El Bloc de l'ICIP » 2012 » febrer


151 APUNTS

  • 17:56
  • 0

Darrer dia a les negociacions de Nova York: màxima incertesa

El dia comença amb una molt bona notícia: declaració conjunta d’alts càrrecs de les Nacions Unides a favor d’un tractat robust i efectiu. Però l’ambient general és de pesimisme. I de resignació. Si bé les discussions haurien d’acabar teòricament a les 6 de la tarda, és molt probable que a aquella hora encara no s’hagi arribat a un acord. Què passarà llavors? Els procediments de negociació permeten jugar amb aquesta norma, parar el rellotge just abans de les 6 i deixar-lo en suspens de forma indefinida.

De fet, així és com es va arribar el 2001 a l’acord que creava el Programa d’Acció de Nacions Unides per lluitar contra les transferències il.lícites d’armes petites i lleugres. Però és que hi ha precedents on el rellotge ha estat aturat fins a dos anys, com en el cas de l’Organització Mundial del Comerç. Per tant, la incertesa és màxima. Una altra opció que flota en l’ambient és la possibilitat de fer una votació en algun moment del dia d’avui, el que no deixa de ser curiós o, fins i tot, paradoxal.

Entre d’altres coses, perquè es tracta de votar sobre si les decisions al juliol s’hauran de prendre per consens o no. I és que les discussions han entrat en un terreny de llenguatge molt tècnic: ‘by consensus’ vs. ‘on the basis of consensus’. La diferència és mínima, però alhora important. By consensus vindria a dir unanimitat. On the basis of consensus és una mica més ambigu, però en el fons es tracta igualment de consens i, per tant, molt difícil en el context de Nacions Unides. [+ info]

  • 17:52
  • 0

Reunions, més reunions i esdeveniments diversos a Nacions Unides

A les Nacions Unides hi ha actes i reunions constantment. En el marc de les negociacions del tractat de comerç d’armes hem tingut l’oportunitat d’assistir a presentacions com la d’Oscar Arias o la de Susan Waltz, d’Amnistia Internacional. Tots dos van formar part del grup de premis nobel per la pau que en el 1997 demanà un codi de conducta internacional que evités les transferències irresponsables d’armament, començant així el procés que ens ha dut ara a Nova York.

Un altre acte particularment emotiu tenia com a element central la relació entre el tractat i les qüestions de gènere. Celebrat a la seu Bahai de Nacions Unides i organitzat per la xarxa de dones de IANSA i la de supervivents de la violència armada de Manipur, va ser una bona ocasió per fer paleses les conseqüències de l’ús i abús de les armes en les dones que viuen en països en conflicte, però també en les dones que pateixen la violència de gènere en llocs teòricament en pau.

Unes hores després i representant a la campanya Armes Sota Control, Jordi Armadans va parlar a la plenària, juntament amb la metgessa nigeriana Omolade Oladejo i el director de la campanya Jeff Abramson, per demanar responsabilitat als estats en el comerç d’armament. Com sol passar en aquestes ocasions, els discursos de les ONGs van ser precedits per la intervenció del delegat del lobby de les armes, que va demanar un tracte especial en el text per als museus i les armes de col.leccionista. [+ info]

  • 10:40
  • 0

Quin tipus de tractat s’està negociant a Nova York?

Foto: Anna MacDonald

Foto: Anna MacDonald

A dia d’avui no està gens clar com serà el Tractat de Comerç d’Armes que s’aprovi finalment aquest juliol. Serà un bon text? Serà un tractat dèbil? En aquest sentit, ahir preguntàvem al perfil de facebook de l’ICIP com acabaria el procés. I donàvem cinc possibilitats.

1. Amb un tractat robust i complet que posi fre al descontrol de les armes, signat per tots els països. Òbviament aquesta és l’opció preferida per la societat civil. Però també la més difícil d’aconseguir.

2. Amb un tractat força bo i signat per una majoria dels estats. Amb la pràctica impossibilitat d’obtenir l’escenari 1, aquest passa a ser l’objectiu principal i el que ens il·lusiona. [+ info]

  • 09:06
  • 0

Comença la quarta sessió preparatòria de l’ #armstreaty

Foto: Mary WarehamFa unes setmanes parlàvem de la importància de la preparació de les negociacions del tractat de comerç d’armes. I és que a això dedicarem, com a mínim, els propers tres dies d’aquesta setmana. Es tracta de prendre decisions sobre un conjunt de qüestions que fan referència a les regles que han de guiar les negociacions formals que es duran a terme durant el mes de juliol del 2012.

En primer lloc, cal designar un president que moderi les sessions i dirigeixi les negociacions. Tot sembla indicar que Moritán, l’ambaixador argentí que ha coordinat el procés en cadascuna de les comissions preparatòries i que és ben valorat per les ONGs, serà finalment l’escollit. Entre d’altres coses, perquè no hi ha cap altre que pugui obtenir un consens més gran entre els representants dels estats. [+ info]

  • 10:08
  • 0

Objectors i insubmisos, un premi carregat de futur

*Article publicat al diari ARA, el 2/2/12. El lliurament del premi ICIP Constructors de Pau es va posposar, per causes meteorològiques,  al dia 29/2/12.

L’Institut Català Internacional per la Pau ha creat el premi ICIP Constructors de Pau per reconèixer públicament persones, col·lectius o entitats que han contribuït d’una manera destacada i dilatada a promoure i fomentar la pau. Avui la presidenta del Parlament de Catalunya lliurarà a l’edifici de la Ciutadella, antiga caserna, el premi 2011 al col·lectiu d’objectors i insubmisos de consciència al servei militar obligatori a l’Estat, simbolitzat en Pepe Beúnza, primer objector per raons ideològiques, l’any 1971. I en recollir-lo l’acompanyaran un grup de persones de diverses etapes del moviment. De ben segur que serà un ple de remembrances, però també un acte en què planarà el present i el futur, com veurem.

En fer-se públic, han sovintejat preguntes com: per què ara? ¿No és història passada? Paga la pena? ¿No es va celebrar ja l’any passat el desè aniversari de la supressió del servei militar obligatori i de la prestació social substitutòria? La meva resposta va sempre en la mateixa direcció: sí, com argumenta l’acta de concessió és un premi al passat, a un seguit d’accions i campanyes endegades durant la dictadura que optaren per la no-violència i la desobediència civil. Sí, és un premi que connecta amb arrels antibel·licistes antigues a casa nostra, com mostra en la història recent el preàmbul de l’Estatut de Núria de 1931, que, en nom del poble de Catalunya i de tots els pobles d’Espanya, explicita l’aspiració que la joventut fos alliberada de l’esclavatge del servei militar. I certament, és un premi que recorda el paper cabdal que el moviment d’objectors i les grans complicitats socials, polítiques i intel·lectuals que generà tingueren en la Transició i en la formació de valors genuïnament democràtics. Però és també, sobretot, un premi que mira al present i al futur. [+ info]