Gestió del coneixement


447 APUNTS

  • 12:40
  • 2

Twitter i les administracions públiques: com optimitzar-ne l’ús

El 21 de març d’enguany Twitter va fer 7 anys. Des de llavors, aquesta xarxa social ha sumat  200 milions d’usuaris a tot el món, i actualment s’envien 400 milions de tuits diaris. Les administracions públiques no es podien quedar al marge d’aquest extraordinari canal de comunicació, i per això la majoria en són usuàries. Però quina és la millor manera d’utilitzar aquesta xarxa, què és allò que hi cal fer i allò que no s’hi ha de fer mai?

En la guia Els 15 manaments per als organismes públics a Twitter, elaborada per GovLoop, podem trobar-hi indicacions molt útils. Els 15 manaments, en resum, són aquests:

1. Escoltaràs primer i et familiaritzaràs amb el mitjà abans d’incorporar-t’hi (tant a Twitter com a qualsevol altra xarxa social).
2. Utilitzaràs la informació del teu perfil de manera correcta: és imprescindible l’ús d’una imatge identificativa i emplenar la informació de perfil.
3. Disposaràs d’un avís de limitació de responsabilitat (disclaimer).
4. No tractaràs malament ningú.
5. Tuitejaràs de manera regular.
6. Integraràs un procés d’aprovació dels continguts dels tuits.
7. No registraràs comptes alternatius.
8. No automatitzaràs els teus tuits.
9. Tuitejaràs en primera persona.
10. No faràs servir esquers per atraure interaccions.
11. No seràs emissor de contingut brossa (spam).
12. Seràs selectiu a l’hora de seguir comptes.
13. Monitoraràs el teu compte.
14. Faràs aportacions a la conversa.
15. Mesuraràs el teu èxit.

A banda d’aquestes indicacions, recordem que, en l’àmbit de l’Administració pública, els departaments, serveis i marques de la Generalitat de Catalunya disposen d’una guia pionera: la Guia d’usos i estil a les xarxes socials de la Generalitat de Catalunya. Aquest document estableix unes pautes comunes per a la presència homogènia de la Generalitat a les xarxes socials i també estableix els criteris d’estil comunicatiu més adequats.

I amb un enfocament més genèric, adreçat a tot tipus d’usuaris, aquesta ponència d’Amalio Rey ens aporta també unes claus per conèixer millor aquesta xarxa social i uns quants consells per utilitzar-la. En resum, defineix tres arquetips de comportament entre els usuaris:

- Qui és a Twitter per parlar, ser vist, influir o vendre. Allò que més valoren és el nombre de seguidors.
- Qui hi és per escoltar, aprendre i informar-se. Allò que més valoren és la qualitat dels comptes que segueixen.
- Qui hi és per una qüestió lúdica (comunicar-se amb gent). Allò que més valoren són les interaccions.

Amalio Rey opina que és fonamental triar qui seguim per millorar la nostra experiència d’usuari i ser selectiu per evitar l’efecte de saturació. També exposa una sèrie de pràctiques positives i negatives. Les positives són aquestes:

1. La selecció de curadors de continguts fiables a Twitter, que ens pot permetre la filtració de continguts sense haver d’utilitzar RSS.
2. Retuitar (RT) amb comentaris (enriqueix el tuit).
3. Afalagar des de l’honestedat, quan realment es mereix.
4. Fer tuits enginyosos i breus, que permetin els RT.
5. Ser autèntic, no autocensurar-se, no ser presoner de la marca personal.
6. Fer filtratge/cura de continguts originals i amb valor afegit.

I les pràctiques negatives que cal evitar són:

1. Fer RT de les interaccions afalagadores d’un mateix.
2. Piular continguts propis amb còpia a altres comptes perquè ens en facin RT: no s’ha de demanar RT expressament a altres usuaris, excepte en casos excepcionals.
3. Vincular tuits a etiquetes i temes del moment (trending topics) que no tenen res a veure amb la qüestió de què piulem.
4. Estar pendent de qui deixa de seguir-nos.
5. Fer RT que ens irriten per posar en evidència els autors o com a exercici –mal entès– de transparència.
6. Fer RT sense llegir els continguts del tuit original.
7. Piular obvietats amb la pretensió de “vendre-les” com a idees extraordinàries.
8. Tuitejar per lots; és preferible programar-los (en aquest post d’Anexo M podeu trobar una selecció d’eines gratuïtes per fer-ho).
9. Fer tuits automàtics via feeds: cal curar els continguts, no els autors, atès que els comptes de qualitat no sempre produeixen continguts de qualitat.
10. Un tuit no és el mateix que un missatge directe (DM), que té caràcter privat i només pot ser enviat als nostres seguidors. Podem estar davant la propera plaga: els sistemes d’enviament massiu de DM.
11. Oblidar fer el reconeixement d’autoria.
12. Fer cues interminables de #ff o de salutacions de benvinguda o agraïment.
13. La reciprocitat innecessària de seguidors: quan se segueixen més d’uns pocs centenars de comptes, Twitter es fa incontrolable.
14. Repetir contínuament tuits de continguts propis (com a màxim, fer-ne tres, al cap d’un temps).
15. Caure en la marquitis, en l’adoració de gurus.

Com ho veieu? Seguiu aquestes recomanacions? Heu d’evitar alguna pràctica de les que s’esmenten?

Sobre la imatge: adaptació Ya estoy en Twitter (c) Rosaura Ochoa CC BY 2.0

  • 15:45
  • 1

Figshare: plataforma per a la publicació i compartició de dades de recerca científica

Figshare és un repositori obert i gratuït –més d’1 GB d’espai privat, espai públic il·limitat– on els usuaris (cal donar-se d’alta per publicar-hi, però no per fer-hi cerques) poden publicar de manera ràpida i senzilla els resultats de les seves recerques i fer-les disponibles (i fàcils de trobar), citables i compartibles per a tothom. Admet qualsevol tipus de format, la qual cosa fa possible la difusió de xifres, dades i multimèdia d’una manera que el sistema habitual de publicació de treballs de recerca acadèmics no permet. La seva política consisteix a publicar tots els materials amb llicències obertes Creative Commons i posar-los al domini públic.

Aquest servei el va començar Mark Hahnel al Regne Unit al gener de 2011, basat en programari wiki multimèdia. A mitjan 2012 va ser rellançat en una nova versió. Actualment, Figshare –que compta amb el suport financer de Digital Science– està integrat amb Elements de Symplectic (un sistema de serveis integrals en relació amb els materials de recerca), està associada amb F1000 Research (un repositori molt prestigiós d’articles de recerca), col·labora amb PLOS (la revista científica d’accés obert més gran del món), i també amb Plum Analytics (un servei que quantifica l’impacte dels treballs de recerca publicats).

A Figshare s’hi pot trobar qualsevol tipus de continguts, que poden ser editats i fins i tot eliminats en qualsevol moment pels seus autors. A cadascuna de les contribucions se li assigna el seu propi identificador d’objecte digital (DOI), un codi identificador únic que proporciona un enllaç permanent a l’arxiu en qüestió. Figshare acull els materials que els autors no tenen intenció de publicar mitjançant els canals habituals, i fins i tot els que són producte d’experiments i recerques fallides, la qual cosa minimitza l’“efecte calaix” i resulta molt útil per a l’elaboració d’altres recerques. Aquest servei, en definitiva, ofereix l’oportunitat de difondre dades molt interessants per a la ciència i el coneixement que, per diverses raons, no troben espai a cap revista científica o acadèmica.

Figshare és considerada per molts, de fet, com la xarxa social de la publicació científica. A més, disposa de compte a Twitter, Facebook i Google+.

  • 18:09
  • 2

Persones 2.0 per a empreses 1.0

Amb aquest títol, Baptista Borrell, publicava el 10 de març, a La Vanguardia, a la columna Debat. Les TIC, l’article “Persones 2.0 a empreses 1.0“, on reflexiona sobre el fet que les persones que avui formen part de les organitzacions ja han incorporat entorns relacionals i d’aprenentatge basats en l’ús de les TIC, gràcies a la irrupció dels dispositius mòbils, i conclou: «Un cop més, els hàbits personals provoquen canvis corporatius, però en aquest cas no només tecnològics, sinó també organitzatius.»

L’autor argumenta que les organitzacions, davant de l’auge i l’expansió dels nous usos i dispositius, han hagut de modificar les seves estratègies comunicatives per no quedar-se enrere i també s’han fet visibles, ja que s’han posicionat com a marca a les xarxes socials.

Tanmateix, encara hi ha distància entre els professionals que, a títol individual, ja han integrat les TIC a la seva vida quotidiana (persones 2.0, segons Baptista Borrell) i les empreses de les quals formen part. Algunes, amb visió de futur, han assumit el repte i comencen a integrar les mateixes xarxes socials, dispositius i aplicacions que usen les persones que les componen en la seva dinàmica professional.

Tot plegat, m’ha fet pensar que el programa Compartim i e-Catalunya són un exemple d’aquest procés a l’Administració, on aquí sí, des d’un punt de vista laboral, els seus membres van incorporant hàbits de treball col·laboratiu, competències relacionals basades en les TIC i configuren els seu propis entorns d’aprenentatge professional.

Altres articles i documents de Baptista Borrell

Joan Galeano

  • 18:25
  • 1

Coworking

Sessió sobre coworking al CEJFECreatiu, col·laboratiu, coworking… Així es presenta en el seu web Makers of Barcelona –MOB–, un espai de coworking on diferents professionals i petites empreses desenvolupen els seus projectes creant sinergies i col·laboracions amb la comunitat que s’hi crea. Yoel Karaso, soci de la comunitat MOB, ens en va explicar els detalls en la sessió Coworking: nous espais de treball i col·laboració, que va tenir lloc ahir al Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada.

També hi van participar Cristina Martínez-Sandoval, ambaixadora a Barcelona de CoworkingSpain, plataforma d’espais de coworking i de cotreballadors, i Albert Cañigueral, fundador del blog ConsumoColaborativo.com i connector de OuiShare a Barcelona.

Tots els assistents es van interessar per aquesta manera de treballar, que té punts de contacte amb el treball col·laboratiu impulsat pel programa Compartim. El debat va ser ric i les propostes engrescadores, com ara l’oferta de crear un laboratori per experimentar el treball col·laboratiu entre Administració i la comunitat MOB.

Públic a la sessió sobre coworking al CEJFEEl funcionament és senzill. Es disposa d’un gran espai on es lloguen taules i equips informàtics, si cal, a mitja jornada o a jornada completa (24 h). Allà els professionals desenvolupen els seus projectes, però s’organitzen activitats i es dediquen espais perquè les persones es puguin conèixer i crear comunitat. Els professionals provenen de diversos camps del coneixement: dissenyadors, informàtics, arquitectes, periodistes, etc. que poden aportar noves visions als projectes que es duen a terme a través d’aquesta connexió contínua que es crea a MOB.

A la sessió, també s’hi van debatre els límits a la creació que imposen les estructures jerarquitzades de grans empreses i organitzacions. Moltes veus insisteixen que les idees creatives i innovadores molts cops moren quan han de ser aprovades per estructures jeràrquiques que no tenen el coneixement suficient dels projectes que es proposen. El que cal és buscar la manera que pugui coexistir l’organització més horitzontal per a la creació i col·laboració, juntament amb l’organització jeràrquica, que ha de ser receptiva a noves propostes i fer confiança a les persones que volen desenvolupar projectes innovadors.

És per això que empreses més petites com les dels espais de coworking ho tenen més senzill a l’hora d’idear un servei i posar-lo al mercat sense intermediaris. El problema amb què topen, però, és la rigidesa del sistema administratiu, ja que no hi ha una figura jurídica que englobi les característiques flexibles del coworking, on en un mateix espai s’hi treballa, s’hi organitzen esdeveniments i exposicions, s’hi imparteix formació, s’hi fan activitats d’esbarjo, etc. En aquest sentit, cal que l’Administració doni resposta ràpida a les noves necessitats de la societat.

Aprofitant que la seu de MOB és molt a prop del Centre d’Estudis Jurídics, en acabar la sessió vam fer una visita en aquest espai i vam poder comprovar in situ l’ambient de creativitat que s’hi respira.

Joana Soteras

Joana Soteras

  • 18:01
  • 0

VI Jornada de Monitors Artístics de Centres Penitenciaris

La VI Jornada tindrà lloc al Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE) el proper dia 14 de març,  amb el lema “Quinquis dels anys 1980: presons i delinqüència en l’àmbit de l’art” i comptarà amb la presència de Mery Cuesta,  comissària de l’exposició que es va fer al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona “Quinquis dels anys 1980: presons i delinqüència en l’àmbit de l’art”.  Mery Cuesta ens parlarà d’aquesta exposició, de l’outsider art (producció creativa feta per persones amb poc o cap contacte amb el món de l’art convencional i amb freqüència marginals, com ara,  interns de centres penitenciaris o malalts mentals) i ho relacionarà amb allò que fem als nostres tallers.

A més a més, podrem assistir al taller de yarnbombing (o l’art d’intervenir en els espais públics amb creacions de ganxet, mitja, punt de creu, etc.) que ens impartirà DUDUÀ.

Sóna interessant, oi? Us hi podeu apuntar des de la pàgina Inscripció ràpida a les activitats formatives del CEJFE.

Programa de la Jornada

Sobre la imatge: Yarnbombing Domus 2 (c) mc2 CC BY-SA 2.0

Sonia Marco

  • 15:51
  • 1

Academia El Caparazón: cursos en línia especialitzats en psicologia i mitjans socials

Dolors Reig és una psicòloga social, professora i consultora, especialista en el vessant social de les TIC i en formació electrònica (e-learning), i col·laboradora habitual del programa Compartim des dels seus inicis. Després de 20 anys de dirigir centres, programes i projectes de formació, i d’haver treballat com a conferenciant, consultora i gestora de formació en diverses empreses, institucions, administracions públiques, universitats i escoles de negocis, ara ha creat l’Academia El Caparazón. Es tracta d’un projecte únic a nivell internacional, especialitzat en cursos en línia sobre psicologia i mitjans socials.

Els cursos començaran a impartir-se a partir del 4 de març d’enguany. El primer, dedicat a la creativitat i com potenciar-la (6 setmanes de durada, 30 hores lectives) va ser presentat en el bloc El Caparazón, que Dolors Reig gestiona des de 2007. S’ha presentat ja un segon curs, dedicat a la psicologia de l’individu connectat (6 setmanes de durada, 30 hores lectives). Properament es presentaran els cursos següents:

-   màrqueting de continguts
-   educació 2.0 / e-learning 2.0
-   mitjans socials (bàsic i avançat)
-   ludificació (gamification).

Les places són limitades (un màxim de 20 alumnes). Els cursos ofereixen materials exclusius (no publicats abans), dos seminaris web, suport constant als participants, i un diploma i distintiu acreditatius de la formació. I, molt important, ofereixen la possibilitat de dur a terme una construcció activa de la reputació digital personal (els treballs destacats es faran visibles –amb el permís del participant– per a una audiència potencial de 100.000 persones).  Requereixen una actitud proactiva dels participants, que hauran de fer una activitat setmanal (individual o grupal), i prioritzar l’ús de les eines col·laboratives i de presentació més innovadores d’Internet. S’hi potenciarà la creació o difusió de blocs propis i de perfils a les xarxes socials, que tindran la consideració de carpeta electrònica.

El preu d’inscripció es pot satisfer d’una vegada (pagament mensual) o en quatre terminis (pagaments setmanals).

Els cursos formaran part de dos programes de postgrau encara per determinar, i permetran properament l’acreditació universitària –amb caràcter opcional– de la UNAM (Universitat Autònoma Nacional de Mèxic).

  • 13:48
  • 6

Premi al treball de la comunitat de psicòlegs d’assessorament tècnic penal

El passat dilluns 11 de febrer vam recollir el Premi de treballs de recerca, convocat per l’Associació Catalana de Pèrits Judicials i Forenses, pel treball Guia d’avaluació del testimoni en violència de gènere revisada (GAT-VIG-R), elaborat per la comunitat de pràctica de psicòlegs d’assessorament tècnic penal del programa Compartim. El lliurament de premis va tenir lloc a la seu de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona (ICAB), durant una vetllada emmarcada en les celebracions del seu patró, Sant Raimon de Penyafort.

Des de la mateixa associació, ens van informar que van entrar en competició tres treballs més, i que el nostre projecte va ser escollit per al premi amb la unanimitat del jurat.

La valoració que podem fer de tot plegat no pot ser més positiva i encoratjadora. La CoP de psicòlegs d’assessorament tècnic penal ha estat treballant en la revisió de la guia GAT-VIG-R des de l’any 2009. En el marc del Departament de Justícia i del Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada, el reconeixement de la nostra feina ha estat en tot moment molt positiu i des d’aquí ho volem agrair. Però no podem obviar, d’altra banda, que aquest premi atorgat suposa un reconeixement extern revestit d’un gran valor simbòlic per a tots nosaltres, provinent d’un col·lectiu aliè a la nostra disciplina, però agermanat a través del mateix objecte de treball.

El premi el vam recollir nosaltres, Nicolàs Barnés i Josefí Pons, psicòlegs de l’Equip d’Assessorament Tècnic Penal de Tarragona, en nom de tots els psicòlegs de tots els equips de Catalunya, i també ens va acompanyar a l’acte la psicòloga Montserrat Farran, de l’equip de Barcelona. A part de l’immillorable tracte rebut per part de l’Associació Catalana de Pèrits Judicials i Forenses i per part de l’ICAB, vam tenir el privilegi de comptar amb l’acompanyament i el suport del director general d’Execució Penal a la Comunitat i de Justícia Juvenil, Joaquim Claveguera; del subdirector general de Reparació i Execució Penal a la Comunitat, Marc Cerón; de la cap de l’Àrea de Reparació i Atenció a la Víctima, Lídia Serratusell; del cap del Servei de Suport a l’Execució Penal de Tarragona, Salvador Miquel; del gerent de la Ciutat de la Justícia de Barcelona i l’Hospitalet, Francesc García, i de la cap del Servei de Suport a l’Execució Penal, Carmen Pozo.

Doncs bé, en moments difícils i de crisi (ja no econòmica, sinó quasi existencial), tot això és un clar exemple que cal seguir treballant, reinventant, construint coneixement… i compartir-lo i aportar tot el que puguem per millorar la nostra feina. Per a nosaltres, va ser tot un honor exercir de representants dels nostres companys i companyes: gràcies!

Nicolàs Barnés i Josefí Pons