Gestió del coneixement


459 APUNTS

  • 10:00
  • 4

Saps aprendre? Sí. Saps com aprens? Malauradament NO

AulaAquest és el títol d’un article publicat per Javier Martínez Aldanondo al butlletí electrònic de Catenaria. M’ha semblat interessant, ja que Martínez Aldanondo ens proposa que reflexionem sobre la nostra percepció de com aprenem: és a dir, és evident que aprenem però la majoria no sabem com, no som conscients de quin procés fem servir per adquirir els coneixements.

És possible saber aprendre sense saber com s’aprèn? I tant!

Segons ell, el problema de l’educació dels infants i joves i de la formació dels adults rau en aquesta paradoxa, la mateixa que explica la gran quantitat de coses que sabem fer però que no sabem explicar com les fem. Sabem moltes més coses de les que sabem explicar, el que passa és que saber fer una cosa no vol dir necessàriament saber explicar com es fa i molt menys encara saber ensenyar als altres a fer-ho. Els responsables de dissenyar l’educació/formació tampoc no tenen gaire idea sobre com aprenen les persones realment.

L’autor analitza les dues parts de la paradoxa:

1. Saber aprendre
Tots els éssers vius saben aprendre, és un acte involuntari. Les persones sabem aprendre perfectament, ho fem continuament sense saber-ho, sense adonar-nos-en. Aprendre significa acumular experiències reutilitzables en el futur.
2. Saber com s’aprèn
- L’aprenentatge comença amb un objectiu: aprendre és un mitjà per assolir una finalitat. La motivació és l’energia que mou l’aprenentatge. La clau és tenir clar des del principi quin és l’objectiu de l’alumne a qui es vol ensenyar alguna cosa.
- L’aprenentatge comença quan ens fallen les expectatives, quan es produeix l’error. Provocar l’error és una estratègia crítica per aprendre.
- Aprendre depèn de recordar. Si no som capaços de recordar coses que suposadament vam aprendre a l’escola, no ens enganyem, és que no les vam aprendre.

La conclusió és que per aprendre necessitem motivació, temps i, sobretot, necessitem molta pràctica. Sense pràctica no hi aprenentatge. És així com hem après quasi tot el que sabem: alguna cosa ens interessa, ho volem obtenir, fracassem en l’intent, intentem entendre per què, corregim el nostre pla, ho tornem a intentar fins que assolim el nostre objectiu. Si comparem aquest procés amb qualsevol procés educatiu formal, veiem que no tenen res a veure l’un amb l’altre.

Per tant, acaba afirmant que no podem permetre que les persones que gestionen, dissenyen i imparteixen educació/formació no sàpiguen com s’aprèn i que, mentre això sigui així, la realitat continurà sent la que és.

Us recomano la lectura de l’article sencer.

Sobre la imatge: James F Clay © Classroom BY – NC – ND

Carme Iriondo
Carme Iriondo

  • 08:00
  • 2

L’aspecte social del llibre digital

Electronic bookEn el post La lectura en pantallas, Jordi Mustieles ens parla del llibre digital des d’una perspectiva social. La lectura amb el nou format deixa de ser una pràctica íntima i solitària. Gràcies a l’e-book i a la inclusió de la literatura a Internet, ara podem compartir biblioteques senceres amb els amics i intercanviar-hi opinions i comentaris.

Seria fantàstic que el llibre digital arribés a les presons. Un sol exemplar podria ser llegit o escoltat alhora per molta gent a un preu bastant menor del que costaria en suport paper. I ja posats a especular, amb accés a Internet es podria crear un club de lectura, aconsellar bibliografia addicional per als interns que estudien i edicions de lectura fàcil per als que tenen més dificultats, cosa que ajudaria a reduir l’altíssima taxa d’analfabetisme.

Fins ara sempre s’havia parlat de com és d’important aquesta tecnologia per al lector individual, però, al meu entendre, pot arribar a ser-ho encara molt més des d’una perspectiva social.

Sobre la imatge: timonoko © Electronic Book BY – NC – SA

Maria Elizalde
maria_elizalde2

  • 12:00
  • 2

Passejant per Barcelona amb Internet (o Barcelona WiFi)

Barcelona WifiDes de fa temps que a Barcelona (i a altres ciutats) es pot accedir a Internet a través de serveis de WiFi públics i gratuïts. Barcelona WiFi és el servei que ofereix l’Ajuntament de Barcelona que permet navegar connectant-se a través de punts d’accés WiFi ubicats a l’interior de diversos equipaments municipals.

Actualment són 104 els punts des dels quals s’ofereix aquest servei. La seva localització es pot consultar en aquesta llista o, de manera visual, al mapa d’estacions de Barcelona WiFi.

Nosaltres hem fet la prova amb un iPod al Mercat de la Concepció i hem pogut comprovar que Barcelona WiFi funciona!

Julio Zino
julio_zino3

  • 12:26
  • 0

Tallers de documentació sonora

Al Centre Penitenciari Lledoners, en el marc de l’estiu TIC, l’associació Mad-Actions està desenvolupant amb un grup de professionals uns tallers vinculats amb la sonoritat on els alumnes aprenen a enregistrar i editar els sons – tant les seves lectures o narracions com sons afegits- a través del programa lliure Audacity.

Aquesta és una manera de compartir lectures a les quals pocs podrien tenir accés a causa del seu analfabetisme, problemes visuals, mandra de llegir o perquè no entenen prou bé la llengua. Escoltar un text ben llegit és gairebé tan plaent com llegir-lo, però llegir per als altres és també gairebé tan plaent com llegir en silenci.

En aquests tallers es treballa l’expressió i la lectura i s’aprèn l’ús de la informàtica, més enllà dels paquets d’ofimàtica. Els talleristes hi han afegit, a més, el contagiós gust per la narració en totes les seves formes. L’aprenentatge de la narrativitat i l’expressivitat es fa a través de textos triats que els alumnes han après a enregistrar, escoltar i a afegir-hi efectes sonors o modificar-ne volums i altres paràmetres, cosa que Audacity permet de fer amb molta facilitat.

Maria Elizalde Frez
maria_elizalde2

  • 10:31
  • 1

Tweet Your Senator: un pas més cap a l’e-democràcia

Home de Tweet Your SenatorA primers d’agost i arran de la controvertida reforma legislativa de l’atenció sanitària, Organizing for America (l’organització continuadora de la tasca engegada per Obama for America) ha creat una mashup entre Twitter i Google Maps: la plataforma Tweet Your Senator.

L’objectiu de Tweet Your Senator és que els ciutadans puguin enviar tuits als seus senadors per animar-los a votar a favor d’aquest projecte legal. Els ciutadans només hi han d’introduir el seu codi postal i el seu usuari de Twitter i automàticament es genera un tuit adreçat a un dels seus representants al Senat. En el mapa Google de l’aplicació es poden veure els diferents tuits enviats des de cada estat.

Val a dir que als Estats Units, la gran majoria de senadors tenen compte a Twitter i, a més, li dediquen una part important del seu temps, amb la qual cosa l’eficàcia de la comunicació és considerable.

Malgrat que Tweet Your Senator s’ha creat per afavorir l’aprovació de la reforma sanitària, els missatges dels tuits es poden canviar tant pel que fa a la redacció com pel que fa al tema. De manera que ens trobem davant la primera eina de comunicació directa i en temps real entre la ciutadania i els seus representants polítics.

Núria Vives Leal

nuria_vives2