El Bloc de l'ICIP » Compte enrere per al #TractatArmes (4): víctimes i supervivents de la violència armada o el perquè de tot plegat


  • 12:49
  • 3

Compte enrere per al #TractatArmes (4): víctimes i supervivents de la violència armada o el perquè de tot plegat

Image: controlarms

Quan portem molt de temps parlant sobre el comerç d’armament, de vegades ens endinsem en debats tècnics sobre el calibre d’algunes armes, els mecanismes necessaris per autoritzar-ne les transferències o les regles de votació que han de permetre prendre les decisions a les negociacions sobre els tractats internacionals, fins al punt que perdem de vista la perspectiva: el perquè hi som aquí.

Llavors les veus. Sovint se les reconeix fàcilment, perquè van en cadira de rodes. Són les víctimes i els supervivents de la violència armada. Cadascuna amb una història personal i única, però compartint un coratge i una passió de viure difícil de trobar en altres col·lectius. Parlen a les sessions i transmeten emoció. No busquen profunditzar en el seu dolor, però tenen coses a dir, que són, alhora, dures d’escoltar.

Són testimonis colpidors dels efectes de la violència armada més irracional, que ens ajuden a humanitzar fredes estadístiques de morts cada pocs minuts, o ferits, o dones violades sota l’amenaça de les armes. En si mateixes representen els arguments més sòlids sobre la necessitat d’evitar les conseqüències del comerç irresponsable d’armament en les persones.

És precisament aquest factor el que legitima la participació de la societat civil en uns debats on, per afectar temes de la seguretat nacional dels estats, tradicionalment no hi havien pogut ser. L’experiència en altres negociacions internacionals, com els casos de les mines antipersona, les bombes de dipersió o la convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat, indica que poden ser un col·lectiu força influent.

A les conferències, les víctimes i supervivents comparteixen protagonisme a la sala de Nacions Unides amb els representants del lobby de les armes, en escenes surrealistes que recorden la història de David i Goliat. Durant el mes de juliol també hi seran a Nova York. Us en presentarem algunes d’elles perquè les conegueu, perquè entengueu la importància de la nostra feina en les negociacions d’aquest tractat.

El TCA hauria de contenir disposicions que regulessin l’assistència a les víctimes i supervivents del comerç d’armes. Tanmateix i com passa amb altres qüestions que s’estan encara debatent, no sabem si al final formaran part del text. Seran considerades dintre del grup d’aspectes clau o ‘línies vermelles’ que no es poden traspassar per tal de tenir un bon tractat?

Xavier Alcalde
Institut Català Internacional per la Pau

3 comentaris en aquest article

  1. mariaangela ha respost el 11 Jul 2012 a les 20:41

    Un post molt encertat! Les víctimes són sense cap dubte el motiu pel qual fa falta aquest tractat. Esperem que se’ls tengui en compte a l’hora del text final; si no, seria una autèntica absurditat :(
    Ànims amb tota la feina que esteu fent per mantenir-nos informats!

  2. Xavier ha respost el 17 Jul 2012 a les 15:32

    Moltes gràcies Maria Àngela, seguirem informant!

Deixa un comentari