Gestió del coneixement


434 APUNTS

  • 19:43
  • 3

Comunitat de pràctica de psicòlegs dels equips d’assessorament tècnic penal

El passat 8 de novembre es va celebrar la V Jornada dels Equips d’Assessorament Tècnic Penal i dic es van celebrar perquè per a nosaltres va ser una ocasió molt especial, ja que tancàvem amb aquestes jornades tot un període presentant el resultat de la feina d’aquesta etapa i, a més, en un lloc molt especial, familiar i proper: l’auditori de la Ciutat de la Justícia.

La nostra història com a comunitat de pràctica de psicòlegs dels equips d’assessorament tècnic penal (EAT penal) va començar l’any 2009 amb un projecte molt motivador a nivell tècnic que va aconseguir engrescar el 100% dels membres de la comunitat com a grup actiu, és a dir, tots i cadascun dels psicòlegs dels EAT penal. Això va ser així perquè el projecte que ens van encomanar corresponia a una nova demanda dels òrgans judicials i que, com a tècnics, no teníem una resposta objectiva i comuna: la credibilitat del testimoni en violència de gènere.

Aquest projecte es va transformar en una investigació de 4 anys de durada que alhora va representar un volum de feina important, afegit a l’habitual de cada tècnic i, com tota tasca investigadora, també molt feixuga.

Finalment, a les Jornades del 8 de novembre, vam presentar el resultat d’aquests 4 anys de feina: la Revisió de la Guia d’Avaluació del Testimoni en Violència de Gènere (GAT-VIG-R), un instrument innovador que a partir d’ara passarà a formar part del repertori d’eines tècniques fonamentals de tots els psicòlegs dels EAT penal, ja que s’ha convertit en una guia protocol·litzada que dóna una resposta unificada a tot el territori i que ens ajudarà, com a servei públic que som, a donar una resposta més objectiva, més eficaç i més eficient als òrgans judicials i, finalment, a l’usuari.

Presentació La comunitat de pràctica de psicòlegs d’assessorament tècnic penal

Rosa Aragonés
e-moderadora dels psicòlegs
dels equips d’assessorament tècnic penals

  • 18:51
  • 1

Parmessano

Un adolescent immers en un món de conflictes. Una dona madura que no se sent realitzada. Un vividor cansat de la vida que fins ara ha portat. Un grup de joves sense projectes ni futur. Un advocat sense massa escrúpols. Una noia valenta que no dubta a defensar els seus valors i els seus interessos.

Parmessano està configurada per un conjunt d’històries creuades on les emocions més primàries i extremes condicionen les accions dels diversos personatges i els porten a confluir en l’espai i el temps amb dramàtiques conseqüències.

Us parlo de la novel·la que recentment he decidit autoeditar gràcies a la tecnologia, i que és una síntesi de la meva experiència professional com a psicòleg de medi obert de justícia juvenil a Lleida i el meu univers creatiu particular.

Bonaventura Baró Xipell

  • 17:24
  • 2

‘Hi jugues?’ al Museu del Joguet de Catalunya

El proper dia 24 d’octubre, a les 12 h s’inaugura ‘Hi jugues?’, una exposició de jocs i joguines fets pels interns i internes dels tallers artístics dels centres penitenciaris de Catalunya al Museu del Joguet de Catalunya (Figueres).

La mostra és la culminació del treball de l’any passat de la CoP Monitors artístics de centres penitenciaris i a banda de poder gaudir de l’exposició, hi haurà dues ponències molt interessants.

El mateix dia de la inauguració, l’expert en creació de jocs, Oriol Comas i Coma, que ha estat el nostre guia durant el desenvolupament del treball, parlarà sobre la importància del joc i de la sinergia creativa que la seva gestació comporta.

El dia 7 de novembre, també a les 12 h, comptarem amb la presència de l’intern Joan Molins, exalumne del taller d’arts plàstiques del Centre Penitenciari de Girona i guanyador del 1r Concurs de creació de jocs, organitzat pel col·lectiu de monitors artístics dels CP, premi que va compartir amb el taller de reciclatge MSOB de Quatre Camins. Molins ens explicarà com va ser el procés creatiu del joc que el va fer mereixedor del premi i en un ambient privat de llibertat.

Esteu tots convidats a assistir-hi i si no podeu venir a la inauguració, teniu de temps fins al dia 11 de novembre per poder-la visitar.

Sònia Marco

  • 13:05
  • 0

Innovació metodològica: les guies formatives

L’Àrea d’Investigació i Formació Social i Criminològica del Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada ha publicat les guies formatives de diferents col·lectius professionals de l’àmbit d’execució penal.

Aquestes guies formatives recullen un treball sistemàtic d’identificació de les competències professionals i són fruit del treball conjunt de l’Àrea d’Investigació i Formació Social i Criminològica del CEJFE i cadascun dels col·lectius implicats en les guies: treballadors socials, psicòlegs, educadors, juristes i tècnics especialistes de les diferents àrees de treball de l’àmbit d’execució penal.

Les activitats formatives que contenen les guies s’orienten a l’adquisició de les competències professionals necessàries per al correcte desenvolupament de l’activitat professional. La metodologia se centra en la pràctica: els continguts teòrics emmarquen l’activitat, però la formació té una orientació prioritàriament procedimental i actitudinal (aprendre a fer).

Les guies es refereixen a la formació especialitzada dels professionals dels següents serveis de l’àmbit de l’execució penal: centres penitenciaris, justícia juvenil, oficines d’atenció a la víctima del delicte, assessorament tècnic penal, mediació penal i mesures penals a la comunitat; i tracten dels currículums formatius dels següents col·lectius professionals: tècnics especialistes de serveis penitenciaris, psicòlegs, educadors socials, juristes i treballadors socials, per a cadascun dels serveis corresponents.

Cada guia conté:

  • la descripció de les competències professionals,
  • la descripció dels comportaments observables que defineixen operativament la competència,
  • una proposta d’activitat formativa bàsica per desenvolupar la competència, i
  • una llista oberta d’activitats formatives d’aprofundiment.

Al llarg del període de 2008-2012 el nombre d’activitats relacionades amb el model competencial s’ha anat incrementat de manera regular, per acabar vinculant tota l’oferta formativa d’aquesta Àrea del Centre d’Estudis Jurídics prevista per el 2013 a les noves guies formatives.

Més informació i descàrrega de les guies formatives de col·lectius d’execució penal

Marta Ferrer

  • 17:41
  • 3

Coses que ens va deixar la I Mostra de Narratives Digitals

Fa un any i mig que impulsem el projecte DigiTale per a l’aplicació de la metodologia de les narratives digitals en l’àmbit penitenciari i els fruits que s’hi han anat produint han donat contingut a la I Mostra de Narratives Digitals. Educació i Comunicació de Projectes, que va tenir lloc del 25 al 28 de setembre.  La Mostra es va dur a terme en 4 seus: els 3 centres penitenciaris on es fan narratives digitals (CP d’Homes de Barcelona, Brians 2 i Dones) i el Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE). L’objectiu  era crear espais per a l’intercanvi d’experiències entre les presons i la resta de la societat i acostar els dos mons.

Entre els dies 25 i 28 de setembre, al CEJFE, es va instal·lar una pantalla on es van projectar les narratives digitals produïdes als diferents centres per posar a l’abast del públic la producció que fins ara es vehiculava a través del bloc del projecte AlfaDigital.

El dia 26, la Mostra es va instal·lar al CP de Dones. Al teatre vam poder veure primer una selecció de narratives digitals fetes a la resta de centres i per acabar,  l’estrena pública de les narratives fetes al centre. L’expectació era gran i el resultat va ser entusiasmant: 4 noves narratives que parlen de la família, del suport que donen els éssers estimats, la solidaritat, les tradicions dels països d’origen… Un bon treball inicial de les autores, amb el suport i la guia de la nostra companya Lorena, educadora social. A la cloenda es van lliurar els diplomes de participació.

El dia 27, l’escenari va ser el teatre del CP Brians 2. Allí vam poder gaudir de la intervenció de Carmina Gregori-Signes, professora de la Universitat de València, impulsora de l’aplicació del relat digital en el camp educatiu i organitzadora de la Conferència internacional “Relato Digital Storytelling”, celebrada a València el passat mes de març. Carmina va destacar la importància de la feina feta, assenyalant la qualitat de les narratives produïdes i va encoratjar els autors a continuar en aquesta línia. També en aquesta ocasió es va projectar una selecció de narratives fetes als centres penitenciaris, seguides per les històries fetes pels integrants del grup de treball del CP Brians 2,  Teatre Liure des de dins,  dirigit per Itzliar, la monitora de teatre. Al final de l’acte es van lliurar els diplomes de participació als autors.

La tarda del 27 hi va haver un espai de reflexió i comunicació d’experiències a l’entorn de l’ús de les narratives digitals en el camp educatiu i en la comunicació de projectes. Carmina Gregori-Signes va presentar la ponència “Narratives digitals: multimodalitat, emocions i aprenentatge”, que recollia la seva experiència en l’ús de les narratives digitals en el camp educatiu, concretament, en l’aprenentatge de l’anglès. Va il·lustra-la amb diversos exemples de relats digitals fets pels alumnes, d’una gran creativitat i expressivitat, que van fer paleses les possibilitats de la metodologia en aquest camp.

Per completar la Jornada vam presentar la ponència “Les narratives digitals: relat de l’experiència i comunicació de projectes”, que incloïa una reflexió  sobre les possibilitats comunicatives de la narració des de l’experiència personal i com aquest punt de vista aporta una visió molt entenedora de les organitzacions i dels projectes.

La Mostra va concloure el dia 28 al teatre del CP d’Homes de Barcelona, la Model. Aquest va ser el grup pioner en la creació de narratives digitals a presons impulsat pel  monitor de teatre, l’Oriol i que gràcies als seus resultats espectaculars va obrir el camí a les altres experiències. Igual com a la resta, es va projectar una selecció de narratives fetes als centres penitenciaris i es va concloure amb les històries fetes pels integrants del grup de teatre del CP d’Homes i el lliurament de diplomes de participació.

La I Mostra de Narratives Digitals. Educació i Comunicació de Projectes ens deixa molts aprenentatges. D’una banda, va posar a un mateix nivell les produccions fetes en l’àmbit penitenciari i les creades en la societat  i va generar un diàleg directe entre persones interessades en la metodologia de les narratives digitals i en la creació d’històries, sense barreres, independentment de l’àmbit. D’altra banda, va tornar a posar en evidència el potencial de les narratives digitals en el camp educatiu, però també com a eina per a la comunicació de projectes i d’experiències organitzatives. Per últim, va ser una experiència d’intercanvi de coneixements i experiències entre àmbits diferents (universitat i presons) però amb els mateixos interessos i metodologies.

Elena Martín i Julio Zino

Elena Martín Julio Zino

  • 17:05
  • 0

I Mostra de Narratives Digitals

Continuem explicant històries, l’aixeta continua rajant i tenim narratives digitals de tots els gustos i colors. Aprenem d’aquestes narracions, i, com que ja en tenim unes quantes, la setmana que ve tindrà lloc la I Mostra de narratives digitals.

Ja fa més d’un any que les narratives digitals es van introduir a Justícia i amb el pas del temps s’ha demostrat l’enorme potencial d’aquesta eina com a metodologia vinculada a l’educació i la comunicació.

La I Mostra de narratives digitals se celebrarà de manera simultània als centres penitenciaris Homes de Barcelona, Dones i Brians 2 i al Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada. Una diversitat d’escenaris que vinculen presons i societat i que permetrà un intercanvi dinàmic entre autors i espectadors.

Al Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada hi haurà un espai de projecció contínua de narratives digitals.

I, com a cloenda, el dia 27 de setembre, se celebrarà una jornada dedicada a reflexionar sobre l’aplicació de les narratives digitals en el camp educatiu i sobre les seves potencialitats com a eines per a comunicar experiències i projectes. A més, comptarem amb la presència d’una experta en narratives digitals: Carmen Gregori-Signes, professora a l’Institut Universitari de Llengües Modernes Aplicades de la Universitat de València que ens parlarà de les emocions i l’aprenentatge en les narratives digitals.

Els impulsors de tot aquest programa d’introducció de les narratives digitals al Departament: Julio Zino Torrazza, responsable Nous Projectes i Programes de Contingut Transversal de la Direcció General de Serveis Penitenciaris, i Elena Martin, tècnica de la mateixa unitat, ens explicaran l’evolució del projecte i presentaran la ponència “Les narratives digitals: relat de l’experiència i comunicació de projectes”.

Durant la jornada de cloenda, també es projectaran algunes narratives digitals i es farà un debat amb el públic assistent.

També podem trobar algunes narratives digitals a la llista de reproducció Narratives digitals #DigiTale a Youtube.

  • 12:20
  • 0

Es troba en perill la llibertat a Internet?

Cadenes rovelladesInternet ha canviat el món en tots els àmbits, fins al punt que avui dia no es pot concebre pràcticament cap aspecte de la vida (i molt especialment tots aquells relacionats amb el coneixement) al marge de la influència de la xarxa. Aquesta revolució s’ha esdevingut gràcies, bàsicament, als seus principis fundacionals d’obertura i llibertat. Darrerament, però, han anat sorgint –cada cop amb més força– un seguit d’amenaces contra aquests principis, tal com denunciava fa uns mesos Serguei Brin, en aquesta entrevista a The Guardian.

Brin parla de “la batalla d’Internet”. A dos posts publicats en aquest bloc el 2.12.11 i el 9.03.12 ja vam tractar la qüestió del copyright, un dels elements claus d’aquesta lluita. Però n’hi ha més: privadesa de les dades, neutralitat a Internet, legislacions intervencionistes, interessos de les empreses TIC…

Analitzem la qüestió legislativa, tot començant per la CISPA (Cyber Intelligence Sharing and Protection Act). A diferència del que va passar amb la SOPA i la PIPA, aquest cop el món de la tecnologia no ha tancat files per oposar-se a aquesta llei, que va ser aprovada al Congrés dels Estats Units el 26 d’abril d’enguany, i que regula la compartició d’informació sobre dades dels usuaris entre el Govern i les empreses tecnològiques. Tanmateix, les veus crítiques contra l’amenaça que comporta per a la llibertat a Internet no es van fer esperar, com podem llegir en aquest post a TechDirt a càrrec de Leigh Beadon.

La CISPA, però, no és l’única normativa en aquest sentit: el Regne Unit, la Unió Europea i l’Estat espanyol –amb la creació d’una unitat policial per rastrejar les xarxes socials, tal com recull El País–, també van en la mateixa línia. Aquesta és la situació a països democràtics; els estats amb règims de caràcter autoritari apliquen la censura directa a Internet sense cap tipus de limitació. A tot això es refereix Dolors Reig quan parla de les “tecnologies per a la ciberrepressió”.

El motiu pel qual la CISPA i altres legislacions i/o iniciatives afins no han provocat una resposta tan unànime i contundent en contra seva com la SOPA i la PIPA el trobem en arguments com els que exposa Ed Skoudis en aquesta entrevista per a ComputerWorld, on fa palès que els perills ocasionats per la manca de seguretat a Internet són molt reals i, per tant, és imprescindible que les societats se’n protegeixin. També Facebook va expressar la seva postura favorable a la CISPA. Evgeny Morozov, però, acusa a la publicació Slate tant els poders públics com el moviment Anonymous de posar en perill la llibertat a Internet; Morozov veu com a gran beneficiari de les accions legislatives com la CISPA i dels sabotatges d’Anonymous les grans empreses que es dediquen a la seguretat cibernètica.

James Ball opina a The Guardian que la manera precipitada de legislar sobre Internet amb l’excusa de la seguretat està perjudicant greument la llibertat a la xarxa. També a The Guardian, Emily Bell opina que l’amenaça més gran per a Internet és l’opacitat amb què es comporta a l’hora de defensar els seus interessos l’elit que domina la xarxa. Rebecca MacKinnon fa una radiografia completa de la situació en el seu llibre Consent of the Networked: The Worldwide Struggle for Internet Freedom (El consentiment dels usuaris en xarxa: la lluita mundial per la llibertat a Internet), sobre el qual Rebecca J. Rossen fa aquesta interessant ressenya a The Atlantic. Aquest llibre ha estat editat també en castellà, com informa Enrique Dans.

Una altra qüestió polèmica és la defensa de la neutralitat de la xarxa, denominada també xarxa oberta, Open Internet, el principi fonamental de la qual és garantir la no-discriminació ni restricció del tràfic per part dels serveis d’accés a la xarxa. El 20 de novembre de 2011 van entrar en vigor –havien estat aprovades el 21 de desembre de 2010– les Regles per a la Neutralitat d’Internet de la Comissió Federal de Comunicacions dels EUA. Aquestes regles no van ser ben rebudes per les grans empreses proveïdores d’accés, i Verizon ha portat fins i tot als tribunals aquesta regulació, tal com explica Timothy B. Lee a Ars Technica. A Holanda també s’ha aprovat aquest any una llei per protegir la neutralitat de la xarxa, pionera a Europa; només a Xile hi ha una altra llei d’aquestes característiques. A l’Estat espanyol, l’informe Agenda Digital per a Espanya, encarregat pel Govern central, ha rebut força crítiques per no incloure la qüestió de la neutralitat de la xarxa, tal com recull en aquest post Enrique Dans.

Atesa la importància que té la preservació de la llibertat a Internet, les reaccions contra els perills que l’amenacen s’han produït de manera organitzada. Així, s’ha creat la Declaració de Llibertat a Internet, que han signat moltes empreses TIC i particulars, i que continua recollint adhesions. The Internet Defense League és una iniciativa d’Alexis Ohanian per poder dur a terme una resposta ràpida en cas d’una agressió a la llibertat a Internet, amb motiu d’alguna legislació desfavorable o de la censura.

El projecte DisCo és un Think Tank que vol fer sentir la veu de la comunitat d’Internet als òrgans polítics de poder dels EUA, tal com explica Stacey Higginbotham en aquest post a GigaOm. El 10 d’abril d’enguany Google va anunciar el projecte Take Action (Actua) sobre el poder d’Internet, amb la intenció de generar un moviment de base amb força que posi els polítics a la defensiva a l’hora de legislar sobre la xarxa; a finals de maig va publicar un informe per poder veure qui sol·licita l’eliminació de continguts del cercador amb l’acusació d’infraccions de copyright, amb la intenció d’actuar amb la màxima transparència i rebatre així les crítiques de què ha estat objecte per la seva manera de gestionar les dades pel que fa a la privadesa, i per la seva actitud quasi monopolística en alguns aspectes. Tot seguint les seves passes, a principis de juliol Twitter va fer públic el seu primer Informe de transparència, on es fan públiques les sol·licituds governamentals rebudes perquè se’ls facilités informació dels usuaris o perquè n’hi eliminessin continguts, així com les denúncies per infraccions de copyright.

Penseu que està realment en perill la xarxa lliure i oberta, o que la comunitat d’Internet compta amb les armes suficients per guanyar també aquesta batalla?