En aquest post revisarem els elements socials i tecnològics que influeixen en el canvi de les competències i habilitats professionals adients a la societat web, les noves funcions i fins i tot els perfils professionals de futur.
Segons un informe recent de l’Institute for the Future (IFTF), anomenat Future Work Skills 2020, cal tenir en compte una sèrie de nous factors quan pensem en les professions del futur:
L’augment de l’esperança de vida a nivell global canviarà la naturalesa del que és una carrera en el món laboral i la forma d’enfocar qualsevol iniciativa vinculada amb l’aprenentatge.
L’aparició de les màquines i sistemes intel·ligents: l’automatització en el lloc de treball farà que els treballadors humans deixin de fer tasques rutinàries i repetitives.
La consolidació d’un món computacional: la creixent presència de sensors i el poder il·limitat del processament de dades transformaran el món en un sistema programable.
La nova ecologia dels mitjans de comunicació requereix de noves alfabetitzacions comunicacionals, que van més enllà del text.
La presència d’organitzacions superestructurades: les tecnologies socials mobilitzaran noves formes de producció i creació de valor.
Un món globalment connectat: considero que és la més important i disruptiva, la que canviarà amb més força el que coneixem, especialment pel que fa a l’emergència d’un nou individu, que hiperconnectat, veurà profundament alterades les formes tradicionals d’aprendre.
Les noves habilitats o competències necessàries tindran relació amb:
- Donar sentit.
- Intel·ligència social.
- Pensament adaptatiu i novell. És l’habilitat de pensar i trobar solucions i respostes més enllà del que la memòria dicta o basant-se en regles.
- Competències transculturals.
- Pensament computacional.
- Alfabetització en nous mitjans. Pel que fa a format, però sobretot, afegeixo, pel que fa al seu caràcter interactiu, social, que els apropa a les tradicionals ciències socials.
- Transdisciplinarietat. Ens acostem a perfils professionals més amplis que mai. La importància radica en el projecte concret d’estudi, que sempre requerirà, a més, d’un equip multidisciplinari.
- Mentalitat orientada al disseny (Design mindset).
- Gestió de la càrrega cognitiva. Entesa com la capacitat de discriminar i filtrar la informació per ordre d’importància, de saber aprofitar al màxim el nostre potencial cognitiu.
- Col·laboració en entorns virtuals.
A partir d’aquí desenvolupo una prospecció dels nous perfils professionals de futur, que estan relacionats amb les habilitats i competències esmentades i que crec que, per la seva importància, poden arribar a tenir una entitat com a professió per si mateixes en la nova hipersocietat.
Nous perfils professionals
1. Analista de dades: relacionat amb la recollida, visualització i tractament del màxim de dades possible. També s’anomena mineria de dades (datamining) i tracta de descriure, estudiar i predir qüestions que abans s’estudiaven amb altres metodologies (enquestes en ciències socials, assaigs clínics en medicina, etc.) o no es podien estudiar per absència de dades (com en l’aprenentatge i altres processos cognitius). Veurem sorgir, segurament, diversos professionals en cada disciplina que s’especialitzin en la nova metodologia.
2. Psicocomunicòleg social: de l’ésser humà connectat i immers en constants processos de comunicació. Expert en persuasió i influència i coneixedor de les diferències psicològiques entre l’individu social i el nou individu connectat. En un context de mitjans socials, d’autocomunicació de masses, com deia Castells, la comunicació es fa gairebé indistingible de la psicologia social i fa necessari el sorgiment d’una disciplina híbrida entre ambdues.
El perfil és similar al que entenem per community manager, però està molt més lligat als processos de participació, a la psicologia de compartir i menys a les característiques concretes de cada marca de xarxa social virtual.
3. Prospector de negoci, innovador, capaç de crear nous models de negoci, noves oportunitats en sectors que estan patint canvis importants. Té a veure amb l’observació i la flexibilitat i està en íntima relació amb l’analista de dades, executant, posant en pràctica les idees que deriven de l’observació objectiva dels indicis, indicadors, tendències, etc. que són observables a la web.
4. Innovador – emprenedor social: similar però vinculat a l’activisme, al canvi de valors bàsics a la societat. Lligat a la reestructuració o reinvenció d’aquesta nova societat d’individus connectats en què no només augmenten les possibilitats de conèixer el que som, sinó també de projectar el que volem arribar a ser. Quan parlem de revolució, que és hora, quan ja tenim les respostes, d’inventar noves preguntes, ens referim a aquest perfil professional.
5. Antropòleg intercultural: quan les empreses estan cada vegada més globalitzades, l’anàlisi cultural és important i pot significar l’èxit o el fracàs de qualsevol missatge en els social media. L’antropologia, per a l’individu connectat amb les més diverses cultures, ampliades amb les que van generant moltes comunitats digitals, continua sent fonamental.
6. Curador de continguts: de forma més genèrica podríem dir que un content curator, un intermediari crític del coneixement és algú que busca, agrupa i comparteix de forma contínua (recordem la real time web que vivim) el més rellevant (separa el gra de la palla) en el seu àmbit d’especialització.
A diferència d’altres professions, el seu objectiu fonamental és mantenir la rellevància de la informació que flueix lliure o recolzada en eines concretes per a la creació d’entorns informacionals. Com a valor competitiu, el de projectar una imatge experta i mantenir a l’última en coneixement l’empresa/organització depèn de l’execució correcta de la tasca del curador de continguts i cada cop és més vital per a la seva supervivència.
7. Organitzador de la intel·ligència col·lectiva: molt semblant al psicocomunicòleg social, però amb una tasca orientada a resultats, a l’obtenció de productes de coneixement útils per a l’organització. És una professió fonamental en la maduresa del web social, quan ja no n’hi ha prou amb dialogar amb el consumidor o usuari, sinó que caldrà mostrar que tenim en compte les seves opinions, que les reflectim en la millora dels nostres productes i serveis i/o en la nostra activitat de gestió política.
8. Expert en aprenentatge: per a l’educació, l’estudi dels processos cognitius i motivacionals lligats a l’aprenentatge, sense oblidar els socioculturals es converteixen en centrals. I no és una qüestió nova però avui, quan és possible monitorar i aplicar analítiques, programar feedbacks en l’aprenentatge en línia, fent molt més potent l’aprenentatge autònom, sembla que adquireix rellevància. Els avenços en neuroimatge també provoquen que pensem en la nova figura, que haurà d’assessorar-nos sobre l’optimització (minimització de temps i esforços) de la cada dia més important tasca d’aprendre.
A més, quan la longevitat ens fa pensar en aprenentatge per a tota la vida i l’important és saber solucionar, sovint es confon amb bretxa digital o d’apropiació, però hauríem d’anomenar-ho bretxa d’aprenentatge, l’absència de ganes d’aprendre en cada etapa vital.
9. Expert en educació de la participació. És important en moments de canvi com els que vivim, quan observem els processos d’apoderament que l’experiència de participació en el web provoca, educar una participació que no en totes les generacions es produeix de forma espontània. En l’àmbit de la participació política, si pensem en una democràcia que sàpiga aprofitar les possibilitats del 2.0, la bretxa de participació seria realment greu.
En altres paraules, com més grans són les possibilitats que ens obre la societat-xarxa, més greu es fa la possibilitat de quedar-ne exclòs. L’expert en participació serà mestre a mostrar les possibilitats de formació, subsistència, creixement personal, apoderament o resolució de les necessitats concretes que ofereix, de forma creixent, la web.
Sobre la imatge: Tanta tecnología me lía © dreig CC BY
Dolors Reig
El canvi organitzacional no és gratuït ni és obvi. De vegades –i de forma potser massa optimista– creiem que només caldria pujar a l’onada (introduir programari social, posar en marxa estratègies de gestió del coneixement com les comunitats de pràctica, fer servir dipòsits digitats d’informació, impartir formació relacionada, etc.) i que ja vindrà tot rodat. Doncs no. Aquestes accions s’han de fer, és veritat, però només són una part molt inicial. Recorrent a un símil futbolístic, es tractaria de la pretemporada: si es fa bé, ens assegura que començarem bé la competició.
Però va més enllà: es tracta de fer una bona campanya. Per dir-ho d’aquesta manera, juguem en una lliga molt exigent, la de contribuir a fer organitzacions públiques intel·ligents i adaptades a nous reptes i exigències. I entre les exigències, s’assenyalen com a prioritàries: donar més rellevància i protagonisme al coneixement –distribuït, col·lectiu, en xarxa– i a l’aprenentatge –permanent, organitzacional, etc. Aquests ingredients (els jugadors), com a motors i palanca del canvi organitzacional, estan cridats a ser molt rellevants per completar una bona campanya i arribar en una bona posició al final del campionat.
Mantenir aquestes estratègies suposa moltes dificultats i esforç. Per tornar a fer el símil futbolístic: el nous estils de joc triguen a ser compresos –i adaptats– i cal ser molt bons per mantenir-nos davant d’equips que juguen a no arriscar-se.
Dons bé, el proper dia 21 de setembre –que no hi ha partit al Camp Nou– aprofitem per fer un nou Seminari Compartim on tindrem l’oportunitat d’escoltar uns quants jugadors nous que ens parlaran de com se n’estan sortint emprant les noves estratègies de joc. Comptem amb Dolors Reig, que presentarà tant el panorama actual com el futur d’aquestes noves professions i rols relacionats amb el coneixement; amb Steve Dale, que parlarà sobre la figura de l’e-moderador del programa de comunitats de pràctica més important a nivell internacional (Regne Unit); amb Jordi Graells, qui reflexionarà sobre xarxes, persones i coneixement, i amb Carlos Merino, que ens explicarà com aquestes noves figures s’han d’integrar dins dels plans estratègics de les organitzacions per ser rendibles.
Per completar la Jornada, hi haurà una taula rodona en què algunes persones que ja treballen en aquests nous rols ens explicaran la seves experiències i debatran sobre el significat, el present i el futur d’aquestes noves funcions: Selva María Orejón com a community manager, Alicia Cañellas com a content curator, Juanmi Muñoz com a dinamitzador de xarxes i Julio Zino i Susana Gracia com a e-moderadors.
Amb aquest post iniciem una sèrie d’interessants intervencions dels diferents participants en el XIII Seminari Compartim i que anirem publicant al llarg del mes de setembre. No us els perdeu!
Sobre la imatge: futbolin (c) Zaloa Etxaniz CC BY-NC-SA
Jesús Martínez
El proper mes d’octubre es presentarà la publicació Voces de la educación social, un esforç editorial de la Universitat Oberta de Catalunya i la direcció dels estudis del grau d’educació social, encapçalada per Jordi Planella i Segun Moyano.
El llibre té com a objectiu exposar temes que centren l’atenció d’aquest col·lectiu professional, com ara, migració, inclusió-exclusió social, participació, addiccions, treball en equip, sexualitat o inserció laboral, sota els diversos punts de vista, trenta-cinc en concret, dels educadors socials que actualment exerceixen, o han exercit, aquesta professió en diferents serveis a Catalunya.
Un d’aquests enfocaments, i relacionat amb la gestió del coneixement, el trobem al capítol “Responsabilidad”. S’hi explica l’experiència del grup dels educadors socials dels centres penitenciaris en el treball col·laboratiu dins el marc del programa Compartim del Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada. Era una oportunitat fantàstica per donar a conèixer a la resta dels educadors socials i persones interessades en aquest àmbit el procés de gènesi i de treball dut a terme pel nostre col·lectiu, així com les múltiples possibilitats d’aprenentatge que l’entorn col·laboratiu ens ofereix, fins i tot en circumstàncies molt adverses, on també es poden fer avenços en el desenvolupament professional.
Com subratllen Planella i Moyano «aquestes veus han assumit el compromís de seguir induint al pensament crític sobre les pràctiques que portem a terme, de continuar induint a la lectura i l’escriptura en un terreny abonat, però que està poc regat».
En l’any en què commemorem el vintè aniversari de l’inici de la diplomatura d’educació social us convidem que hi feu una ullada.
Joan Antoni Martínez
El passat 8 d’agost, Jesús Martínez, cap de Nous Programes Formatius del Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada, va ser entrevistat al programa Hoy por hoy de la Cadena Ser per parlar de l’experiència del programa Compartim.
En el decurs de l’entrevista, Dolors Reig, psicòloga social experta en xarxes socials i col·laboradora habitual de Hoy por Hoy, també va fer èmfasi en l’èxit del programa Compartim i el funcionament innovador de les comunitats de pràctica.
Nuevas tecnologías y redes sociales, Dolors Reig.
Sobre la imatge: 2008_05_26_car_radios_04 (c) dsearls CC BY-SA 2.0
Núria Vives
En un post anterior us vam parlar del projecte AulaVirtual: una plataforma Moodle destinada al treball directe amb interns i internes dels centres penitenciaris de Catalunya.
Una de les activitats pilot de l’AulaVirtual va ser el curs “I això és art?”, que vam desenvolupar entre els mesos d’abril i juliol al Punt TIC del Centre Penitenciari Lledoners.
El curs estava destinat al grup d’interns dinamitzadors de les ciberaules dels mòduls amb els objectius següents:
• Familiaritzar-los amb l’entorn virtual d’aprenentatge Moodle.
• Fer-ne un test previ abans d’aplicar-lo a les ciberaules, potenciant així el paper dels dinamitzadors i la seva implicació en la tasca que desenvolupen.
• Reflexionar i debatre sobre què és l’art al llarg de 5 blocs temàtics i una avaluació final.
Atès que el tema central del curs era l’estètica i l’art, això ens va donar la possibilitat d’incloure molt material gràfic en la seva estructuració i fer-lo visualment atractiu.
A banda de l’estructura i dels continguts, el més interessant i innovador del curs va ser el procediment de treball. Hi havia diversos fòrums de debat temàtic i un de general sobre el curs i l’entorn virtual d’aprenentatge, on els interns van poder expressar les seves opinions, crítiques i suggeriments. Així mateix, el fòrum es va revelar com l’eina clau per assolir la interacció entre tots els participants i potenciar la filosofia constructiva en què es basa Moodle.
Durant els mesos que va durar el curs, l’AulaVirtual va permetre que els interns dinamitzadors —des del Punt TIC del CP Lledoners— i els tècnics de la Unitat de Nous Projectes —des de Barcelona— participéssim en els debats i intercanviéssim punts de vista sobre els temes proposats. És a dir, establir un canal de comunicació entre el centre i l’exterior i mantenir un sistema de treball virtual que va afavorir la pràctica i la vivència directa d’un aspecte de l’alfabetització digital difícil de ser tractat en un entorn tancat.
Una altra experiència que va motivar molt els participants va ser la utilització del xat com a eina educativa. Durant la Jornada TIC i Presó del programa Compartim es va connectar en directe el Punt TIC del CP Lledoners i el Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada i es va encetar un xat sobre el que significava el curs “I això és art?”, què els estava aportant i què opinaven sobre l’aprenentatge per mitjà d’una plataforma virtual. El mateix xat també va permetre transmetre les presentacions que es feien a la Jornada, en forma de petits missatges comentats pels participants des del Punt TIC. Tot plegat, una mostra de la potencialitat de les TIC en l’àmbit educatiu de les presons i de la seva aplicació als centres penitenciaris.
El curs ha finalitzat. Ha arribat l’hora de fer balanç. Són molt els aspectes positius que destaquem: grau d’implicació dels participants, interès per un tema inicialment allunyat de les seves motivacions, demanda de més cursos d’aquest tipus, aprenentatge de la matèria i desenvolupament de competències informàtiques…
No obstant això, també hem de plantejar-nos aspectes a millorar per a la propera temporada, com són l’ampliació de la participació al curs d’interns d’altres centres i aprofitar l’experiència per potenciar l’ús dels entorns virtuals i la connexió dels centres amb actors externs.
Per a tots nosaltres, “I això és art?” ha constituït una oportunitat magnífica d’aprenentatge i de consolidació de la presència de les TIC en els centres penitenciaris que ens encoratja a continuar treballant en aquesta línia.
Sobre la imatge: Under the Influence of Cubism (c) Señor Codo CC BY-NC-SA 2.0
Julio Zino
La Revista de Educación Social (RES), publicació digital editada pel Consejo General de Colegios de Educadoras y Educadores Sociales (CGCEES), es fa ressò de l’experiència de la CoP d’educadors socials de centres penitenciaris en el seu darrer número, un monogràfic sobre la formació en l’educació social.
A l’apartat d’experiències, per si hi voleu donar un cop d’ull, trobareu l’article “Aprender trabajando, aprender de los compañeros”, escrit col·laborativament per Juan Antoni Martínez, Montserrat Sánchez, Elisabet Boo, Elisenda Sancenón, Antonio Fernández i jo mateixa.
Que tingueu unes molt bones vacances i ens retrobem el mes de setembre.
Susana Gracia Albareda
Del 6 al 10 de juliol, es va celebrar a Berlín el II Simposi Internacional de Teatre a les Presons, a la seu de l’Institut Cervantes, el qual va aplegar professors de teatre que treballen a les presons de tot Europa i Llatinoamèrica. Del Departament de Justícia, hi vam assistir Oriol Bosch, monitor de teatre de la Model, i jo mateixa, que ho sóc al Centre Penitenciari Brians 2.
L’objectiu essencial era fer una trobada de professionals per intercanviar idees, presentar enfocaments i metodologies de treball i trobar nexes comuns, amb vista a l’acceptació i integració social del treball teatral en l’àmbit penitenciari. En definitiva, a partir de conèixer les diverses realitats del col·lectiu, establir unes pautes genèriques per canalitzar esforços.
En els últims deu anys, el teatre a les presons està essent molt reconegut per les institucions penitenciàries per la seva tasca socialitzadora, cultural, educativa, creativa i de reinserció. Igualment, s’està valorant la importància de representar les obres no només per als reclusos, sinó també per a les famílies dels interns i el públic en general. Fins i tot es considera fer representacions a l’exterior en actes benèfics, teatres comercials i centres cívics.
Al centre penitenciari Tegel, a Berlín, vam assistir a una adaptació de El Quixot, també oberta al públic i a les famílies, a càrrec de la companyia AufBruch. Tant la posada en escena com la força interpretativa dels actors van ser espectaculars, un magnífic treball d’equip.
Al CP Zeithain, situat a Dresden, Baixa Saxònia, els participants al Simposi junt amb els alumnes de l’Institut Cervantes vam poder veure Terror im Pazifik, una obra amb un extraordinari moviment escènic, i on els actors van demostrar una gran energia i entusiasme.
En la visita a les instal·lacions dels tallers artístics del centre, el director ens va comentar la seva rellevància en els programes de tractament i també que aquell és el centre amb l’índex més baix de violència de tot Alemanya i en el qual hi ha una millor convivència entre reclusos i personal. A Alemanya els monitors artístics són contractats, igual que a Catalunya, per Justícia.
Per part nostra vam presentar en una ponència el treball realitzat durant set anys a presons, la metodologia que utilitzem i el video-art Oteiza, reconegut pel Museu Oteiza de Navarra (2010) i seleccionat en el festival internacional IDN Imatge Dansa i Nous Mitjans a Barcelona (2011).
Han estat uns dies molt productius, de conèixer, descobrir i aprendre, que hem valorat molt tant l’Oriol com jo, perquè ens han proporcionat molt bons moments amb altres companys amb qui compartim inquietuds, però sobretot perquè ens han donat l’oportunitat de contrastar enfocaments metodològics, enriquir-nos i guanyar coherència.
Sobre la imatge: theatre romain acta arelate db 6 (c) la Ville d’Arles CC BY-NC-2.0
Itziar Añíbarro
En aquest post revisarem els elements socials i tecnològics que influeixen en el canvi de les competències i habilitats professionals adients a la societat web, les noves funcions i fins i tot els perfils professionals de futur.
