El Bloc de l'ICIP » 2011 » desembre


153 APUNTS

  • 14:19
  • 0

El Caire en flames

Cairo is burning Maria…. Així acabava un missatge que vaig rebre el passat dissabte i que es feia ressò i resumia de manera molt clara els tristos i lamentables esdeveniments que s’estan vivint aquests dies a la capital egípcia. La plaça Tahrir en flames, corredisses pels principals carrers del centre cairota, homes i dones colpejats pels militars amb pals i altres objectes, còctels molotov contra els manifestants, ús un cop més de letals gasos lacrimògens, soldats arrancant la roba a dones al carrer, deu morts, alguns d’ells a causa de trets de bala… Una brutal repressió per part de l’aparell militar que com els cairotes denuncien, superen amb escreix la brutalitat que ja denunciaven del règim de Mubarak i que va portar entre d’altres causes a la Revolució del 25 de gener.

Només una setmana abans, em passejava pel carrer ara violentament desallotjat. Un carrer on es feia tribut als màrtirs caiguts els dies de la revolució i durant tots aquests mesos de pols entre la SCAF (Consell Suprem de les Forces Armades) i els joves de la revolució. Un carrer on el grup de l’oposició a la Junta militar acampava de manera pacífica amb tendes i on exposaven pancartes i lemes amb la constant amenaça esfereïdora dels militars que feien guàrdia als dos edificis governamentals que el flanquegen. Molts dels manifestats havien decidit traslladar-se des de la propera Tahrir a aquest carrer per la inseguretat que s’estava vivint les darreres setmanes a la plaça  especialment després dels enfrontaments del mes de novembre que van causar 40 morts i 1500 ferits. En aquesta plaça la policia de paisà començava a provocar disturbis amb la clara intenció de desprestigiar de cara l’opinió pública del país tot un moviment de protesta que ha donat la volta el món i que ara s’intenta asfixiar. [+ info]

  • 12:54
  • 0

Iran i la proliferació nuclear. Una mirada des de la investigació per a la pau

By truthout.org

By truthout.org

Fa anys que sostinc que la investigació per a la pau, un intent d’introduir consciència en la ciència i ciència en la consciència, no és una disciplina sinó una síndrome (condicions de sorgiment i de manteniment del compromís entre ciència i consciència), un programa de recerca (canviant, quant a focalització i prioritats, en funció de la conjuntura internacional i dels nous rostres de la violència) i una manera d’afrontar la recerca sobre les causes de la guerra i les condicions de la pau. Concretament, la manera d’encarar la recerca es pot resumir tot dient que combina l’anàlisi comprensiva de les causes dels fenòmens (estructurals, acceleradors i desencadenants), a la manera de l’atenció als tres “temps” propugnada per Braudel i l’escola historiogràfica dels Annals: atenció al context i pedagogia de la sospita -no donar res per descomptat i preguntar sempre, obsessivament, el per què de les coses, fins i tot quan tothom es conforma amb el coneixement dominant. I, en la mesura que sigui possible, la investigació per a la pau afegeix un tret addicional: proposta d’alternatives, de noves vies.

Aquest novembre, uns dies abans que es conegués el darrer informe periòdic de l’OIEA sobre l’evolució del programa nuclear iranià, començà a parlar-se d’atacs a les instal·lacions nuclears de l’Iran, de sancions i, en darrera instància, d’un deteriorament de les relacions entre la comunitat internacional (en particular les potències occidentals) i el règim iranià. Les anàlisis i notícies prioritzen el moment i obliden el que recomana la investigació per a la pau. Apliquem doncs la mirada pròpia de la investigació per a la pau:

Primer, cal recordar que estem en el joc de la gran diplomàcia. I sovint s’ha afirmat que la diplomàcia internacional s’assembla a una llarga timba de  pòquers: importen menys les jugades concretes que el resultat final. Altrament dit, l’estratègia preval sobre la tàctica. Les jugades concretes busquen fer realitat els  objectius finals. Els moviments tàctics, sovint teatrals, se subordinen als estratègics. Però cal analitzar els moviments a llarg termini, atenent a les raons estructurals i conjunturals i no només a les immediates. [+ info]