El bloc del Director (ILC) » Història d’un bibliobús

Història d’un bibliobús

Avui fa una setmana que es presentava al Palau Robert de Barcelona El bibliobús de la llibertat. Símbol ha recuperat el relat que Miquel Joseph, funcionari de la Generalitat republicana, fa a les seves memòries de l’encàrrec que va rebre del conseller de Cultura Carles Pi-Sunyer: portar els intel·lectuals catalans fins a l’exili.

Quim Torra i Jaume Ciurana reconstrueixen la ruta, en paral·lel al relat de Joseph, a través d’un mosaic de testimonis, alguns ja coneguts, com el d’Antoni Rovira i Virgili, i d’altres d’inèdits, com algunes cartes de Trabal. Estremeix i emociona encara llegir el doble relat de la peripècia que va dur els escriptors de la primera Institució de les Lletres Catalanes, els últims dies de gener del 1939, fins a Can Perxés d’Agullana primer i a Perpinyà després, abans de continuar –però aquesta és una altra història– fins al château de Roissy.

Vaig participar en la presentació del llibre perquè l’excepció estava ben justificada: El bibliobús de la llibertat explica una part important, i èpica, de la història de la Institució de fa setanta anys. I, a través seu, dóna un testimoni més de fins a quin punt són certes les paraules de Rovira i Virgili:

“Aquesta vegada el cop no és només militar, polític i administratiu. No va contra la clofolla de l’organització legal sinó contra l’esperit, la idea, la cultura i la força i la vida de Catalunya. [...] El cop va contra la Catalunya-nació, contra la civilització catalana.”

I és perquè això ha estat així que encara avui sofrim la humiliació de tenir tanta documentació incautada a Salamanca. Va ser un petit acte de justícia poder recordar paraules com aquestes dilluns passat davant la seva filla Teresa, a les cotxeres del Palau Robert, el mateix punt des d’on a les acaballes de la guerra va sortir camí de l’exili –paradoxalment, la llibertat!– el bibliobús de la Institució. Com ho havia estat també, uns dies abans, dimecres 16 d’abril, fer-ho després d’escoltar la semblança de Miquel Joseph a càrrec del seu nét Jaime al Museu de Granollers, que en va reivindicar la memòria davant l’alcalde de la ciutat.