Gestió del coneixement


436 APUNTS

  • 17:41
  • 2

VII Jornada Compartim: Què fem amb les CoP madures?

Aquest és el títol de la Jornada anual del programa Compartim de 2012. Per què aquest títol? Si hem de ser completament sincers, us direm que fa un parell de mesos encara no sabíem com enfocar la Jornada. Ja n’hem fet sis i cada cop és més difícil continuar despertant interès i innovant en formats formatius -al Compartim som innovadors de mena i no parem mai!-. I, de sobte, va saltar la sorpresa.

El mes d’octubre, en una reunió d’e-moderadors, una de les líders (Rosa Aragonès, l’e-moderadora de la comunitat de psicòlegs d’assessorament tècnic penal) del programa ens va comunicar que, com a comunitat de pràctica, havien arribat al final del seu recorregut i que ho deixaven. Les raons que portaven a aquesta decisió –i aquesta és la gran novetat-  no eren de tipus conjuntural, ni de falta de motivació o mitjans; sinó tot el contrari: Aragonès comentava que el que volem fer al Compartim (productes de coneixement) estava acabat i que a partir d’ara continuar en la CoP els suposava una mena de fre.

Actualment, els psicòlegs d’assessorament tècnic penal ja disposen internament d’espais de pràctica reflexiva i tenen el suport del seu cap per treballar també així. Doncs…, res a afegir.

Ens vam quedar en estat de xoc perquè era una evolució que no havíem previst. Tant és així que al final vam continuar la reflexió i vam establir una mena d’observació pautada i reglada amb la resta de comunitats per saber ben bé què estava passat.

Fruit de tota aquesta reflexió vam establir sis itineraris diferents i vam constatar que cada agrupació en treball col·laboratiu (les inicialment anomenades comunitats de pràctica) poden optar per una evolució diferencial. De totes les CoP que al llarg d’aquests anys hem observat, no hi ha hagut dos itineraris semblants. Cadascuna ha fet la seva pròpia història i evolució. Tanmateix, i després de (per)seguir-les, arribem a la conclusió que poden donar-se patrons comuns propis d’aquest ecosistema de cultiu tan particular com és l’Administració pública.

Les agrupem, com diem, en sis itineraris:

1. Integració natural en l’organització. És una sortida i un final molt elegant. En aquesta lògica d’acabar el que s’ha començat, l’objectiu ideal seria que tota CoP, en el seu si, es dotés d’una fórmula -un gen- d’autodestrucció després d’un temps prudencial de funcionament. Tant perquè ha tingut èxit com per fracàs (per merescut). La Rosa Aragonès, l’e-moderadora, d’aquesta CoP ens ho explicarà a la Jornada.

2. Fracàs o desaparició prematures. És la més freqüent. I ho diem tant pel programa Compartim i la nostra organització com per altres organitzacions públiques a què hem ajudat, però on no s’han consolidat les comunitats. Per parlar-ne ens acompanyaran antics e-moderadors que han tingut la gentilesa d’acudir a la nostra crida. Especialment és d’agrair la presència de José Núñez, Pedro Albino, JM Capdevila, del Departament de Justícia, i Carles Folch, del Departament d’Agricultura.

3. Espais d’aprenentatge i reflexió a través d’entorns personals i professionals d’aprenentatge. En algunes comunitats no s’ha anat més enllà. Tot i que en un grup col·laboratiu l’aprenentatge se suposa per defecte, en alguns casos es mostra com la raó principal de la viabilitat del grup. Joan Galeano ens explicarà per què i debatrem si podem admetre aquesta opció com una proposta de valor similar a les altres que sí que presenten productes tangibles de coneixement.

4. Efecte mitosi a les CoP. Ens ha sorprès aquesta evolució: no està documentat un procés similar a la literatura sobre comunitats de pràctica, però creiem que mereix ser debatut i tractat pels e-moderadors implicats i pels experts convidats. Intuïm que hi ha alguna cosa d’això: la CoP com a dinamitzadora del grup professional, en què veiem agrupació i desagrupació dels seus membres al voltant de temes de coneixement, però amb cadències i fluxos específics. Susana Gracia, ens parlarà de la mitosi en la comunitat d’educadors socials de centres penitenciaris, i Julio Zino i Elena Martín ens parlaran de la seva experiència a la comunitat transversal TIC i presó .

5. Les CoP ortodoxes. Aquelles en què Etienne Wenger es trobaria més còmode. I les reconeixem per la passió dels seus membres, per l’alta interacció, i per l’autèntica pràctica professional que els uneix, aglutina i identifica. Hi haurà tres comunitats que representen tot això: Sonia Marco, e-moderadora de monitors artístics, Jordi Pedrola, de la CoP d’activitat física i esport, i Joan Antoni Matilla, de la CoP de mediadors de justícia juvenil.

6. El pragmatisme. És un itinerari clar, repetit i necessari: les CoP que assumeixen projectes aplicats com a grups de millora i innovació. Eulàlia Sau, e-moderadora de la CoP de biblioteques judicials, i Jordi Burcet, de la CoP @plec 2012 Justícia Tarragona ens ho explicaran.

Comptarem, a més, amb dos ponents de luxe: Virginio Gallardo ens explicarà com les CoP es converteixen en el centre de l’organització i Gabriel Ginebra ens desvetllarà la incògnita de per què un japonès va estavellar un tren per guanyar temps.

I ja per acabar, i amb infinit agraïment, comptarem en qualitat d’experts i amics amb persones que amb la seva intel·ligència i el seu suport han estat responsables que el programa Compartim arribi a aquesta maduresa. Entre ells: Jordi Graells i Costa, Sergio Vásquez Bronfman, Mario Pérez-Montoro Gutiérrez, Sandra Sanz Martos, Francesca Cañas Ortiz, Paco Molinero Ruiz, Aleix Barrera Corominas, Carles Folch Castell, Dani Giménez Roig, Blanca Rigau Pellissa, Laura Rosillo, Ignasi Alcalde Perea, Miren Fernández de Álava i David Rodríguez Gómez.

Programa de la VII Jornada Compartim

Inscripcions

Sobre la imatge: plantsnow (c) zoomboy.com CC BY-NC

Jesús Martínez

  • 17:42
  • 0

VII Jornada de Prevenció i Mediació Comunitària

La VII Jornada de Prevenció i Mediació Comunitària culmina una etapa de treball de 3 anys en què hem tractat temes relacionats tant amb la prevenció de les conductes de risc dels joves com amb les eines de la mediació per donar respostes responsabilitzadores a aquestes conductes.

L’any 2009, Jaume Funes ens va il·lustrar sobre “Els joves, la prevenció (de la delinqüència) i les polítiques municipals” en una jornada en què alguns municipis van exposar diverses respostes a les conductes incíviques dels joves… Encara no teníem formada cap comunitat de pràctiques.

L’any 2010, Raúl Calvo va desenvolupar el concepte “de l’operador de conflictes” en una intervenció sobre “De l’abast de la mediació”. Aquell any es va formar la comunitat de pràctiques TRAM.cat i es va presentar la Guia de Reparació de danys en l’Àmbit Municipal (GRAM) i també vam poder sentir el que representava a nivell polític, ja que vam comptar amb la presència d’alcaldes de diverses demarcacions territorials.

L’any 2011, Jordi Palou ens va descobrir les connexions entre la reconstrucció de la pau i la prevenció. La seva història com a mediador en el conflicte intraruandès, en una ponència titulada “De la justícia al diàleg inclusiu: l’experiència del diàleg intraruandès”, era un exemple molt clar. Aquest mateix any vam formar una nova comunitat de pràctiques: el CERCA  (Compartim Experiències de Resolució de Conflictes amb Adolescents) i alguns dels seus components ens van narrar històries de la seva praxi i de la importància de la paraula en tota intervenció amb els joves.

Aquest any, el 2012, l’accent s’ha posat en el Diàleg, en majúscules, i en els diversos escenaris on el podem observar. El grup CERCAdors va exposar el treball fet durant tot aquest curs, l’anàlisi de la intervenció amb joves, i fer èmfasi en aquelles eines que utilitzem a diari i que sorprenentment passen sovint desapercebudes… La jornada “Els escenaris del Diàleg” ha permés obrir el camp a altres formes de comunicar-se que també són transformadores com la música, amb l’experiència Converses sonores a Joves de la presó de joves i amb la participació del grup de teatre Impactat que han acompanyat la segona taula.

Tanquem un etapa molt rica i d’aquesta etapa en sortirà un llibre digital en el qual estem treballant. Ens hauria agradat presentar aquest document a la jornada del dia 15 de novembre però no ha estat possible. Aquest serà un producte més dels que ja ha elaborat aquest Programa com són:

Materials i vídeos de la VI Jornada de Prevenció i Mediació Comunitària

Ana Nogueras

  • 19:43
  • 3

Comunitat de pràctica de psicòlegs dels equips d’assessorament tècnic penal

El passat 8 de novembre es va celebrar la V Jornada dels Equips d’Assessorament Tècnic Penal i dic es van celebrar perquè per a nosaltres va ser una ocasió molt especial, ja que tancàvem amb aquestes jornades tot un període presentant el resultat de la feina d’aquesta etapa i, a més, en un lloc molt especial, familiar i proper: l’auditori de la Ciutat de la Justícia.

La nostra història com a comunitat de pràctica de psicòlegs dels equips d’assessorament tècnic penal (EAT penal) va començar l’any 2009 amb un projecte molt motivador a nivell tècnic que va aconseguir engrescar el 100% dels membres de la comunitat com a grup actiu, és a dir, tots i cadascun dels psicòlegs dels EAT penal. Això va ser així perquè el projecte que ens van encomanar corresponia a una nova demanda dels òrgans judicials i que, com a tècnics, no teníem una resposta objectiva i comuna: la credibilitat del testimoni en violència de gènere.

Aquest projecte es va transformar en una investigació de 4 anys de durada que alhora va representar un volum de feina important, afegit a l’habitual de cada tècnic i, com tota tasca investigadora, també molt feixuga.

Finalment, a les Jornades del 8 de novembre, vam presentar el resultat d’aquests 4 anys de feina: la Revisió de la Guia d’Avaluació del Testimoni en Violència de Gènere (GAT-VIG-R), un instrument innovador que a partir d’ara passarà a formar part del repertori d’eines tècniques fonamentals de tots els psicòlegs dels EAT penal, ja que s’ha convertit en una guia protocol·litzada que dóna una resposta unificada a tot el territori i que ens ajudarà, com a servei públic que som, a donar una resposta més objectiva, més eficaç i més eficient als òrgans judicials i, finalment, a l’usuari.

Presentació La comunitat de pràctica de psicòlegs d’assessorament tècnic penal

Rosa Aragonés
e-moderadora dels psicòlegs
dels equips d’assessorament tècnic penals

  • 18:51
  • 1

Parmessano

Un adolescent immers en un món de conflictes. Una dona madura que no se sent realitzada. Un vividor cansat de la vida que fins ara ha portat. Un grup de joves sense projectes ni futur. Un advocat sense massa escrúpols. Una noia valenta que no dubta a defensar els seus valors i els seus interessos.

Parmessano està configurada per un conjunt d’històries creuades on les emocions més primàries i extremes condicionen les accions dels diversos personatges i els porten a confluir en l’espai i el temps amb dramàtiques conseqüències.

Us parlo de la novel·la que recentment he decidit autoeditar gràcies a la tecnologia, i que és una síntesi de la meva experiència professional com a psicòleg de medi obert de justícia juvenil a Lleida i el meu univers creatiu particular.

Bonaventura Baró Xipell

  • 17:24
  • 2

‘Hi jugues?’ al Museu del Joguet de Catalunya

El proper dia 24 d’octubre, a les 12 h s’inaugura ‘Hi jugues?’, una exposició de jocs i joguines fets pels interns i internes dels tallers artístics dels centres penitenciaris de Catalunya al Museu del Joguet de Catalunya (Figueres).

La mostra és la culminació del treball de l’any passat de la CoP Monitors artístics de centres penitenciaris i a banda de poder gaudir de l’exposició, hi haurà dues ponències molt interessants.

El mateix dia de la inauguració, l’expert en creació de jocs, Oriol Comas i Coma, que ha estat el nostre guia durant el desenvolupament del treball, parlarà sobre la importància del joc i de la sinergia creativa que la seva gestació comporta.

El dia 7 de novembre, també a les 12 h, comptarem amb la presència de l’intern Joan Molins, exalumne del taller d’arts plàstiques del Centre Penitenciari de Girona i guanyador del 1r Concurs de creació de jocs, organitzat pel col·lectiu de monitors artístics dels CP, premi que va compartir amb el taller de reciclatge MSOB de Quatre Camins. Molins ens explicarà com va ser el procés creatiu del joc que el va fer mereixedor del premi i en un ambient privat de llibertat.

Esteu tots convidats a assistir-hi i si no podeu venir a la inauguració, teniu de temps fins al dia 11 de novembre per poder-la visitar.

Sònia Marco

  • 13:05
  • 0

Innovació metodològica: les guies formatives

L’Àrea d’Investigació i Formació Social i Criminològica del Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada ha publicat les guies formatives de diferents col·lectius professionals de l’àmbit d’execució penal.

Aquestes guies formatives recullen un treball sistemàtic d’identificació de les competències professionals i són fruit del treball conjunt de l’Àrea d’Investigació i Formació Social i Criminològica del CEJFE i cadascun dels col·lectius implicats en les guies: treballadors socials, psicòlegs, educadors, juristes i tècnics especialistes de les diferents àrees de treball de l’àmbit d’execució penal.

Les activitats formatives que contenen les guies s’orienten a l’adquisició de les competències professionals necessàries per al correcte desenvolupament de l’activitat professional. La metodologia se centra en la pràctica: els continguts teòrics emmarquen l’activitat, però la formació té una orientació prioritàriament procedimental i actitudinal (aprendre a fer).

Les guies es refereixen a la formació especialitzada dels professionals dels següents serveis de l’àmbit de l’execució penal: centres penitenciaris, justícia juvenil, oficines d’atenció a la víctima del delicte, assessorament tècnic penal, mediació penal i mesures penals a la comunitat; i tracten dels currículums formatius dels següents col·lectius professionals: tècnics especialistes de serveis penitenciaris, psicòlegs, educadors socials, juristes i treballadors socials, per a cadascun dels serveis corresponents.

Cada guia conté:

  • la descripció de les competències professionals,
  • la descripció dels comportaments observables que defineixen operativament la competència,
  • una proposta d’activitat formativa bàsica per desenvolupar la competència, i
  • una llista oberta d’activitats formatives d’aprofundiment.

Al llarg del període de 2008-2012 el nombre d’activitats relacionades amb el model competencial s’ha anat incrementat de manera regular, per acabar vinculant tota l’oferta formativa d’aquesta Àrea del Centre d’Estudis Jurídics prevista per el 2013 a les noves guies formatives.

Més informació i descàrrega de les guies formatives de col·lectius d’execució penal

Marta Ferrer

  • 17:41
  • 3

Coses que ens va deixar la I Mostra de Narratives Digitals

Fa un any i mig que impulsem el projecte DigiTale per a l’aplicació de la metodologia de les narratives digitals en l’àmbit penitenciari i els fruits que s’hi han anat produint han donat contingut a la I Mostra de Narratives Digitals. Educació i Comunicació de Projectes, que va tenir lloc del 25 al 28 de setembre.  La Mostra es va dur a terme en 4 seus: els 3 centres penitenciaris on es fan narratives digitals (CP d’Homes de Barcelona, Brians 2 i Dones) i el Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE). L’objectiu  era crear espais per a l’intercanvi d’experiències entre les presons i la resta de la societat i acostar els dos mons.

Entre els dies 25 i 28 de setembre, al CEJFE, es va instal·lar una pantalla on es van projectar les narratives digitals produïdes als diferents centres per posar a l’abast del públic la producció que fins ara es vehiculava a través del bloc del projecte AlfaDigital.

El dia 26, la Mostra es va instal·lar al CP de Dones. Al teatre vam poder veure primer una selecció de narratives digitals fetes a la resta de centres i per acabar,  l’estrena pública de les narratives fetes al centre. L’expectació era gran i el resultat va ser entusiasmant: 4 noves narratives que parlen de la família, del suport que donen els éssers estimats, la solidaritat, les tradicions dels països d’origen… Un bon treball inicial de les autores, amb el suport i la guia de la nostra companya Lorena, educadora social. A la cloenda es van lliurar els diplomes de participació.

El dia 27, l’escenari va ser el teatre del CP Brians 2. Allí vam poder gaudir de la intervenció de Carmina Gregori-Signes, professora de la Universitat de València, impulsora de l’aplicació del relat digital en el camp educatiu i organitzadora de la Conferència internacional “Relato Digital Storytelling”, celebrada a València el passat mes de març. Carmina va destacar la importància de la feina feta, assenyalant la qualitat de les narratives produïdes i va encoratjar els autors a continuar en aquesta línia. També en aquesta ocasió es va projectar una selecció de narratives fetes als centres penitenciaris, seguides per les històries fetes pels integrants del grup de treball del CP Brians 2,  Teatre Liure des de dins,  dirigit per Itzliar, la monitora de teatre. Al final de l’acte es van lliurar els diplomes de participació als autors.

La tarda del 27 hi va haver un espai de reflexió i comunicació d’experiències a l’entorn de l’ús de les narratives digitals en el camp educatiu i en la comunicació de projectes. Carmina Gregori-Signes va presentar la ponència “Narratives digitals: multimodalitat, emocions i aprenentatge”, que recollia la seva experiència en l’ús de les narratives digitals en el camp educatiu, concretament, en l’aprenentatge de l’anglès. Va il·lustra-la amb diversos exemples de relats digitals fets pels alumnes, d’una gran creativitat i expressivitat, que van fer paleses les possibilitats de la metodologia en aquest camp.

Per completar la Jornada vam presentar la ponència “Les narratives digitals: relat de l’experiència i comunicació de projectes”, que incloïa una reflexió  sobre les possibilitats comunicatives de la narració des de l’experiència personal i com aquest punt de vista aporta una visió molt entenedora de les organitzacions i dels projectes.

La Mostra va concloure el dia 28 al teatre del CP d’Homes de Barcelona, la Model. Aquest va ser el grup pioner en la creació de narratives digitals a presons impulsat pel  monitor de teatre, l’Oriol i que gràcies als seus resultats espectaculars va obrir el camí a les altres experiències. Igual com a la resta, es va projectar una selecció de narratives fetes als centres penitenciaris i es va concloure amb les històries fetes pels integrants del grup de teatre del CP d’Homes i el lliurament de diplomes de participació.

La I Mostra de Narratives Digitals. Educació i Comunicació de Projectes ens deixa molts aprenentatges. D’una banda, va posar a un mateix nivell les produccions fetes en l’àmbit penitenciari i les creades en la societat  i va generar un diàleg directe entre persones interessades en la metodologia de les narratives digitals i en la creació d’històries, sense barreres, independentment de l’àmbit. D’altra banda, va tornar a posar en evidència el potencial de les narratives digitals en el camp educatiu, però també com a eina per a la comunicació de projectes i d’experiències organitzatives. Per últim, va ser una experiència d’intercanvi de coneixements i experiències entre àmbits diferents (universitat i presons) però amb els mateixos interessos i metodologies.

Elena Martín i Julio Zino

Elena Martín Julio Zino