En el decurs de la Jornada, presentarem dos programes socioeducatius:

- Educació intercultural en format digital, el nostre primer programa 2.0!! Una manera diferent, i molt engrescadora, de treballar la interculturalitat i fer alfabetització digital al mateix temps.

- Gestors culturals, una proposta pedagògica innovadora que vol trencar amb la imatge que identifica l’educador com a animador i oferir una altra manera de treballar, i entendre, el lleure en l’àmbit penitenciari, molt més en consonància amb la nostra pràctica educativa.

Completaran la Jornada una interessant ponència, “Educar per ser protagonistes”, i quatre tallers que permetran als participants posar en pràctica els continguts dels nous programes, conèixer les possibilitats del treball en xarxa i treballar continguts transversals.

Hi esteu tots convidats. Oferim un espai de trobada i de debat, per aprendre i compartir experiències i coneixements.

Programa
Inscripció fins al 9 de maig

Susana Gracia

Inauguràvem així la Mostra itinerant pels centres penitenciaris que hi han participat amb audiorelats, videorelats i dMagaZines i que ha constituït una experiència intensa, motivadora i molt rica en matisos: des de la il·lusió per veure la pròpia producció en pantalla gran i de forma compartida, fins als comentaris de les autores durant l’acte de lliurament de certificats expedits pel Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE) i el reconeixement de l’esforç i dedicació de totes les participants.

El dies successius es van repetir escenes semblants en els CP Quatre Camins, CP Homes, CP Lledoners i CP Girona, que van acollir la Mostra amb el seu particular tarannà i disponibilitat, omplint biblioteques o auditoris, però amb idèntic entusiasme i emoció, posant de manifest, un cop més, que la riquesa del Sant Jordi DigiTale està en els productes, però també en la possibilitat de fer aquesta itinerància de les obres per tots els centres, cosa que dóna visibilitat als productes, fa possible la recepció càlida i el reconeixement a la creació.

Mesurar la dedicació, l’esforç, les competències desenvolupades, els sentiments remoguts, els descobriments de les pròpies capacitats, la creativitat posada en joc aquests dies és difícil. La quantificació només pot servir d’indicador del grau d’acceptació de la proposta. S’han presentat 30 audiorelats, 34 videorelats, 1 dMagaZine; hi han participat 6 centres penitenciaris i un centre educatiu de justícia juvenil, 100 interns i internes i 8 professionals.

La Mostra també es va completar amb una jornada al CEJFE en què es fomentava la reflexió al voltant de la proposta formativa de l’Àrea de Nous Projectes i Programes de Contingut Transversal de la Direcció General de Serveis Penitenciaris en què s’insereix aquesta iniciativa i que va incloure la intervenció d’ Oralia Paredes, especialista en comunicació i educació de la Universitat Autònoma de Barcelona qui va presentar la ponència “La màgia de la paraula. La narració com a mitjà d’expressió personal i eina per a descobrir el món”.

En definitiva, una experiència positiva que ens anima a continuar aprofundint en metodologies que ens ajudin a introduir transversalment les TIC en accions socioeducatives i a cercar noves formes de comunicació i aprenentatge.

Llista de reproducció de totes les obres presentades

Elena Martín

La mostra reunirà els audioRelats, videoRelats, narratives digitals i dMagaZines fets pels interns i internes dels centres penitenciaris de Catalunya i dels centres educatius de justícia juvenil i pels professionals del Departament de Justícia.

Durant la setmana de Sant Jordi, la mostra recorrerà els 6 centres participants, s’hi projectarà una selecció de les obres presentades i es lliurarà als participants un certificat i un obsequi.

Es donaran a conèixer d’aquesta manera les produccions fetes i s’establirà un canal de difusió entre els diferents centres. També durant la setmana de Sant Jordi al CEJFE s’instal·larà una pantalla on es projectaran les obres presentades. La Mostra recorrerà els següents centres penitenciaris:

23 d’abril: Mostra SantJordiDigitale al CP de Dones de Barcelona
24 d’abril: Mostra SantJordiDigitale al CP Quatre Camins
26 d’abril: Mostra SantJordiDigitale al CP d’Homes de Barcelona
29 d’abril: Mostra SantJordiDigitale al CP Lledoners
30 d’abril: Mostra SantJordiDigitale al CP de Girona

Pendent de confirmar: Can Llupià, Ponent

En el marc de la mostra, el dia 25 d’abril, al CEJFE tindrà lloc l’acte central de la mostra on Oralia Paredes Sánchez, especialista en comunicació i educació de la Universitat Autònoma de Barcelona, parlarà sobre “La màgia de la paraula. La narració com a mitjà d’expressió personal i eina per descobrir el món”, tot emmarcant la seva exposició en els valors de les obres presentades i del procés que s’està duent a terme amb el projecte DigiTale.

L’acte es completarà amb una comunicació a càrrec de Julio Zino i Elena Martín on s’explicarà el procés formatiu a través del qual s’ha impulsat la producció de treballs pel Sant Jordi Digitale,  posant de relleu les característiques i versatilitat dels diferents formats i s’il·lustrarà l’exposició amb algunes de les obres.

Julio Zino

En la guia Els 15 manaments per als organismes públics a Twitter, elaborada per GovLoop, podem trobar-hi indicacions molt útils. Els 15 manaments, en resum, són aquests:

1. Escoltaràs primer i et familiaritzaràs amb el mitjà abans d’incorporar-t’hi (tant a Twitter com a qualsevol altra xarxa social).
2. Utilitzaràs la informació del teu perfil de manera correcta: és imprescindible l’ús d’una imatge identificativa i emplenar la informació de perfil.
3. Disposaràs d’un avís de limitació de responsabilitat (disclaimer).
4. No tractaràs malament ningú.
5. Tuitejaràs de manera regular.
6. Integraràs un procés d’aprovació dels continguts dels tuits.
7. No registraràs comptes alternatius.
8. No automatitzaràs els teus tuits.
9. Tuitejaràs en primera persona.
10. No faràs servir esquers per atraure interaccions.
11. No seràs emissor de contingut brossa (spam).
12. Seràs selectiu a l’hora de seguir comptes.
13. Monitoraràs el teu compte.
14. Faràs aportacions a la conversa.
15. Mesuraràs el teu èxit.

A banda d’aquestes indicacions, recordem que, en l’àmbit de l’Administració pública, els departaments, serveis i marques de la Generalitat de Catalunya disposen d’una guia pionera: la Guia d’usos i estil a les xarxes socials de la Generalitat de Catalunya. Aquest document estableix unes pautes comunes per a la presència homogènia de la Generalitat a les xarxes socials i també estableix els criteris d’estil comunicatiu més adequats.

I amb un enfocament més genèric, adreçat a tot tipus d’usuaris, aquesta ponència d’Amalio Rey ens aporta també unes claus per conèixer millor aquesta xarxa social i uns quants consells per utilitzar-la. En resum, defineix tres arquetips de comportament entre els usuaris:

- Qui és a Twitter per parlar, ser vist, influir o vendre. Allò que més valoren és el nombre de seguidors.
- Qui hi és per escoltar, aprendre i informar-se. Allò que més valoren és la qualitat dels comptes que segueixen.
- Qui hi és per una qüestió lúdica (comunicar-se amb gent). Allò que més valoren són les interaccions.

Amalio Rey opina que és fonamental triar qui seguim per millorar la nostra experiència d’usuari i ser selectiu per evitar l’efecte de saturació. També exposa una sèrie de pràctiques positives i negatives. Les positives són aquestes:

1. La selecció de curadors de continguts fiables a Twitter, que ens pot permetre la filtració de continguts sense haver d’utilitzar RSS.
2. Retuitar (RT) amb comentaris (enriqueix el tuit).
3. Afalagar des de l’honestedat, quan realment es mereix.
4. Fer tuits enginyosos i breus, que permetin els RT.
5. Ser autèntic, no autocensurar-se, no ser presoner de la marca personal.
6. Fer filtratge/cura de continguts originals i amb valor afegit.

I les pràctiques negatives que cal evitar són:

1. Fer RT de les interaccions afalagadores d’un mateix.
2. Piular continguts propis amb còpia a altres comptes perquè ens en facin RT: no s’ha de demanar RT expressament a altres usuaris, excepte en casos excepcionals.
3. Vincular tuits a etiquetes i temes del moment (trending topics) que no tenen res a veure amb la qüestió de què piulem.
4. Estar pendent de qui deixa de seguir-nos.
5. Fer RT que ens irriten per posar en evidència els autors o com a exercici –mal entès– de transparència.
6. Fer RT sense llegir els continguts del tuit original.
7. Piular obvietats amb la pretensió de “vendre-les” com a idees extraordinàries.
8. Tuitejar per lots; és preferible programar-los (en aquest post d’Anexo M podeu trobar una selecció d’eines gratuïtes per fer-ho).
9. Fer tuits automàtics via feeds: cal curar els continguts, no els autors, atès que els comptes de qualitat no sempre produeixen continguts de qualitat.
10. Un tuit no és el mateix que un missatge directe (DM), que té caràcter privat i només pot ser enviat als nostres seguidors. Podem estar davant la propera plaga: els sistemes d’enviament massiu de DM.
11. Oblidar fer el reconeixement d’autoria.
12. Fer cues interminables de #ff o de salutacions de benvinguda o agraïment.
13. La reciprocitat innecessària de seguidors: quan se segueixen més d’uns pocs centenars de comptes, Twitter es fa incontrolable.
14. Repetir contínuament tuits de continguts propis (com a màxim, fer-ne tres, al cap d’un temps).
15. Caure en la marquitis, en l’adoració de gurus.

Com ho veieu? Seguiu aquestes recomanacions? Heu d’evitar alguna pràctica de les que s’esmenten?

Sobre la imatge: adaptació Ya estoy en Twitter (c) Rosaura Ochoa CC BY 2.0

Aquest servei el va començar Mark Hahnel al Regne Unit al gener de 2011, basat en programari wiki multimèdia. A mitjan 2012 va ser rellançat en una nova versió. Actualment, Figshare –que compta amb el suport financer de Digital Science– està integrat amb Elements de Symplectic (un sistema de serveis integrals en relació amb els materials de recerca), està associada amb F1000 Research (un repositori molt prestigiós d’articles de recerca), col·labora amb PLOS (la revista científica d’accés obert més gran del món), i també amb Plum Analytics (un servei que quantifica l’impacte dels treballs de recerca publicats).

A Figshare s’hi pot trobar qualsevol tipus de continguts, que poden ser editats i fins i tot eliminats en qualsevol moment pels seus autors. A cadascuna de les contribucions se li assigna el seu propi identificador d’objecte digital (DOI), un codi identificador únic que proporciona un enllaç permanent a l’arxiu en qüestió. Figshare acull els materials que els autors no tenen intenció de publicar mitjançant els canals habituals, i fins i tot els que són producte d’experiments i recerques fallides, la qual cosa minimitza l’“efecte calaix” i resulta molt útil per a l’elaboració d’altres recerques. Aquest servei, en definitiva, ofereix l’oportunitat de difondre dades molt interessants per a la ciència i el coneixement que, per diverses raons, no troben espai a cap revista científica o acadèmica.

Figshare és considerada per molts, de fet, com la xarxa social de la publicació científica. A més, disposa de compte a Twitter, Facebook i Google+.

L’autor argumenta que les organitzacions, davant de l’auge i l’expansió dels nous usos i dispositius, han hagut de modificar les seves estratègies comunicatives per no quedar-se enrere i també s’han fet visibles, ja que s’han posicionat com a marca a les xarxes socials.

Tanmateix, encara hi ha distància entre els professionals que, a títol individual, ja han integrat les TIC a la seva vida quotidiana (persones 2.0, segons Baptista Borrell) i les empreses de les quals formen part. Algunes, amb visió de futur, han assumit el repte i comencen a integrar les mateixes xarxes socials, dispositius i aplicacions que usen les persones que les componen en la seva dinàmica professional.

Tot plegat, m’ha fet pensar que el programa Compartim i e-Catalunya són un exemple d’aquest procés a l’Administració, on aquí sí, des d’un punt de vista laboral, els seus membres van incorporant hàbits de treball col·laboratiu, competències relacionals basades en les TIC i configuren els seu propis entorns d’aprenentatge professional.

Altres articles i documents de Baptista Borrell

Joan Galeano

També hi van participar Cristina Martínez-Sandoval, ambaixadora a Barcelona de CoworkingSpain, plataforma d’espais de coworking i de cotreballadors, i Albert Cañigueral, fundador del blog ConsumoColaborativo.com i connector de OuiShare a Barcelona.

Tots els assistents es van interessar per aquesta manera de treballar, que té punts de contacte amb el treball col·laboratiu impulsat pel programa Compartim. El debat va ser ric i les propostes engrescadores, com ara l’oferta de crear un laboratori per experimentar el treball col·laboratiu entre Administració i la comunitat MOB.

El funcionament és senzill. Es disposa d’un gran espai on es lloguen taules i equips informàtics, si cal, a mitja jornada o a jornada completa (24 h). Allà els professionals desenvolupen els seus projectes, però s’organitzen activitats i es dediquen espais perquè les persones es puguin conèixer i crear comunitat. Els professionals provenen de diversos camps del coneixement: dissenyadors, informàtics, arquitectes, periodistes, etc. que poden aportar noves visions als projectes que es duen a terme a través d’aquesta connexió contínua que es crea a MOB.

A la sessió, també s’hi van debatre els límits a la creació que imposen les estructures jerarquitzades de grans empreses i organitzacions. Moltes veus insisteixen que les idees creatives i innovadores molts cops moren quan han de ser aprovades per estructures jeràrquiques que no tenen el coneixement suficient dels projectes que es proposen. El que cal és buscar la manera que pugui coexistir l’organització més horitzontal per a la creació i col·laboració, juntament amb l’organització jeràrquica, que ha de ser receptiva a noves propostes i fer confiança a les persones que volen desenvolupar projectes innovadors.

És per això que empreses més petites com les dels espais de coworking ho tenen més senzill a l’hora d’idear un servei i posar-lo al mercat sense intermediaris. El problema amb què topen, però, és la rigidesa del sistema administratiu, ja que no hi ha una figura jurídica que englobi les característiques flexibles del coworking, on en un mateix espai s’hi treballa, s’hi organitzen esdeveniments i exposicions, s’hi imparteix formació, s’hi fan activitats d’esbarjo, etc. En aquest sentit, cal que l’Administració doni resposta ràpida a les noves necessitats de la societat.

Aprofitant que la seu de MOB és molt a prop del Centre d’Estudis Jurídics, en acabar la sessió vam fer una visita en aquest espai i vam poder comprovar in situ l’ambient de creativitat que s’hi respira.

Joana Soteras

A més a més, podrem assistir al taller de yarnbombing (o l’art d’intervenir en els espais públics amb creacions de ganxet, mitja, punt de creu, etc.) que ens impartirà DUDUÀ.

Sóna interessant, oi? Us hi podeu apuntar des de la pàgina Inscripció ràpida a les activitats formatives del CEJFE.

Programa de la Jornada

Sobre la imatge: Yarnbombing Domus 2 (c) mc2 CC BY-SA 2.0

Sonia Marco

Els cursos començaran a impartir-se a partir del 4 de març d’enguany. El primer, dedicat a la creativitat i com potenciar-la (6 setmanes de durada, 30 hores lectives) va ser presentat en el bloc El Caparazón, que Dolors Reig gestiona des de 2007. S’ha presentat ja un segon curs, dedicat a la psicologia de l’individu connectat (6 setmanes de durada, 30 hores lectives). Properament es presentaran els cursos següents:

-   màrqueting de continguts
-   educació 2.0 / e-learning 2.0
-   mitjans socials (bàsic i avançat)
-   ludificació (gamification).

Les places són limitades (un màxim de 20 alumnes). Els cursos ofereixen materials exclusius (no publicats abans), dos seminaris web, suport constant als participants, i un diploma i distintiu acreditatius de la formació. I, molt important, ofereixen la possibilitat de dur a terme una construcció activa de la reputació digital personal (els treballs destacats es faran visibles –amb el permís del participant– per a una audiència potencial de 100.000 persones).  Requereixen una actitud proactiva dels participants, que hauran de fer una activitat setmanal (individual o grupal), i prioritzar l’ús de les eines col·laboratives i de presentació més innovadores d’Internet. S’hi potenciarà la creació o difusió de blocs propis i de perfils a les xarxes socials, que tindran la consideració de carpeta electrònica.

El preu d’inscripció es pot satisfer d’una vegada (pagament mensual) o en quatre terminis (pagaments setmanals).

Els cursos formaran part de dos programes de postgrau encara per determinar, i permetran properament l’acreditació universitària –amb caràcter opcional– de la UNAM (Universitat Autònoma Nacional de Mèxic).

Des de la mateixa associació, ens van informar que van entrar en competició tres treballs més, i que el nostre projecte va ser escollit per al premi amb la unanimitat del jurat.

La valoració que podem fer de tot plegat no pot ser més positiva i encoratjadora. La CoP de psicòlegs d’assessorament tècnic penal ha estat treballant en la revisió de la guia GAT-VIG-R des de l’any 2009. En el marc del Departament de Justícia i del Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada, el reconeixement de la nostra feina ha estat en tot moment molt positiu i des d’aquí ho volem agrair. Però no podem obviar, d’altra banda, que aquest premi atorgat suposa un reconeixement extern revestit d’un gran valor simbòlic per a tots nosaltres, provinent d’un col·lectiu aliè a la nostra disciplina, però agermanat a través del mateix objecte de treball.

El premi el vam recollir nosaltres, Nicolàs Barnés i Josefí Pons, psicòlegs de l’Equip d’Assessorament Tècnic Penal de Tarragona, en nom de tots els psicòlegs de tots els equips de Catalunya, i també ens va acompanyar a l’acte la psicòloga Montserrat Farran, de l’equip de Barcelona. A part de l’immillorable tracte rebut per part de l’Associació Catalana de Pèrits Judicials i Forenses i per part de l’ICAB, vam tenir el privilegi de comptar amb l’acompanyament i el suport del director general d’Execució Penal a la Comunitat i de Justícia Juvenil, Joaquim Claveguera; del subdirector general de Reparació i Execució Penal a la Comunitat, Marc Cerón; de la cap de l’Àrea de Reparació i Atenció a la Víctima, Lídia Serratusell; del cap del Servei de Suport a l’Execució Penal de Tarragona, Salvador Miquel; del gerent de la Ciutat de la Justícia de Barcelona i l’Hospitalet, Francesc García, i de la cap del Servei de Suport a l’Execució Penal, Carmen Pozo.

Doncs bé, en moments difícils i de crisi (ja no econòmica, sinó quasi existencial), tot això és un clar exemple que cal seguir treballant, reinventant, construint coneixement… i compartir-lo i aportar tot el que puguem per millorar la nostra feina. Per a nosaltres, va ser tot un honor exercir de representants dels nostres companys i companyes: gràcies!

Nicolàs Barnés i Josefí Pons

Fem un petit repàs de la història de tots tres dMagaZines, amb totes les seves peculiaritats.

Universo Cultural, és fruit d’un procés de progressiva integració de les TIC en les accions socioeducatives, de la mà de les educadores que el coordinen: l’Elisabet i l’Elisenda. Van partir d’un grup presencial d’educació intercultural; van participar de manera molt activa en un grup de treball de la CoP d’educadors socials per a la incorporació de les TIC al programa d’educació intercultural; van començar a aplicar el producte realitzat, van vincular el grup d’educació intercultural a la ràdio del centre i, finalment, tota aquesta experiència la van aportar als dMagaZines, que vam començar a l’estiu de 2011. Tot i que el grup ha anat canviant d’integrants, la dinàmica s’ha mantingut, tant pel que fa a la producció de continguts com al compromís de complir amb la periodicitat mensual del dMagaZine. A més a més, la integració de les TIC en les seves activitats ha permès una contínua incursió en nous camps. A tall d’exemple, per a la celebració del primer aniversari de “Universo Cultural” van fer un videoclip participatiu, molt espontani i molt ben aconseguit.

En el cas de Femení Singular del Centre Penitenciari de Dones, es parteix d’una revista que té una història de 20 anys i que a poc a poc es va anar passant a formats digitals. Primer a través d’un bloc i a finals de l’any passat, comencen el seu camí com a dMagaZine Femení Singular. El grup de producció, coordinat per l’educadora Lorena, treballa de manera molt intensa amb les TIC, a través del Punt TIC-Òmnia del centre. Aquesta disponibilitat de mitjans fa possible que les participants puguin assajar les diferents possibilitats de les TIC: edició de la revista, tractament d’imatge, cerca d’informació per Internet… També, darrerament, a través del projecte AlfaDigital, hem estat treballant amb el grup amb les Narratives digitals, els AudioRelats i els VideoRelats.

La Mosca Magazine del Centre Penitenciari de Girona, és el dMagaZine més nou. És un producte molt experimental, on es barregen els AudioRelats i les produccions pròpies i li donen un particular format. De fet La Mosca Magazine neix d’una iniciativa de la Susanna, l’educadora que coordina el grup de treball, de començar a treballar l’oferta de càpsules formatives del projecte AlfaDigital. Vam començar al mes de novembre i amb les produccions individuals es va fer aquesta primera edició dedicada al Nadal. Paral·lelament, el grup ha anat aprofundint en el domini del programari que utilitzem (Audacity, per tota l’edició i muntatge de l’àudio) i estem a punt de començar una càpsula de formació en videorelats. Per la seva banda, el grup de treball continua consolidant el dMagaZine en continguts i periodicitat.

Els dMagaZines s’estan revelant com a un mitjà de comunicació molt accessible per la seva facilitat de producció, pels requeriments tècnics (tant en equipament com en programari) i que obre moltes portes vers l’adquisició de diferents competències. A tot això s’afegeixen les possibilitats de difusió a través de la xarxa, que permet un interessant i enriquidor intercanvi “dins-fora” dels centres penitenciaris.

Podeu conèixer totes les edicions de Universo Cultural, el magazine abierto, a través d’aquest enllaç. I les edicions de Femení Singular i de La Mosca Magazine a través del bloc del projecte AlfaDigital.

Julio Zino

Els MOOC són una autèntica revolució de l’educació a distància i l’aprenentatge virtual, producte de la web social, basada en la igualtat, la comunicació horitzontal i la participació: la intel·ligència col·lectiva posada en pràctica. Les seves condicions principals són el context didàctic, fer servir una tecnologia que els faci reutilitzables i no estar limitats per la propietat intel·lectual (ús de llicències lliures, com ara Creative Commons). Dolors Reig va explicar al seu bloc El caparazón quines són les característiques genèriques que els defineixen:

• Poden ser organitzats per qualsevol expert o grup d’experts, en qualsevol matèria.
• Hi pot participar qualsevol persona que estigui interessada en la matèria (no requereixen titulacions ni formacions prèvies).
• Els participants poden tenir diferents nivells d’implicació (des de l’escolta-lectura passiva fins a la discussió activa amb els experts i/o altres participants).
• Els materials i tecnologies utilitzats són de tipus molt divers; això permet els participants adquirir i millorar les seves competències digitals, i no només les que tenen relació amb la matèria impartida.
• Requereixen compromís dels participants, i tendeixen a l’autoorganització individual i grupal: comunitats paral·leles, subgrups locals o temàtics d’ajut mutu, importància de la figura del tutor voluntari…
• El bloc de la plataforma té un paper fonamental. Els participants poden crear al seu torn xarxes de blocs associades al curs, accessibles des d’agregadors de continguts com ara Netvibes.
• Són entorns privilegiats de sistematització del coneixement, que permeten una bona difusió de la feina feta, la creació de comunitats i de xarxes socials d’interessos.

Un bon exemple de tot això és el curs d’introducció a l’educació oberta creat per David Wiley (entre els dies 11 i 15 de març tindrà lloc la Setmana de l’Educació Oberta). En aquest post de Miriam Schuager a Wwwhat’s new podem trobar 54 cursos universitaris en línia gratuïts que comencen durant aquest mes de gener. I Óscar Rey recull en aquest post 12 plataformes MOOC; algunes de les quals ja les havíem vistes en el post del juliol passat que hem citat al començament, però també n’hi descobrim d’altres.

Aquesta revolució en l’educació ha adquirit tanta rellevància que ja comencen a sorgir idees per monetitzar les plataformes, com és el cas de Coursera, tal com explica Rip Empson a TechCrunch.

I vosaltres, heu seguit cap curs d’aquest tipus? Com ha estat l’experiència?

Malgrat tot, és possible també utilitzar mitjans no verbals en les comunicacions en línia, atès que el comportament que envolta l’enviament de missatges digitals transmet significats addicionals. Per exemple, quan una persona publica un tuit i l’elimina tot seguit pot estar traspuant inseguretat. A part d’aquesta i altres lectures entre línies, hi ha moltes maneres d’entendre el que està passant en un grup de treball en línia quan els seus participants no ho fan explícit mitjançant el seu discurs. Els cinc canals de comunicació no verbal més importants per a un facilitador en línia són aquests:

• L’ús de les estadístiques que genera el propi entorn de treball del grup. Una eina útil per treure profit d’això és Google Analytics, que permet sondejar el terreny i també monitorar l’activitat al grup.
• Aprendre a llegir la metacomunicació digital. Si es coneixen els hàbits digitals dels membres del grup és més fàcil llegir entre línies. Per exemple, si un d’ells té un comportament diferent del que és habitual en aquesta persona es pot deduir que potser hi ha algun problema.
• Utilitzar les emoticones i les emocions. Si el facilitador en línia adopta un model de rol que es caracteritza per l’expressió de les emocions és molt probable que la resta de membres del grup es comporti també d’aquesta manera, fent així molt més fàcil copsar els seus estats d’ànim i les qüestions que els puguin estar ocupant o preocupant.
• Formular preguntes a un metanivell. Es poden utilitzar eines per demanar resposta immediata, com ara enquestes ràpides, trucades telefòniques o correus electrònics puntuals a algun membre del grup per saber com està.
• Utilitzar els moments de sincronització. Hi ha moments en què el facilitador veu que algú del grup està connectat a algun dels canals de comunicació més comuns (per exemple Facebook o Skype) i pot aprofitar-ho per establir-hi contacte i obtenir una informació de retorn ràpida: seria l’equivalent de trobar-se una persona en un passadís. A les teleconferències es produeixen més senyals que als entorns textuals (per exemple, s’hi poden interpretar les entonacions de les veus i com és d’activa la participació de la gent).

I si estem amatents a tot el que passa a les comunitats virtuals i llegim amb atenció el que publica cada membre, aprendrem a conèixer l’estat d’ànim de les persones, a identificar possibles problemes i a saber qui necessita un suport especial.

Sense menystenir les interessants ponències de Virginio Gallardo, que ens va parlar dels reptes de les organitzacions i la innovació, tot citant el Compartim com un exemple a seguir, i de Gabriel Ginebra, que ens va explicar com ser menys competents individualment i més competents treballant col·laborativament, el protagonistes del Compartim, membres i e-moderadors, van centrar l’interès de la Jornada.

Distribuïts en 6 tallers que havien de tenir una durada de 45 minuts i que n’haurien hagut de durar 90, els tallers van despertar l’interès de la majoria dels assistents: s’hi van establir converses interessants i es van explicar les diferents evolucions de diverses comunitats de pràctica (CoP) després de 7 anys de Compartim.

Al taller 1, Rosa M. Aragonés, e-moderadora de la CoP de psicòlegs d’assessorament tècnic penal, va explicar que la CoP estava formada per tots els psicòlegs d’assessorament tècnic penal, com havia evolucionat seva comunitat des de l’any 2009, els valors positius d’haver treballat en comunitat i en quin punt es trobaven actualment. Per ells, treballar millor dintre de l’organització no ha de ser una tasca voluntària, sinó obligatòria i, per tant, la gestió del coneixement s’hauria de subsumir com una funció més dels equips de treball. Les intervencions dels assessors (Francesca Cañas i Sergio Vásquez) i de membres del públic es van centrar precisament en l’evolució de la CoP i com podria assumir-ho l’organització.

Al taller 2, Les CoP que no tenen èxit, hi van participar els dos e-moderadors de la CoP de psicòlegs de centres penitenciaris, José Manuel Núñez i Joan Manuel López Capdevila, que van argüir diversos motius o factors (relacionats amb la motivació, amb la diferent percepció del projecte que en tenia el col·lectiu, amb el fet de basar tot el treball en l’e-Catalunya quan hi havia poca cultura tecnològica, etc.) pels quals ells creuen que la comunitat no va tenir continuïtat, tot i que els productes que van elaborar són bons.

També hi va intervenir Pedro Albino, exe-moderador de la CoP de docents de centres penitenciaris, que va apuntar diversos possibles motius: una situació laboral en transformació en aquell moment, manca de suport de la direcció, que no facilitava les trobades presencials, però sobretot no trobar el tema sobre el qual treballar, és a dir, l’objectiu.

Carles Folch i Mario Pérez-Montoro van actuar com a assessors del taller i van explicar també les seves experiències. Montoro va assenyalar que el fracàs de les CoP obeeix a multiples factors.

El taller 3, conduït per l’e-moderador de la comunitat de juristes criminòlegs, Joan Galeano, es va centrar a exposar l’itinerari de les comunitats de pràctica com a espais d’aprenentatge i reflexió a través d’entorns personals i professionals d’aprenentatge. El debat que s’hi va generar gràcies als diferents punts de vista que hi aportaven els assessors Laura Rosillo, experta en comunitats i xarxes socials; Ignasi Alcalde, consultor multimèdia, i Miren Fernández de Álava, investigadora del Departament de Pedagogia Aplicada de la UAB i membre de l’EDO, va ser molt ric i va deixar els assistents amb ganes de continuar debatent sobre les CoP com a solució en temps actuals a la més escassa formació tradicional, sobre l’acreditació de l’aprenentatge informal, sobre la CoP com a precursora de relacions més planes a les organitzacions i d’apoderament dels participants, sobre la ductilitat de les CoP per poder afrontar necessitats d’aprenentatge d’una manera immediata, molt abans que la formació tradicional es plantegi aquesta formació.

El taller 4, format per e-moderadors històrics, va tenir un alt nivell: vam passar de parlar de mitosi a parlar de fractalitat. Susana Gracia, e-moderadora de la CoP d’educadors socials de centres penitenciaris, va explicar com el col·lectiu es va dividir en diferents grups per tractar els temes que més preocupaven els educadors, per adaptar-se a les necessitats reals del col·lectiu i perquè ningú no se sentís exclòs del projecte. Julio Zino, e-moderador de la CoP TIC i Presó, va explicar un model diferent de comunitat que ha evolucionat cap a equips més transversals i també cap a la constitució de CoP ad hoc per a necessitats específiques. Dani Giménez i Blanca Rigau, de l’Agència de Protecció de la Salut a Catalunya, van explicar el seu model de comunitats de pràctica que neixen i moren durant un període anual per mitjà del que ells anomenen “mercadillo del coneixement”. En el debat es va analitzar el paper de la direcció o de l’organització en l’impuls o el desenvolupament de les comunitats.

Al taller 5, sobre les CoP ortodoxes, Jordi Pedrola, moderador de la CoP Activitat física i esport als centres penitenciaris, i Sònia Marco, moderadora de la CoP de monitors artístics dels centres penitenciaris, van basar les seves exposicions respectives explicant qui són, què fan, com funcionen, què els aporta la comunitat i quins són els factors que segons ells fan que les seves CoP tinguin èxit. D’una manera molt resumida, la comunitat els dóna cohesió com a grup, aprenentatge, seguretat, autoestima, reconeixement, satisfacció personal… I tot això reverteix en una dedicació i formació de més qualitat per als interns.

També hi va intervenir Sandra Sanz, experta en comunitats de pràctica, que va afirmar que perquè un CoP funcioni és bàsic que hi hagi una necessitat clara, un interès. Una comunitat mor quan l’interès de les persones desapareix, però que una comunitat desaparegui no s’ha de veure com un problema.

El taller 6 sobre el pragmatisme i les CoP assumint projectes aplicats com a grups de millora i innovació, el van conduir Eulàlia Sau, e-moderadora de la CoP de biblioteques judicials, i Jordi Burcet, coe-moderador de la CoP @plec Justícia Tarragona 2012, amb l’assessorament de David Rodríguez, professor de la Facultat de Ciències de l’Educació de la UAB i membre de l’EDO. En aquest taller es va demostrar que quan el projecte és demandat per la direcció fa que la comunitat funcioni d’una manera més fluida. A banda del sentit de pertinença al grup, es treballa conjuntament per un objectiu que se sap d’antuvi que l’organització implementarà i aquest és un fet diferencial amb altres tipus de CoP en què els interessos del col·lectiu i els interessos de la direcció no van en la mateixa línia i en ocasions fa que la comunitat perdi força quan el producte de coneixement elaborat no troba l’encaix necessari a l’organització.

Tots els tallers haurien exigit més temps del que se’ls havia assignat inicialment perquè la conversa, el diàleg, la visió des de diversos punts de vista és des d’on aprenem i si ahir hi va haver un segon protagonista va ser el coneixement compartit. Una gran Jornada!

Materials de la VII Jornada Compartim

Post de Francesca Cañas: Comunidades, fractales y virtualidad

Post de Jesús Martínez: ¿Rollo Testigos Jehová para captar adeptos a las CoP?

Storify de la VII Jornada Compartim, per Alicia Pomares

Núria Vives

Aquest és el títol de la Jornada anual del programa Compartim de 2012. Per què aquest títol? Si hem de ser completament sincers, us direm que fa un parell de mesos encara no sabíem com enfocar la Jornada. Ja n’hem fet sis i cada cop és més difícil continuar despertant interès i innovant en formats formatius -al Compartim som innovadors de mena i no parem mai!-. I, de sobte, va saltar la sorpresa.

El mes d’octubre, en una reunió d’e-moderadors, una de les líders (Rosa Aragonès, l’e-moderadora de la comunitat de psicòlegs d’assessorament tècnic penal) del programa ens va comunicar que, com a comunitat de pràctica, havien arribat al final del seu recorregut i que ho deixaven. Les raons que portaven a aquesta decisió –i aquesta és la gran novetat-  no eren de tipus conjuntural, ni de falta de motivació o mitjans; sinó tot el contrari: Aragonès comentava que el que volem fer al Compartim (productes de coneixement) estava acabat i que a partir d’ara continuar en la CoP els suposava una mena de fre.

Actualment, els psicòlegs d’assessorament tècnic penal ja disposen internament d’espais de pràctica reflexiva i tenen el suport del seu cap per treballar també així. Doncs…, res a afegir.

Ens vam quedar en estat de xoc perquè era una evolució que no havíem previst. Tant és així que al final vam continuar la reflexió i vam establir una mena d’observació pautada i reglada amb la resta de comunitats per saber ben bé què estava passat.

Fruit de tota aquesta reflexió vam establir sis itineraris diferents i vam constatar que cada agrupació en treball col·laboratiu (les inicialment anomenades comunitats de pràctica) poden optar per una evolució diferencial. De totes les CoP que al llarg d’aquests anys hem observat, no hi ha hagut dos itineraris semblants. Cadascuna ha fet la seva pròpia història i evolució. Tanmateix, i després de (per)seguir-les, arribem a la conclusió que poden donar-se patrons comuns propis d’aquest ecosistema de cultiu tan particular com és l’Administració pública.

Les agrupem, com diem, en sis itineraris:

1. Integració natural en l’organització. És una sortida i un final molt elegant. En aquesta lògica d’acabar el que s’ha començat, l’objectiu ideal seria que tota CoP, en el seu si, es dotés d’una fórmula -un gen- d’autodestrucció després d’un temps prudencial de funcionament. Tant perquè ha tingut èxit com per fracàs (per merescut). La Rosa Aragonès, l’e-moderadora, d’aquesta CoP ens ho explicarà a la Jornada.

2. Fracàs o desaparició prematures. És la més freqüent. I ho diem tant pel programa Compartim i la nostra organització com per altres organitzacions públiques a què hem ajudat, però on no s’han consolidat les comunitats. Per parlar-ne ens acompanyaran antics e-moderadors que han tingut la gentilesa d’acudir a la nostra crida. Especialment és d’agrair la presència de José Núñez, Pedro Albino, JM Capdevila, del Departament de Justícia, i Carles Folch, del Departament d’Agricultura.

3. Espais d’aprenentatge i reflexió a través d’entorns personals i professionals d’aprenentatge. En algunes comunitats no s’ha anat més enllà. Tot i que en un grup col·laboratiu l’aprenentatge se suposa per defecte, en alguns casos es mostra com la raó principal de la viabilitat del grup. Joan Galeano ens explicarà per què i debatrem si podem admetre aquesta opció com una proposta de valor similar a les altres que sí que presenten productes tangibles de coneixement.

4. Efecte mitosi a les CoP. Ens ha sorprès aquesta evolució: no està documentat un procés similar a la literatura sobre comunitats de pràctica, però creiem que mereix ser debatut i tractat pels e-moderadors implicats i pels experts convidats. Intuïm que hi ha alguna cosa d’això: la CoP com a dinamitzadora del grup professional, en què veiem agrupació i desagrupació dels seus membres al voltant de temes de coneixement, però amb cadències i fluxos específics. Susana Gracia, ens parlarà de la mitosi en la comunitat d’educadors socials de centres penitenciaris, i Julio Zino i Elena Martín ens parlaran de la seva experiència a la comunitat transversal TIC i presó .

5. Les CoP ortodoxes. Aquelles en què Etienne Wenger es trobaria més còmode. I les reconeixem per la passió dels seus membres, per l’alta interacció, i per l’autèntica pràctica professional que els uneix, aglutina i identifica. Hi haurà tres comunitats que representen tot això: Sonia Marco, e-moderadora de monitors artístics, Jordi Pedrola, de la CoP d’activitat física i esport, i Joan Antoni Matilla, de la CoP de mediadors de justícia juvenil.

6. El pragmatisme. És un itinerari clar, repetit i necessari: les CoP que assumeixen projectes aplicats com a grups de millora i innovació. Eulàlia Sau, e-moderadora de la CoP de biblioteques judicials, i Jordi Burcet, de la CoP @plec 2012 Justícia Tarragona ens ho explicaran.

Comptarem, a més, amb dos ponents de luxe: Virginio Gallardo ens explicarà com les CoP es converteixen en el centre de l’organització i Gabriel Ginebra ens desvetllarà la incògnita de per què un japonès va estavellar un tren per guanyar temps.

I ja per acabar, i amb infinit agraïment, comptarem en qualitat d’experts i amics amb persones que amb la seva intel·ligència i el seu suport han estat responsables que el programa Compartim arribi a aquesta maduresa. Entre ells: Jordi Graells i Costa, Sergio Vásquez Bronfman, Mario Pérez-Montoro Gutiérrez, Sandra Sanz Martos, Francesca Cañas Ortiz, Paco Molinero Ruiz, Aleix Barrera Corominas, Carles Folch Castell, Dani Giménez Roig, Blanca Rigau Pellissa, Laura Rosillo, Ignasi Alcalde Perea, Miren Fernández de Álava i David Rodríguez Gómez.

Programa de la VII Jornada Compartim

Inscripcions

Sobre la imatge: plantsnow (c) zoomboy.com CC BY-NC

Jesús Martínez

La VII Jornada de Prevenció i Mediació Comunitària culmina una etapa de treball de 3 anys en què hem tractat temes relacionats tant amb la prevenció de les conductes de risc dels joves com amb les eines de la mediació per donar respostes responsabilitzadores a aquestes conductes.

L’any 2009, Jaume Funes ens va il·lustrar sobre “Els joves, la prevenció (de la delinqüència) i les polítiques municipals” en una jornada en què alguns municipis van exposar diverses respostes a les conductes incíviques dels joves… Encara no teníem formada cap comunitat de pràctiques.

L’any 2010, Raúl Calvo va desenvolupar el concepte “de l’operador de conflictes” en una intervenció sobre “De l’abast de la mediació”. Aquell any es va formar la comunitat de pràctiques TRAM.cat i es va presentar la Guia de Reparació de danys en l’Àmbit Municipal (GRAM) i també vam poder sentir el que representava a nivell polític, ja que vam comptar amb la presència d’alcaldes de diverses demarcacions territorials.

L’any 2011, Jordi Palou ens va descobrir les connexions entre la reconstrucció de la pau i la prevenció. La seva història com a mediador en el conflicte intraruandès, en una ponència titulada “De la justícia al diàleg inclusiu: l’experiència del diàleg intraruandès”, era un exemple molt clar. Aquest mateix any vam formar una nova comunitat de pràctiques: el CERCA  (Compartim Experiències de Resolució de Conflictes amb Adolescents) i alguns dels seus components ens van narrar històries de la seva praxi i de la importància de la paraula en tota intervenció amb els joves.

Aquest any, el 2012, l’accent s’ha posat en el Diàleg, en majúscules, i en els diversos escenaris on el podem observar. El grup CERCAdors va exposar el treball fet durant tot aquest curs, l’anàlisi de la intervenció amb joves, i fer èmfasi en aquelles eines que utilitzem a diari i que sorprenentment passen sovint desapercebudes… La jornada “Els escenaris del Diàleg” ha permés obrir el camp a altres formes de comunicar-se que també són transformadores com la música, amb l’experiència Converses sonores a Joves de la presó de joves i amb la participació del grup de teatre Impactat que han acompanyat la segona taula.

Tanquem un etapa molt rica i d’aquesta etapa en sortirà un llibre digital en el qual estem treballant. Ens hauria agradat presentar aquest document a la jornada del dia 15 de novembre però no ha estat possible. Aquest serà un producte més dels que ja ha elaborat aquest Programa com són:

• Vídeo de “cinc anys viatjant a les arrels” (2009)
• GRAM (2010)
• Històries del dia a dia i els vídeos corresponents (2011)
• Liibre digital en procés (2012/2013)

Materials i vídeos de la VI Jornada de Prevenció i Mediació Comunitària

Ana Nogueras

La nostra història com a comunitat de pràctica de psicòlegs dels equips d’assessorament tècnic penal (EAT penal) va començar l’any 2009 amb un projecte molt motivador a nivell tècnic que va aconseguir engrescar el 100% dels membres de la comunitat com a grup actiu, és a dir, tots i cadascun dels psicòlegs dels EAT penal. Això va ser així perquè el projecte que ens van encomanar corresponia a una nova demanda dels òrgans judicials i que, com a tècnics, no teníem una resposta objectiva i comuna: la credibilitat del testimoni en violència de gènere.

Aquest projecte es va transformar en una investigació de 4 anys de durada que alhora va representar un volum de feina important, afegit a l’habitual de cada tècnic i, com tota tasca investigadora, també molt feixuga.

Finalment, a les Jornades del 8 de novembre, vam presentar el resultat d’aquests 4 anys de feina: la Revisió de la Guia d’Avaluació del Testimoni en Violència de Gènere (GAT-VIG-R), un instrument innovador que a partir d’ara passarà a formar part del repertori d’eines tècniques fonamentals de tots els psicòlegs dels EAT penal, ja que s’ha convertit en una guia protocol·litzada que dóna una resposta unificada a tot el territori i que ens ajudarà, com a servei públic que som, a donar una resposta més objectiva, més eficaç i més eficient als òrgans judicials i, finalment, a l’usuari.

Presentació La comunitat de pràctica de psicòlegs d’assessorament tècnic penal

Rosa Aragonés
e-moderadora dels psicòlegs
dels equips d’assessorament tècnic penals

Parmessano està configurada per un conjunt d’històries creuades on les emocions més primàries i extremes condicionen les accions dels diversos personatges i els porten a confluir en l’espai i el temps amb dramàtiques conseqüències.

Us parlo de la novel·la que recentment he decidit autoeditar gràcies a la tecnologia, i que és una síntesi de la meva experiència professional com a psicòleg de medi obert de justícia juvenil a Lleida i el meu univers creatiu particular.

Bonaventura Baró Xipell

La mostra és la culminació del treball de l’any passat de la CoP Monitors artístics de centres penitenciaris i a banda de poder gaudir de l’exposició, hi haurà dues ponències molt interessants.

El mateix dia de la inauguració, l’expert en creació de jocs, Oriol Comas i Coma, que ha estat el nostre guia durant el desenvolupament del treball, parlarà sobre la importància del joc i de la sinergia creativa que la seva gestació comporta.

El dia 7 de novembre, també a les 12 h, comptarem amb la presència de l’intern Joan Molins, exalumne del taller d’arts plàstiques del Centre Penitenciari de Girona i guanyador del 1r Concurs de creació de jocs, organitzat pel col·lectiu de monitors artístics dels CP, premi que va compartir amb el taller de reciclatge MSOB de Quatre Camins. Molins ens explicarà com va ser el procés creatiu del joc que el va fer mereixedor del premi i en un ambient privat de llibertat.

Esteu tots convidats a assistir-hi i si no podeu venir a la inauguració, teniu de temps fins al dia 11 de novembre per poder-la visitar.

Sònia Marco

Aquestes guies formatives recullen un treball sistemàtic d’identificació de les competències professionals i són fruit del treball conjunt de l’Àrea d’Investigació i Formació Social i Criminològica del CEJFE i cadascun dels col·lectius implicats en les guies: treballadors socials, psicòlegs, educadors, juristes i tècnics especialistes de les diferents àrees de treball de l’àmbit d’execució penal.

Les activitats formatives que contenen les guies s’orienten a l’adquisició de les competències professionals necessàries per al correcte desenvolupament de l’activitat professional. La metodologia se centra en la pràctica: els continguts teòrics emmarquen l’activitat, però la formació té una orientació prioritàriament procedimental i actitudinal (aprendre a fer).

Les guies es refereixen a la formació especialitzada dels professionals dels següents serveis de l’àmbit de l’execució penal: centres penitenciaris, justícia juvenil, oficines d’atenció a la víctima del delicte, assessorament tècnic penal, mediació penal i mesures penals a la comunitat; i tracten dels currículums formatius dels següents col·lectius professionals: tècnics especialistes de serveis penitenciaris, psicòlegs, educadors socials, juristes i treballadors socials, per a cadascun dels serveis corresponents.

Cada guia conté:

• la descripció de les competències professionals,
• la descripció dels comportaments observables que defineixen operativament la competència,
• una proposta d’activitat formativa bàsica per desenvolupar la competència, i
• una llista oberta d’activitats formatives d’aprofundiment.

Al llarg del període de 2008-2012 el nombre d’activitats relacionades amb el model competencial s’ha anat incrementat de manera regular, per acabar vinculant tota l’oferta formativa d’aquesta Àrea del Centre d’Estudis Jurídics prevista per el 2013 a les noves guies formatives.

Més informació i descàrrega de les guies formatives de col·lectius d’execució penal

Marta Ferrer