Gestió del coneixement


441 APUNTS

  • 11:52
  • 0

Processos participatius al Departament de Justícia

El proper 21 de novembre de 2013 tindrà lloc un fet que considerem extraordinari en la ja llarga trajectòria del programa Compartim. Es tracta de la presentació del nou Projecte tècnic de medi obert dins de la VIII Jornada de Medi Obert de Justícia Juvenil.  I dic extraordinari, perquè tot el procés d’elaboració (que ha durat un any sencer) s’ha dut a terme de manera col·laborativa entre els professionals de base, els comandaments intermedis i els directius.

El fet que aquest procés, que és complex i rellevant perquè s’articula en un ampli espectre de professionals i n’exigeix la participació activa,  s’hagi conduït amb èxit denota un alt grau d’expertesa i implicació.

Em remeto al programa de la Jornada per il·lustrar-ho: «Per a l’elaboració d’aquest nou Projecte tècnic es va considerar que un pilar bàsic havia de ser comptar amb la màxima participació del col·lectiu de professionals. Per això es va dissenyar una estructura col·laborativa encaixada i inserida dins del programa Compartim. I si un dels pilars d’aquest nou Projecte tècnic ha estat aconseguir la màxima participació del col·lectiu, l’altre ha estat la participació d’experts externs que han aportat els coneixements específics del seu camp professional al document que s’estava elaborant.»

Aquest nou Projecte ha fet palès que també és possible establir col·laboracions en temes d’alt nivell (regulació del treball professional, en aquest cas) habitualment reservats a les àrees de gestió directiva. La pregunta o reflexió que un es fa a continuació és la si es podria haver donat aquest procés en una organització en què no hi hagués hagut durant set anys comunitats de pràctica?

La resposta no és fàcil, però creiem que no. La cultura participativa no s’improvisa. I tampoc no s’accepta tan fàcilment que professionals veterans i experts s’enfrontin al repte de canviar les regles de joc i acceptin el treball en col·laboració, i encara menys amb els seus caps. I a l’inrevés, encara pitjor! Segons quines coses, estan reservades exclusivament a la direcció.

Aquest va ser precisament un dels motius pels quals hem programat l’experiència en el marc de la VIII Jornada Compartim del dia 3 de desembre, que estarà dedicada precisament al bon govern de les organitzacions i processos participatius.

Programa i inscripcions de la VIII Jornada Compartim

Jesús Martínez Marín

  • 09:16
  • 0

VII Jornada de juristes criminòlegs de centres penitenciaris

El proper 15 d’octubre, un cop més, tindrem oportunitat de retrobar-nos i compartir una jornada amb el nostre col·lectiu.

En primer lloc, les ponències que s’han organitzat ens introduiran en l’àmbit de les xarxes intraorganitzacionals com a context de suport professional, aprenentatge informal i gestió de coneixement per àrees. Serà interessant escoltar l’opinió de la ponent Alicia Pomares Casado, d’Humannova, que ens faran saber quins moviments es produeixen en aquesta línia en les organitzacions.

En segon lloc, tindrem una taula d’intervencions en què intervindran Josep Cid Moliné, professor de dret penal de la Universitat Autònoma de Barcelona; Daniel Varona Gómez, professor de dret penal de la Universitat de Girona, i Joan Pere Queralt Bertran, cap del Servei de Medi Obert i Serveis Socials del Departament de Justícia.  Els ponents ens faran reflexionar sobre l’última reforma penal i ens oferiran una visió criminològica sobre el que implica un sistema d’execució de condemna que posa l’accent en règims oberts i semioberts i les reflexions que això genera.

La tercera aportació, d’Elena Nieto Delgado, cap de l’Oficina d’Estrangeria del Barcelona de la Delegació de Govern a Catalunya, ens permetrà tenir una perspectiva de la Delegació del Govern en matèria d’estrangeria. Tindrem l’oportunitat d’anar una mica més enllà de la nostra relació amb les oficines de règim i el servei d’informació.

Per finalitzar, farem una introspecció en els nostres procediments des del punt de vista del dret administratiu. Podrem valorar quines àrees de millora es poden observar o quines perspectives cal tenir en compte per desenvolupar la nostra praxi. Ens en parlaran Eliseo Villacorta, secretari tècnic jurídic del CP Brians 1, i Marta Cassany Virgili, jurista del CP de Tarragona.

Com sempre, esperem que aquesta jornada sigui del vostre interès. Moltes gràcies!

Programa de la Jornada

Joan Galeano

  • 16:09
  • 0

Conferència Internacional del Projecte Primedia

Els dies 4 i 5 de setembre es va dur a terme a la seu del Museu d’Art Modern de Bolonya (MAMBO) la reunió del grup de treball i la 1ª Conferència Internacional del Projecte PRIMEDIA: ICT & Multimedia Tools for Prison Education. El projecte Primedia està finançat pel Programa Grundtvig LifeLong Learning i està adreçat a identificar bones pràctiques en l’aplicació de les TIC i multimèdia en l’ensenyament a presons per tal d’avaluar i potenciar la seva aplicació en diferents contextos penitenciaris. El grup està format per professionals que treballen a presons de 12 països europeus.

El Departament de Justícia forma part d’aquest projecte. A la conferència de Bolonya hi van assistir Jaume Martin, responsable de relacions internacionals i Julio Zino, responsable de Nous Projectes i Programes de Contingut Transversal de la Direcció General de Serveis Penitenciaris.

Els principals objectius del projecte Primedia són, entre d’altres:

- Crear una xarxa europea permanent per promoure les TIC i els mitjans multimèdia en l’educació a les presons

- Fomentar l’ús de les TIC i les noves tecnologies com a part de les competències fonamentals en l’educació dels interns

El projecte Primedia celebra reunions i conferències periòdiques on du a terme presentacions, tallers, cursos i seminaris per promoure pràctiques eficaces en l’ús de les TIC i multimèdia que serveixin per donar suport a l’educació a les presons.

La conferència de Bolonya va començar amb una presentació del projecte Primedia i dues presentacions sobre l’ús que es fa d’aquestes tecnologies a Holanda i a Catalunya. En el cas de Catalunya, es va presentar l’experiència del projecte AlfaDigital (Alfabetització Digital i Dinamització Cultural): els Punts TIC-Òmnia, les experiències de les Ciberaules amb equips informàtics reciclats i de la formació participativa per obtenir les certificacions de l’ACTIC. Es va il·lustrar la presentació amb el vídeo “L’impacte de les TIC i Internet als centres penitenciaris”.

També es van fer presentacions de bones pràctiques per part dels representants de Catalunya, Irlanda del Nord i Turquia. En el cas de Catalunya, es va fer una presentació del projecte DigiTale amb el títol “DigiTale project: ICT Competences and digital stories” (experiències amb Narratives Digitals, AudioRelats i VideoRelats i dMagaZines, que es duen a terme en l’àmbit penitenciari)

La conferència es va tancar amb la celebració de tallers sobre diaris (Dinamarca), vídeo (Noruega, Lituània i Anglaterra), animació(Grècia) i ràdio (Noruega).

Es poden consultar més detalls de la conferència a la web del projecte Primedia.

Julio Zino

Julio Zino

  • 13:11
  • 0

Allò que de debò importa a les comunitats de pràctica

Podem ser creatius, innovadors, exploradors de nous escenaris i contextos i estar en dinàmiques de progrés i canvi continu en les organitzacions, però algunes coses no canvien per molt que vulguem, i la realitat pot ser molt tossuda.

Això també passa en la implantació de comunitats de pràctica a l’Administració pública. Al programa Compartim, amb 8 anys de trajectòria aplicada a 40 comunitats diferents al llarg d’aquest període, ja sabem quins són els aspectes (per no dir problemes) sobre els quals hem d’insistir una vegada i una altra.

El context és el següent: amb motiu de la trobada presencial del mes de setembre dels e-moderadors (els líders de les comunitats) del programa Compartim per preparar la jornada anual que es fa al desembre, els vam formular una pregunta sobre quins temes, de debò, s’haurien de plantejar en aquest jornada per continuar guanyant impacte i fluïdesa a les CoP.

Els temes que van sortir són els de sempre, els de tota la vida: aquells que ja vam treballar a l’inici de l’experiència:

  • Incorporació de la CoP dins de l’organització
  • Dinamització en línia
  • Difusió i transferència real del coneixement
  • Avaluació i mètriques

Com podem interpretar això? No avancem i estem sempre donant voltes al mateix tema? O bé són temes que ens acompanyaran sempre i –com la pedra de Sísif– hem d’estar-hi a sobre una vegada i una altra mirant de trobar les respostes perquè mai es resoldran del tot?

La meva opinió és que dels quatre temes plantejats n’hi ha dos (els primers) que són cosubstancials a l’organització i que demanen de manera constant una dialèctica d’ajustament fina. Per què? Perquè depenen més de persones que de processos. El  factor humà, les persones en els seu rols, marca l’evolució. Això explica que en contextos similars hi hagi CoP que tenen èxit i n’hi hagi que no en tenen.

Pel que fa als altres dos (els darrers), sí que crec que poden quedar resolts definitivament (si és que alguna cosa és definitiva en aquesta vida) el mes de desembre amb les contribucions que es recullen a la nova publicació en què treballem.

De tota manera, pensem, i és l’orientació que hem donat a la jornada, que qualsevol resposta ha de venir de qui ho fa bé. Tenim bons exemples de CoP que, tot i que fan un plantejament específic de la seva comunitat, ens permeten explicar com ho han fet. Per això, l’enfocament de la trobada serà de cocreació i d’aprenentatge de les millors experiències.

Els e-moderadors d’èxit han acceptat el repte de parlar dels quatre temes esmentats. O sigui, esperem rebre el proper dilluns propostes d’experiències ben definides i amb vocació de poder ser generalitzables (amb les cauteles necessàries) a d’altres contextos.

Us prometem un resum dels resultats!

Jesús Martínez

  • 08:29
  • 1

Festival Internacional de Reciclatge Creatiu DRAP-ART 2013

Els monitors artístics estem contents amb els resultats del nostre esforç.
El dia 9 d’agost ens van confirmar que el projecte que vam presentar al juny per poder  participar al Festival DRAP-ART 2013, ha estat acceptat.

Per tant, tindrem un estand al CCCB, Centre de Cultura Contemporània de Barcelona.

Drap-Art’13 és un festival internacional i tindrà lloc entre  13 de desembre de 2013 al 5 de gener de 2014. Les activitats i la fira es faran el cap de setmana del 3, 4 i 5 de gener de 2014.

La CoP de monitors artístics ens hem consolidat en fer una feina molt ben feta, en peces que tenen molta acceptació fora de les presons. Les peces dels interns han estat publicades en els catàlegs (podeu consultar-los a la biblioteca del CEJFE) que volten per tot el món.

Genial!

Sònia Marco

  • 11:19
  • 1

Les macrodades: repte i oportunitat

La tecnología de big data revolucionará la seguridad de la información ® infocux TechnologiesEl terme macrodades (Big Data) fa referència a una col·lecció de dades tan gran i complexa que resulta difícil de processar mitjançant les eines de gestió de bases de dades habituals. Les dificultats es presenten a l’hora de la seva captura, emmagatzematge, cerca, compartició, anàlisi i visualització: és per això que requereixen infraestructures digitals de gestió específiques. Les més rellevants, que estan accelerant l’adopció de tot tipus d’actuacions basades en macrodades, són de programari lliure; Hadoop, un projecte Apache n’és la més coneguda, valorada i utilitzada. Altres infraestructures destacables són NOSQL i Greenplum, d’EMC2.

Les característiques principals de les macrodades es resumeixen en tres V: volum, varietat i velocitat; a aquestes tres se’n poden afegir altres dues: valor i veracitat. Cada minut es generen 1,7 bilions de bytes a tot el món, dades estructurades i no estructurades, de procedència i característiques molt heterogènies: la celeritat a l’hora de processar-les i analitzar-les és fonamental. I si el coneixement és el motor de l’economia actual, les macrodades en són el combustible. Segons Tim Berners-Lee, “les dades són coses precioses, i duraran més que els mateixos sistemes”. Perquè el seu potencial es faci efectiu, però, és imprescindible sotmetre-les a una anàlisi rigorosa i amb criteri. Les macrodades són escalables i tenen la capacitat d’autoreparar-se: quan un node falla, s’activa automàticament un segment de dades que estava desat en un altre node.

Les macrodades, doncs, representen un repte i una oportunitat per a tothom. En el món dels negocis i l’empresa suposen la possibilitat de crear valor i abaratir processos mitjançant l’increment de la innovació, la competitivitat i la productivitat, i són cada cop més un factor determinant pel que fa a la producció, a les relacions laborals i a la gestió financera. La importància que està adquirint la gestió i mineria de dades es posa de manifest en la gran rellevància que té en un nombre creixent d’empreses la figura professional del director de dades (chief data officer). Un dels secrets per optimitzar  les macrodades als negocis és saber formular les preguntes claus, tal com exposa Genís Roca en aquest post. Per tenir una informació més completa del que representen les macrodades en l’àmbit econòmic podeu llegir aquest informe elaborat per Pcw.

En el cas de l’Administració pública les macrodades suposen la possibilitat d’oferir als ciutadans uns serveis més eficients, transparents i personalitzats. Ja s’han posat en marxa molts projectes basats en macrodades que han permès incrementar de manera significativa la qualitat dels sistemes de gestió de recursos naturals i dels béns de domini públic, i també millorar les polítiques públiques en matèries com ara la salut. Les macrodades són també darrere el desenvolupament de les smart cities (ciutats intel·ligents). La funció inspectora de l’Administració també se’n pot beneficiar de comprovacions massives automatitzades, no només de les pròpies bases de dades sinó també de les dades generades per altres organitzacions –públiques i privades–, accessibles mitjançant els protocols que es consideri adient establir, tenint en compte sempre el respecte a la privacitat: estem davant d’un desafiament jurídic que caldrà afrontar i resoldre per optimitzar al màxim les possibilitats que ofereixen les macrodades en aquest aspecte. La confecció d’estadístiques oficials també rebrà l’impacte de les macrodades, tal com recull aquest estudi de la Comissió Econòmica de les Nacions Unides per a Europa (UNECE). El director general de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la Generalitat, Carles Flamerich, exposa en aquest post al blog Expliquem el futur per què són importants les macrodades per al sector públic. Per saber-ne més, podeu llegir aquest informe d’Antonio Torres publicat per lsdefe.

Les macrodades són el nou paradigma en el camp de la gestió del coneixement, i els proveïdors de continguts hi estan apostant clarament. Aquí, el paper de les analítiques i els analistes (o científics de dades) pren encara més protagonisme, i la perspectiva interdisciplinària és un gran valor afegit. Cal tenir en compte el rendiment en temps real, el retorn de la inversió (ROI), els binomis complexitat/practicabilitat i interfície humana/interfície de dades. Per això, un dels millors enfocaments per a una bona analítica predictiva és centrar-se en la creació i manteniment de coneixements específics que serveixin de pont entre les dades sense tractar –que entren a tota velocitat– i la darrera etapa de serveis analítics. Aquest sistema redueix de manera significativa la quantitat de dades a gestionar i processar, i la presentació final pot ser més centrada en l’usuari –més fàcil d’entendre pels que no són experts informàtics–, que són els que han de prendre les decisions finals; el temps de presa d’aquestes decisions també s’escurça, i així es pot fer front als requeriments de les analítiques a temps real. La gestió del coneixement consisteix en la capacitat d’integrar i aprofitar informació des de múltiples perspectives, i les macrodades estan en disposició d’optimitzar-ne els processos per oferir una estructura enriquida que possibilita una presa de decisions més acurada. Pel que fa a les xarxes socials, les macrodades s’alimenten de l’enorme quantitat d’informació que s’hi genera i alhora són l’eina imprescindible per sistematitzar i fer útil aquesta informació.

Per acabar, voldríem proposar-vos la lectura d’aquest post de Bernard Marr a SmartData Collective, que pensem que resumeix molt bé què són les macrodades i la magnitud del seu impacte, quins són els reptes que planteja i quines són les oportunitats que ens ofereixen.

Sobre la imatge: La tecnología de big data revolucionará la seguridad de la información ® infocux Technologies CC BY- NC 2.0

  • 11:53
  • 2

L’equilibri entre privacitat i seguretat

"Dollar eye"

Aquesta qüestió ha estat objecte de debat i controvèrsia des dels inicis d’Internet, i ha anat prenent més importància a mesura que, d’una banda, la web 2.0 –amb el seu caràcter social– i, d’una altra banda, la generalització de l’ús dels telèfons intel·ligents han fet que la gran majoria de la població aboqui a la xarxa pràcticament totes les seves comunicacions.

A principis de juny, la filtració a la premsa per part d’Edward Snowden de l’existència del programa PRISM ha fet que el debat i la controvèrsia hagin assolit una importància cabdal des de tots els punts de vista, amb implicacions jurídiques, polítiques, diplomàtiques, econòmiques, tecnològiques i ètiques.

La primera filtració la va publicar el diari britànic The Guardian el 6 de juny, i feia referència únicament al seguiment de les trucades telefòniques, el procediment del qual era detallat en aquest post de Derrick Harris a GigaOm. Unes hores més tard, The Washington Post va publicar que la vigilància no afectava només les trucades, sinó també les dades dels usuaris de la majoria de les grans empreses d’Internet amb seu central als EUA, i ho va fer mitjançant la publicació de 5 diapositives (del total de 41 que té el document Power Point filtrat per Snowden, tal com revela Kevin Poulsen a Wired; The Washington Post va actualitzar la informació el 29 de juny). Al dia següent, GigaOm va publicar aquest post de Matthew Ingram on resumia l’allau de notícies i reaccions que havien tingut lloc en només 24 hores.

El programa PRISM està emparat per la Llei de vigilància d’informació d’intel•ligència estrangera (FISA), i l’exercici d’aquesta vigilància és competència de l’Agència Nacional de Seguretat (NSA) i de la policia federal dels EUA (FBI). Però la FISA empara únicament la vigilància de ciutadans estrangers (inclosos els de països aliats) i, segons els documents obtinguts per The Guardian, aquesta vigilància s’hauria aplicat també a ciutadans dels EUA, la qual cosa sí que seria il•legal. Les revelacions fetes a The Guardian posen de manifest que el GCHQ (l’equivalent britànic de l’NSA ) també hauria pres part en aquesta mineria de dades.

La sortida a la llum d’aquest programa de vigilància electrònica ha fet que tercers països hagin formulat sol·licituds d’explicacions sobre aquest fet. La més destacada ha estat la de la Unió Europea, que s’ha plantejat l’aprovació amb caràcter urgent de noves mesures legislatives per a la protecció de dades. També als EUA s’està considerant la conveniència de modificacions legislatives, tal com explica David Kravets en aquest article a Wired.

El paper de les grans empreses TIC proveïdores de les dades objecte de la vigilància electrònica i la mineria de dades és un altre punt carregat de polèmica. Aquestes empreses han negat que el monitoratge s’hagi dut a terme amb el seu consentiment pel que fa als ciutadans dels EUA, però sí que admeten que reben habitualment requeriments d’informació emparats per la FISA (relatius a ciutadans estrangers). Danny Sullivan resumeix en aquest post a Marketing Land quina és la situació. Algunes d’aquestes empreses (Microsoft, Facebook, i especialment Google, com recull aquest article a The Washington Post) han manifestat el seu desig de fer públic el nombre de dades que els han estat sol·licitades per l’NSA.

Atès que la implicació en aquest assumpte podria malmetre la imatge que tenen els usuaris de les grans empreses afectades, les que no han estat vinculades amb aquest afer han volgut marcar les diferències; és el cas de Twitter (vegeu aquest post d’Adrianne Jeffries a The Verge) i Mozilla. Les alternatives de programari i serveis per als usuaris que vulguin mantenir un grau més gran de privacitat estan rebent molta atenció: vegeu aquest post de Violet Blue a ZDNet i també aquest recull fet per PRISM break. I malgrat que, tal com explica Derrick Harris a GigaOm, l’afer PRISM pot ocasionar perjudicis considerables a l’economia basada en el núvol (vegeu també el post de Barb Darrow), l’aposta per núvols privats es considera una bona solució per garantir el control dels servidors on s’allotgen les dades, especialment a Europa.

Enrique Dans manifesta aquesta opinió inequívoca pel que fa a la defensa de la privacitat. Però hi ha també altres punts de vista, atès que l’origen del programa PRISM és garantir la seguretat de la societat i els ciutadans, i per això el president dels EUA l’ha justificat, com es pot llegir en aquest extracte d’entrevista publicada per BuzzFeed. I RT Question More va recollir aquestes declaracions del president Obama on afirma que és impossible tenir el 100% de seguretat i el 100% de privacitat. La clau rauria, en resum, a trobar un punt d’equilibri entre ambdós conceptes. La qüestió fonamental és saber on es troba aquest punt, i quin dels dos percentatges seria convenient que fos més baix.

Cada dia que passa es van fent públics nous detalls en relació amb aquest tema, del qual podreu anar trobant informació actualitzada a qualsevol mitjà de comunicació i també a Internet.