El Bloc de l'ICIP » 2012 » juny


153 APUNTS

  • 12:49
  • 3

Compte enrere per al #TractatArmes (4): víctimes i supervivents de la violència armada o el perquè de tot plegat

Image: controlarms

Quan portem molt de temps parlant sobre el comerç d’armament, de vegades ens endinsem en debats tècnics sobre el calibre d’algunes armes, els mecanismes necessaris per autoritzar-ne les transferències o les regles de votació que han de permetre prendre les decisions a les negociacions sobre els tractats internacionals, fins al punt que perdem de vista la perspectiva: el perquè hi som aquí.

Llavors les veus. Sovint se les reconeix fàcilment, perquè van en cadira de rodes. Són les víctimes i els supervivents de la violència armada. Cadascuna amb una història personal i única, però compartint un coratge i una passió de viure difícil de trobar en altres col·lectius. Parlen a les sessions i transmeten emoció. No busquen profunditzar en el seu dolor, però tenen coses a dir, que són, alhora, dures d’escoltar.

Són testimonis colpidors dels efectes de la violència armada més irracional, que ens ajuden a humanitzar fredes estadístiques de morts cada pocs minuts, o ferits, o dones violades sota l’amenaça de les armes. En si mateixes representen els arguments més sòlids sobre la necessitat d’evitar les conseqüències del comerç irresponsable d’armament en les persones. [+ info]

  • 08:27
  • 0

Contra la tortura i altres tractes o penes cruels, inhumans o degradants

Avui celebrem el 25è aniversari de l’entrada en vigor de la Convenció contra la Tortura i altres Tractes o Penes Cruels, Inhumans o Degradants i, com cada 26 de juny, commemorem el Dia internacional de suport a les víctimes de la tortura.

A hores d’ara la Convenció compta ja amb 150 Estats parts. En el cada cop més reduït grup dels grans absents destaquen Iran, Myanmar, Malàisia, Corea del Nord, Angola, Tanzània, Zimbabwe, la República Centre Africana i el Sud- Sudan. Països com ara la Índia, Laos i el Sudan l’han firmada però no ratificada.

La tortura és una de les pitjors violacions dels drets humans. Practicada de forma sistemàtica o generalitzada, constitueix inclús un crim contra la humanitat. No és només un atac contra la persona que la pateix en la pròpia pell. Atenta contra la dignitat humana, i per això, tots els Estats tenen l’obligació de prohibir-la i perseguir-la, siguin o no signataris de la Convenció. La prohibició de la tortura és absoluta i res no pot justificar-la. [+ info]

  • 12:51
  • 0

Un terç de l’armada italiana en venda

El cap de l’Armada italiana ha explicat a la Comissió de Defensa del Senat italià que estan estudiant posar a la venda o donació 28 dels 82 bucs que té la marina al llarg dels propers cinc o sis anys. El mateix plantejament s’aplicaria als blindats M113, M119 i Leopard de l’Exèrcit de Terra. En definitiva, es tracta de vendre armament de segona mà per aconseguir diners en efectiu i reduir els costos de manteniment.

Aquest plantejament ve donat per la reducció del 28% de les despeses previstes al Ministeri de Defensa per aquest any 2012, i per la reducció de 3.000 milions € que s’ha d’efectuar en els exercicis del 2013 i 2014.

La marina italiana posa a la venda 6 fragates, entre 6 a 8 corbetes, 8 remolcadors d’alta mar, 3 dragamines i 2 bucs de transport costaners. Aquesta transferència o venda va lligada al compromís del comprador per establir un contracte de modernització o actualització que l’hauria de portar a terme la industria naval italiana.  Ja al 2005 Perú va adquirir dues fragates Lupo de segona mà a Itàlia i varen acordar que l’actualització es faria a les drassanes militars italianes.

Evidentment, ja han sortit compradors: Filipines podria ser un dels compradors dels bucs de guerra i Colòmbia i Perú podrien estar interessats a adquirir els vehicles blindats. També es plantegen la possibilitat de cessió gratuïta dels blindats a aquells països que facin compres de vehicles nous. Això es diu màrqueting de venda: pagui’n dos i se n’emporta dos més de regal. [+ info]

  • 12:46
  • 0

Compte enrere per al #TractatArmes (3): la societat civil

Quan falten menys de dues setmanes per a l’inici de la Conferència Diplomàtica, potser caldria aturar-se i reflexionar, encara que només fos un moment. Perquè passi el que passi el juliol a Nova York, el que s’ha aconseguit fins ara és molt. De fet, que 193 països es reuneixin en la mateixa sala per parlar de com regular el comerç internacional d’armes era una cosa impensable fa 10 anys. I això vol dir que el tema ha entrat en l’agenda pública.

La societat civil és, sens dubte, l’actor més important d’aquest procés. És cert que són els Estats els qui hauran de negociar un tractat de comerç d’armes, però com deia García Moritán, “sense la societat civil no hi haurà tractat”. En efecte, la pressió de les ONG és una condició indispensable per a l’èxit d’aquest tipus de processos internacionals en temes com els drets humans, el medi ambient, el desenvolupament o el desarmament.

És per això que en el proper número de la revista Per la Pau / Peace in Progress us proposem una mostra dels activistes que estan darrere la campanya: qui són, com treballen, per què s’hi van implicar i, en definitiva, què és el que pretenen aconseguir. I és que la Conferència Diplomàtica suposa la fi d’un llarg camí des que el 2003 es fundés la campanya Control Arms (Armes Sota Control) amb l’objectiu d’aconseguir un tractat internacional que servís per evitar el comerç irresponsable d’armes. [+ info]

  • 12:36
  • 1

Compte enrere per al #TractatArmes (2): Roberto García Moritán

Quan falten menys de tres setmanes per a l’inici de la Conferència Diplomàtica, totes les mirades estan posades en el president i moderador de les negociacions: Roberto García Moritán. Amb gairebé 40 anys de carrera professional, centrada en temes de seguretat internacional i de desarmament, el diplomàtic argentí té ara el privilegi de dirigir les reunions del Tractat Mundial de Comerç d’Armes (TCA) i presideix, per tant, la Conferència Diplomàtica d’aquest mes de juliol a Nova York.

Com s’imagina el futur tractat el senyor Moritán? És aquesta la pregunta que li hem fet en una entrevista especial que sortirà publicada aviat a la revista de l’ICIP Per la Pau / Peace in Progress. Com entén la necessitat del consens? quines són les línies vermelles que no hauria de traspassar mai un bon text? quin és el paper de les ONG en tot el procés? S’aconseguirà que entrin en el text del tractat les armes que tenen doble ús (civil i militar)? I les municions,?

Doncs bé, malgrat algunes posicions escèptiques (en el post anterior mencionàvem Rússia i Xina, però n’hi ha d’altres), l’ambaixador argentí considera que s’ha avançat respecte al 2005. En aquell moment, el Regne Unit era l’única potència que apostava por una regulació del comerç d’armes que tingués en compte les conseqüències humanitàries i de drets humans d’aquest comerç. En aquest sentit, el sol fet que s’estigui negociant el tractat és en sí mateix un èxit, que cal no oblidar. [+ info]

  • 13:04
  • 0

Compte enrere per al #TractatArmes (1): els països exportadors

Imatge: Control Arms

Imatge: Control Arms

Quan falten menys de tres setmanes per a l’inici de la Conferència Diplomàtica, els actors més destacats afinen les seves posicions. Com sabem, els principals països exportadors d’armament són els EUA, Rússia, França, Regne Unit, Xina i Alemanya. En altres paraules, els cinc membres del Consell de Seguretat de Nacions Unides, juntament amb el motor econòmic d’Europa. El rol de cadascun d’ells a les negociacions condicionarà en bona mesura el resultat de les mateixes.

En primer lloc, els EUA, que juguen a casa. Responsables d’un 30% de les transferències mundials d’armes convencionals, és impensable pensar en un tractat que no compti amb el seu suport. En aquest sentit, l’aparició d’Obama amb una nova mirada sobre el multilateralisme (la importància de gestionar problemes globals en institucions internacionals) va ser rebuda pels activistes com una alenada d’aire fresc que convidava a l’optimisme, tot i que de forma mesurada. Els EUA mantenen una regulació nacional, teòricament força restrictiva, tot i que més ambigua a la pràctica. Així, si d’una banda ha denegat exportacions a països com Myanmar, Xina o Zimbabwe, també n’aprovava d’altres igualment qüestionables a països com Egipte, Iemen, Bahrain o Colòmbia. En línies generals, sembla que els diplomàtics nord-americans voldrien un text final que, bàsicament, esbossés principis generals no vinculants per tenir en compte a l’hora de decidir l’autorització de les transferències d’armes. [+ info]

  • 09:16
  • 0

L’OTAN pot perdre el Nord

*Article publicat al Diari Ara, el 7/6/2012

El 20 de maig s’acabà la vint-i-cinquena cimera de l’Organització del Tractat de l’Atlàntic del Nord, celebrada a Chicago. L’anterior, el 2010, fou a Lisboa, on s’aprovà un nou concepte estratègic. Entre l’una i l’altra, dos esdeveniments han incidit en l’OTAN. Primer, l’evolució de l’escenari a l’Afganistan i el Pakistan (Afpak), amb l’inici dels preparatius d’abandonament de l’Afganistan a finals del 2014 i el deteriorament de les relacions amb el Pakistan. Segon, l’operació a Líbia, a l’empara d’una resolució de les Nacions Unides que autoritzava l’ús restringit de la força per protegir la població civil, tot i que acabà derivant en el suport als rebels per derrotar Gaddafi.

Com en totes les cimeres, l’agenda sol ser àmplia, l’assistència nodrida i sol estar farcida d’activitats complementàries (incloses manifestacions i contracimeres), però en realitat un o dos punts emplenen l’ordre del dia i uns quants països i estadistes hi tenen un paper cabdal. Chicago no ha estat una excepció. El comunicat final conté 65 paràgrafs sobre temes molt diversos. Per exemple, sobre la necessitat de regular i impedir la violència sexual en els conflictes armats. I el més important de l’agenda real es pot sintetitzar en terrorisme, el sistema de defensa antimíssils (que fa anys que pertorba les relacions amb Rússia), la manera d’encarar la petició d’entrada a l’organització d’alguns països que resulten incòmodes o la concreció d’alguns aspectes del concepte estratègic en temps de pocs recursos (el que hom denomina, eufemísticament, la “defensa intel·ligent”). [+ info]

  • 09:49
  • 1

Banalitzar la Màfia: un pecat de superficialitat?

Photo by: poncнo☭penguιn

Photo by: poncнo☭penguιn

”La Màfia se sienta a la mesa” és una cadena de restaurants arrelada a tot Espanya i en constant expansió –la marca ja compta amb més de trenta franquícies a tot l’estat- des de l’any 2000. En el seu web hi podem trobar nombroses referències a la Màfia, concebuda de manera frívola i obertament positiva. Els mateixos propietaris s’identifiquen com a “bons mafiosos” i conviden els clients a provar un “veritable àpat mafiós”. El que més sorprèn a l’observador italià és la total indiferència amb la qual aquesta desafortunada iniciativa ha estat rebuda per l’opinió pública. Espontàniament sorgeix una pregunta: Per què un fenomen històricament tan dramàtic per als italians, que ha causat milers de morts, que ha destruït famílies, que ha provocat desastres ambientals i urbanístics i ha retardat el desenvolupament de tot el sud d’Itàlia, és tractat amb tanta lleugeresa aquí i a bona part del món?

La resposta més fàcil i més freqüentment adduïda és la mitificació de la criminalitat italiana que ens ha arribat a través dels directors de Hollywood. De fet, pel·lícules com “El Padrí” (The Godfather), “Hi havia una vegada Amèrica” (Once Upon a Time in America) o fins i tot “Gangs of New York” legitimen una interpretació de la Cosa Nostra entesa com a sistema social i normatiu paral·lel, hostil al poder constituït i, tanmateix, proveït d’una certa lògica racional. També, d’alguna manera, inspirat en “una certa justícia ancestral”: els capos sempre són savis que prenen decisions meditades –i mai precipitades-, i que mai no traeixen els amics i que solen protegir nens i dones. No oblidem que el conegut Don Vito Corleone arriba a ser fins i tot un heroi; un personatge positiu perquè vol, en certa mesura, contrastar l’expansió de la nova màfia “sense escrúpols” que comença a dedicar-se al tràfic de drogues. [+ info]

  • 13:27
  • 0

Decrets que impulsen el tràfic d’armes

El Govern espanyol va aprovar el passat 25 de maig un Reial Decret amb l’objectiu d’ampliar el marc legislatiu espanyol per impulsar i donar suport a les exportacions d’armament de les empreses espanyoles. El Decret genera mecanismes que permetran al Ministeri de Defensa participar en la gestió de contractes de compres d’armes per part de governs estrangers amb indústries espanyoles. En concret, el mecanisme proposat serà l’establiment d’un contracte entre el Govern espanyol i el Govern comprador estranger mitjançant el qual el primer, a través del Ministeri de Defensa, actuarà en nom i representació del Govern estranger davant de l’empresa subministradora; és a dir, que Espanya serà qui faci la compra, contracti les assegurances corresponents, supervisi el calendari i la logística de lliuraments. A més, el decret preveu que Defensa pugui prestar serveis com ara l’ensinistrament de les armes adquirides pels compradors o altres serveis de caràcter operatiu o de manteniment. [+ info]