Gestió del coneixement


447 APUNTS

  • 16:31
  • 1

L’aposta de l’Administració pels dispositius mòbils

"Mòbil tauleta"L’edició 2014 del Mobile World Congress (MWC, l’esdeveniment mundial més important pel que fa a la tecnologia mòbil) ha tingut lloc a Barcelona amb un èxit rotund, i ha posat de manifest un cop més que la mobilitat és ja la clau de les TIC i de la innovació: la connexió a Internet des dels dispositius mòbils (fonamentalment telèfons i tauletes, però també tecnologia portable) està creixent de manera molt ràpida, i això fa que cada cop tinguin més importància les aplicacions destinades a proveir serveis en aquest entorn, que es veu afavorit per la gran extensió de les xarxes de connexió sense fils (Wi-Fi) i dels avenços tecnològics pel que fa a la connectivitat (ens trobem ja a la quarta generació, i a partir de 2020 es preveu que entrarem a la cinquena, tal com mostra aquesta infografia elaborada per la Comissió Europea).

L’Administració pública no podia quedar al marge d’aquest corrent principal i, fent un pas més enllà dintre dels serveis d’Administració electrònica, està apostant arreu pel que es coneix en anglès com a mGovernment (Administració mòbil). La Xarxa d’Administració Pública de les Nacions Unides ha publicat un informe d’Ibrahim Kushchu i d’M. Halid Kuscu sobre aquest tema, i l’organització sense ànim de lucre Mobile Government Consortium International, fundadora i promotora de l’Administració mòbil, amb més de 600 membres (professionals responsables de projectes d’Administració mòbil a tot el món), ofereix formació i suport exhaustius en aquesta matèria.

Els avantatges que aporta l’Administració mòbil són diversos. En primer lloc, augmenta la proximitat al ciutadà, facilitant-li un accés flexible a la informació i als serveis, en tot moment i en qualsevol dispositiu (la qual cosa fa que arribi a més gent). La reducció de costos i l’augment de l’eficiència de gestió també són factors a tenir molt en compte, així com l’impacte que té pel que fa a la transformació i modernització dels organismes que s’hi adhereixen.

La Generalitat de Catalunya ofereix aplicacions mòbils disponibles per a Android, iOS i Windows Phone, i també webs mòbils que es poden utilitzar des del navegador de qualsevol dispositiu mòbil introduint-hi l’adreça web corresponent. Mitjançant l’aplicació Gencat és possible accedir a tot el catàleg d’aplicacions pròpies de la Generalitat i també a aquelles fetes per tercers a partir de dades obertes d’aquesta institució. L’Associació Catalana de Municipis també disposa d’una aplicació per donar servei al món local. L’Administració de l’Estat ofereix l’aplicació mòbil Administració electrònica: tots els serveis a la teva mà, disponible per a Android i iOS, i al web de la Comissió Europea trobareu totes les webs mòbils i aplicacions de la Unió Europea, classificades per temàtica.

El contacte amb les administracions públiques i l’accés als seus serveis mai no ha estat tan fàcil! Us animeu a provar l’Administració mòbil?

  • 13:52
  • 0

Repassant l’evolució de les comunitats de pràctica

En l’article “És immutable el cicle de vida de les CoP?”, publicat al butlletí Compartim núm. 20, ens plantegem si l’evolució de les diferents comunitats de pràctica, des dels seus inicis l’any 2006 fins al 2014, segueix el cicle descrit per Étienne Wenger. Veiem, per exemple, que algunes de les comunitats sí que s’adeqüen a aquest cicle i passen per les diferents fases: identificació i creació de grups potencials, cohesió, maduració, gestió de la CoP i transformació, i en arribar en aquesta darrera etapa es transformen en espais de memòria grupal i desisteixen en l’activitat.

No obstant això, també trobem comunitats de pràctica que evolucionen cap a un altre tipus d’agrupacions amb funcionalitats diferents en l’organització. I aquí és on sorgeix aquesta nova via de transformació que divergeix del cicle de vida de les CoP del qual parlava Wenger.

D’entre les possibles trajectòries de transformació possibles destaquem les següents: grups de detecció de bones pràctiques, rutines de gestió del coneixement, consultors organitzacionals i gestors del coneixement. Haurem d’anar comprovant i ampliant el camí que segueix cada comunitat.

“És immutable el cicle de vida de les CoP?”


Jesús Martínez

  • 13:51
  • 1

Accés obert: el coneixement fruit de les recerques científiques gratuït i a l’abast de tothom

Es coneix com a accés obert (OA, sigles d’Open Access, en anglès) la pràctica de facilitar accés sense restriccions via Internet als arxius –generalment, articles– fruit de tot tipus de recerca científica avaluada per experts. Hi ha dos graus d’accés obert: l’anomenat OA gratuït, que és simplement l’accés gratuït en línia a la informació, i l’anomenat OA lliure, que incorpora alguns drets addicionals per als usuaris (garantits habitualment per una llicència Creative Commons). L’OA permet l’accés als arxius, llegir-los, descarregar-los, desar-los, imprimir-los, emprar-los, i fer-ne mineria de dades, amb l’única limitació de reconèixer sempre l’autoria de l’arxiu i mantenir la integritat del seu contingut.

Els origens de l’OA es remunten a l’any 2001, quan 34.000 estudiosos d’arreu del món van signar una carta oberta a les editorials científiques on demanaven l’establiment d’una biblioteca pública en línia que proveís els continguts íntegres dels materials publicats en relació amb les investigacions de medicina i ciències de la vida de manera lliure, accessible, cercable i interconnectada. Aquesta iniciativa va donar lloc a la creació de la Biblioteca Pública de Ciències (PloS), la plataforma de publicacions científiques OA més gran de món.

La definició de l’OA s’ha fet en tres declaracions públiques: la iniciativa d’accés obert de Budapest (desembre de 2001; va ser la que va encunyar el terme), la declaració de Bethesda sobre les publicacions en accés obert (juny de 2003), i la declaració de Berlín sobre l’accés obert al coneixement en les ciències i les humanitats (octubre de 2003).

A l’hora de publicar en accés obert, els autors tenen dues opcions: fer-ho en una revista OA (l’anomenat Gold OA), o bé dipositar els seus treballs en un repositori institucional o temàtic (l’anomenat Green OA). En aquest article a Times Higher Education s’hi pot trobar informació molt útil per decidir quan convé més triar-ne una o l’altra.

El directori més important sobre OA és l’Open Access Directory, i el més rellevant a l’hora de trobar revistes científiques i acadèmiques en OA, el Directory of Open Access Journals (DOAJ). A Catalunya, el repositori RACO n’és la referència principal. El Consell Superior d’Investigacions Científiques disposa de la plataforma e-revist@s, que recull materials OA de l’Estat espanyol i de països llatinoamericans. Cal esmentar també el repositori col·laboratiu Figshare, que ofereix més d’un GB gratuït d’espai privat i espai públic il·limitat per publicar i compartir treballs de recerca acadèmics, en qualsevol format.

Pel que fa al règim jurídic de l’OA, la Comissió Europea –mitjançant la Comissió “Estudi sobre l’evolució tècnica i econòmica dels mercats de publicacions científiques a Europa”– ha fet pública la recomanació A1 perquè es desin en OA tots els resultats de les recerques finançades amb fons públics; i el projecte OpenAIRE estableix que l’OA és un dels requeriments a implementar en el programa Horizon 2020; dintre d’aquest programa, la Comissió Europea va llançar el 16 de desembre de 2013 el Pla pilot per a l’obertura de dades de les dades de recerques finançades amb fons públics. A l’Estat espanyol, la Llei de la ciència, la tecnologia i la innovació recull a l’article 37 l’obligació de publicar en OA els materials procedents d’investigacions finançades majoritàriament amb els pressupostos generals de l’Estat.

Finalment, cal destacar que l’aliança internacional de biblioteques acadèmiques i de recerca SPARC celebra des de fa 6 anys l’esdeveniment Open Access Week, on la comunitat acadèmica i de recerca es reuneix per aprofundir sobre el potencial de l’OA, compartir els seus coneixements i treballar per aconseguir que l’OA sigui la nova norma en aquest àmbit.

Sobre la imatge: Open Access ® PLOS CC BY – SA

  • 18:09
  • 1

De l’àudio al vídeo: Universo Cultural: el Magazine Abierto

Universo Cultural: el Magazine Abierto és un clar exemple de com es pot donar forma a una idea i perpetuar-la en el temps, donar-li solidesa, continuïtat, qualitat… i això és el que hem intentat dur a terme des de l’agost del 2011.

Julio Zino, de la Direcció General de Serveis Penitenciaris, ens va proposar aleshores d’iniciar al CP Quatre Camins i, en concret, al grup d’educació intercultural del mòdul 4, un dMagaZine. Al novembre del 2011 el primer dMagaZine surt a la llum en format d’àudio digital.

Al setembre del 2013 i amb motiu del segon aniversari, vam voler fer alguna cosa diferent, emocionant. Així va sorgir la idea de fer el magazine de sempre però en vídeo. Sense pensar-hi gaire, de sobte ens vam trobar amb la càmera a les mans! Treballar amb la imatge! L’emoció va anar creixent i va donar pas a dues setmanes de gravacions convertides en intenses hores amb els riures, nervis, assajos, errors…  Anàvem amb els focus amunt i avall.  No vam arribar a temps a ser fidels al segon aniversari, però finalment podeu gaudir del vídeo.

Què hi trobareu? Molta il·lusió, complicitat, alguns errors, per descomptat… i totes les seccions de sempre: al sumari (a partir del segon 20 del vídeo) s’explica tot allò de què podreu gaudir durant el vídeo.

Esperem que somrigueu tant o més que nosaltres durant les gravacions, el muntatge, la visualització posterior…

Vam acomiadar l’any 2013 amb molts productes fets des del grup d’educació intercultural del mòdul 4 de Quatre Camins: 12 magazines, 2 vídeos relats, 1 àudio relat, 5 revistes digitals i 1 vídeo magazine; i comencem el 2014 amb la certesa que potser acabem una etapa però segur que n’iniciem una de nova plena de més sorpreses, reptes i camins a recórrer.

Gràcies a tots i totes!!

Elisenda Sancenon i Elisabet Boo

  • 11:41
  • 1

Drap-Art’13

Drap-Art'13El mes d’agost van seleccionar el projecte que vam presentar els monitors artístics de centres penitenciaris al Drap-Art’13, un festival internacional de reciclatge creatiu que volta per tota Europa i que del 3 al 5 de gener se celebra a Barcelona.

Us hi volem convidar. Ens faria il·lusió que veiéssiu la feina que fan els interns i internes dels tallers artístics de les presons catalanes.  I, a més, hi tindrem una parada on podreu comprar algun detallet. Això sí, tot fet amb materials reciclats.

Ja veureu com tenim bones idees i incentivem els alumnes en la sostenibilitat i la reutilització.

El Drap-Art’13 tindrà lloc al CCCB i els horaris són:

- Divendres 3 i dissabte 4 , d’11 a 22h

- Diumenge 5 , d’11 a 15h

Drap-Art’13

Sònia Marco

  • 17:55
  • 1

Més enllà de la mediació, els escenaris del diàleg

Més enllà o més ençà de la mediació? Diem més enllà, quan encara no ha arrelat una cultura mediadora en la nostra societat. Diem més enllà quan els que practiquem la mediació hem viscut en primera línia el poder que té per transformar dinàmiques nefastes de relació i generar convivència…  Diem més enllà de la mediació!

La mediació és una eina que utilitzem en un procés estructurat quan el conflicte està servit i les parts implicades tenen voluntat d’afrontar la situació amb l’ajuda d’un tercer, un mediador i des del diàleg. Aquest diàleg té unes condicions i unes regles perquè realment s’assoleixin els objectius perseguits per aquest procés.

No es tracta de donar una definició reduccionista de la mediació, el que volem és fer alguns subratllats, posar l’accent en alguns termes com ara: una eina, un procés, un conflicte, la voluntat de les parts, un mediador, el diàleg…

Diàleg és la paraula clau, la que marca el camí i dóna sentit al llibre que vam presentar  a la VIII Jornada del Programa de Prevenció i Mediació Comunitària aquest 17 de desembre: Escenaris del diàleg. Més enllà de la mediació.

Aquesta és el producte de quatre d’anys de treball de la comunitat de pràctiques Prevenció i mediació comunitària, amb professionals d’àrees diferents i de municipis de tot Catalunya.

En el treball amb adolescents, es presenten situacions molt complexes i massa sovint, ens trobem sense eines per respondre-hi. Aquest llibre és un recull d’experiències i una reflexió sobre les conductes dels joves, la mirada i la lectura que en fem i les respostes que hi donem. En les situacions més compromeses, quan sembla que ja només es pot sancionar, el diàleg resulta ser una eina potent per generar canvis, per apropar postures, per diluir conflictes…

Parlar sempre és possible…

Més enllà de la mediació. Escenaris del diàleg

Ana Nogueras i Robert Gimeno

  • 11:52
  • 0

Processos participatius al Departament de Justícia

El proper 21 de novembre de 2013 tindrà lloc un fet que considerem extraordinari en la ja llarga trajectòria del programa Compartim. Es tracta de la presentació del nou Projecte tècnic de medi obert dins de la VIII Jornada de Medi Obert de Justícia Juvenil.  I dic extraordinari, perquè tot el procés d’elaboració (que ha durat un any sencer) s’ha dut a terme de manera col·laborativa entre els professionals de base, els comandaments intermedis i els directius.

El fet que aquest procés, que és complex i rellevant perquè s’articula en un ampli espectre de professionals i n’exigeix la participació activa,  s’hagi conduït amb èxit denota un alt grau d’expertesa i implicació.

Em remeto al programa de la Jornada per il·lustrar-ho: «Per a l’elaboració d’aquest nou Projecte tècnic es va considerar que un pilar bàsic havia de ser comptar amb la màxima participació del col·lectiu de professionals. Per això es va dissenyar una estructura col·laborativa encaixada i inserida dins del programa Compartim. I si un dels pilars d’aquest nou Projecte tècnic ha estat aconseguir la màxima participació del col·lectiu, l’altre ha estat la participació d’experts externs que han aportat els coneixements específics del seu camp professional al document que s’estava elaborant.»

Aquest nou Projecte ha fet palès que també és possible establir col·laboracions en temes d’alt nivell (regulació del treball professional, en aquest cas) habitualment reservats a les àrees de gestió directiva. La pregunta o reflexió que un es fa a continuació és la si es podria haver donat aquest procés en una organització en què no hi hagués hagut durant set anys comunitats de pràctica?

La resposta no és fàcil, però creiem que no. La cultura participativa no s’improvisa. I tampoc no s’accepta tan fàcilment que professionals veterans i experts s’enfrontin al repte de canviar les regles de joc i acceptin el treball en col·laboració, i encara menys amb els seus caps. I a l’inrevés, encara pitjor! Segons quines coses, estan reservades exclusivament a la direcció.

Aquest va ser precisament un dels motius pels quals hem programat l’experiència en el marc de la VIII Jornada Compartim del dia 3 de desembre, que estarà dedicada precisament al bon govern de les organitzacions i processos participatius.

Programa i inscripcions de la VIII Jornada Compartim

Jesús Martínez Marín