El Bloc de l'ICIP » Constructors de Pau*


  • 09:22
  • 0

Constructors de Pau*

*Article publicat a elSingularDigital.cat el 2/3/2012

Aquesta setmana s’ha lliurat el I Premi Constructors de Pau, instaurat per l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP). La primera edició ha volgut reconèixer el col·lectiu d’objectors de consciència i els insubmisos al servei militar obligatori. I ho ha fet en la figura del vallesà Pepe Beúnza (el primer objector a tot l’estat per raons ideològiques, l’any 1971), que ha actuat com a representant de tot el col·lectiu durant la cerimònia de lliurament del premi celebrada al Parlament de Catalunya. Probablement, hi ha qui de vostès sap que servidora forma part de la junta de l’ICIP, i per això em retraurà que no és prou políticament correcte que em faci l’elogi, però no me’n sé estar: el premi fa justícia a la lluita feixuga i carregada de grans costos personals de les persones que es van fer objectors o insubmisos. A més, el guardó reconeix la contribució que la seva tasca va fer a l’enfortiment de la democràcia i a la difusió dels valors de la cultura de la pau, com també la popularització del rebuig a les armes, la desobediència civil i la creació d’una consciència a favor de la resolució no violenta dels conflictes.

Tanmateix, potser es preguntaran per què cal atorgar ara un premi a persones i col·lectius que fa més de deu anys que van assolir els seu objectiu? Doncs la raó és ben clara: la seva reivindicació és més vigent que mai. Tal com va assenyalar Beúnza en rebre el premi, avui encara hi ha països on els objectors són perseguits i empresonats (Grècia i Turquia, sense anar més lluny). Encara més: avui encara és molt necessària la conscienciació sobre la necessitat de construir la pau, enfortir la cultura de la pau, promoure la cooperació, generar noves maneres de resoldre els conflictes, fomentar l’educació per la pau i, en definitiva, crear noves consciències. Per això és fonamental la tasca de totes les organitzacions no governamentals catalanes (que per sort nostra són moltes!) que treballen de manera constant a favor de la construcció de la pau. Per això també és important que els governs i els parlaments de diversos països promoguin —com va fer en el seu dia el Parlament de Catalunya— institucions com l’ICIP.

Els èxits d’objectors com Pepe Beúnza ajuden a fer comprendre a la ciutadania que l’objecció de consciència no és un caprici. La desobediència pacífica i l’objecció han ajudat a trencar alguns motlles —com ara la necessitat d’un servei militar obligatori— que anys enrere semblaven difícils d’esmicolar. Actualment, i per bé que el servei militar ens sembla totalment antic i retrògrada, encara hi ha injustícies vigents que requereixen l’esforç dels objectors per poder solucionar-les. Un exemple: la campanya promoguda per Justícia i Pau i que duu el nom de Campanya d’objecció fiscal a la despesa militar. O bé la campanya que potser algun dia s’haurà d’organitzar des de la societat civil catalana si el Govern no aconsegueix un nou pacte fiscal que permeti trencar la relació econòmica injusta entre Catalunya i Espanya. Sempre hi ha qui comença primer i per això s’arrisca més. Pepe Beúnza va ser un d’aquests capdavanters. Felicitats, Pepe! I felicitats a tots els que formaren part del col·lectiu d’objectors i insubmisos.

Mònica Sabata
Membre de la Junta de l’Institut Català Internacional per la Pau

No hi ha comentaris

Deixa un comentari