El Bloc de l'ICIP » 2012 » maig


152 APUNTS

  • 09:02
  • 1

Dia internacional de la dona per la pau i el desarmament

Photo: Soman

Photo: Soman

Hi ha dates que pràcticament totes i tots hem incorporat en el nostre calendari de commemoracions internacionals: 8 de març, el dia de la dona; 1 de maig,  dia del treball; 21 de setembre, el dia de la pau; 10 de desembre, el dia dels drets humans…

Avui, 24 de maig, és un d’aquests dies que hauríem de marcar en els nostres calendaris: és el Dia internacional de la dona per la pau i el desarmament. El 24 de maig no se celebra en record de cap massacre ni batalla ni per retre homenatge a cap heroi. El 24 de maig vol donar visibilitat als moviments de dones pacifistes i a la força de les seves accions. El 24 de maig vol mostrar al món tot el que les dones han aportat i poden aportar, tant en els moviments antimilitaristes com en àmbits més formals de construcció i foment de la pau.

Cada vegada són menys les veus que posen en dubte el rol essencial de les dones en la sortida noviolenta als conflictes. Tant en temps de guerra con en temps de rehabilitació postbèl·lica, les dones s’han mobilitzat per salvaguardar la vida per sobre de tot, per mantenir cohesionades famílies i comunitats, per construir ponts cap a la reconciliació, per reforçar el teixit social i per lluitar contra la impunitat i la injustícia. Tant és així que el Consell de Seguretat de les Nacions Unides recorda en la seva resolució 1325 reafirma “l’important paper que duen a terme les dones en la prevenció i solució dels conflictes i en la consolidació de la pau”.

A pesar d’aquest reconeixement i malgrat tot el que les dones poden i haurien d’aportar-hi, segueixen sent una clara minoria – per no dir presència simbòlica – en els espais de negociació i de presa de decisions que s’obren quan s’acaba un conflicte armat. Segons dades de l’ONU, en les negociacions de pau més recents, menys del 8% dels participants han sigut dones. Entre els signataris dels acords obtinguts, només hi trobem un 3% de dones. En les converses de pau promogudes per les Nacions Unides, no s’ha designat mai a cap dona com a representant d’una de les parts o com a mediadora en cap.

Com bé explica María Villellas a La participació de les dones en els processos de pau. Les altres taules (ICIP Working Papers 2010/05), l’absència de les dones en els processos de pau no es pot justificar al·ludint a una suposada manca d’experiència en el diàleg i la negociació, sinó que obeeix a la manca de voluntat a incloure-les-hi.

Contra aquesta manca de voluntat, ens cal reclamar el lloc que ens pertoca, avui – Dia internacional de la dona per la pau i el desarmament – i la resta de l’any!

Sabina Puig
Institut Català Internacional per la Pau

  • 16:29
  • 1

Defensar el dret a l’habitatge a Israel, una activitat perillosa

Meir Margalit L’any 2011 les autoritats israelianes van destruir més de 500 cases, pous, cisternes de recollida d’aigües de pluja i altres estructures bàsiques de famílies palestines a Jerusalem Est i a diferents localitats de Cisjordània. Això va forçar el desplaçament de més d’un miler de persones, la xifra més elevada dels últims anys, segons l’Oficina de Coordinació d’Afers Humanitaris de la ONU. Aquests fets, malgrat constituir una política sistemàtica contrària a la legalitat internacional, no s’han aturat. Així, 320 persones més es van veure obligades a desplaçar-se durant el primer trimestre de 2012 a causa de les demolicions. Els efectes sobre les persones i les comunitats afectades són devastadors. Els efectes sobre les perspectives d’una pau justa i duradora, desesperants. Amb fets consumats sobre el terreny, les fronteres del 1967 en les que s’hauria de basar la solució dels dos estats, cada vegada tenen menys sentit.

Aquests casos es donen molt especialment a Jerusalem Est. La part oriental de la ciutat és la zona àrab que, segons els acords de 1967, algun dia hauria de ser capital del futur estat de Palestina. Ara bé, com sabem, es tracta d’un territori ocupat militarment per Israel, que administra de facto tota la ciutat. I allà els palestins tenen pràcticament impossible aconseguir una llicència per construir cases. Per tant, les construeixen il·legalment.

Davant aquesta situació, persones i col·lectius israelians s’estan mobilitzant per posar fi a les contínues violacions de drets humans i donar suport a les víctimes. Cada any, s’hi afegeixen grups de joves d’arreu del món, alguns d’ells catalans, compromesos amb la pau i els drets humans. A través d’una multiplicitat d’accions noviolentes s’han enfrontat als buldòzers i a la opinió pública israeliana, proclamant i reclamant el dret a l’habitatge de milers de famílies palestines. Intenten aturar els desnonaments i les demolicions i, quan això no és possible, aporten la seva ajuda per reconstruir les cases. [+ info]

  • 10:31
  • 0

El dimoni és en els detalls

Ahir va sortir publicat un valuós reportatge a La Vanguardia (comme d’habitude a la secció ‘Vida’) sobre la necessitat de les ONG de reinventar-se i de ser creatives en èpoques d’austeritat. I avui Oxfam ha presentat un policy briefing sobre el tractat de comerç d’armes: Detalles mortales de necesidad. Es tracta del primer de cinc documents d’una sèrie que porta per títol “El final del compte enrere”. El calendari de la sèrie no podria ser més oportú ja que el proper mes de juliol comencen les negociacions de la Conferència Diplomàtica sobre el tractat a Nacions Unides.

Les dues efemèrides, el reportatge i la presentació del document, són una feliç coincidència. Com si la segona vingués a donar la raó a la primera i en fos una demostració. D’una banda, parla d’un tema rellevant, com veurem: la importància d’uns criteris que regulin les transferències d’armament. D’una altra, mostra la urgència del moment: el compte enrere, el moment s’apropa. Finalment, crea en el lector i en la persona interessada l’ansietat de l’espera del següent document. En definitiva, un treball excel·lent, tant de contingut, com de màrqueting.

En primer lloc, es presenta el problema: l’absència d’obligacions legals internacionals permet les transferències irresponsables d’armament arreu del món. Aquest fet ha portat a que en els darrers 10 anys (del 2000 al 2010) països que teòricament estan subjectes a un embargament d’armes hagin importat armes i municions per valor de 220.000 milions d’armes (una estimació molt conservadora). Un exemple recent i sagnant: Síria. Potser és el cas que ens ve a tots al cap, malauradament present als mitjans de comunicació des de fa un any. Però també podríem parlar d’Iran, de Côte d’Ivoire o de molts altres. [+ info]

  • 10:14
  • 0

La causalitat exigeix prova, a diferència de la propaganda

*Article publicat al Diari Ara l’1/5/2012

Obama and Biden await updates on bin LadenL’execució, extraterritorial i extrajudicial, de Bin Laden va permetre al president Barack Obama tancar la “guerra global contra el terror” declarada pel president Bush i, literalment, impossible de guanyar. Trobar Bin Laden i executar-lo va permetre, en paral·lel a les decisions sobre la retirada de l’Iraq i l’Afganistan, acabar la “fase de guerra” contra un enemic, Al-Qaida, sense localització territorial precisa. Ara fa un any, en coincidir la notícia amb la revolta als països àrabs i amb el derrocament dels dictadors a Tunísia i Egipte, molts analistes sostingueren que les revoltes àrabs havien mostrat que simbòlicament Al-Qaida i Bin Laden ja havien mort, en ser irrellevants per a la majoria de les poblacions i societats àrabs.

Un any més tard, el balanç mostra dues coses clares. Primer, que Bin Laden ha estat força oblidat, almenys aparentment. Segon, que, una dècada després, la lluita d’Occident contra el terrorisme ha canviat radicalment, en quantitat i qualitat. Avui, el fonament que pot generar, i sobretot legitimar, accions terroristes que es reclamin de l’islam, rau sobretot en la situació socioeconòmica i política de la comunitat musulmana als països occidentals, no en la situació al món àrab.

Alguns analistes insinuen, però, vincles entre els resultats electorals que mostren l’auge de l’islam polític i el terrorisme. De fet, n’hi ha que suggereixen que la mort de Bin Laden i els bons resultats electorals de partits islamistes tenen algun vincle causal. Alguns han anat més enllà i, relacionant els dos fenòmens, han cridat a fer noves polítiques antiterroristes i a bastir una política de contenció de l’islam polític, amb mitjans fins i tot il·legals. Simple propaganda.

Fer cas a les crides seria un greu error. Primer, per raons intel·lectuals: la relació causal entre dos fenòmens exigeix prova específica, no simples coincidències temporals, que poden ser casuals. No s’ha demostrat cap causalitat. Segon, perquè tornaria a justificar actuacions basades en la idea d’excepcionalitat del món àrab o de l’ islam, que ha permès donar suport a dictadors i a violacions de drets humans en nom de l’estabilitat. Les diverses formes de terrorisme requereixen instruments de prevenció diversos i focalitzats, que prestin atenció als símptomes, però sobretot a les causes profundes. En aquest terreny, democràcia, desenvolupament i cooperació sincera són i seran vitals.

Rafael Grasa
President de l’ICIP