En un article publicat a l’últim número de Catenaria, Javier Martínez Aldanondo ens diu que l’input personal i professional va lligat al coneixement i a la manera de gestionar-lo. El coneixement que tenim (o el que ens falta), assegura l’autor, determina allò que podem fer a la vida. En algun moment, tots ens hem preguntat què sabem fer bé. I aquesta pregunta inevitablement ha comportat donar resposta també a d’altres: quins coneixements tenim que puguin ser importants? a qui interessen? què aportem a la nostra empresa i en quin àmbit el nostre coneixement és valuós?
Sovint hi ha una certa distància entre qui som i qui ens agradaria realment ser. Eliminar aquesta distància només depèn de nosaltres, de fins allà on estiguem disposats a arribar. El problema, però, és que a molta gent li costa saber en què són experts. I el fet que tantes persones desconeguin quins són els seus punts forts resulta un problema greu.
Per a les empreses, continua J. Martínez Aldanondo, és bàsic conèixer els actius dels seus membres per treure’n el màxim rendiment. De la mateixa manera, per a cadascun de nosaltres conèixer el nostre benchmark personal és un factor clau per portar el timó de la nostra vida. I una eina molt útil per reflectir objectivament els nostres actius personals i professionals és el mapa individual de coneixement (MIC), el qual de manera crítica incideix en dos grans àmbits:
- Què sabem fer (coneixement)
- Què necessitem saber fer (aprenentatge)
Un cop tenim el nostre MIC i el comparem amb el dels altres, resulta força senzill identificar quins coneixements els podem oferir i quins coneixements tenen ells que ens poden ser útils. Aquesta situació es fa extensiva avui dia a totes les organitzacions, que ja s’han començat a adonar que sense un mapa de coneixement individual dels seus membres, els és molt problemàtic definir estratègies de gestió, perquè els falten els paràmetres per identificar el coneixement que cal gestionar i de com fer-ho.
Ahir, a la seu dels Serveis Territorials de Justícia el plenari de la Comissió Delegada Territorial de la CIRSO del Camp de Tarragona va donar el vistiplau a la creació de la comunitat CIRSO de Tarragona, que es constituirà formalment el proper dia 23 de febrer. Integrada per més de 90 professionals, tècnics i responsables institucionals, tindrà com a funció essencial la dinamització de la Comissió Interinstitucional per la Reinserció Social del Camp de Tarragona.
Els membres de CIRSO, distribuïts en quatre grups de treball, aportaran el seu coneixement i posaran en comú la seva experiència professional i tècnica, amb l’objectiu de millorar el nivell d’eficiència i eficàcia de les diferents accions i serveis adreçats a la reinserció de persones sotmeses a mesures judicials.
La qualificació de l’opinió, l’experiència i el coneixement és la millor garantia per superar les dificultats naturals en els processos de reinserció i apropar-nos a la configuració de polítiques i actuacions possibilitadores de la normalització social, en especial d’aquelles persones que, per diferents motius i realitats personals i familiars, s’han vist excloses d’una socialització plena.
La comunitat pretén, des del programa Compartim i la metodologia de gestió de la plataforma e-Catalunya, dur a terme un treball col·laboratiu en el qual tots puguem aportar i compartir coneixement i elaborar propostes innovadores.
En tant que comunitat de pràctica, explorarem noves possibilitats de compartir coneixement, com ara la transversalitat institucional, integrant-hi, a banda dels professionals del Servei d’Execució de Mesures Penals de Tarragona, altres dels àmbits de salut, seguretat pública, ocupació i serveis socials, tots moguts per l’interès de guanyar eficàcia i eficiència en els processos de reinserció i de millorar en l’execució de les mesures penals.
De moment, ja comptem amb el decidit suport i la confiança dels responsables del Departament de Justícia i dels Serveis Territorials de Tarragona i amb una bona dosi d’empenta del grup d’entusiastes que lideren el projecte.
El 3 de febrer, de 12h a 14h, al Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada tindrà lloc una sessió sobre innovació en formació, en la qual Roger Schank presentarà la ponència: “Una proposta d’aprenentatge eficient per a la societat del coneixement: a scenario centered curriculum” (un currículum centrat en l’entorn), i posteriorment s’obrirà un debat sobre el tema.
Roger Schank, una autoritat en la intel·ligència artificial, aplicada concretament a l’aprenentatge i a la construcció d’entorns virtuals d’ensenyament, aposta perquè la vàlua professional es mesuri -i està segur que així passarà en el futur- per la capacitat de l’individu d’adoptar diferents rols, d’acord amb les seves habilitats i coneixements.
Si us interessa assistir a la sessió, que també disposarà d’un servei de traducció simultània de l’anglès al català, us hi podeu inscriure gratuïtament. Només heu d’enviar un missatge a npf@gencat.cat. Teniu temps fins a l’1 de febrer.
El dia 14 vaig participar en un webinar organitzat per Online Social Media and Investigations. Un webinar és una conferència, taller o seminari que es transmet per la web i que permet la interactivitat entre els participants i el conferenciant, a diferència del webcast, on una persona parla i les altres només escolten.
Els webinars tenen lloc en temps real, en la data i l’horari específics. S’hi pot participar des de qualsevol ordinador amb connexió a Internet i la clau d’accés o bé el programari que permet la connexió amb l’aplicació.
Era força escèptic respecte de les bondats del webinar, malgrat tot, em vaig asseure davant l’ordinador a l’hora prevista i eureka! A partir dels logins facilitats, tot va anar com una seda.
Primerament, un rellotge anava assenyalant els minuts que faltaven per a l’inici i quan va començar, la interfície de la pantalla va quedar dividida: la visualització de la presentació del ponent i del que anava explicant n’ocupava unes 3/4 parts ; i al lateral restant, dos espais on es podien adreçar preguntes a tots els participants o bé directament a algun dels conferenciants. Tot plegat amb un so perfecte i una coordinació excel·lent entre la veu i la presentació de PowerPoint (ideal per a les sessions web o conferències del programa Compartim, no trobeu?).
Respecte del contingut de la conferència, va ser molt interessant el repàs que el ponent va fer sobre les plataformes de web socials, entre les quals vull destacar: Bebo, Orkut, hi5, LiveJournal, Photobucket (totes amb anglès, of course, però el el traductor de Google fa meravelles).
I per allò que no tot a la xarxa és bon rotllo, va establir una vinculació entre aquestes xarxes i la comissió de delictes. Els delinqüents també saben utilitzar les noves tecnologies i per tant, es va insistir que cal fer una supervisió de la informació pública que generem sobre nosaltres i especialment, sobre tercers. Als EUA és ja habitual formar els adolescents i preadolescents sobre l’ús de la xarxa i les informacions i documents i fotos que s’hi pengen.
El Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada, en el context del programa Compartim, ens ha ofert una nova oportunitat per gestionar coneixement. La CoP de Medi obert ha gestionat i programat el taller La Llei de responsabilitat penal de menors 5/2000, 10 anys després: límits i possibilitats.
El taller ha comptat amb la participació del jutge de Menors de Granada, Sr. Emilio Calatayud, amb una ponència en la qual ens ha donat la seva peculiar opinió del que representa l’aplicació de la llei.
Els gairebé 150 participants, molts d’ells vinculats professionalment a l’execució de mesures i atenció educativa de menors amb conductes dissocials, han aportat i compartit l’experiència acumulada al llarg dels 10 anys d’aplicació del nou marc jurídic penal de menors vigent. Sense cap intencionalitat prèvia, ens hem adonat que just el dia del taller, 13 de gener, es compleix el 10è aniversari de la publicació de la llei.
Temps suficient, en què s’han tramitat en el marc de la nova llei prop d’1.000.000 de diligències penals a menors i en què els jutges han dictat més de 180.000 sentències, perquè mereixi aquest aniversari un debat rigorós respecte dels avenços produïts i també dels límits constatats.
Tots els operadors de la justícia juvenil, jutges, fiscals, advocats, tècnics i professionals, cossos de seguretat, famílies, educadors i el conjunt de la societat, procurem desenvolupar les nostres funcions mantenint el no sempre fàcil equilibri entre sanció penal i funció educativa. Aquesta és la innovació que va instaurar la llei i el seu esperit essencial.
Sembla evident que al llarg d’aquest temps la llei ha permès superar el concepte de la retribució (pagar en proporció al delicte) més propi de sistemes penals anteriors, i ens ha conduït a sondejar nous conceptes molt més estimuladors. Avui treballem sobre nous paradigmes: la restauració (del dany produït), la responsabilització (del menor respecte de la seva conducta), la reparació (a la víctima). En definitiva, camins més directes a l’objectiu de la reinserció.
No sembla, però, tan evident que aquests nous paradigmes no estiguin absents de dificultats. Malgrat la bondat de l’objectiu, no sempre els resultats justifiquen l’esforç fet. En ocasions, els recursos disponibles no són suficients o en el cas de ser-ho, no sempre són els adequats.
El taller ha estat una bona ocasió per formular-nos preguntes i debatre les respostes. El catàleg de mesures disponibles per als jutges és suficient per donar resposta a la pluralitat d’actes delictius i circumstàncies personals del menors? Es disposa de prou mitjans humans, tècnics i materials per donar resposta als objectius previstos en les mesures i sentències?
Tots els operadors compartim el principi de l’interès màxim del menor instaurat per la Llei 5/2000, però la llei només permet intervenir judicialment amb el menor encausat, no pas amb la família i encara menys amb el seu context social.
Sovint el menor infractor és també un menor desprotegit, desemparat o en risc social i els drets del qual han estat vulnerats. Per tant, serà objecte d’intervencions judicials i administratives simultànies, no sempre degudament coordinades i complementàries. El menor pot ser sancionat educativament perquè no va a escola, però difícilment es pot exigir responsabilitats als pares per no garantir-li l’escolarització i encara menys per fomentar-li l’abstencionisme o fins i tot, la conducta delictiva.
En definitiva, ens preocupa amb freqüència la responsabilitat del menor respecte de les mesures imposades, però no podem abordar la responsabilitat dels pares, educadors i de la societat en general respecte de les necessitats educatives del menor.
Aquestes reflexions i moltes altres les hem pogudes compartir amb el jutge de Menors, Emilio Calatayud, que en el seu discurs desprèn l’entusiasme amb el qual fa la seva feina. Sens dubte, la seva pràctica professional, les seves reflexions i la seva paraula l’han convertit en referència necessària a l’hora de valorar l’actual ordenament jurídic penal de menors. S’ha mostrat un eloqüent comunicador, ferm en les conviccions personals i sincer en les seves afirmacions.
Des de Medi obert, li volem agrair la seva generosa disponibilitat i reconèixer el suport rebut del Centre d’Estudis per encetar amb aquest taller l’activitat de la comunitat aquest 2010.
Aprofitant que el Marcelo Lasagna estava a Barcelona aquestes festes de Nadal, vam tenir l’oportunitat de participar en un petit taller organitzat pel Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada en què ens va donar un munt d’idees per gestionar el coneixement i la informació que genera l’organització i perquè reverteixi en serveis amb valor per als usuaris.
L’Administració pública és una gran font de coneixement i informació, però sovint no és prou accessible, recuperable ni s’ofereix de manera personalitzada als diferents destinataris. L’objectiu és cercar noves metodologies per crear els fluxos idonis per gestionar el coneixement, i aquí hi intervé no tant la tecnologia com la xarxa de professionals encarregada de proveir i de compartir continguts i coneixement.
Mapes mentals, que sistematitzen i organitzen la informació d’una manera visual, gestors documentals, eines de difusió d’informació més personalitzada, rutines creatives a través de comunitats de pràctica o de grups ad hoc… són algunes de les estratègies que ens va explicar i que haurem de posar en pràctica aquest 2010.
La dècada que ara estem a punt d’acabar ha vist néixer i créixer el fenomen dels webs socials. El bloc Teclado Mòvil de La Vanguardia ens en fa una foto de quins han estat els webs més significatius i amb més influència al llarg d’aquests 10 anys:
- Twitter: pioner del microblogging. Va ser creat el 2006.
- Facebook: la xarxa social més estesa internacionalment. Creada el 2004.
- YouTube: la revolució del vídeo en línia, amb continguts generats pels usuaris. Creat el 2005.
- Skype: la revolució en la comunicació IP (àudio i vídeo). Va ser creat el 2003.
- Flickr: l’àlbum de fotos global. Va ser creat el 2004.
- Wikipedia: una de les primeres fonts d’informació gratuïta en línia, editada de manera col·laborativa (en català, Viquipèdia). Va ser creat el 2001.
- Digg: pioner de les notícies distribuïdes com a xarxa social. Va ser creat el 2004.
- Google News: l’agregador de notícies més popular. Va ser creat el 2002.
- Yelp: una guia de suggeriments feta amb paràmetres de xarxa social. Va ser creat el 2004.
- Hulu: és fruit d’una aliança entre diverses productores, per la qual cosa permet veure els vídeos complets, amb alta qualitat i sense infringir la llei. De moment, només se’n pot gaudir des dels Estats Units. Va ser creat el 2007.
La majoria d’aquests mitjans socials són tan coneguts i usats que sembla que faci molts més anys que estan en funcionament i com podem veure tots ells van ser creats al llarg d’aquesta darrera dècada.
I jo hi afegiria encara l’e-Catalunya, la plataforma corporativa de treball col·laboratiu que fem servir les comunitats de pràctica i que ha suposat una nova manera de treballar i de relacionar-nos.
El bloc 'Gestió del coneixement' aplega idees i continguts útils per gestionar el coneixement a l'Administració pública, a partir de l'experiència del bloc e-moderadors del programa Compartim a e-Catalunya i també dels coneixements d'experts de diversos àmbits en la plataforma de blocs corporatius de Gencat.
En un article publicat a l’últim número de Catenaria, Javier Martínez Aldanondo ens diu que l’input personal i professional va lligat al coneixement i a la manera de gestionar-lo. El coneixement que tenim (o el que ens falta), assegura l’autor, determina allò que podem fer a la vida. En algun moment, tots ens hem preguntat què sabem fer bé. I aquesta pregunta inevitablement ha comportat donar resposta també a d’altres: quins coneixements tenim que puguin ser importants? a qui interessen? què aportem a la nostra empresa i en quin àmbit el nostre coneixement és valuós?
