El Bloc de l'ICIP » 2011 » juny


143 APUNTS

  • 15:34
  • 11

Global Peace Index

Recentment ha sortit publicat l’edició del Global Peace Index 2011 (d’ara endavant GPI), que cobreix del 15 de març de 2010 al 15 de març de 2011. El GPI és elaborat per l’Institute for Economics and Peace, un think tank internacional que estudia la relació entre desenvolupament econòmic, comerç i pau. L’Economist Intelligente Unit, especialitzada en temes d’estadística de la revista The Economist, és l’encarregada d’acarar i calcular el GPI. Aquesta és una publicació que té com a objectiu mesurar el nivell de pau del que gaudeixen diferents països. Concretament, l’estudi comprèn 153 Estats independents (tots els de més d’un milió d’habitants o d’una extensió superior als 20.000 km2), cobrint així el 99% de la població mundial.

El GPI entén que la pau – tot i tenint en compte les dificultats a l’hora de definir-la- és fonamentalment l’absència de violència. Partint d’aquesta base, utilitza 23 indicadors, tant de tipus qualitatiu com quantitatiu, agrupats en tres categories principals: conflictes domèstics i internacionals en curs, seguretat a la societat i militarisme. Amb els resultats obtinguts s’intenten identificar correlacions amb altres indicadors, en concret mesures de governabilitat i democràcia, corrupció, obertura internacional, demografia i gènere, educació, cultura, sanitat i benestar.

Els trets fonamentals que es desprenen de l’ultima edició del GPI són: un lleuger empitjorament de la pau al món (sobre una puntuació d’1 a 5, en la qual 1 és el valor més pacífic i 5 el menys pacífic, 2011 es situa en un 2,05, superant el 2,02 de 2010) causat principalment per la pujada del preu dels aliments i el combustible i per la crisi econòmica; l’augment de l’amenaça del terrorisme i la probabilitat de manifestacions i protestes violentes; l’efecte encara imprevisible de les revoltes al món àrab i el cost que la violència ha tingut per a l’economia global, que és de 8,12 trilions de dòlars. [+ info]

  • 11:30
  • 0

SIPRI Yearbook 2011: armes, desarmament i seguretat internacional

L’Stockholm International Peace Research Institute (SIPRI), un dels centres internacionals més importants en temes de pau i conflicte, ha publicat el seu anuari, que conté informació i anàlisi de la situació mundial al 2010 en els següents àmbits: seguretat i conflictes; despesa militar i armaments; i control d’armes, desarmament i no proliferació. Aquest informe és molt valuós per entendre en profunditat els esdeveniments internacionals. Les seves anàlisis de la realitat treuen a la llum el doble joc de molts estats i interpreten el ball de xifres del comerç d’armes i de la despesa militar. Les dades que es revelen en aquesta edició no són esperançadores i, de fet, el SIPRI no es mostra gaire optimista.

Al món hi ha 20.500 armes nuclears, una xifra inferior a la dels anys anteriors però que continua esgarrifant, i més sabent que 5.000 d’elles estan preparades per ser utilitzades en qualsevol moment. Hi ha hagut iniciatives estatals per promoure el desarmament nuclear i la no proliferació, i els Estats Units i Rússia van acordar l’abril de l’any passat reduir les seves forces nuclears. Alhora, però, aquests dos estats han desenvolupat noves tecnologies per l’armament nuclear. Per això, el SIPRI apunta que no s’avança cap al desarmament i que la modernització nuclear continua sent una prioritat en la política de seguretat d’aquests dos estats en concret. Així mateix, l’Índia i el Pakistan continuen amb la seva carrera militar i van augmentar la seva capacitat nuclear durant el 2010. Per tant, un món lliure d’armes nuclears encara ens queda més lluny del que ens agradaria.

Augmenta també la despesa militar mundial, però menys que els anys anteriors. Els Estats Units continuen sent els que més gasten, seguits de les potències emergents (la Xina, el Brasil, l’Índia, Rússia i Sud-àfrica), el que fa que el SIPRI vinculi el creixement econòmic d’un estat amb una posterior inversió militar major, una tendència molt decebedora. Així, en un context de crisi financera i de recessió econòmica, els productors d’armes i les companyies de serveis militars augmenten les vendes. És més, les transferències internacionals d’armes convencionals van augmentar un 24% durant el període 2006-2010 respecte al de 2001-2005. Els majors exportadors foren, com és habitual, membres permanents del Consell de Seguretat, encapçalats pels Estats Units i Rússia. Els principals compradors provenien de la regió d’Àsia i Oceania: l’Índia i el Pakistan, en el marc de la seva carrera militar, i la Xina.

El pessimisme que es desprèn de la investigació del SIPRI augmentaria si, als 15 conflictes armats que comptabilitza com a actius i principals, hi afegíssim aquelles regions com la República Democràtica del Congo que disten molt d’estar en pau però que no s’inclouen com a gran conflicte armat. A més, les operacions de pau al 2010 van disminuir per segon any consecutiu, i és un concepte cada cop menys consensuat. Així mateix, tot i que el personal de les operacions sí que va augmentar, va ser principalment en aquella dirigida per l’OTAN a l’Afganistan, l’ISAF. Les tropes d’aquesta operació, que té poc a veure amb el peacekeeping o manteniment de la pau, van augmentar un 57% respecte al 2009. De fet, té més personal desplegat que totes les altres 51 operacions juntes.

Per tot això, el SIPRI considera que el món s’enfronta a un període difícil d’una creixent incertesa i fragilitat i a una difusió dels riscos i les amenaces. Tota aquesta informació serveix per no oblidar que els acords entre els estats han de ser analitzats amb lupa i tenint en compte les seves actuacions reals. Igualment, els polítics haurien de prestar atenció a informes com aquest, ja que cal una regulació internacional en molts aspectes (per exemple, dels recursos naturals, cada cop més presents en l’esclat i el desenvolupament dels conflictes).

Maria Àngela Tous Sansó

  • 17:59
  • 0

2010. Vendes poc escrupuloses

L’1 de juny el Govern espanyol ha lliurat als grups parlamentaris l’informe sobre exportacions de material de defensa i doble ús 2010. Les exportacions de material de defensa han estat de 1.128,3 milions €, un 16,2% inferior al 2009, i ha situat Espanya en el 7è lloc del rànquing mundial d’exportadors.

Del total d’exportacions, cal destacar -pel seu valor- les realitzades a Veneçuela 212 milions € (2 bucs de vigilància marítima), Mèxic 126,4 milions € (6 avions i peces), República Txeca 104,1 milions € (4 avions), Portugal 41,3 milions € (2 avions), Colòmbia 26,6 milions € (1 avió) i Xile 15,3 milions € (1 avió).

El més cridaner de l’informe és que gairebé tots els països àrabs també han rebut armament espanyol. No pel valor econòmic -32 milions €-, sinó per la situació política en la que estan immersos els països destinataris. En molts d’aquests països els governs estan disparant i reprimint la població que expressa demandes de democràcia i llibertat. Per exemple, Líbia ha rebut armament per valor d’11,25 milions €, Aràbia Saudita ha comprat material per valor de 5,82 milions €, Algèria 3,12 milions €, Bahrain 40.690€, Qatar 1 milió €, Egipte 2,54 milions €, Jordània 1,62 milions €, Marroc 2,51 milions €, Oman 3,20 milions €, o Tunísia 778.480 €.

La legislació espanyola recull la posició comuna europea en matèria d’exportacions d’armes. Aquesta posició incorporada a la legislació espanyola estableix que no s’autoritzaran exportacions d’armament “quan existeixi el risc manifest de que l’exportació proposada pugui utilitzar-se amb finalitat de repressió interna”. Gairebé tots els països àrabs que ha rebut armament espanyol l’any 2010 estan afectats per l’onada de revoltes populars i, en alguns d’ells, la repressió que estan exercint els governats sobre la població podria estar-se portant a terme amb armament “made in spain”. Aquest es el cas de Líbia, Bahrein, Tunísia i Egipte.

També cal recordar que la llei de control de les exportacions d’armes estableix que es denegaran les exportacions a països inestables, amb conflicte, que vulneren els drets humans o que donin suport o fomentin el terrorisme internacional.

Les bombes de fragmentació que Gadafi va utilitzar contra la població líbia, i que varen ser fabricades per l’empresa espanyola Instalaza, segons les estadístiques oficials estan incloses a la categoria 4: “bombes, torpedes, coets i míssils”, categoria que, com es pot veure, és suficientment genèrica com per no saber de quina mena de bombes o material explosiu es tracta. Al 2010 per categoria 4 s’ha exportat material explosiu per valor de 105,20 milions d’€.

L’ambigüitat d’aquesta classificació permet disminuir-ne la responsabilitat moral: quant menys clara sigui la informació i menys coneguda, menors en seran els costos polítics. A més, l’ambigüitat permet esquivar el seguiment i control sobre aquestes exportacions.

L’informe del govern confereix a Israel -al ser un destí sensible- un tracte especial i especifica amb detall en què han consistit les exportacions. De manera que es detalla que s’ha exportat material de defensa per valor d’1,43 milions €, i desglossa l’exportació especificant que s’han exportat components de pistoles esportives, cossos de bombes inerts per a proves, sistemes de llançament d’un míssil de l’exercit espanyol i peces d’un satèl•lit de comunicació.

Pel que fa a les armes de caça i tir esportiu amb destinació els països àrabs, destacar les exportacions a Líban per valor d’1,52 milions €, Marroc per valor d’1,22 milions €, Turquia per valor de 3,42 milions € i Kuwait per valor de 95.398 €.

Tica Font
Directora ICIP

  • 12:20
  • 6

Informe 2011 d’Amnistia Internacional: l’estat dels drets humans al món

Amnistia Internacional ha publicat recentment el seu informe anual sobre la situació dels drets humans al món, fruit d’investigacions a 157 països i territoris durant l’any 2010. El títol del pròleg, “El activismo usa nuevas herramientas para hacer frente a la represión”, reflecteix clarament la tendència de l’any passat en la defensa dels drets humans. I és que les noves maneres d’enfrontar-se a les violacions de drets humans han suposat un canvi històric. Wikileaks i les revelacions sobre violacions consentides o no castigades pels estats, les xarxes socials d’Internet i la telefonia mòbil han protagonitzat moments únics en la lluita a favor dels drets humans (per exemple, a les revoltes al món àrab i amb les mostres de suport d’internautes xinesos al Premi Nobel de la Pau, Liu Xiaobo).

Per tant, s’han aconseguit alguns avanços en la defensa dels drets humans. Daw Aung San Suu Kyi, principal representant de l’oposició birmana, va ser alliberada després d’haver estat reclosa per les autoritats de Myanmar durant anys. La seva resistència i la d’altres activistes que també van copsar titulars és el reflex de milers de defensors de drets humans que lluiten dia a dia arreu del món de forma anònima i pacífica. La societat civil ha estat molt activa i cada cop té més presència i dinamisme, per exemple, a les societats africanes o a les comunitats indígenes d’Amèrica Llatina. [+ info]