Gestió del coneixement » compartim


228 APUNTS

  • 14:48
  • 0

L’aprenentatge informal existeix, una altra cosa és que el reconeguem!

Diverses enquestes apunten que al voltant d’un 94 % dels empleats reconeix veure’s involucrat en algun tipus d’aprenentatge informal a la feina cada dia i un 30 % que hi dedica almenys 30 minuts diàriament. Si les organitzacions per a qui treballen ho saben apreciar o no és un altre tema, però cada cop sembla més evident la relació que hi ha entre la capacitat de les empreses per entendre-ho i la seva competitivitat en el mercat. L’equip del programa Compartim, com a impulsors dels dinamitzadors d’aprenentatges informals (DAI) al Departament, ho sabem prou bé, però una altra cosa és tot el que cal fer encara per intervenir en la seva millora.

En qualsevol cas, si parlem de la formació que reben actualment els treballadors en l’àmbit laboral, alguns autors (Gottfredson, Mosher, Cross, Wise) proposen un model amb cinc fases de l’aprenentatge, cadascuna amb unes activitats relacionades:

  • Les dues primeres fases són formals, de formació inicial i aprofundiment.
  • Les altres tres són informals: quan s’intenta recordar allò après; quan es produeixen canvis en l’entorn o personals; quan allò que funcionava deixa de ser útil; són moments en què cal recórrer al coneixement dels companys o persones expertes, a compartir-ho per mitjans electrònics, wikis, blogs, fòrums; buscar en repositoris documentals o fins i tot crear comunitats de pràctica.

Buscant per la xarxa més informació sobre aquesta qüestió hem trobat un post de Justin Ferriman que recollint el saber d’altres autors ha elaborat una infografia molt entenedora que aglutina els tres models que tradicionalment podem distingir segons diferents autors.

  • El model de Jay Cross, 80 % dels aprenentatges són informals, 20% formals.
  • El model 70:20:10, que diu que el 70% de l’aprenentatge s’adquireix fent/treballant; el 20% a través del coneixement que transmeten els companys i el 10% dels cursos de formació.
  • El model Dan Pontefract 3:33, que divideix en 3 parts iguals els aprenentatges, repartits en formal, informal i social.

Per últim, endinsats en l’aprenentatge informal, en el blog e-aprendizaje trobem les 7 idees clau que David Álvarez considera fonamentals per estimular l’aprenentatge a les organitzacions:

  • Promoure la motivació per aprendre, connectant els interessos propis amb les oportunitats d’aprenentatge, encara que no tinguin una relació directa amb les tasques que es desenvolupen.
  • Facilitar la creativitat en l’entorn laboral, especialment a partir d’eines tecnològiques més fàcilment compartibles.
  • Buscar formadors interns de l’organització en contrast amb l’estil tradicional d’anar-los a buscar fora. D’aquesta manera es gestiona el talent i es fomenten els recursos propis.
  • Fomentar la comunicació de les idees que, contràriament al que pot semblar, és un enriquiment per a tots els membres de l’organització, directius inclosos (alguns encara són reticents a compartir el seu coneixement perquè creuen que els treu poder).
  • Facilitar la creació i manteniment de les comunitats de pràctica entre col·lectius siguin homogenis o diversos; és feina de l’organització facilitar els espais d’intercanvi informal adequats.
  • Espais de treball àgils, que facilitin compartir, comunicar-se…
  • Facilitar un ambient de confiança que permeti sentir el suport a qualsevol iniciativa; Facilitar la capacitat de la intraemprenedoria com a estratègia per accelerar el coneixement dins l’organització.

Quant coneixement es perd perquè no hi ha ningú que li doni el reconeixement que es mereix?

Glòria Díaz

Glòria Canadell

  • 16:10
  • 0

Un altre juny… i torna la Jornada TIC i Presó!

Enguany és la Jornada Punt TIC i Presó, perquè l’organitzem juntament amb la Xarxa Punt TIC, en el marc del programa Compartim. I a diferència d’altres edicions en què hem fet una presentació dels usos de les TIC a presons, aquesta VI Jornada la dediquem a temes que estem començant a implementar a presons i que volem que siguin línies de treball per al futur: la robòtica educativa.

La Jornada tindrà una aproximació teòrica al tema i també una oportunitat de veure experiències i de practicar amb robots.

Per què robòtica educativa? Si bé la realitat quotidiana està plena de petits mecanismes que automatitzen tasques, realitzen processos i ens faciliten la vida, la robòtica educativa va més associada a kits d’iniciació com els Ollo Bug de Robotis o els Arduino Starter Kit, o programes que ens introdueixen a la programació de manera visual com l’Scratch.

La robòtica educativa es vincula amb una idea construccionista de l’educació, en la qual es trenca la concepció clàssica dels alumnes com a simples receptors d’informacions. En aquesta concepció es posa l’èmfasi en el procés d’aprenentatge (no tan sols en el resultat final) i en totes les dinàmiques que el componen. I la robòtica educativa tot i que sembla tenir més a veure amb la tècnica i la amb programació, permet configurar l’aprenentatge amb aquesta idea construccionista, com a un desenvolupament de competències dut a terme per alumnes que són actors dels seus propis processos.

L’aplicació al camp educatiu permet fomentar l’aprenentatge per l’experimentació i el descobriment, per l’intercanvi i el treball en equip. I sobretot, permet establir una seqüència que va d’això concret a això més abstracte: imaginar à crear à jugar à compartir à reflexionar… per a tornar a imaginar i reprendre el procés. En resum, fomentar la capacitat d’aprendre a aprendre.

Podeu veure aquest vídeo de Frank Sabaté (el conferenciant convidat a la Jornada) on s’expliquen més a fons aquestes idees.

La Jornada pretén donar a conèixer algunes experiències que s’estan duent a terme en el camp educatiu i reflexionar sobre les seves possibilitats en l’àmbit socioeducatiu de les presons i l’àmbit comunitari.

El programa és força atractiu.

Comença amb la conferència: Possibilitats de la robòtica educativa per Frank Sabaté, mestre de l’Escola Projecte de Barcelona i un dels pioners en la introducció de la programació a l’aula com a part de l’itinerari escolar.

Després, una ronda de tallers simultanis sobre robòtica educativa (25 min per taller):

  1. La rellevància de la robòtica educativa, per Artur Coll, mestre i enginyer informàtic, de l’Àrea de Tecnologies per a l’Aprenentatge i el Coneixement del Departament d’Ensenyament.
  2. Robòtica educativa als diferents contextos d’aprenentatge, per Pau Nin, responsable de formació a Ro-Botica.
  3. Experiències en el marc de la presó. Oportunitats de futur, per Nèstor Andreu, dinamitzador TIC en Centre Penitenciari Lledoners i Lluis Carbonell, dinamitzador TIC al Centre Penitenciari Puig de les Basses, de l’Associació Andròmines

Podeu consultar el programa sencer i fer les inscripcions en línia.

Us oferim alguns vídeos i enllaços perquè conegueu algunes de les experiències i recursos:

Julio Zino
Julio Zino

  • 17:01
  • 0

La veu de la ciutadania, una oportunitat per a la millora del servei

El 12 de febrer vam tenir l’oportunitat de celebrar la primera de les jornades de transferència de coneixement de les comunitats de pràctica del programa Compartim d’aquest any 2015 (calendari 2015). Es tractava de la I Jornada de Qualitat de l’Atenció Ciutadana que, en un format ortodox de comunitat de pràctica, tenia l’objectiu de demostrar com es pot dur a terme la gestió de la qualitat en l’Administració pública a través de l’atenció ciutadana i com aquesta es pot implementar per diversos canals.

Fruit del treball de tot un any s’ha presentat un producte final excel·lent. Es tracta d’un protocol per a la Gestió de les consultes, queixes i suggeriments al Departament de Justícia. Però, més enllà d’aquesta gran aportació de coneixement, voldria ressaltar alguns elements que m’han semblat excel·lents i específics d’aquesta CoP i Jornada.

1. Esponsorització. L’obertura de la jornada va ser a càrrec d’Enric Colet, secretari general del Departament. En les seves paraules d’obertura va assenyalar dos aspectes que em semblen bàsics en el treball col·aboratiu:

  • L’adopció immediata per part del Departament del treball presentat.
  • Posar en valor la dinàmica de creació de coneixement de baix cap a dalt. El Departament, en paraules d’un dels seus principals directius, entén que aquest tipus dinàmiques són ara molt eficients perquè donen protagonisme al coneixement intern i arriben a nivells de qualitat en la producció excel·lents.

Les paraules de cloenda van correspondre al director del Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada, Xavier Hernández, el qual va ressaltar un dels aspectes més crucials del treball col·laboratiu: provocar espais de convivència entre professionals sota l’eix del coneixement i la preocupació per la millora de l’organització. Aquesta reflexió és sàvia i és el millor consell per als directius que encara tinguin dubtes sobre la bondat del treball col·laboratiu.


2. El programa de l’esdeveniment: Com ja és habitual, quan la programació de la jornada la realitzen els mateixos protagonistes, tenim la grata sorpresa que l’elecció dels ponents és immillorable. Ahir en l’explicació del producte col·laboratiu, a més dels protagonistes, vam poder comptar amb un gran ponent: Albert Serra, director de l’Institut de Governança i Direcció Pública d’ESADE, que va fer una magnífica conferència d’obertura sobre la gestió de qualitat en l’àmbit de l’Administració pública. De visionat obligatori per a tots aquells que vulguin tenir criteri sobre qualitat i sobre el que significa avui, com a indicador, la satisfacció del usuaris dels serveis públics.

Un ingredient de qualitat també va ser una taula rodona amb els principals experts en atenció ciutadana a la Generalitat que van exposar diferents punts de vista sobre la multicanalitat en l’atenció ciutadana. Molt bones intervencions de Jordi Graells, Elsa Urrútia i Mercè Nadal.

3. Participants a la Jornada. L’objectiu d’aquest tipus de jornades s’aconsegueix si assisteixen tots els interessats i protagonistes de l’àmbit professional. La difusió va funcionar molt bé i hi havia professionals experts de l’àmbit, l’atenció ciutadana, de diversos departaments i institucions.

4. Dinàmica de funcionament de la comunitat. Sempre diem que les comunitats de pràctica en què els seus membres depenen de diferents unitats són més difícils de gestionar i de conduir. Aquest ha estat el cas també de la comunitat de qualitat, que té una vocació transversal i en la qual hi ha implicades diferents unitats del Departament. Però, amb l’experiència que ja tenim acumulada, i amb la sàvia conducció de la seves e-moderadores i líders Iolanda Aguilar i Marta Castejón, que van saber guanyar-se el suport dels directius implicats, van aconseguir que la comunitat funcionés forma excel·lent. Juntament amb Anna Cervera van explicar la gènesi i els continguts del producte de coneixement que han elaborat, de manera col·laborativa, tots els membres de la CoP.

Jesús Martínez

  • 17:00
  • 0

La veu de la ciutadania, una oportunitat per a la millora del servei

El proper 12 de febrer, de 9 a 14 hores, tindrà lloc al Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada la I Jornada de Qualitat de l’Atenció Ciutadana en el marc del programa Compartim de gestió del coneixement. La jornada porta per títol La veu de la ciutadania, una oportunitat per a la millora del servei.

Aquest títol respon a la idea que l’atenció ciutadana no és nomes una via de participació sinó que també permet l’avaluació del servei i la detecció de punts febles que cal millorar.

Albert Serra, director de l’Institut de Governança i Direcció Pública d’ESADE parlarà de la gestió de qualitat en l’àmbit de l’Administració pública.

També hi haurà una taula rodona en què s’analitzarà la multicanalitat en l’atenció ciutadana: Jordi Graells, de la Direcció General d’Atenció Ciutadana i Difusió, tractarà el canal xarxes socials; Elsa Urrútia, de la mateixa Direcció General, explicarà l’experiència d’ús d’una aplicació corporativa per atendre consultes en línia; i Mercè Nadal, cap de l’Oficina d’Atenció Ciutadana de Girona, ens explicarà la transformació del model d’atenció ciutadana presencial.

La jornada també servirà per conèixer el treball fet per la comunitat de pràctica de Qualitat de l’atenció ciutadana en l’àmbit de la justícia a partir de l’avaluació de la gestió de les consultes, queixes i suggeriments del Departament de Justícia.

Si voleu assistir a la Jornada poder fer la inscripció en línia. Us hi esperem!!

Programa de la Jornada

Sobre la imatge: LuMaxArt GREYGUY010 (c) Scott Maxwell CC BY-SA

Iolanda M. Aguilar Juncosa i Marta Castellón Muñiz
e-moderadores de la comunitat Qualitat de l’atenció ciutadana en l’àmbit de la Justícia

  • 09:23
  • 0

El bon divorci, prevenim el malestar infantil

Jo no em separoEl proper 18 de novembre la comunitat de pràctica dels equips d’assessorament tècnic civil en l’àmbit de família celebra la seva III Jornada en el marc del programa Compartim de gestió del coneixement. Enguany, la jornada porta per títol: “El bon divorci, prevenim el malestar infantil”.

Aquest títol respon a una clara declaració d’intencions. Així, durant l’any 2013, la nostra CoP va desenvolupar un Decàleg del bon divorci: Pares, jo no em separo, orientat a oferir bones pràctiques en aquests processos tan complexos. La nostra àmplia experiència en el treball amb famílies que travessen aquestes difícils situacions i, molt especialment, amb els infants que hi creixen, ens va abocar a aportar el nostre granet de sorra per tal de prevenir els malestars en els fills menors, que representen els agents més vulnerables en aquests processos.

Aquest any hem continuat treballant i hem elaborat un taller a partir d’aquest decàleg. L’objectiu és transmetre -en un format pràctic, entenedor i interactiu- el contingut del decàleg. A la Jornada presentarem aquest nou producte, així com el pla de difusió que preveiem fer durant el 2015.

Si  voleu assistir a la Jornada podeu fer la inscripció en línia. Us hi esperem!

Programa de la Jornada