El bloc del Director (ILC) » Manuel Balasch

Manuel Balasch

Diumenge moria a vuitanta anys Manuel Balasch i Recort, prevere i hel.lenista, que va traduir nombrosos clàssics per a la Bernat Metge.

Si la memòria no em traeix el primer que en vaig llegir va ser la seva Safo, en un volumet dels llibres de l’Escorpí. Més endavant el vaig tractar: em costava trobar la manera de conciliar l’impacte de la lectura de la poeta de Lesbos (“dintre | del pi el cor em defalleix; si et miro | mal que sigui un instant, ni una paraula | no em ve a la boca, || car la llengua se’m trava, i una fina | foguerada la pell prest em recorre, | res no em veuen els ulls, i les orelles | totes em xiulen”) amb la imatge d’aquell home auster, ja gran, capellà consagrat als seus clàssics grecs.

A finals dels anys 90 vaig poder ajudar-lo a veure realitzada una de les seves il·lusions, editar una nova Ilíada (“Canta’ns, dea, la còlera del fill de Peleu, la d’Aquil·les…”) amb la intervenció decidida i decisiva del seu nebot Ramon Balasch Pinyol. En vam fer un volum de la col.lecció “A tot vent” que va rebre el reconeixement dels premis Ciutat de Barcelona i Crítica Serra d’Or. No sé si es podia demanar més…