Gestió del coneixement » metodologia


103 APUNTS

  • 15:52
  • 0

D’e-moderadors a agents d’aprenentatge

El 24 de març vam fer la reunió semestral de tots els e-moderadors del programa Compartim. L’objectiu formal d’aquestes reunions semestrals és fer transferència de  bones pràctiques i aprendre tots de tots.  En aquesta ocasió, però, hi va haver una novetat.

La primera part de la sessió va transcórrer segons la pauta tradicional. Els e-moderadors expliquen els seus projectes i reptes anuals; hi ha una gran diversitat d’enfocaments i projectes. No és aliè l’enfocament obert que tenim de les comunitats de pràctica al programa Compartim. Després de diversos anys d’especialitzar-nos a entendre allò que realment preocupa l’organització, hem establert una bona metodologia per detectar i resoldre problemes.  L’ingredient màgic ara, en aquesta fase de maduresa,  és el concurs i la implicació explícita de l’alta direcció, la qual assegura el suport i la posada  en marxa posterior de cada projecte. En la sessió, per tant, vam poder escoltar 18 propostes que pretenen aportar valor a l’organització des de la participació i la intel·ligència de tots.

Aquesta part va concloure amb la intervenció de José Antonio Latorre, que ens va explicar els detalls del model de comunitats de pràctica d’Alacant. Aquest model pot ser fàcilment instaurable pels centres de formació, ja que és una via d’entrada més fàcil a les CoP que no pas el que fem nosaltres; en el seu cas són més a prop del departament de recursos humans.

Però  va ser a la segona part on es va obrir  un nou escenari.  La pregunta de base que ens fèiem era la següent: pot un moderador excel·lent anar una mica més enllà de la seva funció i esdevenir un referent d’aprenentatge per al seu col·lectiu professional? Recordem que al programa Compartim, les comunitats de pràctica són al centre de cada col·lectiu professional. El que preteníem era fer evolucionar la figura del moderador i que passés de tenir un conjunt limitat d’activitats assignades, a una cartera de serveis encara més gran i relacionats amb l’aprenentatge organitzatiu. Els vam batejar amb el nom d’agents d’aprenentatge.

Per començar a sensibilitzar el grup, se’ns va acudir que seria interessant aportar una bona experiència de formació vinculada al lloc de treball. L’Ana Sáez en va ser l’encarregada, ja que ens va explicar el  model capdavanter  de formació de l’Hospital Sant Joan de Déu.

A continuació vam presentar hipòtesis sobre les funcions que podria tenir aquesta figura  el que podríem avançar del que podrien ser  les noves funcions d’aquesta figura.

Per acabar, Manel Muntada va avançar quatre preguntes sobre les quals reflexionar. El vehicle per articular-les sembla obvi: una CoP. Ja té nom (REGAL) i diversos  tipus de participants; a més dels e- moderadors,  hem pensat que seria útil afegir nous rols:  gestors de formació (del Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada de l’Escola d’Administració Pública), persones vinculades a la formació des d’àmbits diferents (per exemple,  directors docents), persones dels àmbits de difusió i comunicació, recursos humans, altres CoP de fora del Departament, universitats, etc. I ja en som més de 30!

Jesús Martínez

  • 11:52
  • 0

Processos participatius al Departament de Justícia

El proper 21 de novembre de 2013 tindrà lloc un fet que considerem extraordinari en la ja llarga trajectòria del programa Compartim. Es tracta de la presentació del nou Projecte tècnic de medi obert dins de la VIII Jornada de Medi Obert de Justícia Juvenil.  I dic extraordinari, perquè tot el procés d’elaboració (que ha durat un any sencer) s’ha dut a terme de manera col·laborativa entre els professionals de base, els comandaments intermedis i els directius.

El fet que aquest procés, que és complex i rellevant perquè s’articula en un ampli espectre de professionals i n’exigeix la participació activa,  s’hagi conduït amb èxit denota un alt grau d’expertesa i implicació.

Em remeto al programa de la Jornada per il·lustrar-ho: «Per a l’elaboració d’aquest nou Projecte tècnic es va considerar que un pilar bàsic havia de ser comptar amb la màxima participació del col·lectiu de professionals. Per això es va dissenyar una estructura col·laborativa encaixada i inserida dins del programa Compartim. I si un dels pilars d’aquest nou Projecte tècnic ha estat aconseguir la màxima participació del col·lectiu, l’altre ha estat la participació d’experts externs que han aportat els coneixements específics del seu camp professional al document que s’estava elaborant.»

Aquest nou Projecte ha fet palès que també és possible establir col·laboracions en temes d’alt nivell (regulació del treball professional, en aquest cas) habitualment reservats a les àrees de gestió directiva. La pregunta o reflexió que un es fa a continuació és la si es podria haver donat aquest procés en una organització en què no hi hagués hagut durant set anys comunitats de pràctica?

La resposta no és fàcil, però creiem que no. La cultura participativa no s’improvisa. I tampoc no s’accepta tan fàcilment que professionals veterans i experts s’enfrontin al repte de canviar les regles de joc i acceptin el treball en col·laboració, i encara menys amb els seus caps. I a l’inrevés, encara pitjor! Segons quines coses, estan reservades exclusivament a la direcció.

Aquest va ser precisament un dels motius pels quals hem programat l’experiència en el marc de la VIII Jornada Compartim del dia 3 de desembre, que estarà dedicada precisament al bon govern de les organitzacions i processos participatius.

Programa i inscripcions de la VIII Jornada Compartim

Jesús Martínez Marín

  • 15:12
  • 2

“Històries que parlen de nosaltres” a la IV Jornada TIC i Presó

En començar el curs el programa Compartim ens va demanar una frase per resumir el que ens plantejàvem a la CoP TIC i presó. Vam triar “Històries que parlen de nosaltres”, amb el propòsit que aquest eslògan fos el rerefons de les nostres actuacions vehiculant les experiències socioeducatives que pensàvem dur a terme als centres penitenciaris aplicant la metodologia dels relats digitals i desenvolupant el pla formatiu que havíem dissenyat.

Ha arribat el final de curs i el passat 6 de juny vam veure amb satisfacció com la sala d’actes del CEJFE es va omplir d’històries. Les nostres, les que al llarg d’aquest temps hem creat i que segons les possibilitats, necessitats i objectius de cada grup han anat agafant diversos formats: dMagaZines, audiorelats, videorelats, narratives digitals

Al llarg del matí els relats dels centres penitenciaris de Dones, Lledoners, Girona, Homes de Barcelona i Quatre Camins ens van emocionar i entusiasmar i, un cop més, ens van demostrar com a partir d’una proposta inicial, la creativitat, la imaginació i la riquesa personal dels seus autors i autores supera totes les expectatives.

També els alumnes d’Antropologia d’educació social de la Universitat de Barcelona ens van parlar de les seves experiències amb els dMagaZines i de la mà d’Andròmines vam conèixer com les TIC tenen aplicacions suggerents i noves per ajudar-nos a fer el relat de la nostra història professional.

Així, a mesura que desgranàvem aquestes “Històries que parlen de nosaltres”, ens vam adonar com adquirien tot el seu significat en ser compartides. Alguns del seus autors ens van explicar què va significar per ells participar en aquesta experiència, els impulsors de les diferents iniciatives van relatar les singularitats, dificultats i aprenentatges que s’han desenvolupat i tots ens vam engrescar mútuament veient el que els altres havien fet, el que els havia aportat aquesta metodologia, comprovant que no estem sols, que els reptes, les ganes i les idees també es poden compartir i que hi ha iniciatives i projectes interessants que ja s’estan posant en marxa.

Molts no vau poder assistir-hi. Per vosaltres aquest recull de la Jornada.

I per a tots el nostre compromís d’acompanyar-vos en la construcció i difusió de noves històries, encara millors, encara més innovadores i creatives, però que volem que continuïn sent les històries d’una comunitat que junta avança professionalment i creix en coneixement i experiència.

Videopòster IV Jornada TIC i Presó

Elena Martín
Elena Martín

  • 13:30
  • 0

Un model propi de comunitats de pràctica al Govern de Canàries

Comitè de Seguiment de CoP del Govern canariAl butlletí Compartim núm. 16 entrevistem Salomé Ballesteros, que és la responsable de la implantació del projecte de comunitats de pràctica al Govern de Canàries. Al títol d’aquesta entrada diem que és un model propi d’implantació sobre la base de l’impuls estratègic des de l’alta direcció. Aquest es plasma en el Programa estratégico para la modernización y mejora de los servicios públicos (PEMAC) i es dota d’un Comitè de Coordinació i Seguiment liderat per una estructura administrativa transversal de rang superior (la Inspecció General de Serveis).

Per què és important (i pròpia) aquesta via d’implantació de CoP? Perquè creiem que alinea la gestió del coneixement (i les comunitats de pràctica com a eina de referència) dins de la nova estratègia de modernització del Govern canari (2012-2014), amb la resta d’elements que impulsen la modernització: l’administració electrònica, la simplificació de procediments administratius, la millora de la qualitat en la prestació dels serveis, l’avaluació dels programes i polítiques públiques, la direcció per objectius orientada a resultats i, finalment, la gestió integral del coneixement corporatiu.

Les CoP, dins d’aquesta última línia, són una eina fonamental i ja es preveu una estratègia d’implantació, com diem, pròpia. Així ho valora la seva responsable:

…les comunitats de pràctica són el quart objectiu de la línia estratègica de gestió del coneixement i les volem cultivar dins l’estructura orgànica, és a dir, que no només compti amb el suport del Govern, sinó que també els comandaments intermedis s’hi involucrin, i que els empleats sàpiguen que és una fórmula de treball orientada a millorar la seva pràctica diària i a solucionar problemes reals del dia a dia, i que encara que no comporti innovar, que serveixi per elaborar criteris homogenis i adoptar una major unificació de procediments.

I és que darrere d’aquest impuls de modernització de l’Administració i l’aprofitament del coneixement intern rau una raó de pes: eficiència. Així ho recull la mateixa Resolució:

L’actual situació global de crisi econòmica per la qual estem travessant i els principis que regiran el futur sistema econòmic mundial fan que hi hagi una major necessitat de personalitzar no només els productes, sinó també els serveis, de considerar el client com únic en la relació amb una organització o empresa. Això ha suposat l’aparició d’un nou paràmetre a considerar a l’hora d’adoptar una actitud proactiva davant l’Administració en les seves diverses versions (tradicional i electrònica): la competitivitat.

I segueix més endavant:

En aquest sentit, la difícil situació economicofinancera aconsella adoptar mesures de reducció de despeses. Aquest fet, però, es compensarà amb l’esforç que està realitzant el personal de l’Administració pública de la Comunitat Autònoma de Canàries per a la posada en marxa d’aquesta estratègia, aprofitant al màxim els recursos propis amb què comptem…

O sigui, tal i com ho interpretem: és l’hora de posar en valor el coneixement intern dels empleats i de tota l’organització. Les CoP, com veiem, també a Canàries són una gran eina. Estarem atents a la seva evolució. N’aprendrem molt.

Podeu llegir l’entrevista sencera a Salomé Ballesteros al butlletí Compartim núm. 16.

Jesús Martínez

  • 12:06
  • 1

V Jornada d’Educadors Socials de Centres Penitenciaris

El proper dimecres 15 de maig, tindrà lloc al Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada la V Jornada d’Educadors Socials de Centres Penitenciaris. El lema d’aquest any, “Canviem realitats, revoluciona’t!”, fa referència tant a l’objectiu de la tasca que duem a terme als centres, com a la nostra realitat professional.

En el decurs de la Jornada, presentarem dos programes socioeducatius:

- Educació intercultural en format digital, el nostre primer programa 2.0!! Una manera diferent, i molt engrescadora, de treballar la interculturalitat i fer alfabetització digital al mateix temps.

- Gestors culturals, una proposta pedagògica innovadora que vol trencar amb la imatge que identifica l’educador com a animador i oferir una altra manera de treballar, i entendre, el lleure en l’àmbit penitenciari, molt més en consonància amb la nostra pràctica educativa.

Completaran la Jornada una interessant ponència, “Educar per ser protagonistes”, i quatre tallers que permetran als participants posar en pràctica els continguts dels nous programes, conèixer les possibilitats del treball en xarxa i treballar continguts transversals.

Hi esteu tots convidats. Oferim un espai de trobada i de debat, per aprendre i compartir experiències i coneixements.

Programa
Inscripció fins al 9 de maig

Susana Gracia

  • 12:40
  • 2

Twitter i les administracions públiques: com optimitzar-ne l’ús

El 21 de març d’enguany Twitter va fer 7 anys. Des de llavors, aquesta xarxa social ha sumat  200 milions d’usuaris a tot el món, i actualment s’envien 400 milions de tuits diaris. Les administracions públiques no es podien quedar al marge d’aquest extraordinari canal de comunicació, i per això la majoria en són usuàries. Però quina és la millor manera d’utilitzar aquesta xarxa, què és allò que hi cal fer i allò que no s’hi ha de fer mai?

En la guia Els 15 manaments per als organismes públics a Twitter, elaborada per GovLoop, podem trobar-hi indicacions molt útils. Els 15 manaments, en resum, són aquests:

1. Escoltaràs primer i et familiaritzaràs amb el mitjà abans d’incorporar-t’hi (tant a Twitter com a qualsevol altra xarxa social).
2. Utilitzaràs la informació del teu perfil de manera correcta: és imprescindible l’ús d’una imatge identificativa i emplenar la informació de perfil.
3. Disposaràs d’un avís de limitació de responsabilitat (disclaimer).
4. No tractaràs malament ningú.
5. Tuitejaràs de manera regular.
6. Integraràs un procés d’aprovació dels continguts dels tuits.
7. No registraràs comptes alternatius.
8. No automatitzaràs els teus tuits.
9. Tuitejaràs en primera persona.
10. No faràs servir esquers per atraure interaccions.
11. No seràs emissor de contingut brossa (spam).
12. Seràs selectiu a l’hora de seguir comptes.
13. Monitoraràs el teu compte.
14. Faràs aportacions a la conversa.
15. Mesuraràs el teu èxit.

A banda d’aquestes indicacions, recordem que, en l’àmbit de l’Administració pública, els departaments, serveis i marques de la Generalitat de Catalunya disposen d’una guia pionera: la Guia d’usos i estil a les xarxes socials de la Generalitat de Catalunya. Aquest document estableix unes pautes comunes per a la presència homogènia de la Generalitat a les xarxes socials i també estableix els criteris d’estil comunicatiu més adequats.

I amb un enfocament més genèric, adreçat a tot tipus d’usuaris, aquesta ponència d’Amalio Rey ens aporta també unes claus per conèixer millor aquesta xarxa social i uns quants consells per utilitzar-la. En resum, defineix tres arquetips de comportament entre els usuaris:

- Qui és a Twitter per parlar, ser vist, influir o vendre. Allò que més valoren és el nombre de seguidors.
- Qui hi és per escoltar, aprendre i informar-se. Allò que més valoren és la qualitat dels comptes que segueixen.
- Qui hi és per una qüestió lúdica (comunicar-se amb gent). Allò que més valoren són les interaccions.

Amalio Rey opina que és fonamental triar qui seguim per millorar la nostra experiència d’usuari i ser selectiu per evitar l’efecte de saturació. També exposa una sèrie de pràctiques positives i negatives. Les positives són aquestes:

1. La selecció de curadors de continguts fiables a Twitter, que ens pot permetre la filtració de continguts sense haver d’utilitzar RSS.
2. Retuitar (RT) amb comentaris (enriqueix el tuit).
3. Afalagar des de l’honestedat, quan realment es mereix.
4. Fer tuits enginyosos i breus, que permetin els RT.
5. Ser autèntic, no autocensurar-se, no ser presoner de la marca personal.
6. Fer filtratge/cura de continguts originals i amb valor afegit.

I les pràctiques negatives que cal evitar són:

1. Fer RT de les interaccions afalagadores d’un mateix.
2. Piular continguts propis amb còpia a altres comptes perquè ens en facin RT: no s’ha de demanar RT expressament a altres usuaris, excepte en casos excepcionals.
3. Vincular tuits a etiquetes i temes del moment (trending topics) que no tenen res a veure amb la qüestió de què piulem.
4. Estar pendent de qui deixa de seguir-nos.
5. Fer RT que ens irriten per posar en evidència els autors o com a exercici –mal entès– de transparència.
6. Fer RT sense llegir els continguts del tuit original.
7. Piular obvietats amb la pretensió de “vendre-les” com a idees extraordinàries.
8. Tuitejar per lots; és preferible programar-los (en aquest post d’Anexo M podeu trobar una selecció d’eines gratuïtes per fer-ho).
9. Fer tuits automàtics via feeds: cal curar els continguts, no els autors, atès que els comptes de qualitat no sempre produeixen continguts de qualitat.
10. Un tuit no és el mateix que un missatge directe (DM), que té caràcter privat i només pot ser enviat als nostres seguidors. Podem estar davant la propera plaga: els sistemes d’enviament massiu de DM.
11. Oblidar fer el reconeixement d’autoria.
12. Fer cues interminables de #ff o de salutacions de benvinguda o agraïment.
13. La reciprocitat innecessària de seguidors: quan se segueixen més d’uns pocs centenars de comptes, Twitter es fa incontrolable.
14. Repetir contínuament tuits de continguts propis (com a màxim, fer-ne tres, al cap d’un temps).
15. Caure en la marquitis, en l’adoració de gurus.

Com ho veieu? Seguiu aquestes recomanacions? Heu d’evitar alguna pràctica de les que s’esmenten?

Sobre la imatge: adaptació Ya estoy en Twitter (c) Rosaura Ochoa CC BY 2.0

  • 15:51
  • 1

Academia El Caparazón: cursos en línia especialitzats en psicologia i mitjans socials

Dolors Reig és una psicòloga social, professora i consultora, especialista en el vessant social de les TIC i en formació electrònica (e-learning), i col·laboradora habitual del programa Compartim des dels seus inicis. Després de 20 anys de dirigir centres, programes i projectes de formació, i d’haver treballat com a conferenciant, consultora i gestora de formació en diverses empreses, institucions, administracions públiques, universitats i escoles de negocis, ara ha creat l’Academia El Caparazón. Es tracta d’un projecte únic a nivell internacional, especialitzat en cursos en línia sobre psicologia i mitjans socials.

Els cursos començaran a impartir-se a partir del 4 de març d’enguany. El primer, dedicat a la creativitat i com potenciar-la (6 setmanes de durada, 30 hores lectives) va ser presentat en el bloc El Caparazón, que Dolors Reig gestiona des de 2007. S’ha presentat ja un segon curs, dedicat a la psicologia de l’individu connectat (6 setmanes de durada, 30 hores lectives). Properament es presentaran els cursos següents:

-   màrqueting de continguts
-   educació 2.0 / e-learning 2.0
-   mitjans socials (bàsic i avançat)
-   ludificació (gamification).

Les places són limitades (un màxim de 20 alumnes). Els cursos ofereixen materials exclusius (no publicats abans), dos seminaris web, suport constant als participants, i un diploma i distintiu acreditatius de la formació. I, molt important, ofereixen la possibilitat de dur a terme una construcció activa de la reputació digital personal (els treballs destacats es faran visibles –amb el permís del participant– per a una audiència potencial de 100.000 persones).  Requereixen una actitud proactiva dels participants, que hauran de fer una activitat setmanal (individual o grupal), i prioritzar l’ús de les eines col·laboratives i de presentació més innovadores d’Internet. S’hi potenciarà la creació o difusió de blocs propis i de perfils a les xarxes socials, que tindran la consideració de carpeta electrònica.

El preu d’inscripció es pot satisfer d’una vegada (pagament mensual) o en quatre terminis (pagaments setmanals).

Els cursos formaran part de dos programes de postgrau encara per determinar, i permetran properament l’acreditació universitària –amb caràcter opcional– de la UNAM (Universitat Autònoma Nacional de Mèxic).