Gestió del coneixement


439 APUNTS

  • 13:40
  • 3

Els cursos en línia oberts i massius (MOOC) i la intel·ligència col·lectiva

El 9 de juliol de 2012 publicàvem en aquest bloc un post sobre l’accés en línia i gratuït a educació universitària del màxim prestigi. Les plataformes educatives que us hi presentàvem formen part dels cursos en línia oberts i massius (MOOC, en les seves sigles en anglès).

Els MOOC són una autèntica revolució de l’educació a distància i l’aprenentatge virtual, producte de la web social, basada en la igualtat, la comunicació horitzontal i la participació: la intel·ligència col·lectiva posada en pràctica. Les seves condicions principals són el context didàctic, fer servir una tecnologia que els faci reutilitzables i no estar limitats per la propietat intel·lectual (ús de llicències lliures, com ara Creative Commons). Dolors Reig va explicar al seu bloc El caparazón quines són les característiques genèriques que els defineixen:

  • Poden ser organitzats per qualsevol expert o grup d’experts, en qualsevol matèria.
  • Hi pot participar qualsevol persona que estigui interessada en la matèria (no requereixen titulacions ni formacions prèvies).
  • Els participants poden tenir diferents nivells d’implicació (des de l’escolta-lectura passiva fins a la discussió activa amb els experts i/o altres participants).
  • Els materials i tecnologies utilitzats són de tipus molt divers; això permet els participants adquirir i millorar les seves competències digitals, i no només les que tenen relació amb la matèria impartida.
  • Requereixen compromís dels participants, i tendeixen a l’autoorganització individual i grupal: comunitats paral·leles, subgrups locals o temàtics d’ajut mutu, importància de la figura del tutor voluntari…
  • El bloc de la plataforma té un paper fonamental. Els participants poden crear al seu torn xarxes de blocs associades al curs, accessibles des d’agregadors de continguts com ara Netvibes.
  • Són entorns privilegiats de sistematització del coneixement, que permeten una bona difusió de la feina feta, la creació de comunitats i de xarxes socials d’interessos.

Un bon exemple de tot això és el curs d’introducció a l’educació oberta creat per David Wiley (entre els dies 11 i 15 de març tindrà lloc la Setmana de l’Educació Oberta). En aquest post de Miriam Schuager a Wwwhat’s new podem trobar 54 cursos universitaris en línia gratuïts que comencen durant aquest mes de gener. I Óscar Rey recull en aquest post 12 plataformes MOOC; algunes de les quals ja les havíem vistes en el post del juliol passat que hem citat al començament, però també n’hi descobrim d’altres.

Aquesta revolució en l’educació ha adquirit tanta rellevància que ja comencen a sorgir idees per monetitzar les plataformes, com és el cas de Coursera, tal com explica Rip Empson a TechCrunch.

I vosaltres, heu seguit cap curs d’aquest tipus? Com ha estat l’experiència?

  • 17:36
  • 0

La comunicació no verbal dels facilitadors en línia

'Emoticons'Joitske Hulsebosch va publicar el desembre al seu bloc Lassagna and Chips un interessant post sobre les estratègies de comunicació no verbal que poden fer servir els facilitadors en línia, en un entorn no gaire propici per a la comunicació no verbal, a diferència del que passa a les relacions presencials, on el factor visual és molt important i revelador.

Malgrat tot, és possible també utilitzar mitjans no verbals en les comunicacions en línia, atès que el comportament que envolta l’enviament de missatges digitals transmet significats addicionals. Per exemple, quan una persona publica un tuit i l’elimina tot seguit pot estar traspuant inseguretat. A part d’aquesta i altres lectures entre línies, hi ha moltes maneres d’entendre el que està passant en un grup de treball en línia quan els seus participants no ho fan explícit mitjançant el seu discurs. Els cinc canals de comunicació no verbal més importants per a un facilitador en línia són aquests:

  • L’ús de les estadístiques que genera el propi entorn de treball del grup. Una eina útil per treure profit d’això és Google Analytics, que permet sondejar el terreny i també monitorar l’activitat al grup.
  • Aprendre a llegir la metacomunicació digital. Si es coneixen els hàbits digitals dels membres del grup és més fàcil llegir entre línies. Per exemple, si un d’ells té un comportament diferent del que és habitual en aquesta persona es pot deduir que potser hi ha algun problema.
  • Utilitzar les emoticones i les emocions. Si el facilitador en línia adopta un model de rol que es caracteritza per l’expressió de les emocions és molt probable que la resta de membres del grup es comporti també d’aquesta manera, fent així molt més fàcil copsar els seus estats d’ànim i les qüestions que els puguin estar ocupant o preocupant.
  • Formular preguntes a un metanivell. Es poden utilitzar eines per demanar resposta immediata, com ara enquestes ràpides, trucades telefòniques o correus electrònics puntuals a algun membre del grup per saber com està.
  • Utilitzar els moments de sincronització. Hi ha moments en què el facilitador veu que algú del grup està connectat a algun dels canals de comunicació més comuns (per exemple Facebook o Skype) i pot aprofitar-ho per establir-hi contacte i obtenir una informació de retorn ràpida: seria l’equivalent de trobar-se una persona en un passadís. A les teleconferències es produeixen més senyals que als entorns textuals (per exemple, s’hi poden interpretar les entonacions de les veus i com és d’activa la participació de la gent).

I si estem amatents a tot el que passa a les comunitats virtuals i llegim amb atenció el que publica cada membre, aprendrem a conèixer l’estat d’ànim de les persones, a identificar possibles problemes i a saber qui necessita un suport especial.

  • 19:27
  • 7

Protagonistes de la VII Jornada: els e-moderadors

Teníem clar que el coneixement de l’organització és a les persones –fa temps que ho diem- i teníem clar que un dels factors d’èxit del programa Compartim és la figura dels e-moderadors. Ahir ells van ser els protagonistes de la VII Jornada Compartim, que va tenir lloc al Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE) entre les 15.30 i les 19.30 de la tarda. Alguns, a les 20 h, encara corríem pel CEJFE.

Sense menystenir les interessants ponències de Virginio Gallardo, que ens va parlar dels reptes de les organitzacions i la innovació, tot citant el Compartim com un exemple a seguir, i de Gabriel Ginebra, que ens va explicar com ser menys competents individualment i més competents treballant col·laborativament, el protagonistes del Compartim, membres i e-moderadors, van centrar l’interès de la Jornada.

Distribuïts en 6 tallers que havien de tenir una durada de 45 minuts i que n’haurien hagut de durar 90, els tallers van despertar l’interès de la majoria dels assistents: s’hi van establir converses interessants i es van explicar les diferents evolucions de diverses comunitats de pràctica (CoP) després de 7 anys de Compartim.

Al taller 1, Rosa M. Aragonés, e-moderadora de la CoP de psicòlegs d’assessorament tècnic penal, va explicar que la CoP estava formada per tots els psicòlegs d’assessorament tècnic penal, com havia evolucionat seva comunitat des de l’any 2009, els valors positius d’haver treballat en comunitat i en quin punt es trobaven actualment. Per ells, treballar millor dintre de l’organització no ha de ser una tasca voluntària, sinó obligatòria i, per tant, la gestió del coneixement s’hauria de subsumir com una funció més dels equips de treball. Les intervencions dels assessors (Francesca Cañas i Sergio Vásquez) i de membres del públic es van centrar precisament en l’evolució de la CoP i com podria assumir-ho l’organització.

Al taller 2, Les CoP que no tenen èxit, hi van participar els dos e-moderadors de la CoP de psicòlegs de centres penitenciaris, José Manuel Núñez i Joan Manuel López Capdevila, que van argüir diversos motius o factors (relacionats amb la motivació, amb la diferent percepció del projecte que en tenia el col·lectiu, amb el fet de basar tot el treball en l’e-Catalunya quan hi havia poca cultura tecnològica, etc.) pels quals ells creuen que la comunitat no va tenir continuïtat, tot i que els productes que van elaborar són bons.

També hi va intervenir Pedro Albino, exe-moderador de la CoP de docents de centres penitenciaris, que va apuntar diversos possibles motius: una situació laboral en transformació en aquell moment, manca de suport de la direcció, que no facilitava les trobades presencials, però sobretot no trobar el tema sobre el qual treballar, és a dir, l’objectiu.

Carles Folch i Mario Pérez-Montoro van actuar com a assessors del taller i van explicar també les seves experiències. Montoro va assenyalar que el fracàs de les CoP obeeix a multiples factors.

El taller 3, conduït per l’e-moderador de la comunitat de juristes criminòlegs, Joan Galeano, es va centrar a exposar l’itinerari de les comunitats de pràctica com a espais d’aprenentatge i reflexió a través d’entorns personals i professionals d’aprenentatge. El debat que s’hi va generar gràcies als diferents punts de vista que hi aportaven els assessors Laura Rosillo, experta en comunitats i xarxes socials; Ignasi Alcalde, consultor multimèdia, i Miren Fernández de Álava, investigadora del Departament de Pedagogia Aplicada de la UAB i membre de l’EDO, va ser molt ric i va deixar els assistents amb ganes de continuar debatent sobre les CoP com a solució en temps actuals a la més escassa formació tradicional, sobre l’acreditació de l’aprenentatge informal, sobre la CoP com a precursora de relacions més planes a les organitzacions i d’apoderament dels participants, sobre la ductilitat de les CoP per poder afrontar necessitats d’aprenentatge d’una manera immediata, molt abans que la formació tradicional es plantegi aquesta formació.

El taller 4, format per e-moderadors històrics, va tenir un alt nivell: vam passar de parlar de mitosi a parlar de fractalitat. Susana Gracia, e-moderadora de la CoP d’educadors socials de centres penitenciaris, va explicar com el col·lectiu es va dividir en diferents grups per tractar els temes que més preocupaven els educadors, per adaptar-se a les necessitats reals del col·lectiu i perquè ningú no se sentís exclòs del projecte. Julio Zino, e-moderador de la CoP TIC i Presó, va explicar un model diferent de comunitat que ha evolucionat cap a equips més transversals i també cap a la constitució de CoP ad hoc per a necessitats específiques. Dani Giménez i Blanca Rigau, de l’Agència de Protecció de la Salut a Catalunya, van explicar el seu model de comunitats de pràctica que neixen i moren durant un període anual per mitjà del que ells anomenen “mercadillo del coneixement”. En el debat es va analitzar el paper de la direcció o de l’organització en l’impuls o el desenvolupament de les comunitats.

Al taller 5, sobre les CoP ortodoxes, Jordi Pedrola, moderador de la CoP Activitat física i esport als centres penitenciaris, i Sònia Marco, moderadora de la CoP de monitors artístics dels centres penitenciaris, van basar les seves exposicions respectives explicant qui són, què fan, com funcionen, què els aporta la comunitat i quins són els factors que segons ells fan que les seves CoP tinguin èxit. D’una manera molt resumida, la comunitat els dóna cohesió com a grup, aprenentatge, seguretat, autoestima, reconeixement, satisfacció personal… I tot això reverteix en una dedicació i formació de més qualitat per als interns.

També hi va intervenir Sandra Sanz, experta en comunitats de pràctica, que va afirmar que perquè un CoP funcioni és bàsic que hi hagi una necessitat clara, un interès. Una comunitat mor quan l’interès de les persones desapareix, però que una comunitat desaparegui no s’ha de veure com un problema.

El taller 6 sobre el pragmatisme i les CoP assumint projectes aplicats com a grups de millora i innovació, el van conduir Eulàlia Sau, e-moderadora de la CoP de biblioteques judicials, i Jordi Burcet, coe-moderador de la CoP @plec Justícia Tarragona 2012, amb l’assessorament de David Rodríguez, professor de la Facultat de Ciències de l’Educació de la UAB i membre de l’EDO. En aquest taller es va demostrar que quan el projecte és demandat per la direcció fa que la comunitat funcioni d’una manera més fluida. A banda del sentit de pertinença al grup, es treballa conjuntament per un objectiu que se sap d’antuvi que l’organització implementarà i aquest és un fet diferencial amb altres tipus de CoP en què els interessos del col·lectiu i els interessos de la direcció no van en la mateixa línia i en ocasions fa que la comunitat perdi força quan el producte de coneixement elaborat no troba l’encaix necessari a l’organització.

Tots els tallers haurien exigit més temps del que se’ls havia assignat inicialment perquè la conversa, el diàleg, la visió des de diversos punts de vista és des d’on aprenem i si ahir hi va haver un segon protagonista va ser el coneixement compartit. Una gran Jornada!

Materials de la VII Jornada Compartim

Post de Francesca Cañas: Comunidades, fractales y virtualidad

Post de Jesús Martínez: ¿Rollo Testigos Jehová para captar adeptos a las CoP?

Storify de la VII Jornada Compartim, per Alicia Pomares

Núria Vives

  • 17:41
  • 2

VII Jornada Compartim: Què fem amb les CoP madures?

Aquest és el títol de la Jornada anual del programa Compartim de 2012. Per què aquest títol? Si hem de ser completament sincers, us direm que fa un parell de mesos encara no sabíem com enfocar la Jornada. Ja n’hem fet sis i cada cop és més difícil continuar despertant interès i innovant en formats formatius -al Compartim som innovadors de mena i no parem mai!-. I, de sobte, va saltar la sorpresa.

El mes d’octubre, en una reunió d’e-moderadors, una de les líders (Rosa Aragonès, l’e-moderadora de la comunitat de psicòlegs d’assessorament tècnic penal) del programa ens va comunicar que, com a comunitat de pràctica, havien arribat al final del seu recorregut i que ho deixaven. Les raons que portaven a aquesta decisió –i aquesta és la gran novetat-  no eren de tipus conjuntural, ni de falta de motivació o mitjans; sinó tot el contrari: Aragonès comentava que el que volem fer al Compartim (productes de coneixement) estava acabat i que a partir d’ara continuar en la CoP els suposava una mena de fre.

Actualment, els psicòlegs d’assessorament tècnic penal ja disposen internament d’espais de pràctica reflexiva i tenen el suport del seu cap per treballar també així. Doncs…, res a afegir.

Ens vam quedar en estat de xoc perquè era una evolució que no havíem previst. Tant és així que al final vam continuar la reflexió i vam establir una mena d’observació pautada i reglada amb la resta de comunitats per saber ben bé què estava passat.

Fruit de tota aquesta reflexió vam establir sis itineraris diferents i vam constatar que cada agrupació en treball col·laboratiu (les inicialment anomenades comunitats de pràctica) poden optar per una evolució diferencial. De totes les CoP que al llarg d’aquests anys hem observat, no hi ha hagut dos itineraris semblants. Cadascuna ha fet la seva pròpia història i evolució. Tanmateix, i després de (per)seguir-les, arribem a la conclusió que poden donar-se patrons comuns propis d’aquest ecosistema de cultiu tan particular com és l’Administració pública.

Les agrupem, com diem, en sis itineraris:

1. Integració natural en l’organització. És una sortida i un final molt elegant. En aquesta lògica d’acabar el que s’ha començat, l’objectiu ideal seria que tota CoP, en el seu si, es dotés d’una fórmula -un gen- d’autodestrucció després d’un temps prudencial de funcionament. Tant perquè ha tingut èxit com per fracàs (per merescut). La Rosa Aragonès, l’e-moderadora, d’aquesta CoP ens ho explicarà a la Jornada.

2. Fracàs o desaparició prematures. És la més freqüent. I ho diem tant pel programa Compartim i la nostra organització com per altres organitzacions públiques a què hem ajudat, però on no s’han consolidat les comunitats. Per parlar-ne ens acompanyaran antics e-moderadors que han tingut la gentilesa d’acudir a la nostra crida. Especialment és d’agrair la presència de José Núñez, Pedro Albino, JM Capdevila, del Departament de Justícia, i Carles Folch, del Departament d’Agricultura.

3. Espais d’aprenentatge i reflexió a través d’entorns personals i professionals d’aprenentatge. En algunes comunitats no s’ha anat més enllà. Tot i que en un grup col·laboratiu l’aprenentatge se suposa per defecte, en alguns casos es mostra com la raó principal de la viabilitat del grup. Joan Galeano ens explicarà per què i debatrem si podem admetre aquesta opció com una proposta de valor similar a les altres que sí que presenten productes tangibles de coneixement.

4. Efecte mitosi a les CoP. Ens ha sorprès aquesta evolució: no està documentat un procés similar a la literatura sobre comunitats de pràctica, però creiem que mereix ser debatut i tractat pels e-moderadors implicats i pels experts convidats. Intuïm que hi ha alguna cosa d’això: la CoP com a dinamitzadora del grup professional, en què veiem agrupació i desagrupació dels seus membres al voltant de temes de coneixement, però amb cadències i fluxos específics. Susana Gracia, ens parlarà de la mitosi en la comunitat d’educadors socials de centres penitenciaris, i Julio Zino i Elena Martín ens parlaran de la seva experiència a la comunitat transversal TIC i presó .

5. Les CoP ortodoxes. Aquelles en què Etienne Wenger es trobaria més còmode. I les reconeixem per la passió dels seus membres, per l’alta interacció, i per l’autèntica pràctica professional que els uneix, aglutina i identifica. Hi haurà tres comunitats que representen tot això: Sonia Marco, e-moderadora de monitors artístics, Jordi Pedrola, de la CoP d’activitat física i esport, i Joan Antoni Matilla, de la CoP de mediadors de justícia juvenil.

6. El pragmatisme. És un itinerari clar, repetit i necessari: les CoP que assumeixen projectes aplicats com a grups de millora i innovació. Eulàlia Sau, e-moderadora de la CoP de biblioteques judicials, i Jordi Burcet, de la CoP @plec 2012 Justícia Tarragona ens ho explicaran.

Comptarem, a més, amb dos ponents de luxe: Virginio Gallardo ens explicarà com les CoP es converteixen en el centre de l’organització i Gabriel Ginebra ens desvetllarà la incògnita de per què un japonès va estavellar un tren per guanyar temps.

I ja per acabar, i amb infinit agraïment, comptarem en qualitat d’experts i amics amb persones que amb la seva intel·ligència i el seu suport han estat responsables que el programa Compartim arribi a aquesta maduresa. Entre ells: Jordi Graells i Costa, Sergio Vásquez Bronfman, Mario Pérez-Montoro Gutiérrez, Sandra Sanz Martos, Francesca Cañas Ortiz, Paco Molinero Ruiz, Aleix Barrera Corominas, Carles Folch Castell, Dani Giménez Roig, Blanca Rigau Pellissa, Laura Rosillo, Ignasi Alcalde Perea, Miren Fernández de Álava i David Rodríguez Gómez.

Programa de la VII Jornada Compartim

Inscripcions

Sobre la imatge: plantsnow (c) zoomboy.com CC BY-NC

Jesús Martínez

  • 17:42
  • 0

VII Jornada de Prevenció i Mediació Comunitària

La VII Jornada de Prevenció i Mediació Comunitària culmina una etapa de treball de 3 anys en què hem tractat temes relacionats tant amb la prevenció de les conductes de risc dels joves com amb les eines de la mediació per donar respostes responsabilitzadores a aquestes conductes.

L’any 2009, Jaume Funes ens va il·lustrar sobre “Els joves, la prevenció (de la delinqüència) i les polítiques municipals” en una jornada en què alguns municipis van exposar diverses respostes a les conductes incíviques dels joves… Encara no teníem formada cap comunitat de pràctiques.

L’any 2010, Raúl Calvo va desenvolupar el concepte “de l’operador de conflictes” en una intervenció sobre “De l’abast de la mediació”. Aquell any es va formar la comunitat de pràctiques TRAM.cat i es va presentar la Guia de Reparació de danys en l’Àmbit Municipal (GRAM) i també vam poder sentir el que representava a nivell polític, ja que vam comptar amb la presència d’alcaldes de diverses demarcacions territorials.

L’any 2011, Jordi Palou ens va descobrir les connexions entre la reconstrucció de la pau i la prevenció. La seva història com a mediador en el conflicte intraruandès, en una ponència titulada “De la justícia al diàleg inclusiu: l’experiència del diàleg intraruandès”, era un exemple molt clar. Aquest mateix any vam formar una nova comunitat de pràctiques: el CERCA  (Compartim Experiències de Resolució de Conflictes amb Adolescents) i alguns dels seus components ens van narrar històries de la seva praxi i de la importància de la paraula en tota intervenció amb els joves.

Aquest any, el 2012, l’accent s’ha posat en el Diàleg, en majúscules, i en els diversos escenaris on el podem observar. El grup CERCAdors va exposar el treball fet durant tot aquest curs, l’anàlisi de la intervenció amb joves, i fer èmfasi en aquelles eines que utilitzem a diari i que sorprenentment passen sovint desapercebudes… La jornada “Els escenaris del Diàleg” ha permés obrir el camp a altres formes de comunicar-se que també són transformadores com la música, amb l’experiència Converses sonores a Joves de la presó de joves i amb la participació del grup de teatre Impactat que han acompanyat la segona taula.

Tanquem un etapa molt rica i d’aquesta etapa en sortirà un llibre digital en el qual estem treballant. Ens hauria agradat presentar aquest document a la jornada del dia 15 de novembre però no ha estat possible. Aquest serà un producte més dels que ja ha elaborat aquest Programa com són:

Materials i vídeos de la VI Jornada de Prevenció i Mediació Comunitària

Ana Nogueras

  • 19:43
  • 3

Comunitat de pràctica de psicòlegs dels equips d’assessorament tècnic penal

El passat 8 de novembre es va celebrar la V Jornada dels Equips d’Assessorament Tècnic Penal i dic es van celebrar perquè per a nosaltres va ser una ocasió molt especial, ja que tancàvem amb aquestes jornades tot un període presentant el resultat de la feina d’aquesta etapa i, a més, en un lloc molt especial, familiar i proper: l’auditori de la Ciutat de la Justícia.

La nostra història com a comunitat de pràctica de psicòlegs dels equips d’assessorament tècnic penal (EAT penal) va començar l’any 2009 amb un projecte molt motivador a nivell tècnic que va aconseguir engrescar el 100% dels membres de la comunitat com a grup actiu, és a dir, tots i cadascun dels psicòlegs dels EAT penal. Això va ser així perquè el projecte que ens van encomanar corresponia a una nova demanda dels òrgans judicials i que, com a tècnics, no teníem una resposta objectiva i comuna: la credibilitat del testimoni en violència de gènere.

Aquest projecte es va transformar en una investigació de 4 anys de durada que alhora va representar un volum de feina important, afegit a l’habitual de cada tècnic i, com tota tasca investigadora, també molt feixuga.

Finalment, a les Jornades del 8 de novembre, vam presentar el resultat d’aquests 4 anys de feina: la Revisió de la Guia d’Avaluació del Testimoni en Violència de Gènere (GAT-VIG-R), un instrument innovador que a partir d’ara passarà a formar part del repertori d’eines tècniques fonamentals de tots els psicòlegs dels EAT penal, ja que s’ha convertit en una guia protocol·litzada que dóna una resposta unificada a tot el territori i que ens ajudarà, com a servei públic que som, a donar una resposta més objectiva, més eficaç i més eficient als òrgans judicials i, finalment, a l’usuari.

Presentació La comunitat de pràctica de psicòlegs d’assessorament tècnic penal

Rosa Aragonés
e-moderadora dels psicòlegs
dels equips d’assessorament tècnic penals

  • 18:51
  • 1

Parmessano

Un adolescent immers en un món de conflictes. Una dona madura que no se sent realitzada. Un vividor cansat de la vida que fins ara ha portat. Un grup de joves sense projectes ni futur. Un advocat sense massa escrúpols. Una noia valenta que no dubta a defensar els seus valors i els seus interessos.

Parmessano està configurada per un conjunt d’històries creuades on les emocions més primàries i extremes condicionen les accions dels diversos personatges i els porten a confluir en l’espai i el temps amb dramàtiques conseqüències.

Us parlo de la novel·la que recentment he decidit autoeditar gràcies a la tecnologia, i que és una síntesi de la meva experiència professional com a psicòleg de medi obert de justícia juvenil a Lleida i el meu univers creatiu particular.

Bonaventura Baró Xipell