Gestió del coneixement


457 APUNTS

  • 17:40
  • 0

VII Jornada de Monitors Artístics

Amb el lema “A pols, creació artística des de les presons catalanes” el proper divendres dia 14 de març tindrà lloc la VII Jornada de Monitors Artístics.

Hi presentarem el nostre producte que consisteix en el projecte expositiu per a una institució artística al voltant del mapa sensitiu de la presó, a través de les obres dels interns i internes dels nostres centres. Per fer aquest projecte hem tingut el plaer de comptar amb la Mery Cuesta comissària d’art, il·lustradora, professora a Elisava, etc… i ella mateixa serà l’encarregada de presentar-lo a la Jornada.

A més a més la Mery Cuesta, juntament amb la també comissària Pilar Cruz, han preparat un taller per poder trobar noves vessants expositives, noves formes de desenvolupar un discurs expositiu i a més a més extreure noves idees entre tots a través d’un joc on participarem tots.

I per concloure una gran conferència a càrrec de Daniel Moreno, editor i director de vídeos i curts, dibuixant, director de la revista Amazing Monster i professor sobre edició de vídeo. Ens parlarà sobre l’autoedició tant en format vídeo com en paper.

El millor de tot és que encara us hi podeu inscriure, ja que és una activitat oberta a tothom.

També inaugurarem una exposició anomenada BARBEDWIRE en què podreu veure una mostra de peces realitzades pels interns dels tallers artístics de les presons catalanes i hi podreu comprar obres.

Programa de la Jornada

Sònia Marco

  • 16:31
  • 1

L’aposta de l’Administració pels dispositius mòbils

"Mòbil tauleta"L’edició 2014 del Mobile World Congress (MWC, l’esdeveniment mundial més important pel que fa a la tecnologia mòbil) ha tingut lloc a Barcelona amb un èxit rotund, i ha posat de manifest un cop més que la mobilitat és ja la clau de les TIC i de la innovació: la connexió a Internet des dels dispositius mòbils (fonamentalment telèfons i tauletes, però també tecnologia portable) està creixent de manera molt ràpida, i això fa que cada cop tinguin més importància les aplicacions destinades a proveir serveis en aquest entorn, que es veu afavorit per la gran extensió de les xarxes de connexió sense fils (Wi-Fi) i dels avenços tecnològics pel que fa a la connectivitat (ens trobem ja a la quarta generació, i a partir de 2020 es preveu que entrarem a la cinquena, tal com mostra aquesta infografia elaborada per la Comissió Europea).

L’Administració pública no podia quedar al marge d’aquest corrent principal i, fent un pas més enllà dintre dels serveis d’Administració electrònica, està apostant arreu pel que es coneix en anglès com a mGovernment (Administració mòbil). La Xarxa d’Administració Pública de les Nacions Unides ha publicat un informe d’Ibrahim Kushchu i d’M. Halid Kuscu sobre aquest tema, i l’organització sense ànim de lucre Mobile Government Consortium International, fundadora i promotora de l’Administració mòbil, amb més de 600 membres (professionals responsables de projectes d’Administració mòbil a tot el món), ofereix formació i suport exhaustius en aquesta matèria.

Els avantatges que aporta l’Administració mòbil són diversos. En primer lloc, augmenta la proximitat al ciutadà, facilitant-li un accés flexible a la informació i als serveis, en tot moment i en qualsevol dispositiu (la qual cosa fa que arribi a més gent). La reducció de costos i l’augment de l’eficiència de gestió també són factors a tenir molt en compte, així com l’impacte que té pel que fa a la transformació i modernització dels organismes que s’hi adhereixen.

La Generalitat de Catalunya ofereix aplicacions mòbils disponibles per a Android, iOS i Windows Phone, i també webs mòbils que es poden utilitzar des del navegador de qualsevol dispositiu mòbil introduint-hi l’adreça web corresponent. Mitjançant l’aplicació Gencat és possible accedir a tot el catàleg d’aplicacions pròpies de la Generalitat i també a aquelles fetes per tercers a partir de dades obertes d’aquesta institució. L’Associació Catalana de Municipis també disposa d’una aplicació per donar servei al món local. L’Administració de l’Estat ofereix l’aplicació mòbil Administració electrònica: tots els serveis a la teva mà, disponible per a Android i iOS, i al web de la Comissió Europea trobareu totes les webs mòbils i aplicacions de la Unió Europea, classificades per temàtica.

El contacte amb les administracions públiques i l’accés als seus serveis mai no ha estat tan fàcil! Us animeu a provar l’Administració mòbil?

  • 13:52
  • 0

Repassant l’evolució de les comunitats de pràctica

En l’article “És immutable el cicle de vida de les CoP?”, publicat al butlletí Compartim núm. 20, ens plantegem si l’evolució de les diferents comunitats de pràctica, des dels seus inicis l’any 2006 fins al 2014, segueix el cicle descrit per Étienne Wenger. Veiem, per exemple, que algunes de les comunitats sí que s’adeqüen a aquest cicle i passen per les diferents fases: identificació i creació de grups potencials, cohesió, maduració, gestió de la CoP i transformació, i en arribar en aquesta darrera etapa es transformen en espais de memòria grupal i desisteixen en l’activitat.

No obstant això, també trobem comunitats de pràctica que evolucionen cap a un altre tipus d’agrupacions amb funcionalitats diferents en l’organització. I aquí és on sorgeix aquesta nova via de transformació que divergeix del cicle de vida de les CoP del qual parlava Wenger.

D’entre les possibles trajectòries de transformació possibles destaquem les següents: grups de detecció de bones pràctiques, rutines de gestió del coneixement, consultors organitzacionals i gestors del coneixement. Haurem d’anar comprovant i ampliant el camí que segueix cada comunitat.

“És immutable el cicle de vida de les CoP?”


Jesús Martínez

  • 13:51
  • 1

Accés obert: el coneixement fruit de les recerques científiques gratuït i a l’abast de tothom

Es coneix com a accés obert (OA, sigles d’Open Access, en anglès) la pràctica de facilitar accés sense restriccions via Internet als arxius –generalment, articles– fruit de tot tipus de recerca científica avaluada per experts. Hi ha dos graus d’accés obert: l’anomenat OA gratuït, que és simplement l’accés gratuït en línia a la informació, i l’anomenat OA lliure, que incorpora alguns drets addicionals per als usuaris (garantits habitualment per una llicència Creative Commons). L’OA permet l’accés als arxius, llegir-los, descarregar-los, desar-los, imprimir-los, emprar-los, i fer-ne mineria de dades, amb l’única limitació de reconèixer sempre l’autoria de l’arxiu i mantenir la integritat del seu contingut.

Els origens de l’OA es remunten a l’any 2001, quan 34.000 estudiosos d’arreu del món van signar una carta oberta a les editorials científiques on demanaven l’establiment d’una biblioteca pública en línia que proveís els continguts íntegres dels materials publicats en relació amb les investigacions de medicina i ciències de la vida de manera lliure, accessible, cercable i interconnectada. Aquesta iniciativa va donar lloc a la creació de la Biblioteca Pública de Ciències (PloS), la plataforma de publicacions científiques OA més gran de món.

La definició de l’OA s’ha fet en tres declaracions públiques: la iniciativa d’accés obert de Budapest (desembre de 2001; va ser la que va encunyar el terme), la declaració de Bethesda sobre les publicacions en accés obert (juny de 2003), i la declaració de Berlín sobre l’accés obert al coneixement en les ciències i les humanitats (octubre de 2003).

A l’hora de publicar en accés obert, els autors tenen dues opcions: fer-ho en una revista OA (l’anomenat Gold OA), o bé dipositar els seus treballs en un repositori institucional o temàtic (l’anomenat Green OA). En aquest article a Times Higher Education s’hi pot trobar informació molt útil per decidir quan convé més triar-ne una o l’altra.

El directori més important sobre OA és l’Open Access Directory, i el més rellevant a l’hora de trobar revistes científiques i acadèmiques en OA, el Directory of Open Access Journals (DOAJ). A Catalunya, el repositori RACO n’és la referència principal. El Consell Superior d’Investigacions Científiques disposa de la plataforma e-revist@s, que recull materials OA de l’Estat espanyol i de països llatinoamericans. Cal esmentar també el repositori col·laboratiu Figshare, que ofereix més d’un GB gratuït d’espai privat i espai públic il·limitat per publicar i compartir treballs de recerca acadèmics, en qualsevol format.

Pel que fa al règim jurídic de l’OA, la Comissió Europea –mitjançant la Comissió “Estudi sobre l’evolució tècnica i econòmica dels mercats de publicacions científiques a Europa”– ha fet pública la recomanació A1 perquè es desin en OA tots els resultats de les recerques finançades amb fons públics; i el projecte OpenAIRE estableix que l’OA és un dels requeriments a implementar en el programa Horizon 2020; dintre d’aquest programa, la Comissió Europea va llançar el 16 de desembre de 2013 el Pla pilot per a l’obertura de dades de les dades de recerques finançades amb fons públics. A l’Estat espanyol, la Llei de la ciència, la tecnologia i la innovació recull a l’article 37 l’obligació de publicar en OA els materials procedents d’investigacions finançades majoritàriament amb els pressupostos generals de l’Estat.

Finalment, cal destacar que l’aliança internacional de biblioteques acadèmiques i de recerca SPARC celebra des de fa 6 anys l’esdeveniment Open Access Week, on la comunitat acadèmica i de recerca es reuneix per aprofundir sobre el potencial de l’OA, compartir els seus coneixements i treballar per aconseguir que l’OA sigui la nova norma en aquest àmbit.

Sobre la imatge: Open Access ® PLOS CC BY – SA

  • 18:09
  • 1

De l’àudio al vídeo: Universo Cultural: el Magazine Abierto

Universo Cultural: el Magazine Abierto és un clar exemple de com es pot donar forma a una idea i perpetuar-la en el temps, donar-li solidesa, continuïtat, qualitat… i això és el que hem intentat dur a terme des de l’agost del 2011.

Julio Zino, de la Direcció General de Serveis Penitenciaris, ens va proposar aleshores d’iniciar al CP Quatre Camins i, en concret, al grup d’educació intercultural del mòdul 4, un dMagaZine. Al novembre del 2011 el primer dMagaZine surt a la llum en format d’àudio digital.

Al setembre del 2013 i amb motiu del segon aniversari, vam voler fer alguna cosa diferent, emocionant. Així va sorgir la idea de fer el magazine de sempre però en vídeo. Sense pensar-hi gaire, de sobte ens vam trobar amb la càmera a les mans! Treballar amb la imatge! L’emoció va anar creixent i va donar pas a dues setmanes de gravacions convertides en intenses hores amb els riures, nervis, assajos, errors…  Anàvem amb els focus amunt i avall.  No vam arribar a temps a ser fidels al segon aniversari, però finalment podeu gaudir del vídeo.

Què hi trobareu? Molta il·lusió, complicitat, alguns errors, per descomptat… i totes les seccions de sempre: al sumari (a partir del segon 20 del vídeo) s’explica tot allò de què podreu gaudir durant el vídeo.

Esperem que somrigueu tant o més que nosaltres durant les gravacions, el muntatge, la visualització posterior…

Vam acomiadar l’any 2013 amb molts productes fets des del grup d’educació intercultural del mòdul 4 de Quatre Camins: 12 magazines, 2 vídeos relats, 1 àudio relat, 5 revistes digitals i 1 vídeo magazine; i comencem el 2014 amb la certesa que potser acabem una etapa però segur que n’iniciem una de nova plena de més sorpreses, reptes i camins a recórrer.

Gràcies a tots i totes!!

Elisenda Sancenon i Elisabet Boo