- 31 octubre 2008
- 19:05
- 0
Kursaal
Demà farà una setmana que es van concedir, al renovat Teatre Kursaal de Manresa, els Premis Nacionals de Cultura d’aquest 2008.
El país sencer va poder seguir la cerimònia gràcies a la retransmissió que en va programar el Canal 33. No sé quin efecte devia fer als televidents, però viscuda en viu va ser distreta i agradosa. Ara, no és només per l’espectacle que té sentit una nit com aquella, i difondre-la amb el suport de la televisió pública. És sobretot per donar-nos una ocasió festiva d’enorgullir-nos de la pròpia cultura, de la singularitat i l’excel·lència dels qui l’enriqueixen i l’eixamplen des de les més diverses disciplines, amb les més variades sensiblitats. D’enorgullir-nos-en i també d’acompanyar-los: va ser un goig poder aplaudir la serena fortalesa de Montserrat Abelló, la veu ferma de Joan Margarit, l’emoció continguda o manifesta de tota la resta de premiats.
Sí, els Premis Nacionals ens donen una ocasió d’exhibir-nos culturalment, socialment. Sense triomfalisme. Sense autoenganyar-nos. Sense perdre el sentit crític. Ei, ni l’altre sentit, el de l’humor. Però amb amor propi. I sense avergonyir-nos-en.

No hi ha comentaris