El Bloc de l'ICIP » 2012 » gener


153 APUNTS

  • 16:17
  • 0

Desobediència civil i ‘noviolència’

Avui, commemoració de la mort de Gandhi, celebrem també el Dia Internacional de la Noviolència. Sí, escrit com un sol molt, per denotar que va més enllà de la simple negativa a emprar la violència, fent del rebuig a les armes i la violència un principi, una estratègia política i un instrument per al canvi social. Seguint Gandhi, en aquest punt, la noviolència (ahimsa) es lliga amb la força de la veritat (satyagraha) per omplir de sentit la resistència i la desobediència civil: negar-se explícitament a seguir la llei, perquè es considera injusta, acceptant el càstig que se’n deriva per mostrar la seva injustícia i aconseguir la seva derogació.

Els darrers temps ens han mostrat que la noviolència i la desobediència civil no només són exemples valuosos del passat, com mostra el premi ICIP 2011 de Constructors de Pau al col·lectiu d’objectors i insubmisos, simbolitzat en Pepe Béunza, sinó exemples en auge en el present. N’hi haurà prou a esmentar el seu paper recent en les revoltes àrabs, en la lluita contra la corrupció a Rússia i l’Índia o, també, en els moviments del 15-M i Ocupa Wall Street o, de manera incipient, per lluitar contra el tractament fiscal asimètric del nostre país.

A més, estudis acadèmics recents han mostrat l’eficàcia de la resistència no armada. Dues politòlogues nord-americanes han dedicat una base de dades (323 campanyes entre 1900 i 2006) i un llibre a presentar la lògica estratègica de la lluita noviolenta i les raons de la seva eficàcia. Els resultats globals són indiscutibles: les campanyes noviolentes han proliferat durant el temps d’estudi i s’ha incrementat la seva taxa d’èxit, mentre que ha minvat progressivament les de les insurreccions violentes. [+ info]

  • 12:44
  • 87

Noviolència i opinió pública a Euskadi

Egoitz Gago, en un moment de la tertúlia

Egoitz Gago, en un moment de la tertúlia

“El paper que han jugat les organitzacions Lokarri i Gesto por la Paz en el conflicte basc va ser el centre de la tertúlia celebrada el passat 19  de gener a la seu de l’ICIP, a càrrec d’Egoitz Gago, doctor en estudis de pau” (e-butlletí de l’ICIP, núm.25).

Hi vaig assistir. I crec que la línia de treball exposada per l’investigador social basc Egoitz Gago és de gran importància per a les entitats que tenim com a objectiu la progressiva implantació de la cultura de pau. La gent que hi col·laborem ens preguntem sovint per l’eficàcia del nostre compromís. No sé si és la millor qüestió que ens podem proposar, tot i que és natural que ho fem, perquè la cultura de pau és sobretot una esperança sòlida més que no pas un projecte amb etapes i terminis. I hom francament ho té difícil per mesurar l’eficàcia d’una esperança tot i que no hi ha res de més imprescindible que l’esperança, no solament per a la pau sinó simplement per a la vida.

Egoitz Gago ha volgut investigar la influència de Gesto por la Paz i de Lokarri ( evolució d’ Elkarri) en la dinàmica que ha permès arribar a l’estat actual de coses al País Basc. Normalment, diu Gago, s’infla la importància dels fets polítics i s’infravaloren els fets socials. La recerca ha consistit en buscar la presència del pensament de Gesto i de Elkarri-Lokarri en molt diversos moviments, entitats, partits, sindicats,…i el resultat ha estat positiu i per a molts potser sorprenent. [+ info]

  • 15:23
  • 4

Quan la preparació importa tant o més que la pròpia negociació

Credit: UN PhotoD’aquí a poques setmanes començarà la quarta (i última) sessió de la Comissió Preparatòria (prepcom) de la Conferència de Nacions Unides sobre el Tractat de Comerç d’Armes convencionals. Durant cinc dies, diplomàtics i activistes es reuniran per discutir qüestions bàsicament de procediment que, a la pràctica, podrien arribar a ser fins i tot més importants que les de contingut.

De fet i pel que fa a la substància de les negociacions, el text actual redactat per l’ambaixador Moritán, tot i que té mancances, és valorat positivament per les ONG. Així, en la redacció existent, els criteris només afecten les exportacions i no a altres tipus de transferències. De moment, l’equipament policial i de seguretat interna no està inclòs. També són clarament millorables les mesures previstes de transparència, tant pel que fa a l’especificitat de la informació  que s’hi ha d’incloure, com a la necessitat que aquestes mesures siguin de compliment obligat. En aquest sentit, s’hauria de posar més èmfasi en assegurar que el llenguatge que es fa servir és taxatiu i no permet interpretacions diverses.

Ara bé, no cal oblidar les qüestions de procediment, el nucli de les quals s’ha de discutir a Nova York en la propera prepcom. Depenent del que s’hi decideixi ens podem trobar al juliol amb escenaris molt diferents: en el pitjor dels escenaris possibles, el text actual que serveix per als debats serà abandonat, el president Moritán serà substituït per una persona menys sensible a aquestes qüestions, i caldrà tornar a començar les negociacions des de zero, a porta tancada i només amb els representants dels estats, que prendran decisions sobre la base de la unanimitat en cadascun dels punts. [+ info]