Gestió del coneixement


438 APUNTS

  • 13:11
  • 0

Allò que de debò importa a les comunitats de pràctica

Podem ser creatius, innovadors, exploradors de nous escenaris i contextos i estar en dinàmiques de progrés i canvi continu en les organitzacions, però algunes coses no canvien per molt que vulguem, i la realitat pot ser molt tossuda.

Això també passa en la implantació de comunitats de pràctica a l’Administració pública. Al programa Compartim, amb 8 anys de trajectòria aplicada a 40 comunitats diferents al llarg d’aquest període, ja sabem quins són els aspectes (per no dir problemes) sobre els quals hem d’insistir una vegada i una altra.

El context és el següent: amb motiu de la trobada presencial del mes de setembre dels e-moderadors (els líders de les comunitats) del programa Compartim per preparar la jornada anual que es fa al desembre, els vam formular una pregunta sobre quins temes, de debò, s’haurien de plantejar en aquest jornada per continuar guanyant impacte i fluïdesa a les CoP.

Els temes que van sortir són els de sempre, els de tota la vida: aquells que ja vam treballar a l’inici de l’experiència:

  • Incorporació de la CoP dins de l’organització
  • Dinamització en línia
  • Difusió i transferència real del coneixement
  • Avaluació i mètriques

Com podem interpretar això? No avancem i estem sempre donant voltes al mateix tema? O bé són temes que ens acompanyaran sempre i –com la pedra de Sísif– hem d’estar-hi a sobre una vegada i una altra mirant de trobar les respostes perquè mai es resoldran del tot?

La meva opinió és que dels quatre temes plantejats n’hi ha dos (els primers) que són cosubstancials a l’organització i que demanen de manera constant una dialèctica d’ajustament fina. Per què? Perquè depenen més de persones que de processos. El  factor humà, les persones en els seu rols, marca l’evolució. Això explica que en contextos similars hi hagi CoP que tenen èxit i n’hi hagi que no en tenen.

Pel que fa als altres dos (els darrers), sí que crec que poden quedar resolts definitivament (si és que alguna cosa és definitiva en aquesta vida) el mes de desembre amb les contribucions que es recullen a la nova publicació en què treballem.

De tota manera, pensem, i és l’orientació que hem donat a la jornada, que qualsevol resposta ha de venir de qui ho fa bé. Tenim bons exemples de CoP que, tot i que fan un plantejament específic de la seva comunitat, ens permeten explicar com ho han fet. Per això, l’enfocament de la trobada serà de cocreació i d’aprenentatge de les millors experiències.

Els e-moderadors d’èxit han acceptat el repte de parlar dels quatre temes esmentats. O sigui, esperem rebre el proper dilluns propostes d’experiències ben definides i amb vocació de poder ser generalitzables (amb les cauteles necessàries) a d’altres contextos.

Us prometem un resum dels resultats!

Jesús Martínez

  • 08:29
  • 1

Festival Internacional de Reciclatge Creatiu DRAP-ART 2013

Els monitors artístics estem contents amb els resultats del nostre esforç.
El dia 9 d’agost ens van confirmar que el projecte que vam presentar al juny per poder  participar al Festival DRAP-ART 2013, ha estat acceptat.

Per tant, tindrem un estand al CCCB, Centre de Cultura Contemporània de Barcelona.

Drap-Art’13 és un festival internacional i tindrà lloc entre  13 de desembre de 2013 al 5 de gener de 2014. Les activitats i la fira es faran el cap de setmana del 3, 4 i 5 de gener de 2014.

La CoP de monitors artístics ens hem consolidat en fer una feina molt ben feta, en peces que tenen molta acceptació fora de les presons. Les peces dels interns han estat publicades en els catàlegs (podeu consultar-los a la biblioteca del CEJFE) que volten per tot el món.

Genial!

Sònia Marco

  • 11:19
  • 1

Les macrodades: repte i oportunitat

La tecnología de big data revolucionará la seguridad de la información ® infocux TechnologiesEl terme macrodades (Big Data) fa referència a una col·lecció de dades tan gran i complexa que resulta difícil de processar mitjançant les eines de gestió de bases de dades habituals. Les dificultats es presenten a l’hora de la seva captura, emmagatzematge, cerca, compartició, anàlisi i visualització: és per això que requereixen infraestructures digitals de gestió específiques. Les més rellevants, que estan accelerant l’adopció de tot tipus d’actuacions basades en macrodades, són de programari lliure; Hadoop, un projecte Apache n’és la més coneguda, valorada i utilitzada. Altres infraestructures destacables són NOSQL i Greenplum, d’EMC2.

Les característiques principals de les macrodades es resumeixen en tres V: volum, varietat i velocitat; a aquestes tres se’n poden afegir altres dues: valor i veracitat. Cada minut es generen 1,7 bilions de bytes a tot el món, dades estructurades i no estructurades, de procedència i característiques molt heterogènies: la celeritat a l’hora de processar-les i analitzar-les és fonamental. I si el coneixement és el motor de l’economia actual, les macrodades en són el combustible. Segons Tim Berners-Lee, “les dades són coses precioses, i duraran més que els mateixos sistemes”. Perquè el seu potencial es faci efectiu, però, és imprescindible sotmetre-les a una anàlisi rigorosa i amb criteri. Les macrodades són escalables i tenen la capacitat d’autoreparar-se: quan un node falla, s’activa automàticament un segment de dades que estava desat en un altre node.

Les macrodades, doncs, representen un repte i una oportunitat per a tothom. En el món dels negocis i l’empresa suposen la possibilitat de crear valor i abaratir processos mitjançant l’increment de la innovació, la competitivitat i la productivitat, i són cada cop més un factor determinant pel que fa a la producció, a les relacions laborals i a la gestió financera. La importància que està adquirint la gestió i mineria de dades es posa de manifest en la gran rellevància que té en un nombre creixent d’empreses la figura professional del director de dades (chief data officer). Un dels secrets per optimitzar  les macrodades als negocis és saber formular les preguntes claus, tal com exposa Genís Roca en aquest post. Per tenir una informació més completa del que representen les macrodades en l’àmbit econòmic podeu llegir aquest informe elaborat per Pcw.

En el cas de l’Administració pública les macrodades suposen la possibilitat d’oferir als ciutadans uns serveis més eficients, transparents i personalitzats. Ja s’han posat en marxa molts projectes basats en macrodades que han permès incrementar de manera significativa la qualitat dels sistemes de gestió de recursos naturals i dels béns de domini públic, i també millorar les polítiques públiques en matèries com ara la salut. Les macrodades són també darrere el desenvolupament de les smart cities (ciutats intel·ligents). La funció inspectora de l’Administració també se’n pot beneficiar de comprovacions massives automatitzades, no només de les pròpies bases de dades sinó també de les dades generades per altres organitzacions –públiques i privades–, accessibles mitjançant els protocols que es consideri adient establir, tenint en compte sempre el respecte a la privacitat: estem davant d’un desafiament jurídic que caldrà afrontar i resoldre per optimitzar al màxim les possibilitats que ofereixen les macrodades en aquest aspecte. La confecció d’estadístiques oficials també rebrà l’impacte de les macrodades, tal com recull aquest estudi de la Comissió Econòmica de les Nacions Unides per a Europa (UNECE). El director general de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la Generalitat, Carles Flamerich, exposa en aquest post al blog Expliquem el futur per què són importants les macrodades per al sector públic. Per saber-ne més, podeu llegir aquest informe d’Antonio Torres publicat per lsdefe.

Les macrodades són el nou paradigma en el camp de la gestió del coneixement, i els proveïdors de continguts hi estan apostant clarament. Aquí, el paper de les analítiques i els analistes (o científics de dades) pren encara més protagonisme, i la perspectiva interdisciplinària és un gran valor afegit. Cal tenir en compte el rendiment en temps real, el retorn de la inversió (ROI), els binomis complexitat/practicabilitat i interfície humana/interfície de dades. Per això, un dels millors enfocaments per a una bona analítica predictiva és centrar-se en la creació i manteniment de coneixements específics que serveixin de pont entre les dades sense tractar –que entren a tota velocitat– i la darrera etapa de serveis analítics. Aquest sistema redueix de manera significativa la quantitat de dades a gestionar i processar, i la presentació final pot ser més centrada en l’usuari –més fàcil d’entendre pels que no són experts informàtics–, que són els que han de prendre les decisions finals; el temps de presa d’aquestes decisions també s’escurça, i així es pot fer front als requeriments de les analítiques a temps real. La gestió del coneixement consisteix en la capacitat d’integrar i aprofitar informació des de múltiples perspectives, i les macrodades estan en disposició d’optimitzar-ne els processos per oferir una estructura enriquida que possibilita una presa de decisions més acurada. Pel que fa a les xarxes socials, les macrodades s’alimenten de l’enorme quantitat d’informació que s’hi genera i alhora són l’eina imprescindible per sistematitzar i fer útil aquesta informació.

Per acabar, voldríem proposar-vos la lectura d’aquest post de Bernard Marr a SmartData Collective, que pensem que resumeix molt bé què són les macrodades i la magnitud del seu impacte, quins són els reptes que planteja i quines són les oportunitats que ens ofereixen.

Sobre la imatge: La tecnología de big data revolucionará la seguridad de la información ® infocux Technologies CC BY- NC 2.0

  • 11:53
  • 2

L’equilibri entre privacitat i seguretat

"Dollar eye"

Aquesta qüestió ha estat objecte de debat i controvèrsia des dels inicis d’Internet, i ha anat prenent més importància a mesura que, d’una banda, la web 2.0 –amb el seu caràcter social– i, d’una altra banda, la generalització de l’ús dels telèfons intel·ligents han fet que la gran majoria de la població aboqui a la xarxa pràcticament totes les seves comunicacions.

A principis de juny, la filtració a la premsa per part d’Edward Snowden de l’existència del programa PRISM ha fet que el debat i la controvèrsia hagin assolit una importància cabdal des de tots els punts de vista, amb implicacions jurídiques, polítiques, diplomàtiques, econòmiques, tecnològiques i ètiques.

La primera filtració la va publicar el diari britànic The Guardian el 6 de juny, i feia referència únicament al seguiment de les trucades telefòniques, el procediment del qual era detallat en aquest post de Derrick Harris a GigaOm. Unes hores més tard, The Washington Post va publicar que la vigilància no afectava només les trucades, sinó també les dades dels usuaris de la majoria de les grans empreses d’Internet amb seu central als EUA, i ho va fer mitjançant la publicació de 5 diapositives (del total de 41 que té el document Power Point filtrat per Snowden, tal com revela Kevin Poulsen a Wired; The Washington Post va actualitzar la informació el 29 de juny). Al dia següent, GigaOm va publicar aquest post de Matthew Ingram on resumia l’allau de notícies i reaccions que havien tingut lloc en només 24 hores.

El programa PRISM està emparat per la Llei de vigilància d’informació d’intel•ligència estrangera (FISA), i l’exercici d’aquesta vigilància és competència de l’Agència Nacional de Seguretat (NSA) i de la policia federal dels EUA (FBI). Però la FISA empara únicament la vigilància de ciutadans estrangers (inclosos els de països aliats) i, segons els documents obtinguts per The Guardian, aquesta vigilància s’hauria aplicat també a ciutadans dels EUA, la qual cosa sí que seria il•legal. Les revelacions fetes a The Guardian posen de manifest que el GCHQ (l’equivalent britànic de l’NSA ) també hauria pres part en aquesta mineria de dades.

La sortida a la llum d’aquest programa de vigilància electrònica ha fet que tercers països hagin formulat sol·licituds d’explicacions sobre aquest fet. La més destacada ha estat la de la Unió Europea, que s’ha plantejat l’aprovació amb caràcter urgent de noves mesures legislatives per a la protecció de dades. També als EUA s’està considerant la conveniència de modificacions legislatives, tal com explica David Kravets en aquest article a Wired.

El paper de les grans empreses TIC proveïdores de les dades objecte de la vigilància electrònica i la mineria de dades és un altre punt carregat de polèmica. Aquestes empreses han negat que el monitoratge s’hagi dut a terme amb el seu consentiment pel que fa als ciutadans dels EUA, però sí que admeten que reben habitualment requeriments d’informació emparats per la FISA (relatius a ciutadans estrangers). Danny Sullivan resumeix en aquest post a Marketing Land quina és la situació. Algunes d’aquestes empreses (Microsoft, Facebook, i especialment Google, com recull aquest article a The Washington Post) han manifestat el seu desig de fer públic el nombre de dades que els han estat sol·licitades per l’NSA.

Atès que la implicació en aquest assumpte podria malmetre la imatge que tenen els usuaris de les grans empreses afectades, les que no han estat vinculades amb aquest afer han volgut marcar les diferències; és el cas de Twitter (vegeu aquest post d’Adrianne Jeffries a The Verge) i Mozilla. Les alternatives de programari i serveis per als usuaris que vulguin mantenir un grau més gran de privacitat estan rebent molta atenció: vegeu aquest post de Violet Blue a ZDNet i també aquest recull fet per PRISM break. I malgrat que, tal com explica Derrick Harris a GigaOm, l’afer PRISM pot ocasionar perjudicis considerables a l’economia basada en el núvol (vegeu també el post de Barb Darrow), l’aposta per núvols privats es considera una bona solució per garantir el control dels servidors on s’allotgen les dades, especialment a Europa.

Enrique Dans manifesta aquesta opinió inequívoca pel que fa a la defensa de la privacitat. Però hi ha també altres punts de vista, atès que l’origen del programa PRISM és garantir la seguretat de la societat i els ciutadans, i per això el president dels EUA l’ha justificat, com es pot llegir en aquest extracte d’entrevista publicada per BuzzFeed. I RT Question More va recollir aquestes declaracions del president Obama on afirma que és impossible tenir el 100% de seguretat i el 100% de privacitat. La clau rauria, en resum, a trobar un punt d’equilibri entre ambdós conceptes. La qüestió fonamental és saber on es troba aquest punt, i quin dels dos percentatges seria convenient que fos més baix.

Cada dia que passa es van fent públics nous detalls en relació amb aquest tema, del qual podreu anar trobant informació actualitzada a qualsevol mitjà de comunicació i també a Internet.

  • 15:54
  • 2

La blogosfera pública

Blogosfera públicaAquest dijous parlarem de blogs a Donosti, de blogs com el Gestió del coneixement, que forma part de la blogosfera pública.

El Club d’Innovadors Públics hi organitza la I Trobada Nacional de la Blogosfera Pública on es reuniran persones influents del terreny de la innovació en les administracions públiques per debatre sobre tendències, notícies i àmbits d’actuació vinculats al món digital, el govern obert i unes administracions innovadores.

A la trobada s’han plantejat tres taules de debat que ja estem treballant en xarxa des de fa dies. Els temes de debat són:

1. Intraemprenentatge: es vol definir el rol de l’intraemprenedor públic a partir de les dades recollides dels intraemprenedors que hi participen, com s’està innovant a les administracions públiques, com s’hi pot donar suport i visibilitat, quines barreres s’estan posant a la innovació i a l’emprenedoria…

2. Irekia: un projecte de govern obert de referència quant a participació en constant evolució i millora i on es parlarà sobre com millorar i potenciar la plataforma i els serveis que s’hi presten.

3. Blogosfera pública: la gran conversa. Fa anys que conversem sobre la cosa pública a través dels blogs i ara ens plantegem analitzar què ha passat, de què ha servit, què volem i esperem a partir d’ara i com s’integren els nous canals de comunicació amb la blogosfera

Participo a la taula de la blogosfera pública com a bloguera i com a membre de la Xarxa d’Innovació Pública, però també vull explicar l’experiència que, des de gener de 2008, liderem amb Gestió del coneixement, un blog de referència on des del començament hem intentat compartir què fan les comunitats del programa Compartim i també algunes activitats del Departament de Justícia, però també tots aquells coneixements que creiem que poden ser rellevants per treballar en xarxa, en comunitats de pràctica o, simplement, per conèixer més l’entorn social i tecnològic on ens movem.

La trobada, que tindrà lloc entre les 16 i les 18.30 hores del dia 27 de juny, es podrà seguir per streaming i també per Twitter amb l’etiqueta #ENBP13.

Vídeo de presentació

Més informació

Núria Vives

  • 15:12
  • 2

“Històries que parlen de nosaltres” a la IV Jornada TIC i Presó

En començar el curs el programa Compartim ens va demanar una frase per resumir el que ens plantejàvem a la CoP TIC i presó. Vam triar “Històries que parlen de nosaltres”, amb el propòsit que aquest eslògan fos el rerefons de les nostres actuacions vehiculant les experiències socioeducatives que pensàvem dur a terme als centres penitenciaris aplicant la metodologia dels relats digitals i desenvolupant el pla formatiu que havíem dissenyat.

Ha arribat el final de curs i el passat 6 de juny vam veure amb satisfacció com la sala d’actes del CEJFE es va omplir d’històries. Les nostres, les que al llarg d’aquest temps hem creat i que segons les possibilitats, necessitats i objectius de cada grup han anat agafant diversos formats: dMagaZines, audiorelats, videorelats, narratives digitals

Al llarg del matí els relats dels centres penitenciaris de Dones, Lledoners, Girona, Homes de Barcelona i Quatre Camins ens van emocionar i entusiasmar i, un cop més, ens van demostrar com a partir d’una proposta inicial, la creativitat, la imaginació i la riquesa personal dels seus autors i autores supera totes les expectatives.

També els alumnes d’Antropologia d’educació social de la Universitat de Barcelona ens van parlar de les seves experiències amb els dMagaZines i de la mà d’Andròmines vam conèixer com les TIC tenen aplicacions suggerents i noves per ajudar-nos a fer el relat de la nostra història professional.

Així, a mesura que desgranàvem aquestes “Històries que parlen de nosaltres”, ens vam adonar com adquirien tot el seu significat en ser compartides. Alguns del seus autors ens van explicar què va significar per ells participar en aquesta experiència, els impulsors de les diferents iniciatives van relatar les singularitats, dificultats i aprenentatges que s’han desenvolupat i tots ens vam engrescar mútuament veient el que els altres havien fet, el que els havia aportat aquesta metodologia, comprovant que no estem sols, que els reptes, les ganes i les idees també es poden compartir i que hi ha iniciatives i projectes interessants que ja s’estan posant en marxa.

Molts no vau poder assistir-hi. Per vosaltres aquest recull de la Jornada.

I per a tots el nostre compromís d’acompanyar-vos en la construcció i difusió de noves històries, encara millors, encara més innovadores i creatives, però que volem que continuïn sent les històries d’una comunitat que junta avança professionalment i creix en coneixement i experiència.

Videopòster IV Jornada TIC i Presó

Elena Martín
Elena Martín

  • 13:30
  • 0

Un model propi de comunitats de pràctica al Govern de Canàries

Comitè de Seguiment de CoP del Govern canariAl butlletí Compartim núm. 16 entrevistem Salomé Ballesteros, que és la responsable de la implantació del projecte de comunitats de pràctica al Govern de Canàries. Al títol d’aquesta entrada diem que és un model propi d’implantació sobre la base de l’impuls estratègic des de l’alta direcció. Aquest es plasma en el Programa estratégico para la modernización y mejora de los servicios públicos (PEMAC) i es dota d’un Comitè de Coordinació i Seguiment liderat per una estructura administrativa transversal de rang superior (la Inspecció General de Serveis).

Per què és important (i pròpia) aquesta via d’implantació de CoP? Perquè creiem que alinea la gestió del coneixement (i les comunitats de pràctica com a eina de referència) dins de la nova estratègia de modernització del Govern canari (2012-2014), amb la resta d’elements que impulsen la modernització: l’administració electrònica, la simplificació de procediments administratius, la millora de la qualitat en la prestació dels serveis, l’avaluació dels programes i polítiques públiques, la direcció per objectius orientada a resultats i, finalment, la gestió integral del coneixement corporatiu.

Les CoP, dins d’aquesta última línia, són una eina fonamental i ja es preveu una estratègia d’implantació, com diem, pròpia. Així ho valora la seva responsable:

…les comunitats de pràctica són el quart objectiu de la línia estratègica de gestió del coneixement i les volem cultivar dins l’estructura orgànica, és a dir, que no només compti amb el suport del Govern, sinó que també els comandaments intermedis s’hi involucrin, i que els empleats sàpiguen que és una fórmula de treball orientada a millorar la seva pràctica diària i a solucionar problemes reals del dia a dia, i que encara que no comporti innovar, que serveixi per elaborar criteris homogenis i adoptar una major unificació de procediments.

I és que darrere d’aquest impuls de modernització de l’Administració i l’aprofitament del coneixement intern rau una raó de pes: eficiència. Així ho recull la mateixa Resolució:

L’actual situació global de crisi econòmica per la qual estem travessant i els principis que regiran el futur sistema econòmic mundial fan que hi hagi una major necessitat de personalitzar no només els productes, sinó també els serveis, de considerar el client com únic en la relació amb una organització o empresa. Això ha suposat l’aparició d’un nou paràmetre a considerar a l’hora d’adoptar una actitud proactiva davant l’Administració en les seves diverses versions (tradicional i electrònica): la competitivitat.

I segueix més endavant:

En aquest sentit, la difícil situació economicofinancera aconsella adoptar mesures de reducció de despeses. Aquest fet, però, es compensarà amb l’esforç que està realitzant el personal de l’Administració pública de la Comunitat Autònoma de Canàries per a la posada en marxa d’aquesta estratègia, aprofitant al màxim els recursos propis amb què comptem…

O sigui, tal i com ho interpretem: és l’hora de posar en valor el coneixement intern dels empleats i de tota l’organització. Les CoP, com veiem, també a Canàries són una gran eina. Estarem atents a la seva evolució. N’aprendrem molt.

Podeu llegir l’entrevista sencera a Salomé Ballesteros al butlletí Compartim núm. 16.

Jesús Martínez