El Bloc de l'ICIP » 2011 » febrer


153 APUNTS

  • 12:10
  • 0

Gadafi bombardeja la població civil que es revolta contra el seu règim

Muamar el Gadafi està utilitzant estratègies de guerra per reprimir les demandes de llibertat i democràcia de la població líbia. Les imatges i les informacions que ens arriben pels mitjans de comunicació és que els militars metrallen i bombardegen des d’helicòpters als manifestants que expressen en públic el seu desacord amb un govern autoritari i cleptòman i que demanden canvis polítics, econòmics, de llibertats, etc..

Les forces militars fidels a Gadafi i els mercenaris, que sembla que ha contractat a l’Àfrica subsahariana, estan utilitzant injustificadament mitjans de guerra contra els manifestants que demanen canvis. Tot sembla indicar que l’ordre que Gadafi ha donat és la de sufocar les protestes a qualsevol preu, encara que els ciutadans hagin de pagar amb la seva vida.

És evident que la responsabilitat d’aquest bany de sang és de Gadafi i dels que dirigeixen la reprensió contra els manifestants, però val la pena tenir present que la Unió Europea ha estat proporcionant una bona part del material militar que ara Gadafi utilitza per reprimir i sufocar les demandes de la població civil. La UE al 2008 va vendre material de defensa a Líbia per valor de 251 milions € i al 2009 va vendre material per valor de 344 milions €.

Els principals exportadors d’aquest material han estat Itàlia, amb 112 i 93 m€ al 2009 i 2008 respectivament; França, amb 31 i 112 m € (2009 i 2008); Malta, amb 80 m€ (2009); Alemanya, amb 53 m€ (2009); Anglaterra, amb 27 m€ (2008); i Bèlgica, amb 22m€ (2009). Les exportacions han estat principalment d’aeronaus, armes curtes -com fusells, revòlvers o metralladores-, torpedes, bombes o míssils. Pel que fa a Espanya, val a dir que Gadafi figura de manera insignificant entre els clients de la indústria espanyola: al 2008 i 2009 no es varen produir exportacions. Al primer semestre del 2010 Espanya va exportar uns 7 m€ en aeronaus i en equips de processament d’imatges. [+ info]

  • 13:49
  • 2

Escolta

escolta1Escolta és un projecte d’art públic i participatiu conduït per Josep Asunción i Gemma Guasch, que es desenvoluparà a l’espai de l’ICIP al llarg de l’any 2011, amb un seguit d’accions performatives adreçades a propiciar una reflexió i alhora una experiència entorn a l’escolta com a condició per a la pau. El proper 23 de febrer tindrà lloc la primera performance del projecte Escolta a la seu de l’ICIP.

Quan l’any 2009 en Josep Asunción i la Gemma Guasch varen presentar-nos les seves activitats i produccions artístiques, va començar a quallar la idea d’un projecte sobre l’escolta. Per què un projecte sobre l’Escolta? Potser perquè l’escolta és una de les accions humanes imprescindibles per a sostenir relacions interpersonals veritables i aquestes són un dels fonaments de la cultura de pau, un dels camins per a fer les paus.

Escoltar és fer atenció a allò que diu algú, segons el Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans. Però habitualment la comunicació en les relacions interpersonals està acompanyada de sorolls que interfereixen dificultant-la. Sorolls fets d’emocions i d’idees prèvies que tenen a veure amb la nostra experiència i socialització. És a dir, l’espai entre dues persones que volen comunicar-se està ple de materials de l’experiència que filtren, distorsionen i condicionen les actituds i les respostes. En l’extrem l’espai de l’escolta pot arribar a estar tan ple de prejudicis calculadament alimentats que no solament és impossible donar crèdit a les paraules de l’altre, ni tan sols és possible percebre la humanitat de qui tenim davant. S’ha aconseguit aleshores crear una imatge d’enemic que s’interposa en qualsevol intent de comunicació.

Per això l’escolta té a veure amb el buit. “Escoltar és obrir el buit, generar espais on sigui possible la receptivitat”, es diu al fulletó que presenta el projecte Escolta. Cal estar disposat i també disponible per a rebre i conèixer el més de l’altra persona i per a estar-ho cal silenci, buidar-se de soroll, per tal d’estar atent a allò que ve de l’altre.

A l’àmbit de l’educació per la pau s’ha treballat al voltant del que s’ha anomenat escolta activa com una habilitat per millorar les relacions entre les persones i facilitar l’afrontament dels conflictes. En la idea d’escolta activa es remarca la disposició envers l’altre, des del respecte i l’empatia, i també la possibilitat de desenvolupar aquesta habilitat fonamental per al funcionament cooperatiu i la resolució de problemes i conflictes sense violència.

escolta3En aquest projecte es proposa practicar una escolta elemental que no passi per les paraules. Escoltar el cor. Escoltem el nostre cor, ens cal silenci, escoltar endins. Escoltem el cor de l’altre, l’altre escolta el nostre cor, cal silenci. El buit de paraules i de pensaments convida a rebre el so íntim i únic de l’altre, a fer palesa la humanitat que compartim. Un primer pas per a relacionar-se amb l’altre diferent fent que predomini l’obertura i no la por a allò desconegut. Escolta és un exercici pràctic d’incitació a la reflexió que volem compartir i mostrar per mitjà d’un procés creatiu, perquè la pau té a veure amb la creativitat i l’art de la relació.

Més informació sobre el projecte

Elena Grau
Institut Català Internacional per la Pau

  • 10:01
  • 7

Sobre les manifestacions i les revoltes

manifestacion_bcnAquests dies hi ha molta gent que diu que manifestacions i revoltes com les que estan tenint lloc als països àrabs només poden tenir lloc en règims autocràtics i dictatorials. Per això, segueixen, els respectables mandataris de les democràcies occidentals no han de preocupar-se: a ells no els hi passarà. Tots han sortit escollits en un sistema plenament democràtic amb la legitimitat que donen les urnes. Quan els ciutadans vulguin, els podran canviar. I si no els canvien, és perquè no volen, com a Itàlia.

Doncs resulta que això de sortir al carrer per protestar contra la corrupció i les mentides de les autoritats no només es fa a les dictadures. Sense anar més lluny, aquí mateix ja fa uns anys vam sortir al carrer un 13 de març. Llavors el problema era, com recordarem, que el govern s’entestava a negar l’evidència sobre els autors i les causes dels atemptats de l’11 de març de 2004. L’espontaneïtat d’aquelles protestes demanaven transparència informativa i respecte a les víctimes. Prou manipulació.

També llavors se’n parlava com una protesta sortida a (o esperonada per) internet i les noves tecnologies. Encara no existia el twitter i el facebook tot just donava les seves primeres passes. Van ser els missatges de mòbil, els blocs, les llistes de correu electrònic… Però en essència, es tractava, com en els països àrabs, de recuperar la dignitat, els espais i el carrer. I coincidentment, van acabar amb un canvi de govern. Legítim… però sortit també d’una revolta popular.

Entremig hi ha hagut alguns canvis a diferents llocs i en diferents dimensions, també a escala global. En destacarem només un: Wikileaks. Amb totes les conseqüències que això comporta, positives i negatives. I amb la transformació de la protesta, tant a nivell quantitatiu com qualitatiu. Fa uns mesos (abans del cablegate), assenyalàvem el potencial de wikileaks com a actor en favor de la pau i els drets humans. Molts dels manifestants d’aquests dies hi estarien d’acord.

Però el tema encara dóna més de sí. Perquè si cada nova onada de revolucions democràtiques ve marcada per nous invents tecnològics, potser caldria preguntar-se… quina serà la propera? Com serà, per exemple, la revolució de quora? On tindrà lloc? O també… per quin mitjà tecnològic es revoltaran els xinesos? I els russos? Quan trigaran a fer-ho? Quines rebel•lions portaran Openleaks, Brusselsleaks, Greenleaks…? En tot cas, una cosa sí sembla clara: Ningú pot dir “a mi no em tocarà”.

Javier Alcalde
ICIP