El Bloc de l'ICIP » 2010 » abril


145 APUNTS

  • 10:17
  • 2

Al voltant de l’amnistia, en relació amb els crims de guerra i els crims contra la humanitat

Monument al Parque de la Memoria

Font: parquedelamemoria

Un dels motius pels qual el Magistrat Luciano Varela va decidir, el 2 de febrer, no tancar la causa impulsada per dues associacions d’ultradreta contra el jutge Baltasar Garzón, va ser la consideració de que és manifestament contrari a Dret no tenir en compte l’amnistia establerta en la Llei 46 de 1977. El magistrat del Tribunal Suprem demostra així un desconeixement preocupant del Dret internacional o una voluntat deliberada d’ignorar-lo.

Afirma que l’article 6.5 del Protocol addicional II de 1977 als Convenis de Ginebra de 1949 permet les amnisties. Però el magistrat no diu que en queden excloses les infraccions greus definides pels convenis i el Protocol.

Considera també el Magistrat que el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, de 1966 – que estableix les obligacions de garantir a qualsevol persona el dret a interposar un recurs efectiu per a la defensa dels drets reconeguts en el Pacte i que l’autoritat competent, sigui judicial, administrativa o legislativa, ha de donar tràmit a aquest recurs – no és aplicable als fets amnistiats, per haver-se ratificat per Espanya amb posterioritat a l’aprovació de la Llei. El magistrat, que cita de manera incorrecta decisions del Comitè de Drets Humans de l’ONU, encarregat de la supervisió del Pacte, oblida esmentar que hi ha una doctrina constant del Comité, en el sentit que les amnisties relatives a les violacions greus dels drets humans són incompatibles amb el Pacte. Ho ha dit, entre d’altres, en relació amb Níger, la República del Congo, l’Uruguai, El Salvador, l’Argentina, el Perú, França (en relació amb Nova Caledònia) i Xile. A més, en relació amb el cas espanyol, el CDH s’ha pronunciat el 2009 i, en coherència amb la seva posició constant, ha afirmat que Espanya ha de considerar la derogació de la llei esmentada. [+ info]

  • 08:27
  • 2

2010: Compte enrere per als Objectius de Desenvolupament del Mil•lenni

mdg1L’adopció de la Declaració del Mil•lenni l’any 2000 va suposar un compromís històric i únic per part dels 189 Estats membres que formaven part en aquell moment de les Nacions Unides: Treballar junts per eradicar la pobresa extrema per a l’any 2015. D’aquesta voluntat política es van establir els 8 objectius de Desenvolupament del Mil•lenni, que avui també són el compromís dels 192 Estats de les Nacions Unides.

Aquest any entrarem en el compte enrere per a la consecució dels ODM i les expectatives de complir-los són descoratjadores. Si l’any 2005 s’entreveien trets de poder realitzar grans avenços abans del 2015, els últims esdeveniments mundials com la crisi econòmica global i els conflictes han minvat els progressos aconseguits en regions fonamentals de països en desenvolupament com a Amèrica Llatina i han incrementat els nivells de pobresa a l’Àfrica, i Àsia entre d’altres, comprometent els resultats positius assolits en molts objectius. [+ info]