El Bloc de l'ICIP » 2010 » maig


153 APUNTS

  • 15:11
  • 3

A meitat del camí, amb expectatives i problemes. Cròniques des de la Conferència de Revisió (4)

onuReprenc les cròniques amb informacions encara recollides directament a Nova York i d’altres ja analitzades aquí. Hem arribat a la meitat de la Conferència: s’acosta la prova del 9, l’hora de la veritat.

La setmana passada, després de diverses reunions dels tres comitès principals (públiques) i de les reunions (tancades) dels “cossos subsidiaris” (ras i curt, els secretariats o comissions reduïdes), els tres presidents presentaren els esborranys respectius d’informes, que han tingut en compte les propostes prèvies (els “working papers” i alguns informes), les declaracions de les primeres setmanes, les aportacions a les sessions i altres documents específics.

Aquesta setmana és el moment de presentar esmenes públiques o, com els agrada fer a força estats per evitar l’escrutini ràpid dels observadors, directament al president de la Comissió.

El joc comença la seva fase més interessant o, per ser més precís, els jocs, atès que es juguen molts a l’ensems. Un primer joc, com a totes les conferències, és el que juguen els 5 estats nuclears (el P-5, que presentà una proposta fins i tot al plenari) i la resta dels 184 estats (o 185 si comptem Corea del Nord, que no hi és des de 2003). Aquest joc és clar: la gran majoria dels estats no nuclears demana compromisos ferms en el desarmament, tot esperant avenços almenys en: a) ratificació i entrada en vigor del Tractat de prohibició total dels assaigs nuclears (CTBT); b) retallades significatives de les armes estratègiques dels dos grans però també dels altres membres permanents, amb una notòria reducció dels arsenals; c) negociació de noves mesures i acords multilaterals, en particular sobre material fissionables i/o una convenció per prohibir armes nuclears; i d) canvis en les politiques de seguretat dels estats nuclears, amb un paper menor de les armes nuclears, incloent les garanties negatives de no ús. Aquests components permeten moltes combinacions i barreges, com ara veurem. [+ info]

  • 12:36
  • 35

Crònica de la veritat oculta: salvar el malalt, preparar descendència. Cròniques des de la Conferència de Revisió (3)

june5Ahir finalitzava la crònica tot dient que avui, acabades les intervencions de posicionament dels estats, em centraria en les perspectives, ara que comencen els treballs dels Comitès. Abans de fer-ho, però, de forma general, tot deixant per la setmana que ve les anàlisis més estructurades i, en particular, per la sessió de formació (Eines d’anàlisi) del dia 17 de maig, una darrera impressió.
La previsible decisió del president de donar la paraula a les organitzacions internacionals presents em va confirmar les consideracions fetes. Concretament, la importància de la tasca de lobbying i incidència i en la necessitat de trobar noves fórmules, com mostrà la intervenció de la Unió Interparlamentària, tot recuperant un tema molt estimat per la societat civil: la necessitat d’una Convenció General sobre Armes Nuclears. O el contundent recordatori de la Lliga Àrab que el compromís de la creació de la zona lliure d’armes nuclears, que passa per resoldre el problema que Israel és l´únic estat de la regió que no és part del TNP i que no acceptaren més maniobres dilatòries sobre el tema, atès que soscava la universalitat del tractat, a més dels diversos “working papers” sotmesos abans de la conferència pels estats membres de la zona (i d’altres). [+ info]

  • 17:01
  • 7

La força de pensar i de pressionar i la recerca de nínxols ecològics. Cròniques des de la Conferència de Revisió (2)

camiseta_mlkEverybody can be great, but everybody can serve
Martin Luther King, Jr

Han passat els tres primers dies de la Conferència. Dijous dia 6 s’acabaran les intervencions dels estats membres i, si el president (el filipí Cabactulan) ho considera, intervindran algunes organitzacions intergovernamentals. Ara, en escriure, amb un centenar de discursos a l’esquena (cert, alguns pesen més que d’altres), moltes hores de passadís i de converses entre l’edifici de l’Assemblea General (en obres, com tot el parc que dóna a l’East River) i el North Lawn Building, on s’han fet moltes de les presentacions de la societat civil i també de posicions de països i organismes, comença a haver-hi algunes idees clares.

Concretament, comencen a articular-se i definir-se sensacions i impressions, a més de moltes anècdotes; un panorama clar dels grans temes de debat i dels esculls a resoldre (a curt, mig i llarg termini). Les compartiré amb vosaltres en aquest i els posts següents. Avui ens dedicarem a les impressions que, globalment, resumeix el subtítol del post. [+ info]

  • 09:00
  • 5

40 anys de Tractat de No Proliferació Nuclear, 65 anys amb armes nuclears. Cròniques des de la Conferència de Revisió (1)

nnuu_tnp_ptEstic assistint d’observador, com a president de l’ICIP i estudiós de temes nuclears militars, a la Conferència de revisió del Tractat de No Proliferació Nuclear (TNP), l’any que fa quaranta de la seva entrada en vigor i seixanta-cinc dels descobriment i utilització de les armes nuclears.

La Conferència, que coincideix amb la reunió de la Comissió de Desenvolupament Sostenible, se celebra a Nova York, a la seu de les Nacions Unides, del 3 al 28 de maig. La primera setmana està dedicada a l’exposició, en plenari, de les posicions dels diversos països i grups de països. Després, la segona setmana, basant-se en els treballs previs dels grups preparatoris, començaran les discussions als tres grans comitès temàtics i al comitè general, amb pocs plenaris. La tercera setmana és la dedicada novament al comitè de redacció de la declaració i acords finals i als plenaris. Arreu, actes, declaracions, incidència política, passadissos, estratagemes i tàctiques negociadores. En paral.lel, actes i trobades sense fi, dins i fora del recinte de NNUU, des de la “Mayors for Peace” a una conferència sobre “seguretat sostenible”, establint vincles entre desarmament i desenvolupament, que reunirà a Jane Goodall, la primatòloga, i a Jeffrey Sachs, conseller del secretari general de Nacions Unides per als objectius del mil·lenni

[+ info]

  • 09:19
  • 3

Un toc d’esperança (Iraq i l’Orient Mitjà)

L’ocupació de l’Iraq (2003) va culminar i alhora va acabar amb el somni neoconservador: Estats Units, que havia estat la gran potència vencedora de la Guerra Freda, pretenia consolidar la seva hegemonia amb la missió de pacificar i portar la democràcia i les llibertats a l’Orient Mitjà mitjançant l’ús d’una força militar que semblava indiscutible, erigint-se així en el nou Leviatan d’un món hobbessià amarat per la violència del nou terrorisme internacional.

El virregnat de Paul Bremer (maig 2003- juny 2004) va posar fi a qualsevol esperança d’instaurar una democràcia a l’Iraq tutelada per Washington. Se succeïren els errors: projectes descabellats i inapropiats per les necessitats del poble iraquià i de reconstrucció del país, que contribuïren a desfermar la corrupció econòmica i política; desmantellament de l’Estat baasista (forces de seguretat, funcionaris de l’administració, de l’educació i de la sanitat, etc.) sense preveure les conseqüències en forma de col•lapse dels serveis bàsics (aigua, electricitat, hospitals, escoles i universitats, xarxes de comunicacions, etc.); liberalització econòmica accelerada, que conduí al ràpid enriquiment d’uns pocs –i de no poques empreses nord-americanes- i sumiren en la misèria a la majoria de la població; mesures poc eficaces i sovint equivocades per combatre la violència, que propiciaren els enfrontaments comunitaris; total absència de sensibilitat per les costums i la cultura dels iraquians, que alimentà el rebuig a l’ocupació estrangera… [+ info]