins del programa Compartim. Com explicava recentment Jesús Martínez en el butlletí Compartim núm. 33, les dificultats són diverses i afecten tant a l’organització, com al disseny del prototip i a les limitacions de la reflexió realitzada.

Per la nostra part, aquests sis mesos des de la presentació oficial del DAI en el transcurs de la IX Jornada Compartim han servit com a exercici d’observació, desenvolupat dintre de la nostra comunitat TIC i presó, a fi de detectar afinitats, allunyaments, punts de discrepància, correspondències i, en definitiva, realitats i utopies que envolten una figura emergent i encara no testada.

Tampoc al nostre entorn és senzill personalitzar en un individu els trets de l’arquetip dissenyat. No obstant això, en percebre el DAI més com un procés global que com la concreció individualista d’un prototip de laboratori, es posa llum a possibilitats no sempre evidents.

  • Les dificultats en la promoció activa d’un canvi organitzatiu no ens ha de fer pensar que aquest no existeixi. Fixant-nos en els projectes impulsats per la nostra CoP en aquest últim curs (Sant Jordi DigiTale, projecte dLibris…) i en tot el que ha significat (generació de xarxa, autoaprenentatge, motivació en el desenvolupament de la tasca professional, estímul a noves iniciatives, significat de l’aprenentatge…) ens adonem que l’organització també té una capacitat de canvi natural. De la mateixa manera que les persones que la integren ho fan a partir de les seves vivències, interrelacions, emocions i noves estructuracions de pensament, l’organització mai és una fotografia estàtica en el temps. El tema a vegades és estar disposat a admetre que els temps i els espais no sempre són els planificats. El desig de formalitzar el que és informal pot suposar forçar un canvi que, es vulgui o no, es donarà naturalment, però que s’escapa al control planificador.
  • La recerca d’un resultat concret, en aquest cas la descoberta d’un potencial DAI, no ha de desmerèixer processos reals que deixen entreveure trets bàsics d’aquest agent en comportaments, actituds i habilitats que afecten un conjunt de persones. Impregnar una cultura organitzativa d’un esperit DAI, amb un estil i forma de fer concreta, amb petits focus en el conjunt de l’organització -encara que disseminats i amb mancances i limitacions-, pot ser més rellevant que destacar un o tres agents catalitzadors del canvi o etiquetar-los com a DAI.
  • La temptació de buscar una ràpida i efectiva amplificació del DAI, cercant-lo en persones amb bon posicionament professional i prestigi, té el risc d’invisibilitzar una massa anònima que, en el seu dia a dia i només per la voluntat de sintonitzar amb un projecte, fan de veritables agents d’aprenentatge, buscant solucions, donant un inesperat impuls a una actuació, matisant propostes obertes. En aquest sentit, una de les ensenyances que ens ha proporcionat el projecte DigiTale és que facilita que les persones involucrades desenvolupin competències i habilitats i facin de nodes connectors i propagadors d’un estil tan sols pel compromís voluntari de tirar-lo endavant, com a resultat de la seva sintonia amb el que aquest els ofereix.
  • La focalització del DAI com un procés global a desenvolupar, més que com un individu concret a descobrir, requereix un esforç de creativitat en la formulació de propostes que sintonitzin amb el que les persones volen fer. La detecció d’aquests desitjos requereix observació i sensibilitat per suggerir projectes oberts, capaços de treure a la llum aquelles capacitats no sempre evidents per a l’organització, però que desperten la il·lusió de no ser considerats com a peces d’un engranatge, sinó com a éssers humans amb capacitat de decisió, de responsabilitat i d’autonomia.

Observar aquestes realitats ens dóna optimisme en la projecció del DAI, però a la vegada ens obre novament l’interrogant sobre com aconseguir l’aliança entre el que l’organització valora i el que és important per als seus membres.

Sobre la imatge: Máscaras IV © David Busto Méndez, CC BY-NC-ND-2.0

Elena Martín

Elena Martín

  • 14:48
  • 0

L’aprenentatge informal existeix, una altra cosa és que el reconeguem!

Diverses enquestes apunten que al voltant d’un 94 % dels empleats reconeix veure’s involucrat en algun tipus d’aprenentatge informal a la feina cada dia i un 30 % que hi dedica almenys 30 minuts diàriament. Si les organitzacions per a qui treballen ho saben apreciar o no és un altre tema, però cada cop sembla més evident la relació que hi ha entre la capacitat de les empreses per entendre-ho i la seva competitivitat en el mercat. L’equip del programa Compartim, com a impulsors dels dinamitzadors d’aprenentatges informals (DAI) al Departament, ho sabem prou bé, però una altra cosa és tot el que cal fer encara per intervenir en la seva millora.

En qualsevol cas, si parlem de la formació que reben actualment els treballadors en l’àmbit laboral, alguns autors (Gottfredson, Mosher, Cross, Wise) proposen un model amb cinc fases de l’aprenentatge, cadascuna amb unes activitats relacionades:

  • Les dues primeres fases són formals, de formació inicial i aprofundiment.
  • Les altres tres són informals: quan s’intenta recordar allò après; quan es produeixen canvis en l’entorn o personals; quan allò que funcionava deixa de ser útil; són moments en què cal recórrer al coneixement dels companys o persones expertes, a compartir-ho per mitjans electrònics, wikis, blogs, fòrums; buscar en repositoris documentals o fins i tot crear comunitats de pràctica.

Buscant per la xarxa més informació sobre aquesta qüestió hem trobat un post de Justin Ferriman que recollint el saber d’altres autors ha elaborat una infografia molt entenedora que aglutina els tres models que tradicionalment podem distingir segons diferents autors.

  • El model de Jay Cross, 80 % dels aprenentatges són informals, 20% formals.
  • El model 70:20:10, que diu que el 70% de l’aprenentatge s’adquireix fent/treballant; el 20% a través del coneixement que transmeten els companys i el 10% dels cursos de formació.
  • El model Dan Pontefract 3:33, que divideix en 3 parts iguals els aprenentatges, repartits en formal, informal i social.

Per últim, endinsats en l’aprenentatge informal, en el blog e-aprendizaje trobem les 7 idees clau que David Álvarez considera fonamentals per estimular l’aprenentatge a les organitzacions:

  • Promoure la motivació per aprendre, connectant els interessos propis amb les oportunitats d’aprenentatge, encara que no tinguin una relació directa amb les tasques que es desenvolupen.
  • Facilitar la creativitat en l’entorn laboral, especialment a partir d’eines tecnològiques més fàcilment compartibles.
  • Buscar formadors interns de l’organització en contrast amb l’estil tradicional d’anar-los a buscar fora. D’aquesta manera es gestiona el talent i es fomenten els recursos propis.
  • Fomentar la comunicació de les idees que, contràriament al que pot semblar, és un enriquiment per a tots els membres de l’organització, directius inclosos (alguns encara són reticents a compartir el seu coneixement perquè creuen que els treu poder).
  • Facilitar la creació i manteniment de les comunitats de pràctica entre col·lectius siguin homogenis o diversos; és feina de l’organització facilitar els espais d’intercanvi informal adequats.
  • Espais de treball àgils, que facilitin compartir, comunicar-se…
  • Facilitar un ambient de confiança que permeti sentir el suport a qualsevol iniciativa; Facilitar la capacitat de la intraemprenedoria com a estratègia per accelerar el coneixement dins l’organització.

Quant coneixement es perd perquè no hi ha ningú que li doni el reconeixement que es mereix?

Glòria Díaz

Glòria Canadell

  • 16:10
  • 0

Un altre juny… i torna la Jornada TIC i Presó!

Enguany és la Jornada Punt TIC i Presó, perquè l’organitzem juntament amb la Xarxa Punt TIC, en el marc del programa Compartim. I a diferència d’altres edicions en què hem fet una presentació dels usos de les TIC a presons, aquesta VI Jornada la dediquem a temes que estem començant a implementar a presons i que volem que siguin línies de treball per al futur: la robòtica educativa.

La Jornada tindrà una aproximació teòrica al tema i també una oportunitat de veure experiències i de practicar amb robots.

Per què robòtica educativa? Si bé la realitat quotidiana està plena de petits mecanismes que automatitzen tasques, realitzen processos i ens faciliten la vida, la robòtica educativa va més associada a kits d’iniciació com els Ollo Bug de Robotis o els Arduino Starter Kit, o programes que ens introdueixen a la programació de manera visual com l’Scratch.

La robòtica educativa es vincula amb una idea construccionista de l’educació, en la qual es trenca la concepció clàssica dels alumnes com a simples receptors d’informacions. En aquesta concepció es posa l’èmfasi en el procés d’aprenentatge (no tan sols en el resultat final) i en totes les dinàmiques que el componen. I la robòtica educativa tot i que sembla tenir més a veure amb la tècnica i la amb programació, permet configurar l’aprenentatge amb aquesta idea construccionista, com a un desenvolupament de competències dut a terme per alumnes que són actors dels seus propis processos.

L’aplicació al camp educatiu permet fomentar l’aprenentatge per l’experimentació i el descobriment, per l’intercanvi i el treball en equip. I sobretot, permet establir una seqüència que va d’això concret a això més abstracte: imaginar à crear à jugar à compartir à reflexionar… per a tornar a imaginar i reprendre el procés. En resum, fomentar la capacitat d’aprendre a aprendre.

Podeu veure aquest vídeo de Frank Sabaté (el conferenciant convidat a la Jornada) on s’expliquen més a fons aquestes idees.

La Jornada pretén donar a conèixer algunes experiències que s’estan duent a terme en el camp educatiu i reflexionar sobre les seves possibilitats en l’àmbit socioeducatiu de les presons i l’àmbit comunitari.

El programa és força atractiu.

Comença amb la conferència: Possibilitats de la robòtica educativa per Frank Sabaté, mestre de l’Escola Projecte de Barcelona i un dels pioners en la introducció de la programació a l’aula com a part de l’itinerari escolar.

Després, una ronda de tallers simultanis sobre robòtica educativa (25 min per taller):

  1. La rellevància de la robòtica educativa, per Artur Coll, mestre i enginyer informàtic, de l’Àrea de Tecnologies per a l’Aprenentatge i el Coneixement del Departament d’Ensenyament.
  2. Robòtica educativa als diferents contextos d’aprenentatge, per Pau Nin, responsable de formació a Ro-Botica.
  3. Experiències en el marc de la presó. Oportunitats de futur, per Nèstor Andreu, dinamitzador TIC en Centre Penitenciari Lledoners i Lluis Carbonell, dinamitzador TIC al Centre Penitenciari Puig de les Basses, de l’Associació Andròmines

Podeu consultar el programa sencer i fer les inscripcions en línia.

Us oferim alguns vídeos i enllaços perquè conegueu algunes de les experiències i recursos:

Julio Zino
Julio Zino

  • 17:01
  • 0

La veu de la ciutadania, una oportunitat per a la millora del servei

El 12 de febrer vam tenir l’oportunitat de celebrar la primera de les jornades de transferència de coneixement de les comunitats de pràctica del programa Compartim d’aquest any 2015 (calendari 2015). Es tractava de la I Jornada de Qualitat de l’Atenció Ciutadana que, en un format ortodox de comunitat de pràctica, tenia l’objectiu de demostrar com es pot dur a terme la gestió de la qualitat en l’Administració pública a través de l’atenció ciutadana i com aquesta es pot implementar per diversos canals.

Fruit del treball de tot un any s’ha presentat un producte final excel·lent. Es tracta d’un protocol per a la Gestió de les consultes, queixes i suggeriments al Departament de Justícia. Però, més enllà d’aquesta gran aportació de coneixement, voldria ressaltar alguns elements que m’han semblat excel·lents i específics d’aquesta CoP i Jornada.

1. Esponsorització. L’obertura de la jornada va ser a càrrec d’Enric Colet, secretari general del Departament. En les seves paraules d’obertura va assenyalar dos aspectes que em semblen bàsics en el treball col·aboratiu:

  • L’adopció immediata per part del Departament del treball presentat.
  • Posar en valor la dinàmica de creació de coneixement de baix cap a dalt. El Departament, en paraules d’un dels seus principals directius, entén que aquest tipus dinàmiques són ara molt eficients perquè donen protagonisme al coneixement intern i arriben a nivells de qualitat en la producció excel·lents.

Les paraules de cloenda van correspondre al director del Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada, Xavier Hernández, el qual va ressaltar un dels aspectes més crucials del treball col·laboratiu: provocar espais de convivència entre professionals sota l’eix del coneixement i la preocupació per la millora de l’organització. Aquesta reflexió és sàvia i és el millor consell per als directius que encara tinguin dubtes sobre la bondat del treball col·laboratiu.


2. El programa de l’esdeveniment: Com ja és habitual, quan la programació de la jornada la realitzen els mateixos protagonistes, tenim la grata sorpresa que l’elecció dels ponents és immillorable. Ahir en l’explicació del producte col·laboratiu, a més dels protagonistes, vam poder comptar amb un gran ponent: Albert Serra, director de l’Institut de Governança i Direcció Pública d’ESADE, que va fer una magnífica conferència d’obertura sobre la gestió de qualitat en l’àmbit de l’Administració pública. De visionat obligatori per a tots aquells que vulguin tenir criteri sobre qualitat i sobre el que significa avui, com a indicador, la satisfacció del usuaris dels serveis públics.

Un ingredient de qualitat també va ser una taula rodona amb els principals experts en atenció ciutadana a la Generalitat que van exposar diferents punts de vista sobre la multicanalitat en l’atenció ciutadana. Molt bones intervencions de Jordi Graells, Elsa Urrútia i Mercè Nadal.

3. Participants a la Jornada. L’objectiu d’aquest tipus de jornades s’aconsegueix si assisteixen tots els interessats i protagonistes de l’àmbit professional. La difusió va funcionar molt bé i hi havia professionals experts de l’àmbit, l’atenció ciutadana, de diversos departaments i institucions.

4. Dinàmica de funcionament de la comunitat. Sempre diem que les comunitats de pràctica en què els seus membres depenen de diferents unitats són més difícils de gestionar i de conduir. Aquest ha estat el cas també de la comunitat de qualitat, que té una vocació transversal i en la qual hi ha implicades diferents unitats del Departament. Però, amb l’experiència que ja tenim acumulada, i amb la sàvia conducció de la seves e-moderadores i líders Iolanda Aguilar i Marta Castejón, que van saber guanyar-se el suport dels directius implicats, van aconseguir que la comunitat funcionés forma excel·lent. Juntament amb Anna Cervera van explicar la gènesi i els continguts del producte de coneixement que han elaborat, de manera col·laborativa, tots els membres de la CoP.

Jesús Martínez