Gestió del coneixement


429 APUNTS

  • 17:05
  • 0

I Mostra de Narratives Digitals

Continuem explicant històries, l’aixeta continua rajant i tenim narratives digitals de tots els gustos i colors. Aprenem d’aquestes narracions, i, com que ja en tenim unes quantes, la setmana que ve tindrà lloc la I Mostra de narratives digitals.

Ja fa més d’un any que les narratives digitals es van introduir a Justícia i amb el pas del temps s’ha demostrat l’enorme potencial d’aquesta eina com a metodologia vinculada a l’educació i la comunicació.

La I Mostra de narratives digitals se celebrarà de manera simultània als centres penitenciaris Homes de Barcelona, Dones i Brians 2 i al Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada. Una diversitat d’escenaris que vinculen presons i societat i que permetrà un intercanvi dinàmic entre autors i espectadors.

Al Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada hi haurà un espai de projecció contínua de narratives digitals.

I, com a cloenda, el dia 27 de setembre, se celebrarà una jornada dedicada a reflexionar sobre l’aplicació de les narratives digitals en el camp educatiu i sobre les seves potencialitats com a eines per a comunicar experiències i projectes. A més, comptarem amb la presència d’una experta en narratives digitals: Carmen Gregori-Signes, professora a l’Institut Universitari de Llengües Modernes Aplicades de la Universitat de València que ens parlarà de les emocions i l’aprenentatge en les narratives digitals.

Els impulsors de tot aquest programa d’introducció de les narratives digitals al Departament: Julio Zino Torrazza, responsable Nous Projectes i Programes de Contingut Transversal de la Direcció General de Serveis Penitenciaris, i Elena Martin, tècnica de la mateixa unitat, ens explicaran l’evolució del projecte i presentaran la ponència “Les narratives digitals: relat de l’experiència i comunicació de projectes”.

Durant la jornada de cloenda, també es projectaran algunes narratives digitals i es farà un debat amb el públic assistent.

També podem trobar algunes narratives digitals a la llista de reproducció Narratives digitals #DigiTale a Youtube.

  • 12:20
  • 0

Es troba en perill la llibertat a Internet?

Cadenes rovelladesInternet ha canviat el món en tots els àmbits, fins al punt que avui dia no es pot concebre pràcticament cap aspecte de la vida (i molt especialment tots aquells relacionats amb el coneixement) al marge de la influència de la xarxa. Aquesta revolució s’ha esdevingut gràcies, bàsicament, als seus principis fundacionals d’obertura i llibertat. Darrerament, però, han anat sorgint –cada cop amb més força– un seguit d’amenaces contra aquests principis, tal com denunciava fa uns mesos Serguei Brin, en aquesta entrevista a The Guardian.

Brin parla de “la batalla d’Internet”. A dos posts publicats en aquest bloc el 2.12.11 i el 9.03.12 ja vam tractar la qüestió del copyright, un dels elements claus d’aquesta lluita. Però n’hi ha més: privadesa de les dades, neutralitat a Internet, legislacions intervencionistes, interessos de les empreses TIC…

Analitzem la qüestió legislativa, tot començant per la CISPA (Cyber Intelligence Sharing and Protection Act). A diferència del que va passar amb la SOPA i la PIPA, aquest cop el món de la tecnologia no ha tancat files per oposar-se a aquesta llei, que va ser aprovada al Congrés dels Estats Units el 26 d’abril d’enguany, i que regula la compartició d’informació sobre dades dels usuaris entre el Govern i les empreses tecnològiques. Tanmateix, les veus crítiques contra l’amenaça que comporta per a la llibertat a Internet no es van fer esperar, com podem llegir en aquest post a TechDirt a càrrec de Leigh Beadon.

La CISPA, però, no és l’única normativa en aquest sentit: el Regne Unit, la Unió Europea i l’Estat espanyol –amb la creació d’una unitat policial per rastrejar les xarxes socials, tal com recull El País–, també van en la mateixa línia. Aquesta és la situació a països democràtics; els estats amb règims de caràcter autoritari apliquen la censura directa a Internet sense cap tipus de limitació. A tot això es refereix Dolors Reig quan parla de les “tecnologies per a la ciberrepressió”.

El motiu pel qual la CISPA i altres legislacions i/o iniciatives afins no han provocat una resposta tan unànime i contundent en contra seva com la SOPA i la PIPA el trobem en arguments com els que exposa Ed Skoudis en aquesta entrevista per a ComputerWorld, on fa palès que els perills ocasionats per la manca de seguretat a Internet són molt reals i, per tant, és imprescindible que les societats se’n protegeixin. També Facebook va expressar la seva postura favorable a la CISPA. Evgeny Morozov, però, acusa a la publicació Slate tant els poders públics com el moviment Anonymous de posar en perill la llibertat a Internet; Morozov veu com a gran beneficiari de les accions legislatives com la CISPA i dels sabotatges d’Anonymous les grans empreses que es dediquen a la seguretat cibernètica.

James Ball opina a The Guardian que la manera precipitada de legislar sobre Internet amb l’excusa de la seguretat està perjudicant greument la llibertat a la xarxa. També a The Guardian, Emily Bell opina que l’amenaça més gran per a Internet és l’opacitat amb què es comporta a l’hora de defensar els seus interessos l’elit que domina la xarxa. Rebecca MacKinnon fa una radiografia completa de la situació en el seu llibre Consent of the Networked: The Worldwide Struggle for Internet Freedom (El consentiment dels usuaris en xarxa: la lluita mundial per la llibertat a Internet), sobre el qual Rebecca J. Rossen fa aquesta interessant ressenya a The Atlantic. Aquest llibre ha estat editat també en castellà, com informa Enrique Dans.

Una altra qüestió polèmica és la defensa de la neutralitat de la xarxa, denominada també xarxa oberta, Open Internet, el principi fonamental de la qual és garantir la no-discriminació ni restricció del tràfic per part dels serveis d’accés a la xarxa. El 20 de novembre de 2011 van entrar en vigor –havien estat aprovades el 21 de desembre de 2010– les Regles per a la Neutralitat d’Internet de la Comissió Federal de Comunicacions dels EUA. Aquestes regles no van ser ben rebudes per les grans empreses proveïdores d’accés, i Verizon ha portat fins i tot als tribunals aquesta regulació, tal com explica Timothy B. Lee a Ars Technica. A Holanda també s’ha aprovat aquest any una llei per protegir la neutralitat de la xarxa, pionera a Europa; només a Xile hi ha una altra llei d’aquestes característiques. A l’Estat espanyol, l’informe Agenda Digital per a Espanya, encarregat pel Govern central, ha rebut força crítiques per no incloure la qüestió de la neutralitat de la xarxa, tal com recull en aquest post Enrique Dans.

Atesa la importància que té la preservació de la llibertat a Internet, les reaccions contra els perills que l’amenacen s’han produït de manera organitzada. Així, s’ha creat la Declaració de Llibertat a Internet, que han signat moltes empreses TIC i particulars, i que continua recollint adhesions. The Internet Defense League és una iniciativa d’Alexis Ohanian per poder dur a terme una resposta ràpida en cas d’una agressió a la llibertat a Internet, amb motiu d’alguna legislació desfavorable o de la censura.

El projecte DisCo és un Think Tank que vol fer sentir la veu de la comunitat d’Internet als òrgans polítics de poder dels EUA, tal com explica Stacey Higginbotham en aquest post a GigaOm. El 10 d’abril d’enguany Google va anunciar el projecte Take Action (Actua) sobre el poder d’Internet, amb la intenció de generar un moviment de base amb força que posi els polítics a la defensiva a l’hora de legislar sobre la xarxa; a finals de maig va publicar un informe per poder veure qui sol·licita l’eliminació de continguts del cercador amb l’acusació d’infraccions de copyright, amb la intenció d’actuar amb la màxima transparència i rebatre així les crítiques de què ha estat objecte per la seva manera de gestionar les dades pel que fa a la privadesa, i per la seva actitud quasi monopolística en alguns aspectes. Tot seguint les seves passes, a principis de juliol Twitter va fer públic el seu primer Informe de transparència, on es fan públiques les sol·licituds governamentals rebudes perquè se’ls facilités informació dels usuaris o perquè n’hi eliminessin continguts, així com les denúncies per infraccions de copyright.

Penseu que està realment en perill la xarxa lliure i oberta, o que la comunitat d’Internet compta amb les armes suficients per guanyar també aquesta batalla?

  • 14:11
  • 2

Adéu, Hotmail

L’evolució d’Internet és encara imprevisible. Res semblava fer pensar que Hotmail, aquesta marca tan pròpia dels inicis d’Internet, un dia s’extingiria. Sembla, doncs, que Microsoft ha decidit explotar una altra marca seva, que també té una pila d’anys i que durant molts anys ha estat el programari per excel·lència per llegir correu electrònic: es tracta d’Outlook.

Outlook forma part de la suite d’ofimàtica d’Office i té altres utilitats a més de ser un client de missatgeria: disposa d’agenda, permet incloure notes i gestionar els contactes àgilment.

Ja fa dies que Microsoft aconsella l’actualització de Hotmail a Outlook pels motius que ells mateixos indiquen quan s’intenta configurar l’Outlook:

  • La interfície del Outlook és més ràpida i neta i t’ajuda a centrar-te en els correus electrònics realment importants
  • Outlook connecta les converses amb les fotos dels teus amics, els tuits i les seves actualitzacions de Facebook. Efectivament, en l’època 2.0 es trobava a faltar ja feia temps la connectivitat en un món on tot està connectat.
  • Outlook és més productiu, ja que ofereix 7 GB per emmagatzemar al núvol i permet usar aplicacions per crear documents en Word, Excel i PowerPoint

A més, l’Outlook permet un emmagatzematge il·limitat de correus i menys correu brossa i, sobretot, és multicanal (funciona a l’ordinador, Mac, telèfon i tauleta). L’adreça de correu, la contrasenya, els missatges rebuts i els contactes es mantenen de la mateixa manera i les opcions de configuració es poden modificar en qualsevol moment.

El traspàs de Hotmail a Outlook és un procés senzill: els missatges de correu, els contactes i les carpetes que es tinguin a Hotmail passen a Outlook sense haver de fer cap procés d’exportació-

D’altra banda, també hi ha la possibilitat d’aconseguir adreces amb el domini @outlook.com. Es poden aconseguir per dues vies:

  • vinculant-lo a un compte de Hotmail (de manera que es rebin en el compte original): es poden crear un màxim de cinc àlies
  • canviar el nom del compte: és a dir que el compte de Hotmail passi a ser un àlies de la nova adreça d’@outlook.com

Material consultat: Cómo pasar de Hotmail a Outlook, paso a paso. La Vanguardia.com, Tecnologia, 7.8.2012

Sobre la imatge: New Router (May 14, 2010) [57/365] (c) Brenderous CC NY-NC-SA

Núria Vives

Núria Vives

  • 13:24
  • 5

Repensar-nos

L’actual situació de crisi en què vivim té malgrat tot un factor positiu i és que ens obliga a tots a repensar-nos. Quan no es poden fer les coses com sempre s’havien fet, cal desvetllar la imaginació i dibuixar nous camins per on poder dur a terme els nostres projectes i idees.

Aquesta sortida col·lectiva de la zona de confort ens fa remoure els fonaments de tots els àmbits de la vida: cal una democràcia més participativa en què les persones puguin opinar més enllà del vot cada quatre anys? ens calen per viure moltes de les coses que aquests anys de bonança hem anat incorporant al nostre estil de vida? les organitzacions han de ser més dúctils i imaginar noves maneres de treballar per ser més eficaces i innovadores?

En un principi, de manera incipient i aïllada, però cada vegada més anem trobant d’un temps ençà petges que ens indiquen que alguna cosa està canviant. El poder de les xarxes a l’hora d’aglutinar interessos i accions ha demostrat que la veu del ciutadà s’ha de tenir en compte en la presa de decisions polítiques. També observem com les persones s’organitzen amb creixent intensitat per intercanviar o compartir béns i serveis. I les organitzacions cada vegada més constaten la necessitat de canviar la manera de treballar per afrontar els reptes actuals.

D’exemples n’hi ha diversos i variats, però podríem dir que al programa Compartim ens vam avançar als esdeveniments. L’any 2005, quan tot semblava que rutllava i gairebé ningú no es plantejava cap canvi, vam introduir una nova manera de treballar que donava protagonisme als treballadors, que confiava en el coneixement col·lectiu, que abaratia costos de formació i que resolia problemes reals dels professionals.

Ara moltes organitzacions tant de l’Estat com de l’àmbit internacional, intenten introduir el treball col·laboratiu i s’emmirallen amb el programa Compartim pels resultats obtinguts, per la satisfacció dels que hi participen i per l’abaratiment en despeses de formació, ja que el coneixement es genera bàsicament a través de la interacció en línia dels treballadors.

Però no ens quedem aquí: continuem repesant-nos per dibuixar nous escenaris que ampliïn i potenciïn el treball col·laboratiu i el coneixement col·lectiu. Ja en sentirem a parlar. Sempre és bo pensar si les coses es poden fer de manera diferent i millor per avançar, però ara és peremptori de fer-ho.

Sobre la imatge: globe (c) Judy ** CC BY-NC-ND

Joana Soteras

Joana Soteras

  • 17:47
  • 1

Aplicacions mòbils: consells per aconseguir les millors

Al nostre post del 15 de maig d’enguany ja us vam parlar de les aplicacions mòbils per a l’optimització de la productivitat. Com ja vam dir en aquella ocasió, hi ha milers d’aplicacions de tot tipus, per la qual cosa no sempre és fàcil trobar les que ens poden ser més útils ni descobrir-ne d’altres que mai no haguéssim pensat que poguessin existir i que ens podrien anar molt bé.

Les aplicacions es poden descarregar des de les pàgines oficials –anomenades botigues– de cada plataforma, que tenen en comú una classificació per categories. Així, a l’App Store d’Apple hi podem trobar aplicacions però també molts altres materials que comercialitza l’empresa pionera en dispositius mòbils, que compta amb més de 500.000 aplicacions per a iPhone i iPad, molt ben classificades i subclassificades per àmbits. A Google Play Store, per als dispositius Android, podem veure com, a més de facilitar una classificació molt completa per categories, posen molt l’accent en les recomanacions i en informar-nos de quines són les aplicacions amb més èxit; actualment hi ha al voltant de 450.000 aplicacions (atès que Android es basa en programari lliure, també podem obtenir aplicacions a altres botigues, com ara Soc.io). A Blackberry App World trobem un plantejament molt similar al de Google Play Store; hi ha aproximadament 100.000 aplicacions per als dispositius RIM. La pàgina d’aplicacions per a Windows Phone de Microsoft també és similar a les dues anteriors, i conté més de 50.000 aplicacions.

Ara ja sabem on obtenir les aplicacions, però continuem perduts davant d’una quantitat tan ingent per triar-ne. Per ajudar-nos a trobar el que volem, podem fer servir aquestes recomanacions:

- Per a iPhone: aquest article de Jill Duffy per a PC Magazine, que recull les 100 millors aplicacions segons l’autor. I Doug Aamoth, per a la revista Time, recull les 50 millors aplicacions de 2012.

- Per a Android: la pàgina 101 Best Android Apps recull, com indica el seu nom, les que es consideren les 101 millors aplicacions. Gay Cutlack recull en aquest post a Techradar les que considera 60 millors aplicacions gratuïtes de 2012.

- Per a BlackBerry: PC World recull en aquest article les que consideren 12 millors aplicacions. I a iMóvil en seleccionen les 10 millors aplicacions gratuïtes.

- Per a Window Phones: Best WP7 Apps ens n’ofereix una selecció de les millors, i Adam Bunker en tria les que considera les 100 millors en aquest post per a Electricpig.

Ara, a més, cal afegir-hi la nova la plataforma pròpia de Facebook per a aplicacions socials, anomenada App Center, que de moment només oferirà els seus productes per a Apple i Android.

Sobre la imatge: Digitalks #11 © _dchris CC BY-NC-ND 2.0

  • 12:47
  • 1

Projecte Converses sonores

El nostre company Dani, monitor de música del CP de Joves, ens envia informació del projecte Converses sonores que han dut a terme al taller de música del centre amb l’Orquestra Simfònica del Vallès. I com que ell està de vacances us transcric el seu correu:

«Hola companyes i companys,

Vull compartir amb vosaltres un projecte que he fet a la feina conjuntament amb l’Orquestra Simfònica del Vallès i alguns dels joves que venen al taller de música que imparteixo.

Què us he de dir…. ha estat fantàstic!!!

Us deixo uns documents audiovisuals així com la cançó que hem compost perquè us pugueu fer una idea de com ha estat. Espero que us agradi.»

El projecte a Radio Sabadell
El projecte explicat al Telenotícies de TV3

Sònia Marco

  • 16:37
  • 0

Community manager versus e-moderador

La figura dels community managers comença a ser familiar en la societat i molts de nosaltres l’hem començat a fer servir usualment perquè facilita explicar què fa un e-moderador a l’organització i com que no som un país anglosaxó, l’anglès fins i tot li dóna rellevància.

Jesús Martínez ha fet una presentació que gràficament acota els dos perfils, els quals no tenen per què ser incompatibles, i que ens permet visualitzar molt bé el rol de l’e-moderador amb relació a l’organització, la formació informal i el coneixement de l’organització.

La trobo especialment útil per poder explicar el nostre paper dins l’organització, així que us deixo la Presentació.

Ell no ho dirà… però està molt bé.

Joan Galeano