El bloc del Director (ILC) » Manuel de Cabanyes

Manuel de Cabanyes

El proppassat cinc d’octubre, demà farà un mes dia per dia, la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú va estrenar una ruta literària dedicada a Manuel de Cabanyes en ocasió dels dos-cents anys del seu naixement, i aquest darrer diumenge tenien la intenció de repetir-la.

Poeta romàntic en el sentit més ple del terme, Manuel de Cabanyes va néixer a Vilanova el 1808 i va morir només vint-i-cinc anys després, el 1833. La passejada descobreix la seva casa natal, Can Cabanyes –que avui allotja el Cercle Artístic–, el carrer amb què la vila el recorda, el retrat que se’n pot contemplar a la sala de plens de l’Ajuntament, els testimonis que en recull Víctor Balaguer a la seva Biblioteca Museu. Aquí ens vam aturar: l’itinerari continua fins al cementiri i, ja fora del nucli urbà, cap a la masia d’en Cabanyes.

L’opuscle confegit per guiar la ruta la il·lustra amb alguns versos del poeta o sobre el poeta, que va publicar, el darrer any de la seva vida, un únic llibre, i anònimament, Preludios de mi lira, ara reeditat en facsímil. Val la pena retenir aquest fragment de l’oda “A Cabanyes” del gran Miquel Costa i Llobera:

Ah! La llengua materna te calia

per abocar-hi el cor… Mes eixa parla

desdenyada, envilida, corrompuda,

ja l’art la creia morta.

Oh, cantor sense llengua! Així passares,

obscur i pensatiu, en curta vida…

Després, l’oblit de l’immerescut silenci

cobrí la teva tomba.

Costa i Llobera plany la brevetat de la vida de Cabanyes i encara més que no s’hi retrobés poèticament amb la seva llengua. Sí, Cabanyes va escriure en castellà. Però a l’”Advertencia” que precedeix els seus Preludios fa aquesta consideració valenta que és bo de rellegir:

No encareceré por lo mismo las dificultades que un catalan ha de vencer para escribir en una lengua cuyo estudio le es tan costoso como el de cualquier idioma estranjero; pues con razon podrian contestarme que nadie me obligaba á escribir, y que sin mis poesías poco perdiera la literatura española.

És bo de rellegir aquestes paraules, dic, sense oblidar que Aribau va publicar la nostra “Oda a la Pàtria” justament el 1833, any que mor Manuel de Cabanyes. Què hauria fet ell, si hagués viscut alguns anys més?