Gestió del coneixement » eines web


153 APUNTS

  • 17:00
  • 0

Convertir usuaris en clients gràcies al disseny web

Dona somrientUn dels reptes del món digital és sens dubte aconseguir la implicació, la col·laboració i el compromís dels usuaris web, és a dir, convertir aquests usuaris en clients. Però què cal fer, per aconseguir això? Ens ha agradat molt aquest article de Wes McDowell a The Deep End, on s’exposen les 10 tendències de disseny web i d’experiència d’usuari (UX) més novedoses, que tenen com a objectiu incrementar notablement aquesta taxa de conversió. Com podeu veure, l’equip de la publicació ha elaborat a més una infografia molt interessant per visualitzar de manera ràpida i senzilla aquestes 10 tendències, que us relacionem i resumim tot seguit:

1. Imatges que omplin tota la pantalla, preferentment de persones felices i somrients: hi ha estudis que demostren que aquest tipus d’imatges més grans fan que els usuaris s’hi fixin més i hi dediquin més temps i interès. Els vídeos d’ambient i la cinemagrafia també són interrupcions molt útils per aconseguir la conversió.

2. Presentació de la pantalla dividida en dues opcions: ajuda a dirigir els usuaris cap a la pàgina d’aterratge adequada. Aquest recurs és especialment útil quan s’ofereix més d’un servei o categoria global.

3. Ús d’elements monocromàtics (blanc i negre o colors tènues) per destacar la crida a l’acció, que ha de tenir colors impactants.

4. Navegació prioritzada: davant de massa opcions, els usuaris tendeixen a no triar-ne cap (està demostrat que en aquests casos hi ha 10 vegades menys de possibilitats de conversió). Per evitar això cal posar les dues pàgines principals a la vista, i amagar la resta en alguna mena d’icona de menú, posant la crida a l’acció com a botó destacat.

5. Pàgines de captura minimalistes: com menys distraccions, millor. L’ideal és un formulari d’un únic camp, amb uns bons titular i subtitular, perquè l’usuari sàpiga de seguida què ha de fer.

6. Vídeos: són molt útils per generar la confiança de l’usuari, fonamental perquè es dugui a terme la conversió. El tipus de vídeo més adient dependrà de les característiques del negoci: de benvinguda, testimonials, demostració de productes, etc.

7. Botó de crida a l’acció fix: la intenció és que sigui visible en tot moment. Es recomana situar-lo a la capçalera o bé a un lateral fix de la pàgina (en la versió per a dispositius mòbils és millor posar-lo al peu de pàgina).

8. Presentacions en format targeta (inspirades en Pinterest): és molt visual i permet als usuaris anar ràpidament a allò que els interessa més, allí on és més probable que es produeixi la conversió.

9. Crida a l’acció en una única columna: eliminant les distraccions de les barres laterals s’incrementen les possibilitats que els usuaris hi cliquin.

10. Personalitzar l’experiència d’usuari (seguint l’exemple d’Amazon): es tracta de fer servir la geolocalització, l’activitat anterior de l’usuari (compres, cerques, navegació). Aquesta personalització fa que cada interacció tingui un potencial més gran de conversió.

Seguiu aquestes pautes o alguna d’aquestes pautes al vostre web?

  • 13:52
  • 0

Repassant l’evolució de les comunitats de pràctica

En l’article “És immutable el cicle de vida de les CoP?”, publicat al butlletí Compartim núm. 20, ens plantegem si l’evolució de les diferents comunitats de pràctica, des dels seus inicis l’any 2006 fins al 2014, segueix el cicle descrit per Étienne Wenger. Veiem, per exemple, que algunes de les comunitats sí que s’adeqüen a aquest cicle i passen per les diferents fases: identificació i creació de grups potencials, cohesió, maduració, gestió de la CoP i transformació, i en arribar en aquesta darrera etapa es transformen en espais de memòria grupal i desisteixen en l’activitat.

No obstant això, també trobem comunitats de pràctica que evolucionen cap a un altre tipus d’agrupacions amb funcionalitats diferents en l’organització. I aquí és on sorgeix aquesta nova via de transformació que divergeix del cicle de vida de les CoP del qual parlava Wenger.

D’entre les possibles trajectòries de transformació possibles destaquem les següents: grups de detecció de bones pràctiques, rutines de gestió del coneixement, consultors organitzacionals i gestors del coneixement. Haurem d’anar comprovant i ampliant el camí que segueix cada comunitat.

“És immutable el cicle de vida de les CoP?”


Jesús Martínez

  • 13:51
  • 1

Accés obert: el coneixement fruit de les recerques científiques gratuït i a l’abast de tothom

Es coneix com a accés obert (OA, sigles d’Open Access, en anglès) la pràctica de facilitar accés sense restriccions via Internet als arxius –generalment, articles– fruit de tot tipus de recerca científica avaluada per experts. Hi ha dos graus d’accés obert: l’anomenat OA gratuït, que és simplement l’accés gratuït en línia a la informació, i l’anomenat OA lliure, que incorpora alguns drets addicionals per als usuaris (garantits habitualment per una llicència Creative Commons). L’OA permet l’accés als arxius, llegir-los, descarregar-los, desar-los, imprimir-los, emprar-los, i fer-ne mineria de dades, amb l’única limitació de reconèixer sempre l’autoria de l’arxiu i mantenir la integritat del seu contingut.

Els origens de l’OA es remunten a l’any 2001, quan 34.000 estudiosos d’arreu del món van signar una carta oberta a les editorials científiques on demanaven l’establiment d’una biblioteca pública en línia que proveís els continguts íntegres dels materials publicats en relació amb les investigacions de medicina i ciències de la vida de manera lliure, accessible, cercable i interconnectada. Aquesta iniciativa va donar lloc a la creació de la Biblioteca Pública de Ciències (PloS), la plataforma de publicacions científiques OA més gran de món.

La definició de l’OA s’ha fet en tres declaracions públiques: la iniciativa d’accés obert de Budapest (desembre de 2001; va ser la que va encunyar el terme), la declaració de Bethesda sobre les publicacions en accés obert (juny de 2003), i la declaració de Berlín sobre l’accés obert al coneixement en les ciències i les humanitats (octubre de 2003).

A l’hora de publicar en accés obert, els autors tenen dues opcions: fer-ho en una revista OA (l’anomenat Gold OA), o bé dipositar els seus treballs en un repositori institucional o temàtic (l’anomenat Green OA). En aquest article a Times Higher Education s’hi pot trobar informació molt útil per decidir quan convé més triar-ne una o l’altra.

El directori més important sobre OA és l’Open Access Directory, i el més rellevant a l’hora de trobar revistes científiques i acadèmiques en OA, el Directory of Open Access Journals (DOAJ). A Catalunya, el repositori RACO n’és la referència principal. El Consell Superior d’Investigacions Científiques disposa de la plataforma e-revist@s, que recull materials OA de l’Estat espanyol i de països llatinoamericans. Cal esmentar també el repositori col·laboratiu Figshare, que ofereix més d’un GB gratuït d’espai privat i espai públic il·limitat per publicar i compartir treballs de recerca acadèmics, en qualsevol format.

Pel que fa al règim jurídic de l’OA, la Comissió Europea –mitjançant la Comissió “Estudi sobre l’evolució tècnica i econòmica dels mercats de publicacions científiques a Europa”– ha fet pública la recomanació A1 perquè es desin en OA tots els resultats de les recerques finançades amb fons públics; i el projecte OpenAIRE estableix que l’OA és un dels requeriments a implementar en el programa Horizon 2020; dintre d’aquest programa, la Comissió Europea va llançar el 16 de desembre de 2013 el Pla pilot per a l’obertura de dades de les dades de recerques finançades amb fons públics. A l’Estat espanyol, la Llei de la ciència, la tecnologia i la innovació recull a l’article 37 l’obligació de publicar en OA els materials procedents d’investigacions finançades majoritàriament amb els pressupostos generals de l’Estat.

Finalment, cal destacar que l’aliança internacional de biblioteques acadèmiques i de recerca SPARC celebra des de fa 6 anys l’esdeveniment Open Access Week, on la comunitat acadèmica i de recerca es reuneix per aprofundir sobre el potencial de l’OA, compartir els seus coneixements i treballar per aconseguir que l’OA sigui la nova norma en aquest àmbit.

Sobre la imatge: Open Access ® PLOS CC BY – SA

  • 15:54
  • 2

La blogosfera pública

Blogosfera públicaAquest dijous parlarem de blogs a Donosti, de blogs com el Gestió del coneixement, que forma part de la blogosfera pública.

El Club d’Innovadors Públics hi organitza la I Trobada Nacional de la Blogosfera Pública on es reuniran persones influents del terreny de la innovació en les administracions públiques per debatre sobre tendències, notícies i àmbits d’actuació vinculats al món digital, el govern obert i unes administracions innovadores.

A la trobada s’han plantejat tres taules de debat que ja estem treballant en xarxa des de fa dies. Els temes de debat són:

1. Intraemprenentatge: es vol definir el rol de l’intraemprenedor públic a partir de les dades recollides dels intraemprenedors que hi participen, com s’està innovant a les administracions públiques, com s’hi pot donar suport i visibilitat, quines barreres s’estan posant a la innovació i a l’emprenedoria…

2. Irekia: un projecte de govern obert de referència quant a participació en constant evolució i millora i on es parlarà sobre com millorar i potenciar la plataforma i els serveis que s’hi presten.

3. Blogosfera pública: la gran conversa. Fa anys que conversem sobre la cosa pública a través dels blogs i ara ens plantegem analitzar què ha passat, de què ha servit, què volem i esperem a partir d’ara i com s’integren els nous canals de comunicació amb la blogosfera

Participo a la taula de la blogosfera pública com a bloguera i com a membre de la Xarxa d’Innovació Pública, però també vull explicar l’experiència que, des de gener de 2008, liderem amb Gestió del coneixement, un blog de referència on des del començament hem intentat compartir què fan les comunitats del programa Compartim i també algunes activitats del Departament de Justícia, però també tots aquells coneixements que creiem que poden ser rellevants per treballar en xarxa, en comunitats de pràctica o, simplement, per conèixer més l’entorn social i tecnològic on ens movem.

La trobada, que tindrà lloc entre les 16 i les 18.30 hores del dia 27 de juny, es podrà seguir per streaming i també per Twitter amb l’etiqueta #ENBP13.

Vídeo de presentació

Més informació

Núria Vives

  • 12:06
  • 1

V Jornada d’Educadors Socials de Centres Penitenciaris

El proper dimecres 15 de maig, tindrà lloc al Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada la V Jornada d’Educadors Socials de Centres Penitenciaris. El lema d’aquest any, “Canviem realitats, revoluciona’t!”, fa referència tant a l’objectiu de la tasca que duem a terme als centres, com a la nostra realitat professional.

En el decurs de la Jornada, presentarem dos programes socioeducatius:

- Educació intercultural en format digital, el nostre primer programa 2.0!! Una manera diferent, i molt engrescadora, de treballar la interculturalitat i fer alfabetització digital al mateix temps.

- Gestors culturals, una proposta pedagògica innovadora que vol trencar amb la imatge que identifica l’educador com a animador i oferir una altra manera de treballar, i entendre, el lleure en l’àmbit penitenciari, molt més en consonància amb la nostra pràctica educativa.

Completaran la Jornada una interessant ponència, “Educar per ser protagonistes”, i quatre tallers que permetran als participants posar en pràctica els continguts dels nous programes, conèixer les possibilitats del treball en xarxa i treballar continguts transversals.

Hi esteu tots convidats. Oferim un espai de trobada i de debat, per aprendre i compartir experiències i coneixements.

Programa
Inscripció fins al 9 de maig

Susana Gracia