Gestió del coneixement


429 APUNTS

  • 12:06
  • 1

V Jornada d’Educadors Socials de Centres Penitenciaris

El proper dimecres 15 de maig, tindrà lloc al Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada la V Jornada d’Educadors Socials de Centres Penitenciaris. El lema d’aquest any, “Canviem realitats, revoluciona’t!”, fa referència tant a l’objectiu de la tasca que duem a terme als centres, com a la nostra realitat professional.

En el decurs de la Jornada, presentarem dos programes socioeducatius:

- Educació intercultural en format digital, el nostre primer programa 2.0!! Una manera diferent, i molt engrescadora, de treballar la interculturalitat i fer alfabetització digital al mateix temps.

- Gestors culturals, una proposta pedagògica innovadora que vol trencar amb la imatge que identifica l’educador com a animador i oferir una altra manera de treballar, i entendre, el lleure en l’àmbit penitenciari, molt més en consonància amb la nostra pràctica educativa.

Completaran la Jornada una interessant ponència, “Educar per ser protagonistes”, i quatre tallers que permetran als participants posar en pràctica els continguts dels nous programes, conèixer les possibilitats del treball en xarxa i treballar continguts transversals.

Hi esteu tots convidats. Oferim un espai de trobada i de debat, per aprendre i compartir experiències i coneixements.

Programa
Inscripció fins al 9 de maig

Susana Gracia

  • 16:09
  • 2

Impressions sobre la II Mostra itinerant Sant Jordi DigiTale

El dia 23 d’abril donàvem inici a la II Mostra de relats en formats audiovisuals Sant Jordi DigiTale, organitzada pel programa AlfaDigital i la CoP TIC i Presó. El teatre del Centre Penitenciari de Dones de Barcelona,  ple a vessar,  acollia les internes expectants per veure les obres de les seves companyes i conèixer també una selecció de les produïdes en altres centres penitenciaris.

Inauguràvem així la Mostra itinerant pels centres penitenciaris que hi han participat amb audiorelats, videorelats i dMagaZines i que ha constituït una experiència intensa, motivadora i molt rica en matisos: des de la il·lusió per veure la pròpia producció en pantalla gran i de forma compartida, fins als comentaris de les autores durant l’acte de lliurament de certificats expedits pel Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE) i el reconeixement de l’esforç i dedicació de totes les participants.

El dies successius es van repetir escenes semblants en els CP Quatre Camins, CP Homes, CP Lledoners i CP Girona, que van acollir la Mostra amb el seu particular tarannà i disponibilitat, omplint biblioteques o auditoris, però amb idèntic entusiasme i emoció, posant de manifest, un cop més, que la riquesa del Sant Jordi DigiTale està en els productes, però també en la possibilitat de fer aquesta itinerància de les obres per tots els centres, cosa que dóna visibilitat als productes, fa possible la recepció càlida i el reconeixement a la creació.

Mesurar la dedicació, l’esforç, les competències desenvolupades, els sentiments remoguts, els descobriments de les pròpies capacitats, la creativitat posada en joc aquests dies és difícil. La quantificació només pot servir d’indicador del grau d’acceptació de la proposta. S’han presentat 30 audiorelats, 34 videorelats, 1 dMagaZine; hi han participat 6 centres penitenciaris i un centre educatiu de justícia juvenil, 100 interns i internes i 8 professionals.

La Mostra també es va completar amb una jornada al CEJFE en què es fomentava la reflexió al voltant de la proposta formativa de l’Àrea de Nous Projectes i Programes de Contingut Transversal de la Direcció General de Serveis Penitenciaris en què s’insereix aquesta iniciativa i que va incloure la intervenció d’ Oralia Paredes, especialista en comunicació i educació de la Universitat Autònoma de Barcelona qui va presentar la ponència “La màgia de la paraula. La narració com a mitjà d’expressió personal i eina per a descobrir el món”.

En definitiva, una experiència positiva que ens anima a continuar aprofundint en metodologies que ens ajudin a introduir transversalment les TIC en accions socioeducatives i a cercar noves formes de comunicació i aprenentatge.

Llista de reproducció de totes les obres presentades

Elena Martín
Elena Martín

  • 15:30
  • 0

Sant Jordi Digitale, segona mostra de relats en format audiovisual

Per celebrar la Diada de Sant Jordi se celebrarà durant diversos dies la II Mostra de relats en formats audiovisuals Sant Jordi DigiTale, organitzada pel programa AlfaDigital i la CoP TIC i Presó.

La mostra reunirà els audioRelats, videoRelats, narratives digitals i dMagaZines fets pels interns i internes dels centres penitenciaris de Catalunya i dels centres educatius de justícia juvenil i pels professionals del Departament de Justícia.

Durant la setmana de Sant Jordi, la mostra recorrerà els 6 centres participants, s’hi projectarà una selecció de les obres presentades i es lliurarà als participants un certificat i un obsequi.

Es donaran a conèixer d’aquesta manera les produccions fetes i s’establirà un canal de difusió entre els diferents centres. També durant la setmana de Sant Jordi al CEJFE s’instal·larà una pantalla on es projectaran les obres presentades. La Mostra recorrerà els següents centres penitenciaris:

23 d’abril: Mostra SantJordiDigitale al CP de Dones de Barcelona
24 d’abril: Mostra SantJordiDigitale al CP Quatre Camins
26 d’abril: Mostra SantJordiDigitale al CP d’Homes de Barcelona
29 d’abril: Mostra SantJordiDigitale al CP Lledoners
30 d’abril: Mostra SantJordiDigitale al CP de Girona

Pendent de confirmar: Can Llupià, Ponent

En el marc de la mostra, el dia 25 d’abril, al CEJFE tindrà lloc l’acte central de la mostra on Oralia Paredes Sánchez, especialista en comunicació i educació de la Universitat Autònoma de Barcelona, parlarà sobre “La màgia de la paraula. La narració com a mitjà d’expressió personal i eina per descobrir el món”, tot emmarcant la seva exposició en els valors de les obres presentades i del procés que s’està duent a terme amb el projecte DigiTale.

L’acte es completarà amb una comunicació a càrrec de Julio Zino i Elena Martín on s’explicarà el procés formatiu a través del qual s’ha impulsat la producció de treballs pel Sant Jordi Digitale,  posant de relleu les característiques i versatilitat dels diferents formats i s’il·lustrarà l’exposició amb algunes de les obres.

Julio Zino
Julio Zino

  • 12:40
  • 2

Twitter i les administracions públiques: com optimitzar-ne l’ús

El 21 de març d’enguany Twitter va fer 7 anys. Des de llavors, aquesta xarxa social ha sumat  200 milions d’usuaris a tot el món, i actualment s’envien 400 milions de tuits diaris. Les administracions públiques no es podien quedar al marge d’aquest extraordinari canal de comunicació, i per això la majoria en són usuàries. Però quina és la millor manera d’utilitzar aquesta xarxa, què és allò que hi cal fer i allò que no s’hi ha de fer mai?

En la guia Els 15 manaments per als organismes públics a Twitter, elaborada per GovLoop, podem trobar-hi indicacions molt útils. Els 15 manaments, en resum, són aquests:

1. Escoltaràs primer i et familiaritzaràs amb el mitjà abans d’incorporar-t’hi (tant a Twitter com a qualsevol altra xarxa social).
2. Utilitzaràs la informació del teu perfil de manera correcta: és imprescindible l’ús d’una imatge identificativa i emplenar la informació de perfil.
3. Disposaràs d’un avís de limitació de responsabilitat (disclaimer).
4. No tractaràs malament ningú.
5. Tuitejaràs de manera regular.
6. Integraràs un procés d’aprovació dels continguts dels tuits.
7. No registraràs comptes alternatius.
8. No automatitzaràs els teus tuits.
9. Tuitejaràs en primera persona.
10. No faràs servir esquers per atraure interaccions.
11. No seràs emissor de contingut brossa (spam).
12. Seràs selectiu a l’hora de seguir comptes.
13. Monitoraràs el teu compte.
14. Faràs aportacions a la conversa.
15. Mesuraràs el teu èxit.

A banda d’aquestes indicacions, recordem que, en l’àmbit de l’Administració pública, els departaments, serveis i marques de la Generalitat de Catalunya disposen d’una guia pionera: la Guia d’usos i estil a les xarxes socials de la Generalitat de Catalunya. Aquest document estableix unes pautes comunes per a la presència homogènia de la Generalitat a les xarxes socials i també estableix els criteris d’estil comunicatiu més adequats.

I amb un enfocament més genèric, adreçat a tot tipus d’usuaris, aquesta ponència d’Amalio Rey ens aporta també unes claus per conèixer millor aquesta xarxa social i uns quants consells per utilitzar-la. En resum, defineix tres arquetips de comportament entre els usuaris:

- Qui és a Twitter per parlar, ser vist, influir o vendre. Allò que més valoren és el nombre de seguidors.
- Qui hi és per escoltar, aprendre i informar-se. Allò que més valoren és la qualitat dels comptes que segueixen.
- Qui hi és per una qüestió lúdica (comunicar-se amb gent). Allò que més valoren són les interaccions.

Amalio Rey opina que és fonamental triar qui seguim per millorar la nostra experiència d’usuari i ser selectiu per evitar l’efecte de saturació. També exposa una sèrie de pràctiques positives i negatives. Les positives són aquestes:

1. La selecció de curadors de continguts fiables a Twitter, que ens pot permetre la filtració de continguts sense haver d’utilitzar RSS.
2. Retuitar (RT) amb comentaris (enriqueix el tuit).
3. Afalagar des de l’honestedat, quan realment es mereix.
4. Fer tuits enginyosos i breus, que permetin els RT.
5. Ser autèntic, no autocensurar-se, no ser presoner de la marca personal.
6. Fer filtratge/cura de continguts originals i amb valor afegit.

I les pràctiques negatives que cal evitar són:

1. Fer RT de les interaccions afalagadores d’un mateix.
2. Piular continguts propis amb còpia a altres comptes perquè ens en facin RT: no s’ha de demanar RT expressament a altres usuaris, excepte en casos excepcionals.
3. Vincular tuits a etiquetes i temes del moment (trending topics) que no tenen res a veure amb la qüestió de què piulem.
4. Estar pendent de qui deixa de seguir-nos.
5. Fer RT que ens irriten per posar en evidència els autors o com a exercici –mal entès– de transparència.
6. Fer RT sense llegir els continguts del tuit original.
7. Piular obvietats amb la pretensió de “vendre-les” com a idees extraordinàries.
8. Tuitejar per lots; és preferible programar-los (en aquest post d’Anexo M podeu trobar una selecció d’eines gratuïtes per fer-ho).
9. Fer tuits automàtics via feeds: cal curar els continguts, no els autors, atès que els comptes de qualitat no sempre produeixen continguts de qualitat.
10. Un tuit no és el mateix que un missatge directe (DM), que té caràcter privat i només pot ser enviat als nostres seguidors. Podem estar davant la propera plaga: els sistemes d’enviament massiu de DM.
11. Oblidar fer el reconeixement d’autoria.
12. Fer cues interminables de #ff o de salutacions de benvinguda o agraïment.
13. La reciprocitat innecessària de seguidors: quan se segueixen més d’uns pocs centenars de comptes, Twitter es fa incontrolable.
14. Repetir contínuament tuits de continguts propis (com a màxim, fer-ne tres, al cap d’un temps).
15. Caure en la marquitis, en l’adoració de gurus.

Com ho veieu? Seguiu aquestes recomanacions? Heu d’evitar alguna pràctica de les que s’esmenten?

Sobre la imatge: adaptació Ya estoy en Twitter (c) Rosaura Ochoa CC BY 2.0

  • 15:45
  • 1

Figshare: plataforma per a la publicació i compartició de dades de recerca científica

Figshare és un repositori obert i gratuït –més d’1 GB d’espai privat, espai públic il·limitat– on els usuaris (cal donar-se d’alta per publicar-hi, però no per fer-hi cerques) poden publicar de manera ràpida i senzilla els resultats de les seves recerques i fer-les disponibles (i fàcils de trobar), citables i compartibles per a tothom. Admet qualsevol tipus de format, la qual cosa fa possible la difusió de xifres, dades i multimèdia d’una manera que el sistema habitual de publicació de treballs de recerca acadèmics no permet. La seva política consisteix a publicar tots els materials amb llicències obertes Creative Commons i posar-los al domini públic.

Aquest servei el va començar Mark Hahnel al Regne Unit al gener de 2011, basat en programari wiki multimèdia. A mitjan 2012 va ser rellançat en una nova versió. Actualment, Figshare –que compta amb el suport financer de Digital Science– està integrat amb Elements de Symplectic (un sistema de serveis integrals en relació amb els materials de recerca), està associada amb F1000 Research (un repositori molt prestigiós d’articles de recerca), col·labora amb PLOS (la revista científica d’accés obert més gran del món), i també amb Plum Analytics (un servei que quantifica l’impacte dels treballs de recerca publicats).

A Figshare s’hi pot trobar qualsevol tipus de continguts, que poden ser editats i fins i tot eliminats en qualsevol moment pels seus autors. A cadascuna de les contribucions se li assigna el seu propi identificador d’objecte digital (DOI), un codi identificador únic que proporciona un enllaç permanent a l’arxiu en qüestió. Figshare acull els materials que els autors no tenen intenció de publicar mitjançant els canals habituals, i fins i tot els que són producte d’experiments i recerques fallides, la qual cosa minimitza l’“efecte calaix” i resulta molt útil per a l’elaboració d’altres recerques. Aquest servei, en definitiva, ofereix l’oportunitat de difondre dades molt interessants per a la ciència i el coneixement que, per diverses raons, no troben espai a cap revista científica o acadèmica.

Figshare és considerada per molts, de fet, com la xarxa social de la publicació científica. A més, disposa de compte a Twitter, Facebook i Google+.

  • 18:09
  • 2

Persones 2.0 per a empreses 1.0

Amb aquest títol, Baptista Borrell, publicava el 10 de març, a La Vanguardia, a la columna Debat. Les TIC, l’article “Persones 2.0 a empreses 1.0“, on reflexiona sobre el fet que les persones que avui formen part de les organitzacions ja han incorporat entorns relacionals i d’aprenentatge basats en l’ús de les TIC, gràcies a la irrupció dels dispositius mòbils, i conclou: «Un cop més, els hàbits personals provoquen canvis corporatius, però en aquest cas no només tecnològics, sinó també organitzatius.»

L’autor argumenta que les organitzacions, davant de l’auge i l’expansió dels nous usos i dispositius, han hagut de modificar les seves estratègies comunicatives per no quedar-se enrere i també s’han fet visibles, ja que s’han posicionat com a marca a les xarxes socials.

Tanmateix, encara hi ha distància entre els professionals que, a títol individual, ja han integrat les TIC a la seva vida quotidiana (persones 2.0, segons Baptista Borrell) i les empreses de les quals formen part. Algunes, amb visió de futur, han assumit el repte i comencen a integrar les mateixes xarxes socials, dispositius i aplicacions que usen les persones que les componen en la seva dinàmica professional.

Tot plegat, m’ha fet pensar que el programa Compartim i e-Catalunya són un exemple d’aquest procés a l’Administració, on aquí sí, des d’un punt de vista laboral, els seus membres van incorporant hàbits de treball col·laboratiu, competències relacionals basades en les TIC i configuren els seu propis entorns d’aprenentatge professional.

Altres articles i documents de Baptista Borrell

Joan Galeano

  • 18:25
  • 1

Coworking

Sessió sobre coworking al CEJFECreatiu, col·laboratiu, coworking… Així es presenta en el seu web Makers of Barcelona –MOB–, un espai de coworking on diferents professionals i petites empreses desenvolupen els seus projectes creant sinergies i col·laboracions amb la comunitat que s’hi crea. Yoel Karaso, soci de la comunitat MOB, ens en va explicar els detalls en la sessió Coworking: nous espais de treball i col·laboració, que va tenir lloc ahir al Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada.

També hi van participar Cristina Martínez-Sandoval, ambaixadora a Barcelona de CoworkingSpain, plataforma d’espais de coworking i de cotreballadors, i Albert Cañigueral, fundador del blog ConsumoColaborativo.com i connector de OuiShare a Barcelona.

Tots els assistents es van interessar per aquesta manera de treballar, que té punts de contacte amb el treball col·laboratiu impulsat pel programa Compartim. El debat va ser ric i les propostes engrescadores, com ara l’oferta de crear un laboratori per experimentar el treball col·laboratiu entre Administració i la comunitat MOB.

Públic a la sessió sobre coworking al CEJFEEl funcionament és senzill. Es disposa d’un gran espai on es lloguen taules i equips informàtics, si cal, a mitja jornada o a jornada completa (24 h). Allà els professionals desenvolupen els seus projectes, però s’organitzen activitats i es dediquen espais perquè les persones es puguin conèixer i crear comunitat. Els professionals provenen de diversos camps del coneixement: dissenyadors, informàtics, arquitectes, periodistes, etc. que poden aportar noves visions als projectes que es duen a terme a través d’aquesta connexió contínua que es crea a MOB.

A la sessió, també s’hi van debatre els límits a la creació que imposen les estructures jerarquitzades de grans empreses i organitzacions. Moltes veus insisteixen que les idees creatives i innovadores molts cops moren quan han de ser aprovades per estructures jeràrquiques que no tenen el coneixement suficient dels projectes que es proposen. El que cal és buscar la manera que pugui coexistir l’organització més horitzontal per a la creació i col·laboració, juntament amb l’organització jeràrquica, que ha de ser receptiva a noves propostes i fer confiança a les persones que volen desenvolupar projectes innovadors.

És per això que empreses més petites com les dels espais de coworking ho tenen més senzill a l’hora d’idear un servei i posar-lo al mercat sense intermediaris. El problema amb què topen, però, és la rigidesa del sistema administratiu, ja que no hi ha una figura jurídica que englobi les característiques flexibles del coworking, on en un mateix espai s’hi treballa, s’hi organitzen esdeveniments i exposicions, s’hi imparteix formació, s’hi fan activitats d’esbarjo, etc. En aquest sentit, cal que l’Administració doni resposta ràpida a les noves necessitats de la societat.

Aprofitant que la seu de MOB és molt a prop del Centre d’Estudis Jurídics, en acabar la sessió vam fer una visita en aquest espai i vam poder comprovar in situ l’ambient de creativitat que s’hi respira.

Joana Soteras

Joana Soteras